Comença un projecte per visibilitzar les dones que donen nom a equipaments públics

Instituts amb nom de dona (esquerra) i d’home (dreta)

Amb dades d’aquest 8 de març de 2022, el Dia Internacional de les Dones, només el 19,65 % de biografies de la Viquipèdia en català són de dones. Per millorar aquesta dada, periòdicament i durant tot l’any, els voluntaris de la Viquipèdia impulsen nous projectes. En aquest context aquest dijous 9 de març s’ha presentat el viquiprojecte Més dones, que pretén, en un any, dur a terme una tasca de visibilització dels equipaments públics dels territoris de parla catalana que tenen nom de dona, i crear a la Viquipèdia les biografies admissibles.

El primer dels informes focalitza l’atenció en els instituts de Catalunya. Dels 697, 265 tenen nom de persona i 41 d’aquests tenen nom de 37 dones. Els instituts tenen noms molt majoritàriament masculins. Hi ha més d’un 10% de persones que donen nom a Instituts que no tenen entrada a la Viquipèdia. De les persones que no tenen entrada a la Viquipèdia, el percentatge de dones sobre el total és molt més alt que no pas el d’homes. No tan sols les dones donen molts menys noms als instituts que els homes, sinó que tenen menys presència a la Viquipèdia. Es tracta, doncs, d’un doble biaix: menys noms a instituts, i menys presència a la Viquipèdia

En la presentació del primer dels informes del projecte, Catalina Girona, d’Amical Wikimedia, ha destacat la importància dels projectes que impulsen els voluntaris durant tot l’any per crear biografies de dones, i ha fet una crida a la participació de les dones en els projectes de coneixement lliure. El president de l’entitat, Miquel Codolar, ha indicat que en el marc de la sensibilització a través de les dades, es contactarà amb els instituts amb nom de dona sense entrada a la Viquipèdia per donar-los a conèixer el projecte.

Sílvia Simón, de la Càtedra de Cultura Científica i Comunicació Digital (C4D) de la UdG, ha posat en relleu el coneixement lliure, la llengua catalana i la visibilització de les dones com a punts claus de projecte. Finalment, Miquel Duran, d’Amical Wikimedia i de la UdG, ha presentat les dades més significatives de l’informe i ha explicat que a partir d’ara el projecte Més dones anirà aplegant la llista de totes les dones sense biografia a la Viquipèdia convidant als voluntaris de la Viquipèdia a la seva creació.

Estudi dels Instituts de Catalunya amb nom de dona

Catalina Girona (a), Miquel Codolar (a), Miquel Duran (a,b) i Sílvia Simon (b)

  1. Amical Wikimedia
  2. C4D, Universitat de Girona 

Resum

A Catalunya hi ha uns 700 Instituts (centres públics que solen oferir com a mínim ESO). D’aquests, uns 265 tenen nom de persona. D’aquests, només un 15% tenen nom de dona. Per una altra part, 30 d’aquestes persones no tenen entrada a la Viquipèdia catalana. D’aquestes, 11 són dones (un 37% de les biografies que falten). Però mentre les biografies d’homes representen el 8,5% del total de noms d’homes, les de dones representen el 27% del total de noms de dones. Per tant, les dones estan infrarepresentades en el conjunt d’instituts de Catalunya amb nom de persona, i són més invisibilitzades a la Viquipèdia que els homes. Per corregir aquests biaixos es proposa un viquiprojecte d’un any de durada consistent en introduir a la Viquipèdia biografies de dones que donen nom a equipaments públics.

Introducció i objectius

Entre els molts biaixos que hi ha a la nostra societat, el de gènere n’és un de tipus sistèmic, i és observat en diversos àmbits. De fet, amb dades d’aquest 8 de març de 2022, el Dia Internacional de les Dones, només el 19,64 % de biografies de la Viquipèdia en català són de dones. 

Reequilibrar la relació homes/dones a la Viquipèdia no és pas fàcil, perquè es parteix del biaix sistèmic esmentat. Però així i tot és possible contribuir a l’increment de la visibilització de les dones aprofitant el potencial de la marca que proporcionen les etiquetes dels equipaments públics més coneguts i rellevants: els carrers, les places, els jardins, les biblioteques, el museus, els teatres, les galeries i sales d’exposicions, les instal·lacions esportives, el centres sanitaris, els centres cívics o els centres educatius són sovint espais que reben el nom d’una persona, que permeten honorar algú o aprofitar el seu exemple, i que impacten en la ciutadania.

El cas dels centres educatius és especialment rellevant, perquè connecta amb una gran part de la població. El col·lectiu de centres educatius que té més percentatge de nom de persona són els instituts (centres educatius públics de secundària), seguits per les escoles públiques de primària. Els centres educatius no públics tenen només un petit percentatge de casos amb nom de persona. Per fer-se una idea ràpida dels equipaments que es podrien analitzar, es pot fer un cop d’ull al fitxer de dades obertes de la GenCat sobre equipaments públics [1].

Hi ha hagut ja estudis parcials dels carrers de Catalunya i d’altres àrees geogràfiques amb nom de dona, cosa que ha comportat interessants reflexions [2-6]. També hi ha alguns estudis parcials de noms dels centres educatius [6-8]. Ara bé, no hi ha gaire treball fet de la manca de visibilitat a la Viquipèdia pel que fa a les persones que donen nom als equipaments públics. Fa poc, per una altra part, vam fer una anàlisi preliminar de la visibilitat de dones rellevants , però que no tenen a data d’avui entrada a la Viquipèdia, tot centrant-nos en les persones que han rebut les Medalles Narcís Monturiol [9].

Aquest grup de persones ha analitzat darrerament diversos aspectes de la presència de les dones a la Viquipèdia, per exemple (en ocasió del Dia Internacional de la Dona i la Nena en Ciència) un estudi inicial dels noms de dones científiques als carrers de Catalunya i als instituts [6] i les dones amb Medalles Monturiol que no són a la Viquipèdia encara [9].

La comunitat viquipedista treballa activament per millorar la visibilitat de les dones. Una de les iniciatives més rellevants és el viquiprojecte Viquidones [10]. Un altre, de ben recent, és el viquiprojecte per completar les biografies de Les 100 Dones de la BBC [11].

Aquest treball, per tant, té un doble objectiu: per un costat, ajudar a visibilitzar les persones que no tenen encara entrada a la Viquipèdia, en especial les dones, i per un altre cantó a evidenciar el biaix existent en la quantitat de noms d’homes i dones d’equipaments públics.

En tractar-se d’un estudi pilot, l’anàlisi s’ha limitat al conjunt d’Instituts de Catalunya. En un futur es pretén estendre l’estudi altres centres educatius, carrers i places, i a d’altres equipaments públics. Pel que fa a l’àmbit geogràfic, si es pot disposar dels llistats adients a partir de dades obertes, es podrà estudiar la situació al País Valencià, les Illes Balears, i d’altres territoris de parla catalana.

Metodologia

S’ha partit del fitxer de dades obertes de la Generalitat de Catalunya sobre Centres Educatius no universitaris [12]. Se n’hi han extret els 697 Instituts, per als quals s’ha comprovat si tenen entrada a la Viquipèdia fent servir el programa OpenRefine [13] connectant el seu nom amb Wikidata. Per als que tenen entrada a la Viquipèdia, s’ha analitzat el gènere de cada persona, i també d’altres propietats que poden ser informades a Wikidata, com l’ocupació o el lloc de naixement.

No s’ha dut a terme encara cap importació de dades a Wikidata, només s’han reutilitzat les dades del fitxer de dades obertes esmentat.

Els mapes proporcionats s’han elaborat a partir del programa Umap [14], que fa servir OpenStreetMap [15]. Les coordenades de cada institut són les proporcionades pel fitxer de dades obertes de centres educatius de Catalunya [12].

Resultats

Dels 265 instituts analitzats, 224 (84,5%) tenen nom d’home, i 41 (15,5%) tenen nom de dona. D’aquests 265 instituts, n’hi ha 30 (11,3%) on la persona que els dona nom no té entrada a la Viquipèdia (Figura 1). 

D’aquestes persones sense entrada a la Viquipèdia, n’hi ha 19 d’homes (8,5% del total d’homes) i 11 de dones (26,8% del total de dones) (per al llistat complet, veure l’Annex 1).

Aquest menor número d’Instituts amb nom de dona respecte dels que tenen nom d’home es pot veure més fàcilment observant la distribució geogràfica en el global de Catalunya (Figura 2) i també a l’àrea més propera a Barcelona (Figura 3). A la Figura 4 es poden veure també geolocalitzats els instituts que tenen nom de dona sense entrada a la Viquipèdia. Aquests mapes són oberts i consultables directament, al web d’Umap (dones vs homes, [16]; nom sense entrada a Viquipèdia, [17])

A la vista d’aquestes dades, s’observa i es conclou que

  • Els instituts tenen noms molt majoritàriament masculins
  • Hi ha més d’un 10% de persones que donen nom a Instituts que no tenen entrada a la Viquipèdia
  • De les persones que no tenen entrada a la Viquipèdia, el percentatge de dones sobre el total és molt més alt que no pas el d’homes.
  • No tan sols les dones donen molts menys noms als instituts que els homes, sinó que tenen menys presència a la Viquipèdia. Es tracta, doncs, d’un doble biaix: menys noms a instituts, i menys presència a la Viquipèdia

Per tal d’analitzar una mica més a fons les característiques de les dones que donen nom als instituts, l’Annex 2 recull el llistat complet dels 41 instituts amb nom de dona. D’aquests, n’hi ha tres de repetits: L’Angeleta Ferrer Sensat dóna nom a 2 instituts, mentre que la Montserrat Roig i la Marta Marta donen nom, cadascuna, a 3 instituts.

La disponibilitat d’informació estructurada a Wikidata, la base de dades de l’ecosistema Wikimedia que està enllaçada amb la Viquipèdia, permet fer senzilles anàlisis estadístiques de les característiques de les persones amb pàgina a la Viquipèdia. Aquí en donem alguns petits exemples: la seva ocupació (camp en el qual són remarcables), les dates de naixement i de defunció, i el lloc de naixement.

A partir de la consulta de la propietat “ocupació” que figura a la base dades Wikidata, les 25 persones diferents que donen nom a instituts i que ja tenen entrada a la Viquipèdia es poden considerar agrupades en:

  • Escriptores (6)
  • Artistes (5)
  • Pedagogues (4)
  • Científiques (3)
  • Polítiques (2)
  • Altres (5)

Dues propietats de Wikidata referents a persones són les dates de naixement i de defunció. Això permet copsar que hi ha dues persones vives que donen nom a Instituts de Catalunya: Josefina Castellví i Marta Estrada. Hi ha tres personatges històrics: Hipàcia, Isabel d’Aragó i Ermessenda de Carcassona. Quatre de les dones han mort al segle XXI, i la resta el segle passat.

Pel que fa a la data de naixement, més de la meitat de les dones analitzades van néixer al segle XX. 

Un darrer estudi ràpid de les propietats informades a Wikidata es refereix al lloc de naixement. Més de la meitat de les dones estudiades van néixer a Barcelona. 

Una crida a l’acció: el Viquiprojecte Més dones a la Viquipèdia

Amb el Dia Internacional de la Dona 2022 es dona el tret de sortida per a un viquiprojecte que ha d’afavorir l’increment de biografies de dones a la Viquipèdia, aprofitant que equipaments públics, identificadors geogràfics, centres educatius i d’altres elements poden tenir nom de persona.

Com a primer pas, evidentment es farà servir la informació obtinguda amb aquest procés d’anàlisi dels Instituts de Catalunya. Més endavant es completarà amb les escoles, biblioteques, centres cívics i altres equipaments públics. Finalment, s’enllestirà amb els carrers, places i altres identificadors que tenen nom de dona (serà segurament qui proporcionarà la quantitat de noms de dona més elevada).

D’aquí a un any, el 8-M de 2023, pretenem haver contribuït raonablement a reduir el biaix de biografies de dones a la Viquipèdia, i sobretot haver contribuït a la visibilització de les dones a la Viquipèdia. 

Figures

Figura 1: Presència a la Viquipèdia de persones que donen nom a Instituts de Catalunya.

Figura 2: Mapa comparatiu de Catalunya: instituts amb nom de dona (esquerra) vs nom d’home (dreta). Dades del mapa: OpenStreetMap.

Figura 3: Mapa comparatiu de l’àrea de Barcelona: instituts amb nom de dona (esquerra) vs nom d’home (dreta). Dades del mapa: OpenStreetMap.

Figura 4: Ubicació dels instituts de Catalunya que tenen nom d’una dona sense entrada a la Viquipèdia

Referències

[1] Portal de dades obertes de la Generalitat de Catalunya. Equipaments de Catalunya

https://analisi.transparenciacatalunya.cat/Urbanisme-infraestructures/Equipaments-de-Catalunya/8gmd-gz7i

[2] Nomenclàtor de Catalunya de carrers amb nom de dona: http://carrersdones.icgc.cat/icd/index.html

[3] Las  calles de las mujeres: https://geochicasosm.github.io/lascallesdelasmujeres/

[4] EqualStreetNames: https://equalstreetnames.brussels

[5] Projecte #MerezcoUnaCalle: https://www.merezcounacalle.com 

[6] Les dones científiques, als noms de carrers i d’instituts de Catalunya

Les dones científiques, als noms de carrers i d’instituts de Catalunya

[7] Mapa de centres educatius amb nom de dona

https://www.instamaps.cat/instavisor/9ad1fd8a2392876768398e207dfd8fb1/Mapa_amb_centres_educatius_amb_nom_de_dona_a_Catalunya.html#9/41.8798/1.5710

[8] Visualitzem els centres educatius amb nom de dona: https://www.memcat.org/visualitzem-els-centres-educatius-amb-nom-de-dona/

[9] Algunes dones de la Viquipèdia

Algunes dones de la Viquipèdia

[10] Viquiprojecte Viquidones: https://ca.wikipedia.org/wiki/Viquiprojecte:Viquidones

[11] Viquiprojecte concurs Les 100 Dones de la BBC

https://ca.wikipedia.org/wiki/Viquiprojecte:Concursos/100_Dones_BBC/2021

[12] Portal de dades obertes de la Generalitat de Catalunya. Directori de centres docents anual. Base 2020

https://analisi.transparenciacatalunya.cat/Educaci-/Directori-de-centres-docents-anual-Base-2020/kvmv-ahh4

[13] OpenRefine: https://openrefine.org

[14] UMap: https://umap.openstreetmap.fr

[15] OpenStreetMap: https://osm.org 

[16] Comparació dels gèneres de les persones que donen nom a Instituts de Catalunya: https://umap.openstreetmap.fr/ca/map/instituts-de-catalunya-amb-nom-de-dona_728265

[17] Mapa d’instituts amb nom de dona sense entrada a la Viquipèdia

https://umap.openstreetmap.fr/ca/map/instituts-amb-nom-de-dona-que-no-te-entrada-a-la-v_728289

Annex 1. Llista d’instituts amb nom de persona sense entrada a la Viquipèdia

Llistat d’instituts amb nom de dona, sense entrada a la Viquipèdia:

Institut Escola Àngela Bransuela

Institut Anna Gironella de Mundet

Institut Escola Caritat Serinyana

Institut Dolors Mallafrè i Ros

Institut Joaquima Pla i Farreras

Institut Montserrat Miró i Vila

Institut Sunsi Móra

Institut Escola Teresa Altet

Institut Escola Teresina Martorell

Institut Valèria Haliné

Institut Salas i Xandri

Llistat d’instituts amb nom d’home, sense entrada a la Viquipèdia:

Institut Escola Agustí Barberà

Institut Antoni Torroja

Institut Escola Antoni Ubach i Soler

Institut Baldiri Guilera

Institut Bernat el Ferrer

Institut Celestí Bellera

Institut Comte de Rius

Institut Francesc Xavier Lluch i Rafecas

Institut Germans Vila-Riera

Institut Jaume Botey

Institut Joan Amigó i Callau

Institut Joan Ramon Benaprès

Institut Escola Josep Maria Xandri

Institut Josep Mestres i Busquets

Institut Escola Mestre Andreu

Institut Pere Fontdevila

Institut Escola Pere Lliscart

Institut Escola Pere Viver

Institut Ramon de la Torre

Annex 2. Llista d’instituts de Catalunya amb nom de dona

Institut Angeleta Ferrer

Institut Angeleta Ferrer i Sensat

Institut Ermessenda de Girona

Institut Federica Montseny

Institut Gabriela Mistral

Institut Hipàtia d’Alexandria

Institut Infanta Isabel d’Aragó

Institut Josefina Castellví i Piulachs

Institut Júlia Minguell

Institut Lluïsa Cura

Institut Margarida Xirgu

Institut Maria Aurèlia Capmany

Institut Maria Canela

Institut Maria de Bell-lloc

Institut Maria Espinalt

Institut Maria Rúbies

Institut Marta Estrada

Institut Escola Marta Mata

Institut Marta Mata

Institut Marta Mata

Institut Mercè Rodoreda

Institut Montserrat Colomer

Institut Montserrat Roig

Institut Montserrat Roig

Institut Montserrat Roig

Institut Narcisa Freixas i Cruells

Institut Neus Català

Institut Escola Pepa Colomer

Institut Roseta Mauri

Institut Teresa Pàmies

Institut Escola Àngela Bransuela

Institut Anna Gironella de Mundet

Institut Escola Caritat Serinyana

Institut Dolors Mallafrè i Ros

Institut Joaquima Pla i Farreras

Institut Montserrat Miró i Vila

Institut Sunsi Móra

Institut Escola Teresa Altet

Institut Escola Teresina Martorell

Institut Valèria Haliné

Institut Salas i Xandri

Data: 8/3/2022

La Viquipèdia en català ja té els 10.000 articles vitals

El repte de l’any del 20è aniversari de la Viquipèdia en català no era gens fàcil. La Viquipèdia en català sempre ha estat en les primeres posicions pel que fa a la completesa dels 1.000 articles bàsics. Però volíem fer un pas més, i el març del 2021 ens vam proposar tenir els 10.000 articles considerats bàsics que totes les viquipèdies haurien de tenir i millorar els existents. 

I, com tantes vegades, la comunitat viquipedista ho va tornar a fer. Del 16 de març al 31 de desembre es van crear els 516 articles que mancaven. També es van expandir la majoria dels articles de la llista amb 40.688 edicions i 42.235 referències. 1.056 usuaris van incorporar 39,44 milions d’octets als articles. 

La Viquipèdia en català és ara una de les tres que té tots els articles de la llista dels 10.000 i en menys d’un any ha passat de la posició 13 a l’11 pel que fa a la seva completesa, incrementant la puntuació en 6,67 punts, fins al 72,56.

És veritat, i no deixarem de dir, que la llista utilitzada és qüestionable pels seus biaixos. És anglocèntrica, està desactualitzada i és millorable en molts sentits, però és el més similar que vam trobar a una llista de 10.000 articles consensuada pel moviment.

Entre els 79 participants que es van apuntar al concurs i que més van contribuir a la millora, Amical Wikimedia va enviar com a detall una quarantena de capses regal amb experiències. 

“Que la suma de tot el coneixement humà estigui disponible lliurement en català, i que tot el coneixement sobre la cultura catalana estigui disponible per a tothom en qualsevol llengua”. Això és el que, a través del voluntariat, persegueix Amical Wikimedia, i el 2021 en aquest punt s’ha avançat significativament.

Però això mai s’acaba. Tots els articles, tant els 1.000, com els 10.000 com tots, segueixen i continuaran necessitant millores. Llanceu-vos-hi.

El Mes de l’Àsia permet crear gairebé 1.800 articles nous en sis anys a la Viquipèdia en català

El Mes de l’Àsia a la Viquipèdia (Asian Month) és un concurs en línia anual que té lloc el novembre. És un viquiprojecte global en el qual hi participen diverses llengües de tot el món. L’objectiu és ampliar i millorar el coneixement de la cultura asiàtica a la Viquipèdia.

La primera edició global del Mes de l’Àsia va néixer el 2015 i des d’aleshores cada nova edició no ha parat de créixer i incorporar cada any a més llengües i participants. La Viquipèdia en català es va començar a sumar al Mes de l’Àsia a partir del 2016, i el gran èxit i interès mostrat aleshores per la comunitat catalanoparlant va fer que el concurs s’hagi anat repetint cada any, arribant a la sisena edició enguay.

A nivell global, en els darrers 6 anys s’han creat més de 37.500 articles gràcies a aquest concurs, en més de 60 llengües diferents i amb una participació total de més de 2.900 editors.

A nivell català, des del seu inici el 2016 s’han creat gairebé 1.800 articles de temàtica asiàtica, amb una participació de més d’un centenar d’editors. En aquesta darrera edició, en concret, s’han creat gairebé 300 articles nous, entre els quals destaquen les nombroses biografies de dones, de geografia i d’història. Així, un any més el concurs ha contribuït a reduir el desequilibri territorial i el biaix cultural a la Viquipèdia en català pel que fa als articles de temàtica asiàtica. En aquest sis anys, de fet, el concurs català s’ha anat convertint en un dels viquiprojectes més actius i exitosos a nivell global.

Com ja sol ser habitual, com a símbol de l’amistat entre la comunitat viquipedista, cada participant que hagi contribuït amb l’edició d’almenys 4 articles rebrà una postal especial de la Viquipèdia que serà enviada des d’algun país asiàtic. Addicionalment, el participant amb més articles redactats serà nomenat ambaixador asiàtic honorífic de la Viquipèdia, títol que es conservarà fins a la pròxima edició del viquiprojecte l’any que ve.

La Viquipèdia en català celebra 20 anys amb una trobada d’editors a Elna

Viquitrobada 2013 / Arnau Duran

La Viquipèdia en català, que va ser la segona en ser creada després de la versió anglesa, està de celebració tot aquest 2021. El març d’aquest any va complir vint anys amb uns 650.000 articles editats per més de 1.500 editors que hi participen cada mes. L’enciclopèdia col·laborativa s’ha consolidat i s’ha convertit en una obra de referència per a milers de persones que la consulten cada dia.

Aquest cap de setmana desenes d’editors, petits i grans, es trobaran físicament a la ciutat nord-catalana d’Elna per celebrar la catorzena Viquitrobada. Se celebrarà de manera presencial després de convertir l’anterior a un format virtual per la situació de pandèmia mundial. La diversitat de la mateixa Viquipèdia en català ha fet que en edicions anteriors s’hagin celebrat aquestes trobades en ciutats com Figueres, Badalona, Cervera, València, Manresa o Tarragona.

Les desenes de voluntaris d’arreu dels territoris de parla catalana que es retrobaran durant a terme diverses sessions per imaginar-se com serà la Viquipèdia dels pròxims 20 anys. Abordaran diversos temes recurrents en la comunitat com són les normatives internes, els projectes educatius o la bretxa de gènere. Per altra banda, també es treballarà en qüestions més tècniques com són els mapes, les bases de dades o les taules informatives de la dreta dels articles.

La trobada compta amb l’ajuda de la comunitat francòfona i catalana local, així com de les institucions del municipi que acolliran els viquipedistes en aquest any tan assenyalat com és el vintè aniversari d’un dels projectes més reeixits de tot l’Internet.

L’esdeveniment està obert a tothom, experts i novells.

Viquillengua7x7: una setmana per ampliar els continguts sobre la música en català a la Viquipèdia

La vuitena edició de la Viquimarató per la Llengua Catalana serà del 5 al 12 de novembre

El Departament de Cultura, a través de la Secretaria de Política Lingüística, i l’Amical Wikimedia organitzen durant la setmana del 5 al 12 de novembre la VIII Viquimarató de la Llengua Catalana centrada en la música en català.

Aquesta edició compta de nou amb la implicació dels set territoris on es parla català: l’Alguer, Andorra, Catalunya, Catalunya del Nord, la Franja d’Aragó, les Illes Balears i el País Valencià. En representació de cadascun hi col·laboren la Generalitat de Catalunya, el Govern d’Andorra, la Generalitat Valenciana, el Govern de les Illes Balears, el Govern d’Aragó, la Delegació del Govern de la Generalitat de Catalunya a Itàlia i la Casa de la Generalitat de Catalunya a Perpinyà.

Durant la setmana del 5 al 12 de novembre, tots els usuaris que ho desitgin editaran les entrades a la Viquipèdia sobre la música cantada en català per millorar i ampliar els continguts de tots els elements (obres, lletres, músics, estils, corrents, actuacions, enregistraments, etc.), perfils (compositors, intèrprets, cantautors, grups, etc.) i gèneres (coral, cançó popular, cantautor, pop-rock, trap, etc.) de totes les èpoques. Alhora, també es proposa la creació d’articles nous i la traducció dels continguts existents a altres llengües.

Aquesta iniciativa es difondrà a través de les xarxes socials amb l’etiqueta #ViquiLlengua7x7, per augmentar la participació de coneixedors dels diversos estils i de voluntaris representatius de tot el domini lingüístic català.

Les persones que vulguin participar a la Viquillengua han d’apuntar-s’hi prèviament. Els usuaris que ja disposen d’un compte a la Viquipèdia es poden inscriure directament. La resta d’interessats han d’enviar un missatge de correu electrònic a coordinacio@wikimedia.cat. L’Amical Wikimedia oferirà un taller en línia de nocions bàsiques d’edició de la Viquipèdia per a qui vulgui iniciar-se. Es podrà seguir el divendres 5 de novembre a les 5 de la tarda, a través del canal de youtube de Llengua catalana.

Un matí al museu

D’ençà el confinament de març del 2020, moltes coses han canviat. També a ca la Viquipèdia. En el nostre cas, hem vist com, d’una banda, hem hagut de renunciar a moltes de les activitats offline que realitzàvem, i que ens servien per a desvirtualitzar i vore en persona als nostres companys editors.

De l’altra, i sobretot en els moments de confinament dur, hem pogut vore la importància dels projectes online com els nostres, que de fet han tingut rècords de participació el 2020.

Pel que fa als museus, el moment ha estat més agre que dolç: la impossibilitat d’obrir les sales, primer, i les restriccions d’aforament que encara tenim, han fet ben difícils les activitats per als centres. És en eixe context on hi ha hagut un renascut interès per les col·laboracions entre l’univers Wikimedia i els Museus. La Viquipèdia era i és una excel·lent companya de viatge en un context on s’imposa la realització d’activitats que, per força, hagen de tindre una alternativa a la presencialitat.

I eixa era la situació que teníem quan vaig conèixer la Sílvia. Començava la tardor del 2020, venien noves restriccions a la mobilitat després de l’hiatus estival, i ens vam imposar el repte de traure avant un projecte menut, una viquimarató, amb les restriccions de les circumstàncies extraordinàries. La resposta fon lògica: ho hauríem de fer remotament. Per força: teníem confinaments perimetrals i jo vivia a 350 quilòmetres del museu.

De les iniciatives GLAM, les col·laboracions Viquipèdia-Museu, així com de les viquimaratons ja s’ha parlat a bastament, no són cap sorpresa ni per a la comunitat editora ni per al món de la gestió cultural. Però en aquest cas teníem un repte nou: fer una viquimarató adaptada a les circumstàncies provocades per la pandèmia. I era un repte per la senzilla raó que, durant tots aquestos mesos, les hem vistes de tots els colors: baixa incidència, alta incidència, pics, etcètera. 

Al final adoptàrem un format semipresencial: una sèrie de convidats i viquipedistes s’hi registrarien prèviament i podrien visitar el museu per a gaudir de la Viquimarató des de les instal·lacions del MNAC, mentre que aquells qui, per qüestions d’aforament, no poguessen accedir al centre, ho podrien seguir remotament, des de casa. El taller i sessió prèvia la faria jo, des de casa, a 350 km del MNAC.

Les limitacions al nombre d’assistents no anaven a ser l’única restricció que tindríem. Al contrari d’una Viquimarató en condicions normals, on des del centre se sol facilitar algun ordinador extra per si cap participant no en té, en aquest cas cadascú hauria de dur el seu ordinador des de casa per evitar que dues persones tocaren el mateix teclat. A més, la bibliografia s’hagué d’escanejar per a facilitar-la a assistents remots com jo, però també per evitar contactes innecessaris entre els qui havien d’editar-hi presencialment.

I finalment, amb tots els escenaris estudiats, descartats i preparats, el 24 d’abril arribà el dia de posar en marxa, després d’una aturada d’anys, el Viquiprojecte MNAC. La viquimarató es feu en família, amb viquipedistes de diversos indrets interactuant, sense eixir cap d’ells del seu àmbit territorial per causa dels confinaments perimetrals. Aquella viquimarató fou el coet d’eixida a una convocatòria que duraria una setmana i on s’ampliaren o crearen més de huitanta articles bàsics per entendre la història de l’art en Catalunya.

I aconseguírem el doble objectiu. L’un, el més obvi, completar la llista d’articles que ens havíem imposat. Però l’altre, també ben important, fou que després de molts mesos tornàrem a editar junts, veient-nos les cares i escoltant-nos les veus, tot i que encara no ens vam poder abraçar.

Comença la campanya “Donants de veu” per Sant Jordi per alliberar audiolectures, llibres i articles

El projecte l’impulsa la Universitat Oberta de Catalunya amb la col·laboració d’Espais Escrits, Òmnium Cultural i Amical Wikimedia

Aquesta Diada arriba amb una proposta de la UOC, amb la col·laboració d’Espais Escrits, Òmnium Cultural i Amical Wikimedia, per impulsar els nous formats de consum cultural, les audiolectures dels clàssics catalans. La iniciativa s’anomena “Donants de veu” i vol aconseguir arribar al centenar d’audiolectures dels clàssics catalans. 

Les persones interessades només hauran de triar una obra d’un autor català que hagi mort com a mínim fa vuitanta anys (a partir del 1940), enregistrar-se mentre la llegeixen i publicar el fitxer d’àudio a les plataformes obertes perquè tothom pugui escoltar-les i gaudir-ne. El repte durarà cent dies i acabarà el 30 de juliol d’aquest any

Per visibilitzar i complementar el projecte, Amical Wikimedia promourà activitats paral·leles entre el 20 i el 30 d’abril que consisteixen en la revisió i la validació de pàgines a Viquitexts i la creació d’articles de la literatura catalana a la Viquipèdia.

Organitzen aquesta iniciativa la directora de l’espai cultural lletrA de la UOC, Teresa Fèrriz, i el catedràtic de Sociolingüística de la UOC Joan Pujolar. “Hi ha molta gent que no sap la multitud de coses distretes i divertides que pots fer avui dia amb només un mòbil i un ordinador, com gravar audiollibres o contes per a infants, ajudar a editar els clàssics literaris, fer vídeos o podcasts i compartir-ho tot a internet”, explica un dels impulsors, el catedràtic Joan Pujolar

El vicepresident d’Òmnium Cultural, Marcel Mauri, destaca la necessitat “d’impulsar nous formats de consum cultural”, i és per això que afirma que Òmnium també s’ha volgut sumar a aquest projecte de la UOC, que, “amb la col·laboració de tantes persones anònimes, ajuda a avançar cap a un país culturalment més ric”. 

L’entitat de persones voluntàries que defensa del coneixement lliure en català, Amical Wikimedia, confia que la campanya signifiqui “un abans i un després” en l’alliberament d’àudios en català. “Fem una crida a la participació massiva perquè l’alliberament d’audiollibres agafi embranzida”, manifesta el president de l’entitat, Miquel Codolar

“Donants de veu” també compta amb l’impuls d’Espais Escrits, una associació privada sense ànim de lucre que aglutina les institucions que vetllen per la lectura i els estudis dels escriptors patrimonials de la literatura catalana i que els promouen. Diversos centres del patrimoni literari català s’han adherit a la iniciativa, i són part activa de la campanya.

Amical Wikimedia reclama als parlamentaris europeus que votin contra el TERREG per protegir la llibertat d’expressió

L’entitat en defensa del coneixement lliure en català adverteix que amb l’aprovació del reglament qualsevol autoritat podria ordenar l’eliminació de contingut en línia allotjat en qualsevol lloc de la UE en el termini d’una hora

Autor: David Iliff. Llicència: CC BY-SA 3.0
Consulta la carta

Amical Wikimeda ha enviat aquest dissabte una carta als diputats al Parlament Europeu de l’àmbit catalanoparlant per instar-los a votar en contra de la proposta de Reglament sobre la difusió de continguts terroristes en línia per les conseqüències que podria tenir la seva aprovació. L’organització independent de voluntaris que promou la Viquipèdia i els seus projectes germans també s’ha sumat a la coalició de més de 60 organitzacions per la llibertat d’expressió, entre les quals hi ha Amnistia Internacional, Xnet, Wikimedia Alemanya, Wikimedia França, Internet Society, EFF, Comitè per la Protecció dels Periodistes, Reporters Sense Fronteres, Global Voices i EDRi, entre altres.

El president d’Amical Wikimedia, Miquel Codolar, ha assegurat que “el Reglament representa greus amenaces per a la llibertat d’expressió i d’opinió, la llibertat d’accés a la informació i el dret a la intimitat” i ha advertit que “pot crear un perillós precedent per a la regulació dels continguts en línia arreu del món“.

D’acord amb la proposta de Reglament, qualsevol autoritat competent podria ordenar l’eliminació de contingut en línia allotjat en qualsevol lloc de la UE en el termini d’una hora. Això significa que un estat membre podria ampliar la seva execució jurisdiccional més enllà del seu territori sense necessitat d’un control judicial previ ni de tenir en compte els drets de les persones en les jurisdiccions afectades. El procediment de notificació mínima i verificació per part de l’estat afectat que preveu el text actual no conté prou salvaguardes per prevenir l’extralimitació estatal i l’abús de poder.

El breu termini que imposa als proveïdors per eliminar el contingut incentiva les plataformes a emprar eines de moderació automàtica de continguts, com ara filtres automatitzats. Les pràctiques actuals de moderació de contingut es caracteritzen per una profunda manca de transparència i de precisió de la presa de decisions automatitzada. Les eines automatitzades no poden diferenciar de manera consistent la sàtira, l’activisme o els discursos en contra del terrorisme dels continguts que es consideren terroristes, i per tant poden acabar provocant l’eliminació de contingut legal, com ara informació periodística o denúncies sobre tracte discriminatori cap a les minories i grups infrarepresentats.

A més, la proposta demana als estats membres que designin segons el seu propi criteri «autoritats nacionals competents» facultades per aplicar les mesures del Reglament, especialment l’emissió d’ordres de retirada de contingut. Tot i que la proposta estableix que aquestes autoritats han de ser objectives i no discriminatòries i respectar els drets fonamentals, només els tribunals o les autoritats administratives independents subjectes a control judicial haurien de tenir competències per emetre ordres de retirada de contingut.

La manca de supervisió judicial suposa un greu risc per a la llibertat d’expressió, reunió, associació i religió i el dret d’accés a la informació. Així mateix, desvirtua la Carta de Drets Fonamentals, que protegeix la llibertat de rebre i difondre informació i estableix que l’expressió lícita està protegida i únicament es pot limitar amb posterioritat per un tribunal i després d’una sol·licitud legítima.

Com a darrer pas del procés legislatiu, el Parlament Europeu ha de decidir si aprova el text, que és el resultat de més d’un any de negociacions amb el Consell. Es preveu que la votació tingui lloc durant la sessió plenària del Parlament a finals d’abril del 2021.

Andorra, el lideratge mundial de qualitat i la navegació digital en català en la celebració institucional dels 20 anys de la Viquipèdia

Amical Wikimedia inicia una campanya institucional amb el Govern d’Andorra per normalitzar l’ús de la Viquipèdia al Principat, bressol de la versió en català de l’enciclopèdia lliure. Alhora, engega un repte d’edició sense precedents perquè continuï com a idioma capdavanter mundial en qualitat

El 16 de març se celebra el vintè aniversari de la creació de la Viquipèdia en català. L’enciclopèdia lliure, en línia i col·laborativa en aquesta llengua és la vintena en nombre d’articles d’entre més de les 300 existents, amb més de 673.000 entrades, i encapçala gairebé ininterrompudament el rànquing mundial de qualitat des de fa gairebé una dècada –basat en una selecció dels mil articles fonamentals que tota Viquipèdia hauria de tenir.

Una campanya per promoure’n l’ús amb la implicació del Govern andorrà

La plataforma, autogestionada en cada idioma per voluntaris i oberta a la participació de tothom, ha esdevingut un model d’èxit i un referent consolidat sobre el coneixement a Internet. En el cas de la versió en català, la Viquipèdia va néixer el 16 de març de 2001, només dos mesos després de l’anglesa i es va convertir en la segona del món en tenir contingut quan l’andorrà Daniel José Queraltó hi creà l’article ‘Àbac’ des d’Andorra la Vella. Amb motiu del seu vintè aniversari, l’Associació Amical Wikimedia, institució oficial de voluntaris i sense ànim de lucre que promou la llengua i cultura lliures en català, ha iniciat una campanya de lectures i de promoció amb el Govern d’Andorra i la Comissió Nacional Andorrana per a la UNESCO (CNAU) per tal de fer una crida que en normalitzi l’ús en aquesta llengua i sobretot entre els més joves.

Aquesta iniciativa institucional i digital, dissenyada amb un esperit festiu per membres del Grup de Joves de la Viquipèdia (entre 15 i 30 anys), serà traslladada als centres educatius i culturals andorrans per tal d’estrènyer el vincle institucional i teixir un major abast del projecte com a eina docent, més participació social per editar articles nacionals i alhora revertir dades preocupants —tals com el baix 15% de visites a la Viquipèdia en aquesta llengua a Andorra i la manca de voluntaris viquipedistes al microestat pirinenc. A més a més, reivindica èxits com que Andorra esdevingués el primer estat del món en tenir documentats tots els monuments nacionals a la Viquipèdia gràcies a la força de la comunitat viquipedista en català, i també l’interès de configurar els dispositius i navegadors en la llengua oficial per accedir-hi més fàcilment, impuls que Amical pretén fer extensiu a tot el territori catalanoparlant.

Un repte majúscul per refermar el lideratge mundial de qualitat

Des de fa anys, la versió en català llueix al capdamunt de la classificació dels 1.000 articles que tota Viquipèdia hauria de tenir, un rànquing interlingüístic mundial que és gestionat de manera independent i en què el serbi i el rus són les llengües més properes al podi de qualitat d’ençà de 2013. Ara, però, la comunitat viquipedista catalana es proposa fer un pas més i batre un altre rècord per assegurar el seu lideratge de qualitat a llarg termini: completar una versió extensa amb els 10.000 articles sobre els temes més rellevants en diferents camps del coneixement i de l’activitat humana. L’objectiu és tenir tots aquests articles de context creats, amb excel·lència bibliogràfica i una extensió destacada que permeti prioritzar la qualitat vers la quantitat durant el camí cap al milió d’entrades i seguir-la fent competitiva en un entorn digital en què el català parteix amb desavantatge i menys visibilitat als cercadors respecte del castellà, el francès, l’italià i l’anglès. El concurs començarà aquest dimarts, dia del vintè aniversari, i s’allargarà tot l’any. 

El nou projecte pren el relleu del concurs ‘Dones Independents’, amb el qual s’han creat i millorat 120 biografies de dones llatinoamericanes del segle XIX en tan sols una setmana, aprofitant l’avinentesa que enguany és el bicentenari de diverses independències de països de l’Amèrica Llatina. És una més de les iniciatives contínues de Viquidones, una campanya transversal en català per reduir el biaix de gènere de contingut i participació femenins. L’esforç viquipedista ha permès doblar el nombre d’articles sobre dones en només cinc anys a la Viquipèdia en català: de 13.500 biografies de dones el 2016 (12,5% del total) a més de 31.570 biografies actualment (18,6%).

“Dones independents”, el projecte d’Amical Wikimedia pel 8M

Les activitats que s’han realitzat els darrers cinc anys han permès doblar el nombre d’articles sobre dones a la Viquipèdia en català

Amical Wikimedia, l’entitat en defensa del coneixement lliure en català, ha proposat crear i millorar 120 biografies de dones llatinoamericanes del segle XIX, aprofitant l’avinentesa que enguany és el bicentenari de diverses independències de països de l’Amèrica Llatina. Per això, ha llançat el concurs titulat “Dones independents“, que començarà justament el 8 de març, el Dia Internacional de les Dones, una efemèride que es vol celebrar tot contribuint a la reducció del biaix de gènere de la Viquipèdia.

Amical Wikimedia vol oferir una mirada femenina que alhora s’allunyi del punt de vista europeu i serveixi per contribuir a corregir biaixos culturals i històrics que també ha centrat gran part de la producció d’articles de la Viquipèdia. D’aquesta manera, vol aprofitar el projecte per recordar les efemèrides de les independències de diversos estats americans l’any 1821, com Mèxic, el Perú o la dels estats centreamericans.

Les més de 100 biografies proposades són de dones que van viure aquests processos o bé que van viure o néixer durant aquest període. Per exemple, s’hi inclouen les militars Juana Azurduy i Maria Quitéria de Jesus, l’escriptora romàntica Gertrudis Gómez de Avellaneda, la primera metgessa argentina Cecilia Grierson, la pianista i cantant Teresa Carreño, o la princesa imperial Isabel del Brasil. Una vintena de biografies proposades ja compten amb article a la Viquipèdia, si bé la intenció del concurs és que també es puguin ampliar per explicar amb més detall i fonts bibliogràfiques les seves vides. Des de l’organització, a més, s’ha proporcionat una desena de fonts bibliogràfiques que serviran de base per poder ampliar i crear els articles. També s’encoratja els participants a aportar fotografies i altres arxius que ajudin a alinear la Viquipèdia a un Internet cada cop més multimèdia.

El projecte s’emmarca en la campanya Viquidones, nascuda el 2013, a la qual hi han participat més de cent viquipedistes i amb la qual s’han fet més de 50 projectes, viquimaratons i concursos en línia com aquest. Aquest impuls ha permès doblar el nombre d’articles sobre dones en cinc anys a la Viquipèdia en català: tenia 13.500 biografies de dones el 2016 (12,5% del total) i compta ara amb més de 31.570 biografies (18,6%). En motiu de la celebració del 8 de març, la Fundació Rafael Masó, de Girona, aquest divendres estrena l’exposició Elles també hi eren, a través de la qual s’organitzaran dues sessions per crear els articles de 17 gironines a la Viquipèdia en català.