La Viquipèdia en català o en valencià, l’enciclopèdia lliure de referència a Internet, ha arribat als 750.000 articles amb la creació de l’article «Ghadr-110» a les 21:29 hores del 21 d’abril de 2024, creat per l’usuari Mcapdevila.
Assolida aquesta fita, la comunitat viquipedista fa una mirada al passat, al seu lideratge en diversos àmbits i als èxits recents pel que fa a la qualitat als rànquings interlingüístics, alhora que reconeix els reptes i nous riscos de l’ecosistema digital, sempre tan canviant. Un cop més, renova la crida a lectors i simpatitzants (sobretot dones, joves i catalanoparlants dels territoris menys representats) a fer un pas endavant de voluntariat digital per a millorar la situació del català i l’accés al coneixement lliure. Així, anima a no tenir por de participar-hi millorant entrades i creant-ne de noves, ja sigui traduint articles d’altres llengües o (cosa que té un valor afegit) escrivint articles originals. Finalment, aconsella configurar els dispositius i prioritzar els resultats en aquesta llengua.
Mirant de gairell el passat propi
La Viquipèdia és un projecte global amb l’objectiu d’oferir tot el coneixement humà en la llengua materna de cadascú. Es fa col·laborativament entre milers de voluntaris que hi participen desinteressadament amb només tres requisits: domini bàsic de l’idioma, fonts fiables i ganes de compartir coneixement. La versió en català fou la segona del món a tenir articles després de l’anglès, i aparegué a partir d’una edició feta a Andorra la Vella el 17 de març del 2001, l’article «Àbac». Des de llavors la comunitat catalana necessità set anys per a assolir els primers 100.000 articles, mentre que d’aleshores ençà, gràcies a l’explosió de popularitat i el compromís d’una comunitat més cohesionada i amb ganes d’emplenar els grans buits de contingut, tot anà més de pressa i dos anys i mig després (2010) ja se n’havien aconseguit 250.000.[1] Finalment, l’11 de març de 2016 la Viquipèdia en català celebrà els 500.000 articles amb una doble fita, atès que coincidí amb el 15è aniversari:[2] fou una festa del català a Internet i amb grans mostres d’agraïment des d’arreu del domini lingüístic i més enllà.
Vuit anys des dels 500.000: què s’ha fet fins ara?
Arribats al mig milió d’articles, ja havien quedat enrere la majoria dels dubtes curiosos, ben típics de la primera dècada de l’enciclopèdia, com ara: «la pot escriure tothom?», «és fiable?» o «la poden consultar els estudiants?». Avui aquelles incerteses queden encara més superades, perquè el projecte, amb un reguitzell constant d’iniciatives, un nucli estable de voluntaris i una tecnologia cada vegada millor, ha incorporat nous criteris de revisió interna, de detecció de plagis i vandalismes, i sobretot de qualitat bibliogràfica. Tot això li ha permès créixer no només en nombre d’articles sinó també en qualitat, seguint uns estàndards comparables als de les millors Viquipèdies. Ara bé, també ha sabut refer passos històrics i millorar milers d’articles antics perquè gaudeixin d’una aplicació més rigorosa de les normes de verificabilitat en fonts fiables, fiabilitat general, fitxers multimèdia de valor creixent i absència de conflictes d’interessos.
Hi ha tasques de tota mena segons les preferències de cada viquipedista, però dues responsabilitats compartides dels més veterans són la de revisar els canvis que es fan diàriament a la Viquipèdia i la d’acompanyar els voluntaris més novells perquè coneguin i puguin excel·lir també en aquests estàndards.
Des que es va arribar als 500.000 articles han passat vuit anys en què s’han endegat diversos projectes orientats a la creació d’articles a la Viquipèdia segons el coneixement dels biaixos temàtics. Hi ha hagut campanyes periòdiques com el «Mes de l’Àsia»,[3] el «repte PESCAR» sobre història de la humanitat,[4] «Les 100 dones de la BBC»,[5] les «ViquiPAU» en matèria preuniversitària[6] o la llargament exitosa «Viquimarató de la Llengua Catalana» amb participació de tots i cadascun dels governs de l’àmbit lingüístic[7][8] i àdhuc de la diàspora catalana a l’estranger.[9] També s’han fet projectes puntuals com la «Viquiestirada» per a ampliar antics esborranys,[10] el repte ludificat de «La Càpsula del Temps» per a documentar efemèrides,[11] el «concurs dels 10.000 articles fonamentals» per a situar-se capdavanters en aquell coneixement que tota enciclopèdia hauria de tenir[12] o, el més recent, per tal d’assolir més de 40.000 biografies de dones i garantir una presència cada cop més igualitària a l’enciclopèdia.[13] A més a més, la iniciativa «1 bibliotecari, 1 referència», avui un referent mundial a l’hora d’implicar el sector de la biblioteconomia en la tasca de nodrir els articles de bones referències, té l’origen en la comunitat catalanòfona.[14] Moltes d’aquestes activitats, a més, han rebut el suport intangible d’institucions que han sabut veure el valor afegit de tenir totes aquestes 750.000 entrades disponibles en la nostra llengua.
El somni del milió, més a prop que mai, però amb nous riscos
Des del 16 de març del 2001, el somni dels qui formen part de la Viquipèdia en català ha estat el de fer un projecte on tothom tingui accés a tot el coneixement en la nostra llengua i d’una manera entenedora. Tot i que algunes dades indiquen que és una de les deu webs més consultades a l’Estat espanyol,[15][16] ser capdavantera no ha estat gens fàcil ni ho és encara, atès el desavantatge numèric respecte de llengües veïnes com el castellà (amb 1,9 milions d’articles) o el francès (2,6 milions), i la força com més va més gran de la globalització digital en anglès (6,8 milions). Per si no fos prou, cal afegir-hi també que el català és sovint una llengua no preestablerta per defecte en dispositius i aplicacions o, més recentment, tampoc prioritzada pels motors de cerca fins i tot quan els internautes així ho sol·liciten.[17][18][19]
Però, malgrat els entrebancs, la Viquipèdia en català és la 20a edició idiomàtica amb major nombre d’articles i té una participació de ferro: una taxa internacionalment altíssima de gairebé 60 usuaris per milió de parlants,[20][21] prestigi en les comunitats digitals i molt bon seguiment i estima a les xarxes socials. Ha resistit durant més d’una dècada (gairebé ininterrompuda) en el primer lloc del podi en l’índex que mesura la qualitat dels 1.000 articles essencials que cadascuna de les 290 llengües de la Viquipèdia hauria de tenir. I des de fa uns dies també és ja la 5a llengua en un altre índex encara més complex i ambiciós, el dels 10.000 articles essencials. Als 839 Articles de Qualitat i 168 Articles Bons que té, que passen per una doble fase d’escrutini, s’hi van afegint nous exemplars que van del màxim internacionalisme fins a la temàtica més local, sota l’assumpció que determinats conceptes inherents a la llengua, a la geografia i a la cultura catalanes també són essencials per a explicar el món. Per això, un dels reptes de futur és el de reduir el ritme de noves traduccions des d’altres llengües, que sovint importen visions i referències massa etnocèntriques, en pro de més articles de collita pròpia que aportin un segell distintiu, de valor afegit i revalorin les publicacions i referències del context cultural propi.
Sigui com sigui, una de les coses que fan gran l’enciclopèdia lliure és que tota aquesta feina l’han duta a terme internautes de forma altruista. Un refrany ja consolidat diu que «el problema de la Viquipèdia és que només funciona a la pràctica».[22] I, certament, la pràctica continua més vigent que mai, per bé que convé continuar estintolant-la. Per això, en aquesta cruïlla digital, els viquipedistes fan una crida a la participació i demanen el compromís decidit de les persones que empatitzen amb la defensa del català, amb l’accés al coneixement obert i amb les llibertats digitals. La Viquipèdia necessita noves fornades d’usuaris, i en especial voluntaris joves amb mirada tecnològica renovada, més dones editores i individus amb un perfil tècnic que ajudin a superar les dificultats d’interfície, accessibilitat i impacte que el milió d’articles sens dubte comportaran. Finalment, continua més viva que mai la necessitat que s’hi incorporin nous viquipedistes d’arreu del domini catalanoparlant, sobretot de fora de Catalunya i dels indrets on encara es noten més mancances de contingut i de múscul comunitari.
Aprofitant aquesta celebració, la comunitat que fa possible la Viquipèdia i els projectes germans torna a recordar com n’és d’important configurar bé lingüísticament els dispositius (ordinadors d’escriptori, tauletes, telèfons, etc.) i també les aplicacions i els navegadors d’Internet. Fer el pas de tenir-los en català com a idioma prioritari és una mesura simple, però que representa un impuls enorme a la nostra llengua. De fet, pocs gestos senzills tenen un efecte tan gran.
Actualment, la Viquipèdia, com la resta de l’Internet, ja transcendeix més enllà del text: són habituals la creació de fitxers audiovisuals, les càrregues i el tractament de dades massives, l’automatització amb bots i intel·ligència artificial, la documentació del patrimoni i de la diversitat o els nous mètodes d’avaluació de la qualitat. Per això, a banda de l’acció personal, sostenir un recurs públic com l’enciclopèdia lliure exigirà que les institucions també estiguin a l’altura i adoptin definitivament el gest diferencial de fer compatibles els seus continguts renovats amb les llicències lliures, al nivell dels compromisos europeus sobre bones pràctiques acadèmiques, administratives, científiques i de retorn públic.
