La Viquipèdia en català celebra 20 anys amb una trobada d’editors a Elna

Viquitrobada 2013 / Arnau Duran

La Viquipèdia en català, que va ser la segona en ser creada després de la versió anglesa, està de celebració tot aquest 2021. El març d’aquest any va complir vint anys amb uns 650.000 articles editats per més de 1.500 editors que hi participen cada mes. L’enciclopèdia col·laborativa s’ha consolidat i s’ha convertit en una obra de referència per a milers de persones que la consulten cada dia.

Aquest cap de setmana desenes d’editors, petits i grans, es trobaran físicament a la ciutat nord-catalana d’Elna per celebrar la catorzena Viquitrobada. Se celebrarà de manera presencial després de convertir l’anterior a un format virtual per la situació de pandèmia mundial. La diversitat de la mateixa Viquipèdia en català ha fet que en edicions anteriors s’hagin celebrat aquestes trobades en ciutats com Figueres, Badalona, Cervera, València, Manresa o Tarragona.

Les desenes de voluntaris d’arreu dels territoris de parla catalana que es retrobaran durant a terme diverses sessions per imaginar-se com serà la Viquipèdia dels pròxims 20 anys. Abordaran diversos temes recurrents en la comunitat com són les normatives internes, els projectes educatius o la bretxa de gènere. Per altra banda, també es treballarà en qüestions més tècniques com són els mapes, les bases de dades o les taules informatives de la dreta dels articles.

La trobada compta amb l’ajuda de la comunitat francòfona i catalana local, així com de les institucions del municipi que acolliran els viquipedistes en aquest any tan assenyalat com és el vintè aniversari d’un dels projectes més reeixits de tot l’Internet.

L’esdeveniment està obert a tothom, experts i novells.

Viquillengua7x7: una setmana per ampliar els continguts sobre la música en català a la Viquipèdia

La vuitena edició de la Viquimarató per la Llengua Catalana serà del 5 al 12 de novembre

El Departament de Cultura, a través de la Secretaria de Política Lingüística, i l’Amical Wikimedia organitzen durant la setmana del 5 al 12 de novembre la VIII Viquimarató de la Llengua Catalana centrada en la música en català.

Aquesta edició compta de nou amb la implicació dels set territoris on es parla català: l’Alguer, Andorra, Catalunya, Catalunya del Nord, la Franja d’Aragó, les Illes Balears i el País Valencià. En representació de cadascun hi col·laboren la Generalitat de Catalunya, el Govern d’Andorra, la Generalitat Valenciana, el Govern de les Illes Balears, el Govern d’Aragó, la Delegació del Govern de la Generalitat de Catalunya a Itàlia i la Casa de la Generalitat de Catalunya a Perpinyà.

Durant la setmana del 5 al 12 de novembre, tots els usuaris que ho desitgin editaran les entrades a la Viquipèdia sobre la música cantada en català per millorar i ampliar els continguts de tots els elements (obres, lletres, músics, estils, corrents, actuacions, enregistraments, etc.), perfils (compositors, intèrprets, cantautors, grups, etc.) i gèneres (coral, cançó popular, cantautor, pop-rock, trap, etc.) de totes les èpoques. Alhora, també es proposa la creació d’articles nous i la traducció dels continguts existents a altres llengües.

Aquesta iniciativa es difondrà a través de les xarxes socials amb l’etiqueta #ViquiLlengua7x7, per augmentar la participació de coneixedors dels diversos estils i de voluntaris representatius de tot el domini lingüístic català.

Les persones que vulguin participar a la Viquillengua han d’apuntar-s’hi prèviament. Els usuaris que ja disposen d’un compte a la Viquipèdia es poden inscriure directament. La resta d’interessats han d’enviar un missatge de correu electrònic a coordinacio@wikimedia.cat. L’Amical Wikimedia oferirà un taller en línia de nocions bàsiques d’edició de la Viquipèdia per a qui vulgui iniciar-se. Es podrà seguir el divendres 5 de novembre a les 5 de la tarda, a través del canal de youtube de Llengua catalana.

Un matí al museu

D’ençà el confinament de març del 2020, moltes coses han canviat. També a ca la Viquipèdia. En el nostre cas, hem vist com, d’una banda, hem hagut de renunciar a moltes de les activitats offline que realitzàvem, i que ens servien per a desvirtualitzar i vore en persona als nostres companys editors.

De l’altra, i sobretot en els moments de confinament dur, hem pogut vore la importància dels projectes online com els nostres, que de fet han tingut rècords de participació el 2020.

Pel que fa als museus, el moment ha estat més agre que dolç: la impossibilitat d’obrir les sales, primer, i les restriccions d’aforament que encara tenim, han fet ben difícils les activitats per als centres. És en eixe context on hi ha hagut un renascut interès per les col·laboracions entre l’univers Wikimedia i els Museus. La Viquipèdia era i és una excel·lent companya de viatge en un context on s’imposa la realització d’activitats que, per força, hagen de tindre una alternativa a la presencialitat.

I eixa era la situació que teníem quan vaig conèixer la Sílvia. Començava la tardor del 2020, venien noves restriccions a la mobilitat després de l’hiatus estival, i ens vam imposar el repte de traure avant un projecte menut, una viquimarató, amb les restriccions de les circumstàncies extraordinàries. La resposta fon lògica: ho hauríem de fer remotament. Per força: teníem confinaments perimetrals i jo vivia a 350 quilòmetres del museu.

De les iniciatives GLAM, les col·laboracions Viquipèdia-Museu, així com de les viquimaratons ja s’ha parlat a bastament, no són cap sorpresa ni per a la comunitat editora ni per al món de la gestió cultural. Però en aquest cas teníem un repte nou: fer una viquimarató adaptada a les circumstàncies provocades per la pandèmia. I era un repte per la senzilla raó que, durant tots aquestos mesos, les hem vistes de tots els colors: baixa incidència, alta incidència, pics, etcètera. 

Al final adoptàrem un format semipresencial: una sèrie de convidats i viquipedistes s’hi registrarien prèviament i podrien visitar el museu per a gaudir de la Viquimarató des de les instal·lacions del MNAC, mentre que aquells qui, per qüestions d’aforament, no poguessen accedir al centre, ho podrien seguir remotament, des de casa. El taller i sessió prèvia la faria jo, des de casa, a 350 km del MNAC.

Les limitacions al nombre d’assistents no anaven a ser l’única restricció que tindríem. Al contrari d’una Viquimarató en condicions normals, on des del centre se sol facilitar algun ordinador extra per si cap participant no en té, en aquest cas cadascú hauria de dur el seu ordinador des de casa per evitar que dues persones tocaren el mateix teclat. A més, la bibliografia s’hagué d’escanejar per a facilitar-la a assistents remots com jo, però també per evitar contactes innecessaris entre els qui havien d’editar-hi presencialment.

I finalment, amb tots els escenaris estudiats, descartats i preparats, el 24 d’abril arribà el dia de posar en marxa, després d’una aturada d’anys, el Viquiprojecte MNAC. La viquimarató es feu en família, amb viquipedistes de diversos indrets interactuant, sense eixir cap d’ells del seu àmbit territorial per causa dels confinaments perimetrals. Aquella viquimarató fou el coet d’eixida a una convocatòria que duraria una setmana i on s’ampliaren o crearen més de huitanta articles bàsics per entendre la història de l’art en Catalunya.

I aconseguírem el doble objectiu. L’un, el més obvi, completar la llista d’articles que ens havíem imposat. Però l’altre, també ben important, fou que després de molts mesos tornàrem a editar junts, veient-nos les cares i escoltant-nos les veus, tot i que encara no ens vam poder abraçar.

Comença la campanya “Donants de veu” per Sant Jordi per alliberar audiolectures, llibres i articles

El projecte l’impulsa la Universitat Oberta de Catalunya amb la col·laboració d’Espais Escrits, Òmnium Cultural i Amical Wikimedia

Aquesta Diada arriba amb una proposta de la UOC, amb la col·laboració d’Espais Escrits, Òmnium Cultural i Amical Wikimedia, per impulsar els nous formats de consum cultural, les audiolectures dels clàssics catalans. La iniciativa s’anomena “Donants de veu” i vol aconseguir arribar al centenar d’audiolectures dels clàssics catalans. 

Les persones interessades només hauran de triar una obra d’un autor català que hagi mort com a mínim fa vuitanta anys (a partir del 1940), enregistrar-se mentre la llegeixen i publicar el fitxer d’àudio a les plataformes obertes perquè tothom pugui escoltar-les i gaudir-ne. El repte durarà cent dies i acabarà el 30 de juliol d’aquest any

Per visibilitzar i complementar el projecte, Amical Wikimedia promourà activitats paral·leles entre el 20 i el 30 d’abril que consisteixen en la revisió i la validació de pàgines a Viquitexts i la creació d’articles de la literatura catalana a la Viquipèdia.

Organitzen aquesta iniciativa la directora de l’espai cultural lletrA de la UOC, Teresa Fèrriz, i el catedràtic de Sociolingüística de la UOC Joan Pujolar. “Hi ha molta gent que no sap la multitud de coses distretes i divertides que pots fer avui dia amb només un mòbil i un ordinador, com gravar audiollibres o contes per a infants, ajudar a editar els clàssics literaris, fer vídeos o podcasts i compartir-ho tot a internet”, explica un dels impulsors, el catedràtic Joan Pujolar

El vicepresident d’Òmnium Cultural, Marcel Mauri, destaca la necessitat “d’impulsar nous formats de consum cultural”, i és per això que afirma que Òmnium també s’ha volgut sumar a aquest projecte de la UOC, que, “amb la col·laboració de tantes persones anònimes, ajuda a avançar cap a un país culturalment més ric”. 

L’entitat de persones voluntàries que defensa del coneixement lliure en català, Amical Wikimedia, confia que la campanya signifiqui “un abans i un després” en l’alliberament d’àudios en català. “Fem una crida a la participació massiva perquè l’alliberament d’audiollibres agafi embranzida”, manifesta el president de l’entitat, Miquel Codolar

“Donants de veu” també compta amb l’impuls d’Espais Escrits, una associació privada sense ànim de lucre que aglutina les institucions que vetllen per la lectura i els estudis dels escriptors patrimonials de la literatura catalana i que els promouen. Diversos centres del patrimoni literari català s’han adherit a la iniciativa, i són part activa de la campanya.

Amical Wikimedia reclama als parlamentaris europeus que votin contra el TERREG per protegir la llibertat d’expressió

L’entitat en defensa del coneixement lliure en català adverteix que amb l’aprovació del reglament qualsevol autoritat podria ordenar l’eliminació de contingut en línia allotjat en qualsevol lloc de la UE en el termini d’una hora

Autor: David Iliff. Llicència: CC BY-SA 3.0
Consulta la carta

Amical Wikimeda ha enviat aquest dissabte una carta als diputats al Parlament Europeu de l’àmbit catalanoparlant per instar-los a votar en contra de la proposta de Reglament sobre la difusió de continguts terroristes en línia per les conseqüències que podria tenir la seva aprovació. L’organització independent de voluntaris que promou la Viquipèdia i els seus projectes germans també s’ha sumat a la coalició de més de 60 organitzacions per la llibertat d’expressió, entre les quals hi ha Amnistia Internacional, Xnet, Wikimedia Alemanya, Wikimedia França, Internet Society, EFF, Comitè per la Protecció dels Periodistes, Reporters Sense Fronteres, Global Voices i EDRi, entre altres.

El president d’Amical Wikimedia, Miquel Codolar, ha assegurat que “el Reglament representa greus amenaces per a la llibertat d’expressió i d’opinió, la llibertat d’accés a la informació i el dret a la intimitat” i ha advertit que “pot crear un perillós precedent per a la regulació dels continguts en línia arreu del món“.

D’acord amb la proposta de Reglament, qualsevol autoritat competent podria ordenar l’eliminació de contingut en línia allotjat en qualsevol lloc de la UE en el termini d’una hora. Això significa que un estat membre podria ampliar la seva execució jurisdiccional més enllà del seu territori sense necessitat d’un control judicial previ ni de tenir en compte els drets de les persones en les jurisdiccions afectades. El procediment de notificació mínima i verificació per part de l’estat afectat que preveu el text actual no conté prou salvaguardes per prevenir l’extralimitació estatal i l’abús de poder.

El breu termini que imposa als proveïdors per eliminar el contingut incentiva les plataformes a emprar eines de moderació automàtica de continguts, com ara filtres automatitzats. Les pràctiques actuals de moderació de contingut es caracteritzen per una profunda manca de transparència i de precisió de la presa de decisions automatitzada. Les eines automatitzades no poden diferenciar de manera consistent la sàtira, l’activisme o els discursos en contra del terrorisme dels continguts que es consideren terroristes, i per tant poden acabar provocant l’eliminació de contingut legal, com ara informació periodística o denúncies sobre tracte discriminatori cap a les minories i grups infrarepresentats.

A més, la proposta demana als estats membres que designin segons el seu propi criteri «autoritats nacionals competents» facultades per aplicar les mesures del Reglament, especialment l’emissió d’ordres de retirada de contingut. Tot i que la proposta estableix que aquestes autoritats han de ser objectives i no discriminatòries i respectar els drets fonamentals, només els tribunals o les autoritats administratives independents subjectes a control judicial haurien de tenir competències per emetre ordres de retirada de contingut.

La manca de supervisió judicial suposa un greu risc per a la llibertat d’expressió, reunió, associació i religió i el dret d’accés a la informació. Així mateix, desvirtua la Carta de Drets Fonamentals, que protegeix la llibertat de rebre i difondre informació i estableix que l’expressió lícita està protegida i únicament es pot limitar amb posterioritat per un tribunal i després d’una sol·licitud legítima.

Com a darrer pas del procés legislatiu, el Parlament Europeu ha de decidir si aprova el text, que és el resultat de més d’un any de negociacions amb el Consell. Es preveu que la votació tingui lloc durant la sessió plenària del Parlament a finals d’abril del 2021.

Andorra, el lideratge mundial de qualitat i la navegació digital en català en la celebració institucional dels 20 anys de la Viquipèdia

Amical Wikimedia inicia una campanya institucional amb el Govern d’Andorra per normalitzar l’ús de la Viquipèdia al Principat, bressol de la versió en català de l’enciclopèdia lliure. Alhora, engega un repte d’edició sense precedents perquè continuï com a idioma capdavanter mundial en qualitat

El 16 de març se celebra el vintè aniversari de la creació de la Viquipèdia en català. L’enciclopèdia lliure, en línia i col·laborativa en aquesta llengua és la vintena en nombre d’articles d’entre més de les 300 existents, amb més de 673.000 entrades, i encapçala gairebé ininterrompudament el rànquing mundial de qualitat des de fa gairebé una dècada –basat en una selecció dels mil articles fonamentals que tota Viquipèdia hauria de tenir.

Una campanya per promoure’n l’ús amb la implicació del Govern andorrà

La plataforma, autogestionada en cada idioma per voluntaris i oberta a la participació de tothom, ha esdevingut un model d’èxit i un referent consolidat sobre el coneixement a Internet. En el cas de la versió en català, la Viquipèdia va néixer el 16 de març de 2001, només dos mesos després de l’anglesa i es va convertir en la segona del món en tenir contingut quan l’andorrà Daniel José Queraltó hi creà l’article ‘Àbac’ des d’Andorra la Vella. Amb motiu del seu vintè aniversari, l’Associació Amical Wikimedia, institució oficial de voluntaris i sense ànim de lucre que promou la llengua i cultura lliures en català, ha iniciat una campanya de lectures i de promoció amb el Govern d’Andorra i la Comissió Nacional Andorrana per a la UNESCO (CNAU) per tal de fer una crida que en normalitzi l’ús en aquesta llengua i sobretot entre els més joves.

Aquesta iniciativa institucional i digital, dissenyada amb un esperit festiu per membres del Grup de Joves de la Viquipèdia (entre 15 i 30 anys), serà traslladada als centres educatius i culturals andorrans per tal d’estrènyer el vincle institucional i teixir un major abast del projecte com a eina docent, més participació social per editar articles nacionals i alhora revertir dades preocupants —tals com el baix 15% de visites a la Viquipèdia en aquesta llengua a Andorra i la manca de voluntaris viquipedistes al microestat pirinenc. A més a més, reivindica èxits com que Andorra esdevingués el primer estat del món en tenir documentats tots els monuments nacionals a la Viquipèdia gràcies a la força de la comunitat viquipedista en català, i també l’interès de configurar els dispositius i navegadors en la llengua oficial per accedir-hi més fàcilment, impuls que Amical pretén fer extensiu a tot el territori catalanoparlant.

Un repte majúscul per refermar el lideratge mundial de qualitat

Des de fa anys, la versió en català llueix al capdamunt de la classificació dels 1.000 articles que tota Viquipèdia hauria de tenir, un rànquing interlingüístic mundial que és gestionat de manera independent i en què el serbi i el rus són les llengües més properes al podi de qualitat d’ençà de 2013. Ara, però, la comunitat viquipedista catalana es proposa fer un pas més i batre un altre rècord per assegurar el seu lideratge de qualitat a llarg termini: completar una versió extensa amb els 10.000 articles sobre els temes més rellevants en diferents camps del coneixement i de l’activitat humana. L’objectiu és tenir tots aquests articles de context creats, amb excel·lència bibliogràfica i una extensió destacada que permeti prioritzar la qualitat vers la quantitat durant el camí cap al milió d’entrades i seguir-la fent competitiva en un entorn digital en què el català parteix amb desavantatge i menys visibilitat als cercadors respecte del castellà, el francès, l’italià i l’anglès. El concurs començarà aquest dimarts, dia del vintè aniversari, i s’allargarà tot l’any. 

El nou projecte pren el relleu del concurs ‘Dones Independents’, amb el qual s’han creat i millorat 120 biografies de dones llatinoamericanes del segle XIX en tan sols una setmana, aprofitant l’avinentesa que enguany és el bicentenari de diverses independències de països de l’Amèrica Llatina. És una més de les iniciatives contínues de Viquidones, una campanya transversal en català per reduir el biaix de gènere de contingut i participació femenins. L’esforç viquipedista ha permès doblar el nombre d’articles sobre dones en només cinc anys a la Viquipèdia en català: de 13.500 biografies de dones el 2016 (12,5% del total) a més de 31.570 biografies actualment (18,6%).

“Dones independents”, el projecte d’Amical Wikimedia pel 8M

Les activitats que s’han realitzat els darrers cinc anys han permès doblar el nombre d’articles sobre dones a la Viquipèdia en català

Amical Wikimedia, l’entitat en defensa del coneixement lliure en català, ha proposat crear i millorar 120 biografies de dones llatinoamericanes del segle XIX, aprofitant l’avinentesa que enguany és el bicentenari de diverses independències de països de l’Amèrica Llatina. Per això, ha llançat el concurs titulat “Dones independents“, que començarà justament el 8 de març, el Dia Internacional de les Dones, una efemèride que es vol celebrar tot contribuint a la reducció del biaix de gènere de la Viquipèdia.

Amical Wikimedia vol oferir una mirada femenina que alhora s’allunyi del punt de vista europeu i serveixi per contribuir a corregir biaixos culturals i històrics que també ha centrat gran part de la producció d’articles de la Viquipèdia. D’aquesta manera, vol aprofitar el projecte per recordar les efemèrides de les independències de diversos estats americans l’any 1821, com Mèxic, el Perú o la dels estats centreamericans.

Les més de 100 biografies proposades són de dones que van viure aquests processos o bé que van viure o néixer durant aquest període. Per exemple, s’hi inclouen les militars Juana Azurduy i Maria Quitéria de Jesus, l’escriptora romàntica Gertrudis Gómez de Avellaneda, la primera metgessa argentina Cecilia Grierson, la pianista i cantant Teresa Carreño, o la princesa imperial Isabel del Brasil. Una vintena de biografies proposades ja compten amb article a la Viquipèdia, si bé la intenció del concurs és que també es puguin ampliar per explicar amb més detall i fonts bibliogràfiques les seves vides. Des de l’organització, a més, s’ha proporcionat una desena de fonts bibliogràfiques que serviran de base per poder ampliar i crear els articles. També s’encoratja els participants a aportar fotografies i altres arxius que ajudin a alinear la Viquipèdia a un Internet cada cop més multimèdia.

El projecte s’emmarca en la campanya Viquidones, nascuda el 2013, a la qual hi han participat més de cent viquipedistes i amb la qual s’han fet més de 50 projectes, viquimaratons i concursos en línia com aquest. Aquest impuls ha permès doblar el nombre d’articles sobre dones en cinc anys a la Viquipèdia en català: tenia 13.500 biografies de dones el 2016 (12,5% del total) i compta ara amb més de 31.570 biografies (18,6%). En motiu de la celebració del 8 de març, la Fundació Rafael Masó, de Girona, aquest divendres estrena l’exposició Elles també hi eren, a través de la qual s’organitzaran dues sessions per crear els articles de 17 gironines a la Viquipèdia en català.

El projecte #1Lib1Ref dobla el rècord de l’any passat

Imatge

Ho hem tornat a fer. L’any passat es va arribar a un rècord de participació en el projecte 1 bibliotecari, 1 referència, amb un total de 1.013 referències afegides i una mitjana diària de 46 fonts. Aquest any, el projecte ha duplicat el rècord de l’any passat, tot arribant a les 2.172 referències afegides, gairebé 98 al dia de mitjana, a través de les edicions de 69 participants.

Aquest esforç ha servit per reforçar novament la Viquipèdia en català a un mes pel 20è aniversari. Un dels pilars bàsics per verificar la informació és incloure les referències bibliogràfiques als articles. En aquest sentit, les biblioteques juguen un paper clau. Des de fa diversos anys, a través del projecte #Bibliowikis, Amical ha treballat per incorporar l’expertesa dels bibliotecaris i arxivers per incloure bibliografia fiable, traçable i el més veraç possible.

Amical Wikimedia renova la junta

El passat dissabte 9 de gener de 2021 l’assemblea general de l’entitat reunida telemàticament va ratificar el resultat de les eleccions per escollir una nova junta, formada per sis persones: Miquel Codolar (@Medol) n’és el president, Francesc Palacio (@Sorenike) el secretari i Claudi Balaguer (@Capsot) el tresorer. Els nous vocals són Miquel Comas (@Mikicat), Catalina Girona (@Catgirl) i Miquel Duran (@Quelet).

En la seva presentació, van manifestar que volien preservar la independència de l’entitat i el voluntariat com a motor. Van dir que volien treballar per ser l’espai de trobada d’una comunitat implicada activa que mirés endavant, que impulsés iniciatives d’acord amb els fins de l’entitat i que de manera sostinguda aixequés la veu amb fermesa en el debat públic en favor del coneixement lliure.

La nova junta va agrair la predisposició de totes les juntes anteriors per ajudar en el traspàs. També va fer una crida a la participació i la implicació dels socis a les diverses comissions i activitats. La celebració del 20è aniversari de la Viquipèdia en català, l’impuls a una comissió per desenvolupar un reglament de règim intern i la presentació del pressupost el primer trimestre seran algunes de les primeres tasques que tenen entre mans.

La VII Viquimarató de la Llengua Catalana arriba als set territoris

Amical Wikimedia sempre ha treballat els diferents projectes de coneixement lliure, en llengua catalana. L’ús de la nostra llengua és un estàndard de l’entitat i per això col·laborem en diferents institucions, que vulguin preservar i difondre la llengua catalana. Des d’Amical Wikimedia també hem promogut iniciatives que segueixin aquestes directrius.

Una de les activitats que en els últims anys hem anat participant ha sigut la Nit de la Llengua al Món Digital. A causa de la pandèmia, aquesta activitat s’ha reformulat. El primer canvi substancial és el format virtual de l’acte, que deixa de ser presencial per totes les problemàtiques derivades de la pandèmia de la Covid19.

El segon canvi important és que en lloc de celebrar-se en una nit, l’acte es divideix en dos esdeveniments: un acte central i un repte que durarà set dies. L’acte central serà la VII Viquimarató de la Llengua catalana, que se celebrarà aquest dissabte 7 de novembre. Aquesta viquimarató es coordinarà des dels 7 territoris de parla catalana: el Principat, el País Valencià, les Illes Balears, la Franja, Andorra, Catalunya Nord i l’Alguer.

En aquests territoris hi han col·laborat les següents administracions i institucions: els governs andorrà, balera i valencià, la Casa de la Generalitat de Catalunya a Perpinyà, la delegació del Govern a l’Alguer, la Universitat de Saragossa i l’Institut Ramon Llull, a través de la Xarxa Llull.

Per aquesta Viquimarató s’han proposat articles per millorar, com puguien ser les biografies d’Antoni Maria Madia i Margarit o Joan Coromines i Vigneaux.

També s’han proposat traduccions a altres idiomes o crear noves entrades referents a persones com Joan Julià-Muné o Barberà Sagrera Antich.

Per últim, el repte que durarà 7 dies porta per nom ViquiLlengua7x7. Començarà el divendres 6 de novembre i acabarà el divendres 13 de novembre. En total, uns deu voluntaris ajudaran a editar de manera remota al prop de centenar de persones que ja s’hi han registrat.

Durant tota aquesta setmana, cal doncs fer un esforç col·lectiu per tal de crear, editar i millorar articles referents a la nostra llengua. Participeu-hi!