Ahir tot just va acabar l’edició del 2023 de la campanya #1lib1ref, emmarcada en el projecte Bibliowikis, un projecte d’abast català i que incentiva la participació de les #biblioteques i dels professionals que hi treballen en la creació de contingut de qualitat a la Viquipèdia catalana. Penso fermament que les biblioteques tenen molt a dir a la #Viquipèdia, i han i hem de ser uns dels principals generadors de continguts fiables i de qualitat, bo i aportant la nostra expertesa en la gestió de la informació. I és que crec fermament que forma part del nostre nucli dur de la professió el garantir, fomentar i difondre l’accés lliure a la informació contrastada i de qualitat.
Pren, doncs, tot el sentit, que el #1lib1ref s’emmarqui dins del #Bibliowikis, i que siguem precisament els #bibliotecaris els principals destinataris d’aquest projecte. Treballem al principal centre d’informació i coneixement de què disposa avui dia la humanitat, les #biblioteques, i som els primers que sabem i insistim en la importància de referenciar sempre, sempre, tot allò que s’escriu i es publica. També, naturalment, a la Viquipèdia. I és que el col·lectiu és una peça clau i indispensable per a garantir la qualitat i la veracitat de la informació que es publica en aquesta enciclopèdia un xic utòpica, fruit d’una altra visió d’internet, i que encara avui dia propugna i defensa i lluita per un coneixement compartit.
Així, des del 2019 s’han afegit un total de 9.943 referències, que han permès millorar la qualitat dels articles que podem trobar a la #Viquipèdia, i que han permès donar fiabilitat i credibilitat a l’enciclopèdia, i han ajudat —i ajuden— a que aquesta vagi perdent la rèmora de font d’informació obviable i de poca o nul·la qualitat. Ja fa anys que hi participo de forma entusiasta, i per exemple el 2021 vaig afegir 349 referències; el 2022, varen ser 514; i aquest 2023 han estat 381 les referències que he incorporat a diferents articles.
Després d’aquesta feina sostinguda en el temps —i amb xifres—, penso que la pregunta clau que cal que ens fem és si encara creus de debò que la Viquipèdia (com a mínim la catalana) segueix essent una font poc fiable.
Dintre dels actes del Viquiprojecte Escriptor de l’Any 2022: Joan Fuster, es dugué a terme un concurs fotogràfic amb les imatges del Wiki Takes de Sueca 2022, organitzat amb el suport de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, l’Ajuntament de Sueca, el Col·legi Oficial de Bibliotecaris i Documentalistes de la Comunitat Valenciana (COBDCV), i les associacions de wikimedistes Amical Wikimedia i Wikimedia Espanya.
Ara ja coneixem les imatges guanyadores.
El primer premi va ser per a l’usuari Salitregim per la foto Capella dels Benisants. La imatge, presa amb un dron, mostra l’ermita dels Sants de la Pedra, santuari de gran tradició que corona la Muntanyeta, emmarcada pels arrossars i marjals -els Ullals de Baldoví també hi apareixen- que s’estenen fins a la mar.
El segon premi va ser per a l’usuari Fotos Viquipèdia per la foto Església de la Mare de Déu de Sales. La foto es va fer des del molí fariner que allotja la Biblioteca Muncipal, i mostra la cúpula de l’església de la Mare de Déu de Sales, l’església del Convent. El conjunt d’edificis -convent i església- va ser construït per l’arquitecte enguerí Francesc Cabezas i passà per moltes vicissituds. La cúpula és obra de Joaquim Maria Arnau. I l’avioneta? L’avioneta anava cap a l’aeròdrom d’Albalat de la Ribera.
El tercer premi va ser per a l’usuari Sumolari per la foto Escorxador de Sueca 05. Mostra la seua façana principal, que recau a la séquia i a la carretera de Riola. L’escorxador és un edifici modernista, dissenyat per l’arquitecte suecà Bonaventura Ferrando i que va ser inaugurat el 1924. A hores d’ara porta ja molts anys sense utilitzar-se per al seu ús original, dedicant-se a altres serveis públics.
Els premis van ser entregats per Vladimir Micó, regidor de Cultura de l’Ajuntament de Sueca, en un acte que va tenir lloc el 3 de febrer a la Biblioteca Pública Municipal de Sueca, el mateix lloc des d’on començà el Wiki Takes.
Diverses entitats que treballen per la llengua catalana en tots els àmbits s’han conjurat aquest dimecres amb el Govern de la Generalitat de Catalunya per solucionar conjuntament i de forma coordinada el problema pel qual el català ha perdut posicionament en les cerques web que fan les persones i empreses usuàries.
Des que es va detectar el problema, el Govern s’ha reunit amb representants de grans empreses, com Google o Microsoft, i d’entitats com el World Wide Web Consorsium, per esbrinar l’origen de la problemàtica, que afecta diverses llengües més enllà del català.
Els presents han considerat necessari estendre aquesta qüestió a governs i entitats del País Valencià, les Illes Balears i Andorra, per esdevenir actors proactius en la defensa del català a l’era digital.
A la reunió de treball hi han participat, a més d’altres representants de les secretaries de Polítiques Digitals i Política Lingüística, representants d’Amical Wikimedia, Fundació puntCAT, Òmnium Cultural, Plataforma per la Llengua, Softcatalà, l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) i l’Institut Ramon Llull.
Govern i entitats han analitzat l’origen i l’abast del problema, han posat en comú les accions dutes a terme fins ara a diferents nivells i han posat sobre la taula diverses propostes per accelerar-ne la resolució. Entre elles, elaborar un estudi d’impacte amb indicadors per mesurar la problemàtica que permetrà plantejar amb dades objectives la situació a les grans operadores.
També s’analitzarà la situació d’altres països amb problemàtiques similars, i s’impulsarà un projecte col·laboratiu a través de la secretaria de Polítiques Digitals per estudiar a fons l’origen del problema.
El cas és que, des de fa alguns mesos, s’ha detectat un biaix dels resultats de cerques web cap al castellà en detriment del català, de manera que quan algú fa una cerca a Internet a través de qualsevol cercador, aquest dona preferència en els seus resultats als continguts digitals en castellà encara que aquests hi siguin també en català i malgrat que l’usuari tingui configurat el català com a llengua preferent.
Aquest comportament anòmal dels algoritmes de cerca afecta també altres llengües minoritàries com l’euskera o el gallec i majoritàries com el francès, que perd preferència davant l’anglès en els resultats de les cerques.
Segons dades pròpies de la Generalitat de Catalunya, la desviació dels resultats de cerques cap al castellà va començar el maig de 2022, però no va ser fins al setembre del mateix any quan va agafar rellevància.
Més enllà del perjudici a curt termini que causa en l’usuari el fet que no es respectin les seves preferències idiomàtiques, el problema té un impacte socioeconòmic, ja que afecta a la visibilitat dels continguts en català i, en conseqüència, a les visites i a les mètriques internes de les webs en català, que es poden traduir en menys vendes i pèrdua de rellevància. Però a més, pot comportar una davallada a llarg termini en el posicionament dels continguts en català a la xarxa perquè els mateixos algoritmes de cerca es basen en les pàgines més visitades per “aprendre” quines interessen més a l’usuari i, per tant, quines han de prioritzar en les cerques.
Assistents a la darrera Viquitrobada 2022 d’Amposta Crèdit: Amadalvarez
El passat dissabte 4 de febrer de 2023 es va ratificar, en assemblea de socis i sòcies d’Amical Wikimedia, el resultat de les eleccions de la seva nova junta pels dos anys vinents 2023-2024. Els membres de la nova junta són: Robert Garrigós i Castro (@Robertgarrigos), presidència; Lluís Madurell (@Lluis_tgn), secretaria; Gemma Aïsa (@Gemma Aïsa), tresoreria; i les vocalies de Miquel Duran (@Quelet), Núria Ferran (@Nferranf) i Núria Ribas (@Kowalskyn).
Aquesta nova junta es va presentar com a candidatura unitària amb el nom de «Mirant al futur» amb el desig de començar una nova etapa basada en els valors de la transparència, participació i respecte. Per primer cop en els quinze anys de l’entitat, la junta escollida té una composició paritària. El seu programa inclou la creació d’un programa antiassetjament en línia, la implementació de nous sistemes de participació en les preses de decisió de l’entitat, el compromís de celebrar 3 o 4 assemblees de socis i sòcies anuals, la implementació del darrer tram del Pla Estratègic 2019-2024, així com donar continuïtat a la tasca duta a terme per la junta anterior i assentar les bases per a un nou Pla Estratègic 2025-2030.
La junta es va posar a disposició de totes les persones associades i viquipedistes i es va mostrar oberta a totes les seves aportacions per a fer d’Amical Wikimedia una entitat forta, dinàmica i amb perspectiva d’un futur brillant. També va agrair la tasca de totes les juntes anteriors per fer d’Amical Wikimedia una entitat de referència en la defensa i promoció del català a la xarxa i del coneixement lliure sobre la base del treball col·laboratiu voluntari.
(Cornellà de Llobregat, 2 de febrer) Amical Wikimedia, l’associació independent de voluntaris en pro de la llengua catalana i el coneixement lliure a través de la promoció de la Viquipèdia, ha nomenat Josep Nogué i Felip com a membre d’honor en reconeixement a la seva trajectòria a l’entitat. Aquesta distinció se li ha atorgat, no només com a soci fundacional i per haver assumit la tresoreria des de la creació de l’associació, el 2009, i fins al 2016, sinó també per la seva contribució a les successives juntes, de manera constant, atenta i desinteressada.
L’entitat, en la seva Assemblea General del 2022 celebrada a Amposta, n’acceptà la proposta de nomenament. Nogué i Felip va ser una peça clau en totes aquelles juntes en què l’entitat va rebre distincions tan destacades com el Premi Nacional de Cultura del 2014 o el reconeixement com a entitat legítima del moviment internacional Wikimedia. Després de cinc anys de lluita institucional perquè l’entitat fos acceptada com a legítima, n’esdevingué la primera filial del món centrada en la promoció d’una llengua (el català) i no circumscrita a un estat.
Josep Nogué i Felip (Igualada, 1946) ha participat en diverses entitats socials, sindicals, veïnals, municipalistes i polítiques. A Cornellà de Llobregat, on viu des del 1972, fou part de la candidatura del PSUC i tinent d’alcalde d’Hisenda entre el 1979 i el 1985, i de Governació fins al 1987. Llicenciat en Ciències Econòmiques, treballà després durant diverses dècades a Caixa Catalunya i també ha col·laborat en l’empresa d’observatori econòmic Eixos.
Pel que fa a l’activitat dins la Viquipèdia, Nogué i Felip durant la dècada del 2010 va escriure entrades de gran valor. Entre aquestes destaca «Indagació sobre la naturalesa i les causes de la riquesa de les nacions», l’obra més prolífica d’Adam Smith i el primer tractat modern d’economia. L’entrada és distingida entre els 760 Articles de Qualitat del projecte. També n’ha escrit sobre Cornellà de Llobregat, ciutat de la qual el 2016 esdevingué un dels promotors del Viquiprojecte local per tal de fomentar la presència enciclopèdica i digital de la ciutat.
La placa de reconeixement que Amical Wikimedia ha lliurat a Nogué i Felip té un suport en forma de columna perquè «en Josep ha estat un dels principals pilars de l’entitat des del seu origen, un garant dels valors d’Amical Wikimedia, el català, el coneixement lliure i el voluntariat. De manera desinteressada ha posat els seus coneixements i el seu temps al servei de l’entitat sempre que ha fet falta», segons el president actual, Miquel Codolar. Tant presidents com l’exdirector de l’entitat han volgut reconèixer públicament el seu paper en l’associació.
«En Josep va ser un factor molt important en tot el procés de creació de l’associació i d’aconseguir el reconeixement», en destaca el primer president de l’entitat, del 2009 al 2013, Joan Ramon Gomà. «Jo em vaig emportar el mèrit, però ell, a l’ombra, sense protagonisme, va fer tant o més que jo per assolir els objectius», ha afegit.
Gomà recorda com el va “enredar” per col·laborar amb l’associació per posar en marxa la part financera d’una entitat que començava del no-res. «Em va dir que sí i la seva participació va superar amb escreix totes les meves expectatives», exposa. També recorda com es van presentar conjuntament com «el capítol pirata» en una reunió a Berlín, on l’entitat no havia estat convidada. «Tot va anar molt bé fins que un volcà a Islàndia va fer tancar el trànsit aeri a Europa i en Josep i jo ens vàrem quedar uns quants dies bloquejats a Berlín», rememora.
Arnau Duran, president del 2013 al 2017, destaca que va ser en Josep Nogué qui el va convèncer a presentar-se a les eleccions. «Em va aconsellar i guiar contínuament sobre temes de governança, finançament, etc., i les seves aportacions van ser molt valuoses per assentar Amical en un moment de creixement important». Duran exposa també que «la seva ajuda desinteressada per l’associació com a tresorer durant molts anys és inestimable».
Laia Benito Pericas, que va presidir l’entitat del 2017 al 2019, considera que Nogué es mereix aquest reconeixement «per l’ajuda als diferents equips, l’esperit crític i les ganes de treballar bé», així com «per estar sempre disponible per comentar la situació d’Amical i disposat a ensenyar els altres». També en destaca «el caliu humà, el compromís a llarg termini i la visió crítica».
Per Àlex Hinojo, activista de gran trajectòria digital i que va ser el director de projectes de l’entitat del 2012 al 2018, «en Josep va fer fàcils coses que no ho eren, va assentar unes bases sobre les quals bastir un projecte». Hinojo considera que Nogué va «assumir la part ‘avorrida’ d’una organització perquè d’altres poguéssim fer les parts més ‘divertides’». «Va ser un plaer col·laborar amb ell!», conclou.
Marc Miquel, president el 2021, destaca que quan el va conèixer, «tenia un gran interès en què el projecte anés endavant i creia fermament en el valor de Viquipèdia per a la societat catalana». Afegeix que Nogué «ha continuat donant suport a tothom que li demanés, especialment en l’àmbit de tresoreria» i per això apunta que «ha estat fonamental pel bon funcionament de l’entitat». «Gent com el Josep, amb aquest gran compromís, fan Amical més fort i mostren que tots hi podem aportar. Li devem molt!», rebla.
Aquesta distinció com a Membre d’Honor és la segona que atorga l’associació, després que també li fos assignada a títol pòstum a l’empordanenc Jordi Coll i Costa. Cofundador i primer secretari d’Amical Wikimedia, ensenyà a editar la Viquipèdia i la difongué en molts tallers a la Catalunya del Nord. Morí el 2010 i el seu llegat roman encara avui com un dels 20 viquipedistes històrics amb més edicions a l’enciclopèdia lliure.
