Article traduït i adaptat de l’original d’Allison Davenport (Fundació Wikimedia).
El text final de la directiva sobre drets d’autor per al mercat únic digital impedirà l’accés al coneixement i beneficiarà indegudament les grans empreses i les indústries titulars de drets. Tot i la incorporació d’alguns avenços en el text, des de Wikimedia no es pot donar suport a una reforma que, en el seu nucli, pretén controlar radicalment la compartició d’informació a la xarxa.
Després d’un llarg procés legislatiu, el text final de la Directiva sobre drets d’autor de la UE es va consolidar fa unes setmanes, quan es van tancar les negociacions trilaterals entre la Comissió, el Parlament i el Consell de la Unió Europea. Després que el text final s’hagi posat a disposició de tothom, només a l’espera d’un vot afirmatiu o negatiu al Parlament que impedeixi la seva implementació, des de Wikimedia s’ha determinat que no podem donar suport a la reforma tal com ara. A continuació n’expliquem els motius.
L’evolució del text de la directiva
Al llarg dels darrers anys hem parlat sobre les parts problemàtiques de la Directiva sobre propietat intel·lectual de la UE. Inicialment teníem certa esperança. La nostra comunitat va donar suport a la reforma i es va comprometre amb la Comissió Europea abans de proposar la directiva, i amb els diputats europeus i els representants dels estats membres al principi sobre què esperaven veure en la directiva. Entre aquestes preguntes hi havia una àmplia excepció per a la llibertat de panorama, perquè els fotògrafs poguessin prendre i compartir lliurement fotografies del patrimoni artístic i dels edificis públics, i una major harmonització de les lleis al voltant del domini públic, de manera que les reproduccions fidels de les obres de domini públic no estiguessin subjectes a nous drets.No obstant això, la Comissió Europea va presentar una proposta unilateral tot afegint preocupants elements a la directiva. A mesura que la comunitat veia que els seus suggeriments eren desplaçats a favor de disposicions que beneficiaven les grans indústries titulars de drets i els editors de notícies, les crítiques a la directiva van començar a créixer. Les dues disposicions més perjudicials, els articles 11 i 13 (reanomeants després com 15 i 17), s’han mantingut malgrat totes les crítiques, i formen part del text final que el Parlament de la UE i el Consell de la UE van concloure fa unes setmanes. Tot i que alguns bons aspectes van acabar incloent-se al paquet de reformes, és impossible que Wikimedia pugui sostenir una reforma que inclogui aquests dos darrers articles. Com a últim pas, la Directiva sobre drets d’autor de la UE tornarà al parlament aquesta mateixa primavera per a la seva votació final.
Malgrat algunes millores, encara una pèrdua respecte al coneixement lliure
L’article 11, que s’adreça als agregadors de notícies però que té un abast molt ampli, requerirà llicències per a tots els usos dels continguts de les notícies a la xarxa, excepte per algunes excepcions. Això vol dir que els llocs web que agreguin, organitzin o donin sentit a les notícies ja no podran mostrar fragments al costat d’aquests articles, cosa que dificultarà que els usuaris puguin trobar i utilitzar informació en línia. Estem agraïts que l’article 11 inclogui almenys algunes excepcions, per a usos individuals o per a entitats sense ànim de lucre, o bé per a “paraules individuals” o “extractes molt curts”. Tanmateix, en fer més difícil trobar informació a la xarxa, l’article 11 afecta la capacitat dels nostres col·laboradors voluntaris per millorar la Viquipèdia, especialment si s’utilitzen fonts específiques europees.L’article 13 carregarà les plataformes amb la responsabilitat sobre el contingut que infringeixi els drets d’autor que els usuaris hagin pujat, si no és que es compleixen una sèrie d’estrictes requisits. La disposició exigeix que els llocs web realitzin “els millors esforços” per obtenir l’autorització de tots els continguts dels seus llocs web, així com eliminar de forma ràpida el contingut infractor i impedir que es torni a carregar. Són tasques gens menyspreables per a qualsevol plataforma que permeti a un gran nombre d’usuaris pujar contingut i només els llocs web més sofisticats i ben finançats podran desenvolupar la tecnologia per tal de complir aquestes normes. Això reduirà dràsticament la diversitat de continguts disponibles a la xarxa si els llocs web compleixen estrictament aquests requisits, i estableix un sistema d’aplicació privada de drets d’autor mitjançant filtres de càrrega, que pot portar a una sobre-eliminació del contingut per la por de la responsabilitat i els falsos positius. Com que el contingut fora de la Viquipèdia es redueix, al final la profunditat, exactitud i qualitat del contingut de la Viquipèdia també ho farà. Ens basem en el món exterior per construir la nostra enciclopèdia col·laborativa, i el que afecta l’ecosistema d’Internet en general acaba afectant la Viquipèdia, independentment de l’explotació legal directa.
Tot i això, donada la dura batalla en què ens hem enfrontat, la comunitat del coneixement lliure pot estar orgullosa de l’impacte que ha tingut en la reforma fins ara. El text actual inclou una àmplia excepció per a la mineria de text i dades, una salvaguarda de la digitalització per a obres de domini públic, una prestació de treballs fora de l’ús comercial, que farà que el contingut del patrimoni cultural estigui disponible en línia i que es tracti de limitar l’efecte negatiu del text en projectes no comercials. Aquestes són bones mesures i tenen com a objectiu fer el que la reforma s’havia de plantejar originalment: fer que la legislació antiga sigui la línia del futur digital. També ens recorden dolorosament que les altres parts d’aquesta reforma no són orientades al futur.
En poques paraules: el coneixement lliure no només afecta la Viquipèdia
Se’ns preguntarà per què no estem satisfets amb aquesta reforma si certs projectes no comercials n’estan exclosos i, fins i tot, podem assenyalar algunes millores per al domini públic. Bé, aquestes mesures no converteixen la reforma en bona ni equilibrada. Malgrat algunes bones intencions, la inclusió totalment problemàtica dels articles 11 i 13 significa que els principis fonamentals de l’intercanvi de coneixement s’han anul·lat: en la pràctica, els usuaris i els projectes hauran de demostrar que se’ls permet compartir el coneixement abans que una plataforma en permeti la pujada. La Directiva sobre drets d’autor de la UE preveu una infraestructura tècnica i jurídica que tracta el contingut generat per l’usuari amb sospita, llevat que es demostri que sigui legal. No podem donar-hi suport: és millor no tenir cap reforma, que tenir-ne una amb aquestes disposicions tòxiques.
Hi haurà una última votació sobre la directiva al Parlament, que tindrà lloc a finals de març. Aquest vot és l’última oportunitat per a la comunitat de Wikimedia a Europa de dir-li al Parlament Europeu que no defensaran una reforma dels drets d’autor que lliuri excepcions a la comunitat oberta sense tenir en compte tot l’ecosistema d’Internet. En aquest moment del procés legislatiu ha passat ja el temps de les esmenes i negociacions. El Parlament Europeu hauria de rebutjar tota la reforma. Amb un text controvertit i molts diputats per a reelecció al maig, el més prudent seria rebutjar la proposta tal com està i continuar treballant en una solució en el marc d’un mandat nou.No és encara massa tard per a Europa per tenir una reforma en clau positiva dels drets d’autor, però aviat sí que podria ser-ho.
I really think also this reform to be a step in the wrong direction. Therefore, I do not support the EU’s `proposed reform.