Estirant el fil cada diumenge

El diumenge de les referències.

Un article de la Viquipèdia és una llista de referències embolicada amb paper de regal. Quan una persona, posem pel cas un lector de la Viquipèdia, es vol capbussar en un tema que encara no coneix, no sempre sap per on començar. La funció de la nostra enciclopèdia en línia és oferir un primer tast d’informació que cobreixi els aspectes fonamentals del tema, però sobretot guiar l’usuari cap a fonts fiables que li permetin seguir ampliant els seus coneixements.

Tota aquesta col·lecció de webs especialitzats, llibres escrits per experts i bases de dades oficials que segurament ja heu vist als nostres articles ha ajudat molt a consolidar la fiabilitat de la Viquipèdia en l’última dècada i mitja. Avui en dia, moltíssimes entrades de la nostra enciclopèdia tenen referències, especialment les més significatives i les més visitades. L’ús de referències també ha contribuït molt a hissar la Viquipèdia en català a la primera posició segons la qualitat dels 1.000 articles més importants.

Tanmateix, encara hi ha massa articles que tenen un nombre de referències insuficient o fins i tot no en tenen cap. Malgrat que són una minoria en termes relatius (entre un 5% i un 10% segons com els comptem), en termes absoluts estem parlant de desenes de milers d’articles amb aquesta greu deficiència. Alguns es van escriure quan a la Viquipèdia encara no hi havia el costum de posar fonts als articles i han romàs així des d’aleshores. D’altres han estat creats per usuaris novells que no estaven al corrent de la necessitat d’afegir-hi referències. I encara d’altres han estat redactats per usuaris experimentats que anaven a posar les fonts més tard i se’n van oblidar. És igual. El cas és que és un problema gros i cal arreglar-lo.

Per això, el febrer del 2021 vaig llançar el Viquiprojecte:El diumenge de les referències. És una activitat lúdica i alhora competitiva en la qual cada setmana es tria un tema, generalment a l’atzar, i el diumenge tots els participants es dediquen a anar referenciant articles sobre el tema en qüestió. Per cada entrada referenciada, els usuaris obtenen un punt a la classificació i, a final de cada any, els tres primers usuaris reben un petit premi.

Aquest viquiprojecte ha tingut un gran èxit, amb 4.027 articles referenciats en un any i mig i 2.185 des del principi d’aquesta temporada. La seva fórmula màgica es basa en la varietat: varietat entre una setmana i l’altra, ja que cada set dies hi ha un tema nou, però també varietat entre els articles d’una mateixa setmana, ja que temes amplis com «Tunísia», «Terra» o «Entitats de Catalunya» permeten que cada usuari agafi els subtemes que més li interessin i els que coneix millor.

A aquest ritme, d’aquí a quinze anys podríem tenir tots els articles de la Viquipèdia amb un mínim de referències. Pot semblar un període molt llarg, però per posar-lo en perspectiva, fa quinze anys allò que era excepcional era trobar un article que sí que tingués referències, així que hem progressat molt en aquest temps.

Siguem una mica més ambiciosos i marquem-nos com a objectiu arribar al 2030 amb tots els articles mínimament referenciats. Arribar al 2030 amb una enciclopèdia que en cada article tingui fonts fiables que permetin al lector estirar el fil de les referències i continuar la seva aventura d’aprenentatge. Arribar al 2030 sent la primera edició lingüística de la Viquipèdia en la qual totes i cadascuna de les entrades tinguin com a mínim una referència.

Amb la vostra col·laboració, aquest somni pot ser una realitat i podem avançar cap a un model de coneixement lliure que no només ens permeti consultar i compartir la informació sense restriccions legals, sinó que també sigui «lliure» en el sentit que empoderi els lectors a seguir aprenent pel seu compte gràcies a les eines i les fonts que li hem proporcionat. Ens hi ajudeu?

A punt la primera Viquimarató multilingüe sobre els Dies Internacionals

Amb la Viquimarató Dies Internacionals, que se celebrarà entre l’11 i el 25 de juny, es millorarà la informació que ofereixen les versions de Viquipèdia en català, portuguès, castellà, basc, gallec i asturià sobre causes d’importància universal.

Les Nacions Unides dediquen dies i setmanes a commemorar esdeveniments i generar consciència sobre temes d’importància global. Es tracta de 185 Dies Internacionals que s’adopten per a promoure diferents causes i que se celebren en les dates acordades per l’Assemblea General de l’ONU.

Així, existeixen celebracions com el Dia Mundial del Braille, el Dia Internacional de l’Educació, el Dia Mundial de l’Aigua, el Dia Internacional de la Ràdio, el Dia Mundial de la Conscienciació sobre l’Autisme, el Dia Internacional de la Llengua Materna, el Dia Mundial del Paludisme o el Dia Internacional de la Dona.

Dels 185 dies oficials n’hi ha alguns que tenen article a la Viquipèdia i d’altres que no. La xifra varia entre unes versions lingüístiques de l’enciclopèdia i altres. Per a reduir aquesta bretxa de continguts i donar visibilitat a les causes que reivindiquen els Dies Internacionals de les Nacions Unides, es proposa un repte d’edició en línia i multilingüe.

Amical Wikimedia, Euskal Wikilarien Kultura Elkartea, Galipedia, Wikipedia n’asturianu, Wikimedia España i Wikimedia Portugal impulsen la Viquimarató Dies Internacionals, que se celebrarà de manera virtual entre l’11 i el 25 de juny per a crear o millorar articles en català, basc, gallec, asturià, castellà i portuguès.

Els Dies Internacionals suposen una celebració i permeten promoure activitats de sensibilització sobre el tema del dia. Reuneixen diversos agents de la societat civil, el sector educatiu, governs locals i internacionals i altres entitats. A tots ells se’ls convida a augmentar la informació i la visibilitat d’aquestes temàtiques en l’enciclopèdia lliure, perquè arribin a més persones encara.

Pàgina de la Viquimarató Dies Internacionals: https://meta.wikimedia.org/wiki/International_Day_Edit-a-thon_2022/ca
https://meta.wikimedia.org/wiki/International_Day_Edit-a-thon_2022/Articles/ca

Només el 14% dels epònims d’instituts de Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears són de dones

File:020 Espai Maria Aurèlia Capmany, pati de Can Masachs, c. Balmes 2 (Ripollet), mural.jpg

El segon informe del projecte #mesdones conclou que només el 14% dels epònims d’instituts de Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears són de dones. L’estudi assenyala que hi ha centres docents amb noms de dones de les quals no hi ha informació ni a la web del centre i proposa una campanya per visibilitzar i ampliar el coneixement disponible sobre aquestes biografies. L’informe és una col·laboració entre Amical Wikimedia i la Càtedra de Cultura Científica i Comunicació Digital de la Universitat de Girona.

Contingut del segon informe del projecte #mesdones

El viquiprojecte “Més dones a la Viquipèdia” (#mesdones) [1], que vol visibilitzar les dones que donen nom a equipaments públics, es va iniciar el passat 11 de març amb un informe sobre els epònims dels Instituts i dels carrers de Catalunya [2]. Es tracta d’una col·laboració entre Amical Wikimedia i la Càtedra de Cultura Científica i Comunicació Digital de la Universitat de Girona.

En aquest segon informe s’analitzen els epònims (nom que porta un centre) dels instituts de Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears (al PV i les IB se’n diuen oficialment “IES”). Pel que fa a escoles públiques, degut al seu elevat número, de moment l’anàlisi s’ha fet només a Catalunya.

Metodologia

Per tal de fer aquesta segona anàlisi, s’ha importat a Wikidata la llista d’escoles de Catalunya a partir de les dades obertes de la Generalitat de Catalunya. Igualment, s’ha importat la llista d’IES i d’escoles de les Illes Balears a partir de les dades obertes del Govern de les Illes Balears. Els centres docents de tot tipus al País Valencià ja hi havien estat importats. 

L’assignació d’epònims a Catalunya i les Illes Balears s’ha fet amb el programa OpenRefine.  Al País Valencià s’ha fet servir aquest mateix programa per ampliar la llista d’epònims.  Així i tot, poden faltar assignacions en totes tres comunitats, donat que caldrà un treball manual per tenir tots els epònims al 100%. En alguna ocasió s’ha hagut de fer servir el programa QuickStatements.

Anàlisi

Tal com es pot veure a la pàgina del viquiprojecte, per a cada tipus de centre públic i comunitat s’en proporciona el número d’epònims totals, els masculins, els femenins, i la quantitat d’entrades a la viquipèdia que falten per a les dones que donen nom als centres docents:

A la vista d’aquesta taula, els principals resultats d’aquest segon informe són:

  • Hi ha 45 epònims femenins sense entrada a la Viquipèdia 
  • Dels centres analitzats, un 37% tenen epònim.  Al País Valencià és on n’hi ha més.
  • Només el 14% del total d’epònims són femenins
  • Als IES de les Illes Balears i a les escoles de la província de Lleida és on hi ha menys percentatge d’epònims femenins.

A continuació es proporciona alguns mapes rellevants de la distribució geogràfica de centres públics amb epònims femenins.

Mapa de les escoles de Catalunya amb epònim femení:

Mapa dels Instituts/IES de Cat, PV i IB amb epònim femení:

Mapa dels centres docent públics (instituts i escoles) de Catalunya amb epònim femení

Dificultats

  • Hi ha centres docents que no proporcionen informació sobre el seu epònim, la persona en honor de la qual el centre en porta el nom.
  • L’ocupació de les persones implicades és a vegades desconeguda. En el cas de les escoles, això es sol correspondre a una mestra o un mestre reconeguda per la seva tasca.
  • Epònims en forma nom+cognom1 o dos cognoms que fan difícil comparar el nom en les dades obertes amb el que figura a Wikidata o la Viquipèdia.

Cal esmentar aquí que hi ha escoles que porten epònim de dos cognoms.  Això es correspon sempre amb un epònim masculí. En canvi, quan és femení, porta sempre el nom a davant.  Algunes porten un sol cognom, però fàcilment reconeixible per la seva importància història (e.g., Cervantes)

Continuació del projecte

  • Concretar l’ocupació i la foto en entrades a Wikidata dels epònims, i d’altres dades rellevants: data i lloc de naixement, data i lloc de defunció si escau, etc.
  • Millorar les entrades a Wikidata de totes les persones que són epònims de centre docents, perquè hi hagi al menys una fotografia, mentre no s’hagi completata la pàgina de Viquipèdia (que pot no tenir-ne encara, tampoc)
  • Determinar el percentatge de dones que tenen una fotografia i altra informació rellevant, tan a Wikidata com a Viquipèdia.
  • Determinar epònims masculins que no tenen entrada a la Viquipèdia
  • Continuar treballant en els epònims dels carrers de Catalunya
  • Proposar al centres docents que millorin les biografies dels seus epònims, si escau, i també que proporcionin una foto de la seva escola a Wikidata, a més de comprovar la ubicació correcta, i ampliar l’entrada a Wikidata amb data de creació de l’escola, etc.
  • Aquest viquiprojecte és viu i obert: s’hi proporciona la llista sencera de biografies de dones que falten, segmentades per cadascuna de les set categories esmentades a la taula.  En algunes s’hi proporciona una referència com a punt de partida per completar l’entrada a Wikidata i per fer la pàgina a la Viquipèdia.

[1] https://ca.wikipedia.org/wiki/Viquiprojecte:Més_dones

[2] https://wikimedia.cat/2022/03/09/comenca-un-nou-projecte-perque-hi-hagi-mes-dones-a-la-viquipedia/

Data de l’informe: 2 de Juny de 2022

Autoria: Miquel Duran, d’Amical Wikimedia i de la UdG, i Sílvia Simon, de la UdG.

La Viquipèdia en català rep el premi Homo Fabra en la festa dels 10 anys de Núvol

El dijous passat, 26 de maig del 2022, es va celebrar la festa dels 10 anys de Núvol al Centre Artesà Tradicionàrius de Barcelona. En el marc d’aquest esdeveniment es van lliurar els premis Núvol 2021. Entre aquests, es va lliurar l’Homo Fabra per la comunitat de persones voluntàries que durant vint anys han contribuït a difondre el coneixement lliure en català a través de la Viquipèdia.

En representació de la comunitat d’editors de la Viquipèdia en català, el guardó el van recollir un petit grup de voluntaris d’Amical Wikimedia, l’entitat en pro de la llengua i cultura catalanes que promou la Viquipèdia i els seus projectes germans.

Els representants van agrair el guardó, que van dir que era per cadascun dels 419.907 viquipedistes que des d’aquell 16 de març del 2001 havien fet 702.154 articles. Van concloure interpel·lant als assistents a l’acte i fent una crida a llegir, millorar i compartir la Viquipèdia en català.

Els altres premis Núvol van recaure Borja Bagunyà pel seu Els angles morts, les vinyetes de Martí Melcion, l’humorista Marc Sarrats, la cantant Carola Ortiz, la distribuïdora de films familiars Pack Màgic, Joan Mar Sauqué pel seu Gone With The Wind, Núria Güell per l’exposició Tot ordre es vol pur, Las Huecas per Aquellas que no deben morir, i la soprano Sara Blanch.

Comença un projecte per visibilitzar les dones que donen nom a equipaments públics

Instituts amb nom de dona (esquerra) i d’home (dreta)

Amb dades d’aquest 8 de març de 2022, el Dia Internacional de les Dones, només el 19,65 % de biografies de la Viquipèdia en català són de dones. Per millorar aquesta dada, periòdicament i durant tot l’any, els voluntaris de la Viquipèdia impulsen nous projectes. En aquest context aquest dijous 9 de març s’ha presentat el viquiprojecte Més dones, que pretén, en un any, dur a terme una tasca de visibilització dels equipaments públics dels territoris de parla catalana que tenen nom de dona, i crear a la Viquipèdia les biografies admissibles.

El primer dels informes focalitza l’atenció en els instituts de Catalunya. Dels 697, 265 tenen nom de persona i 41 d’aquests tenen nom de 37 dones. Els instituts tenen noms molt majoritàriament masculins. Hi ha més d’un 10% de persones que donen nom a Instituts que no tenen entrada a la Viquipèdia. De les persones que no tenen entrada a la Viquipèdia, el percentatge de dones sobre el total és molt més alt que no pas el d’homes. No tan sols les dones donen molts menys noms als instituts que els homes, sinó que tenen menys presència a la Viquipèdia. Es tracta, doncs, d’un doble biaix: menys noms a instituts, i menys presència a la Viquipèdia

En la presentació del primer dels informes del projecte, Catalina Girona, d’Amical Wikimedia, ha destacat la importància dels projectes que impulsen els voluntaris durant tot l’any per crear biografies de dones, i ha fet una crida a la participació de les dones en els projectes de coneixement lliure. El president de l’entitat, Miquel Codolar, ha indicat que en el marc de la sensibilització a través de les dades, es contactarà amb els instituts amb nom de dona sense entrada a la Viquipèdia per donar-los a conèixer el projecte.

Sílvia Simón, de la Càtedra de Cultura Científica i Comunicació Digital (C4D) de la UdG, ha posat en relleu el coneixement lliure, la llengua catalana i la visibilització de les dones com a punts claus de projecte. Finalment, Miquel Duran, d’Amical Wikimedia i de la UdG, ha presentat les dades més significatives de l’informe i ha explicat que a partir d’ara el projecte Més dones anirà aplegant la llista de totes les dones sense biografia a la Viquipèdia convidant als voluntaris de la Viquipèdia a la seva creació.

Estudi dels Instituts de Catalunya amb nom de dona

Catalina Girona (a), Miquel Codolar (a), Miquel Duran (a,b) i Sílvia Simon (b)

  1. Amical Wikimedia
  2. C4D, Universitat de Girona 

Resum

A Catalunya hi ha uns 700 Instituts (centres públics que solen oferir com a mínim ESO). D’aquests, uns 265 tenen nom de persona. D’aquests, només un 15% tenen nom de dona. Per una altra part, 30 d’aquestes persones no tenen entrada a la Viquipèdia catalana. D’aquestes, 11 són dones (un 37% de les biografies que falten). Però mentre les biografies d’homes representen el 8,5% del total de noms d’homes, les de dones representen el 27% del total de noms de dones. Per tant, les dones estan infrarepresentades en el conjunt d’instituts de Catalunya amb nom de persona, i són més invisibilitzades a la Viquipèdia que els homes. Per corregir aquests biaixos es proposa un viquiprojecte d’un any de durada consistent en introduir a la Viquipèdia biografies de dones que donen nom a equipaments públics.

Introducció i objectius

Entre els molts biaixos que hi ha a la nostra societat, el de gènere n’és un de tipus sistèmic, i és observat en diversos àmbits. De fet, amb dades d’aquest 8 de març de 2022, el Dia Internacional de les Dones, només el 19,64 % de biografies de la Viquipèdia en català són de dones. 

Reequilibrar la relació homes/dones a la Viquipèdia no és pas fàcil, perquè es parteix del biaix sistèmic esmentat. Però així i tot és possible contribuir a l’increment de la visibilització de les dones aprofitant el potencial de la marca que proporcionen les etiquetes dels equipaments públics més coneguts i rellevants: els carrers, les places, els jardins, les biblioteques, el museus, els teatres, les galeries i sales d’exposicions, les instal·lacions esportives, el centres sanitaris, els centres cívics o els centres educatius són sovint espais que reben el nom d’una persona, que permeten honorar algú o aprofitar el seu exemple, i que impacten en la ciutadania.

El cas dels centres educatius és especialment rellevant, perquè connecta amb una gran part de la població. El col·lectiu de centres educatius que té més percentatge de nom de persona són els instituts (centres educatius públics de secundària), seguits per les escoles públiques de primària. Els centres educatius no públics tenen només un petit percentatge de casos amb nom de persona. Per fer-se una idea ràpida dels equipaments que es podrien analitzar, es pot fer un cop d’ull al fitxer de dades obertes de la GenCat sobre equipaments públics [1].

Hi ha hagut ja estudis parcials dels carrers de Catalunya i d’altres àrees geogràfiques amb nom de dona, cosa que ha comportat interessants reflexions [2-6]. També hi ha alguns estudis parcials de noms dels centres educatius [6-8]. Ara bé, no hi ha gaire treball fet de la manca de visibilitat a la Viquipèdia pel que fa a les persones que donen nom als equipaments públics. Fa poc, per una altra part, vam fer una anàlisi preliminar de la visibilitat de dones rellevants , però que no tenen a data d’avui entrada a la Viquipèdia, tot centrant-nos en les persones que han rebut les Medalles Narcís Monturiol [9].

Aquest grup de persones ha analitzat darrerament diversos aspectes de la presència de les dones a la Viquipèdia, per exemple (en ocasió del Dia Internacional de la Dona i la Nena en Ciència) un estudi inicial dels noms de dones científiques als carrers de Catalunya i als instituts [6] i les dones amb Medalles Monturiol que no són a la Viquipèdia encara [9].

La comunitat viquipedista treballa activament per millorar la visibilitat de les dones. Una de les iniciatives més rellevants és el viquiprojecte Viquidones [10]. Un altre, de ben recent, és el viquiprojecte per completar les biografies de Les 100 Dones de la BBC [11].

Aquest treball, per tant, té un doble objectiu: per un costat, ajudar a visibilitzar les persones que no tenen encara entrada a la Viquipèdia, en especial les dones, i per un altre cantó a evidenciar el biaix existent en la quantitat de noms d’homes i dones d’equipaments públics.

En tractar-se d’un estudi pilot, l’anàlisi s’ha limitat al conjunt d’Instituts de Catalunya. En un futur es pretén estendre l’estudi altres centres educatius, carrers i places, i a d’altres equipaments públics. Pel que fa a l’àmbit geogràfic, si es pot disposar dels llistats adients a partir de dades obertes, es podrà estudiar la situació al País Valencià, les Illes Balears, i d’altres territoris de parla catalana.

Metodologia

S’ha partit del fitxer de dades obertes de la Generalitat de Catalunya sobre Centres Educatius no universitaris [12]. Se n’hi han extret els 697 Instituts, per als quals s’ha comprovat si tenen entrada a la Viquipèdia fent servir el programa OpenRefine [13] connectant el seu nom amb Wikidata. Per als que tenen entrada a la Viquipèdia, s’ha analitzat el gènere de cada persona, i també d’altres propietats que poden ser informades a Wikidata, com l’ocupació o el lloc de naixement.

No s’ha dut a terme encara cap importació de dades a Wikidata, només s’han reutilitzat les dades del fitxer de dades obertes esmentat.

Els mapes proporcionats s’han elaborat a partir del programa Umap [14], que fa servir OpenStreetMap [15]. Les coordenades de cada institut són les proporcionades pel fitxer de dades obertes de centres educatius de Catalunya [12].

Resultats

Dels 265 instituts analitzats, 224 (84,5%) tenen nom d’home, i 41 (15,5%) tenen nom de dona. D’aquests 265 instituts, n’hi ha 30 (11,3%) on la persona que els dona nom no té entrada a la Viquipèdia (Figura 1). 

D’aquestes persones sense entrada a la Viquipèdia, n’hi ha 19 d’homes (8,5% del total d’homes) i 11 de dones (26,8% del total de dones) (per al llistat complet, veure l’Annex 1).

Aquest menor número d’Instituts amb nom de dona respecte dels que tenen nom d’home es pot veure més fàcilment observant la distribució geogràfica en el global de Catalunya (Figura 2) i també a l’àrea més propera a Barcelona (Figura 3). A la Figura 4 es poden veure també geolocalitzats els instituts que tenen nom de dona sense entrada a la Viquipèdia. Aquests mapes són oberts i consultables directament, al web d’Umap (dones vs homes, [16]; nom sense entrada a Viquipèdia, [17])

A la vista d’aquestes dades, s’observa i es conclou que

  • Els instituts tenen noms molt majoritàriament masculins
  • Hi ha més d’un 10% de persones que donen nom a Instituts que no tenen entrada a la Viquipèdia
  • De les persones que no tenen entrada a la Viquipèdia, el percentatge de dones sobre el total és molt més alt que no pas el d’homes.
  • No tan sols les dones donen molts menys noms als instituts que els homes, sinó que tenen menys presència a la Viquipèdia. Es tracta, doncs, d’un doble biaix: menys noms a instituts, i menys presència a la Viquipèdia

Per tal d’analitzar una mica més a fons les característiques de les dones que donen nom als instituts, l’Annex 2 recull el llistat complet dels 41 instituts amb nom de dona. D’aquests, n’hi ha tres de repetits: L’Angeleta Ferrer Sensat dóna nom a 2 instituts, mentre que la Montserrat Roig i la Marta Marta donen nom, cadascuna, a 3 instituts.

La disponibilitat d’informació estructurada a Wikidata, la base de dades de l’ecosistema Wikimedia que està enllaçada amb la Viquipèdia, permet fer senzilles anàlisis estadístiques de les característiques de les persones amb pàgina a la Viquipèdia. Aquí en donem alguns petits exemples: la seva ocupació (camp en el qual són remarcables), les dates de naixement i de defunció, i el lloc de naixement.

A partir de la consulta de la propietat “ocupació” que figura a la base dades Wikidata, les 25 persones diferents que donen nom a instituts i que ja tenen entrada a la Viquipèdia es poden considerar agrupades en:

  • Escriptores (6)
  • Artistes (5)
  • Pedagogues (4)
  • Científiques (3)
  • Polítiques (2)
  • Altres (5)

Dues propietats de Wikidata referents a persones són les dates de naixement i de defunció. Això permet copsar que hi ha dues persones vives que donen nom a Instituts de Catalunya: Josefina Castellví i Marta Estrada. Hi ha tres personatges històrics: Hipàcia, Isabel d’Aragó i Ermessenda de Carcassona. Quatre de les dones han mort al segle XXI, i la resta el segle passat.

Pel que fa a la data de naixement, més de la meitat de les dones analitzades van néixer al segle XX. 

Un darrer estudi ràpid de les propietats informades a Wikidata es refereix al lloc de naixement. Més de la meitat de les dones estudiades van néixer a Barcelona. 

Una crida a l’acció: el Viquiprojecte Més dones a la Viquipèdia

Amb el Dia Internacional de la Dona 2022 es dona el tret de sortida per a un viquiprojecte que ha d’afavorir l’increment de biografies de dones a la Viquipèdia, aprofitant que equipaments públics, identificadors geogràfics, centres educatius i d’altres elements poden tenir nom de persona.

Com a primer pas, evidentment es farà servir la informació obtinguda amb aquest procés d’anàlisi dels Instituts de Catalunya. Més endavant es completarà amb les escoles, biblioteques, centres cívics i altres equipaments públics. Finalment, s’enllestirà amb els carrers, places i altres identificadors que tenen nom de dona (serà segurament qui proporcionarà la quantitat de noms de dona més elevada).

D’aquí a un any, el 8-M de 2023, pretenem haver contribuït raonablement a reduir el biaix de biografies de dones a la Viquipèdia, i sobretot haver contribuït a la visibilització de les dones a la Viquipèdia. 

Figures

Figura 1: Presència a la Viquipèdia de persones que donen nom a Instituts de Catalunya.

Figura 2: Mapa comparatiu de Catalunya: instituts amb nom de dona (esquerra) vs nom d’home (dreta). Dades del mapa: OpenStreetMap.

Figura 3: Mapa comparatiu de l’àrea de Barcelona: instituts amb nom de dona (esquerra) vs nom d’home (dreta). Dades del mapa: OpenStreetMap.

Figura 4: Ubicació dels instituts de Catalunya que tenen nom d’una dona sense entrada a la Viquipèdia

Referències

[1] Portal de dades obertes de la Generalitat de Catalunya. Equipaments de Catalunya

https://analisi.transparenciacatalunya.cat/Urbanisme-infraestructures/Equipaments-de-Catalunya/8gmd-gz7i

[2] Nomenclàtor de Catalunya de carrers amb nom de dona: http://carrersdones.icgc.cat/icd/index.html

[3] Las  calles de las mujeres: https://geochicasosm.github.io/lascallesdelasmujeres/

[4] EqualStreetNames: https://equalstreetnames.brussels

[5] Projecte #MerezcoUnaCalle: https://www.merezcounacalle.com 

[6] Les dones científiques, als noms de carrers i d’instituts de Catalunya

Les dones científiques, als noms de carrers i d’instituts de Catalunya

[7] Mapa de centres educatius amb nom de dona

https://www.instamaps.cat/instavisor/9ad1fd8a2392876768398e207dfd8fb1/Mapa_amb_centres_educatius_amb_nom_de_dona_a_Catalunya.html#9/41.8798/1.5710

[8] Visualitzem els centres educatius amb nom de dona: https://www.memcat.org/visualitzem-els-centres-educatius-amb-nom-de-dona/

[9] Algunes dones de la Viquipèdia

Algunes dones de la Viquipèdia

[10] Viquiprojecte Viquidones: https://ca.wikipedia.org/wiki/Viquiprojecte:Viquidones

[11] Viquiprojecte concurs Les 100 Dones de la BBC

https://ca.wikipedia.org/wiki/Viquiprojecte:Concursos/100_Dones_BBC/2021

[12] Portal de dades obertes de la Generalitat de Catalunya. Directori de centres docents anual. Base 2020

https://analisi.transparenciacatalunya.cat/Educaci-/Directori-de-centres-docents-anual-Base-2020/kvmv-ahh4

[13] OpenRefine: https://openrefine.org

[14] UMap: https://umap.openstreetmap.fr

[15] OpenStreetMap: https://osm.org 

[16] Comparació dels gèneres de les persones que donen nom a Instituts de Catalunya: https://umap.openstreetmap.fr/ca/map/instituts-de-catalunya-amb-nom-de-dona_728265

[17] Mapa d’instituts amb nom de dona sense entrada a la Viquipèdia

https://umap.openstreetmap.fr/ca/map/instituts-amb-nom-de-dona-que-no-te-entrada-a-la-v_728289

Annex 1. Llista d’instituts amb nom de persona sense entrada a la Viquipèdia

Llistat d’instituts amb nom de dona, sense entrada a la Viquipèdia:

Institut Escola Àngela Bransuela

Institut Anna Gironella de Mundet

Institut Escola Caritat Serinyana

Institut Dolors Mallafrè i Ros

Institut Joaquima Pla i Farreras

Institut Montserrat Miró i Vila

Institut Sunsi Móra

Institut Escola Teresa Altet

Institut Escola Teresina Martorell

Institut Valèria Haliné

Institut Salas i Xandri

Llistat d’instituts amb nom d’home, sense entrada a la Viquipèdia:

Institut Escola Agustí Barberà

Institut Antoni Torroja

Institut Escola Antoni Ubach i Soler

Institut Baldiri Guilera

Institut Bernat el Ferrer

Institut Celestí Bellera

Institut Comte de Rius

Institut Francesc Xavier Lluch i Rafecas

Institut Germans Vila-Riera

Institut Jaume Botey

Institut Joan Amigó i Callau

Institut Joan Ramon Benaprès

Institut Escola Josep Maria Xandri

Institut Josep Mestres i Busquets

Institut Escola Mestre Andreu

Institut Pere Fontdevila

Institut Escola Pere Lliscart

Institut Escola Pere Viver

Institut Ramon de la Torre

Annex 2. Llista d’instituts de Catalunya amb nom de dona

Institut Angeleta Ferrer

Institut Angeleta Ferrer i Sensat

Institut Ermessenda de Girona

Institut Federica Montseny

Institut Gabriela Mistral

Institut Hipàtia d’Alexandria

Institut Infanta Isabel d’Aragó

Institut Josefina Castellví i Piulachs

Institut Júlia Minguell

Institut Lluïsa Cura

Institut Margarida Xirgu

Institut Maria Aurèlia Capmany

Institut Maria Canela

Institut Maria de Bell-lloc

Institut Maria Espinalt

Institut Maria Rúbies

Institut Marta Estrada

Institut Escola Marta Mata

Institut Marta Mata

Institut Marta Mata

Institut Mercè Rodoreda

Institut Montserrat Colomer

Institut Montserrat Roig

Institut Montserrat Roig

Institut Montserrat Roig

Institut Narcisa Freixas i Cruells

Institut Neus Català

Institut Escola Pepa Colomer

Institut Roseta Mauri

Institut Teresa Pàmies

Institut Escola Àngela Bransuela

Institut Anna Gironella de Mundet

Institut Escola Caritat Serinyana

Institut Dolors Mallafrè i Ros

Institut Joaquima Pla i Farreras

Institut Montserrat Miró i Vila

Institut Sunsi Móra

Institut Escola Teresa Altet

Institut Escola Teresina Martorell

Institut Valèria Haliné

Institut Salas i Xandri

Data: 8/3/2022

La Viquipèdia en català ja té els 10.000 articles vitals

El repte de l’any del 20è aniversari de la Viquipèdia en català no era gens fàcil. La Viquipèdia en català sempre ha estat en les primeres posicions pel que fa a la completesa dels 1.000 articles bàsics. Però volíem fer un pas més, i el març del 2021 ens vam proposar tenir els 10.000 articles considerats bàsics que totes les viquipèdies haurien de tenir i millorar els existents. 

I, com tantes vegades, la comunitat viquipedista ho va tornar a fer. Del 16 de març al 31 de desembre es van crear els 516 articles que mancaven. També es van expandir la majoria dels articles de la llista amb 40.688 edicions i 42.235 referències. 1.056 usuaris van incorporar 39,44 milions d’octets als articles. 

La Viquipèdia en català és ara una de les tres que té tots els articles de la llista dels 10.000 i en menys d’un any ha passat de la posició 13 a l’11 pel que fa a la seva completesa, incrementant la puntuació en 6,67 punts, fins al 72,56.

És veritat, i no deixarem de dir, que la llista utilitzada és qüestionable pels seus biaixos. És anglocèntrica, està desactualitzada i és millorable en molts sentits, però és el més similar que vam trobar a una llista de 10.000 articles consensuada pel moviment.

Entre els 79 participants que es van apuntar al concurs i que més van contribuir a la millora, Amical Wikimedia va enviar com a detall una quarantena de capses regal amb experiències. 

“Que la suma de tot el coneixement humà estigui disponible lliurement en català, i que tot el coneixement sobre la cultura catalana estigui disponible per a tothom en qualsevol llengua”. Això és el que, a través del voluntariat, persegueix Amical Wikimedia, i el 2021 en aquest punt s’ha avançat significativament.

Però això mai s’acaba. Tots els articles, tant els 1.000, com els 10.000 com tots, segueixen i continuaran necessitant millores. Llanceu-vos-hi.

El Mes de l’Àsia permet crear gairebé 1.800 articles nous en sis anys a la Viquipèdia en català

El Mes de l’Àsia a la Viquipèdia (Asian Month) és un concurs en línia anual que té lloc el novembre. És un viquiprojecte global en el qual hi participen diverses llengües de tot el món. L’objectiu és ampliar i millorar el coneixement de la cultura asiàtica a la Viquipèdia.

La primera edició global del Mes de l’Àsia va néixer el 2015 i des d’aleshores cada nova edició no ha parat de créixer i incorporar cada any a més llengües i participants. La Viquipèdia en català es va començar a sumar al Mes de l’Àsia a partir del 2016, i el gran èxit i interès mostrat aleshores per la comunitat catalanoparlant va fer que el concurs s’hagi anat repetint cada any, arribant a la sisena edició enguay.

A nivell global, en els darrers 6 anys s’han creat més de 37.500 articles gràcies a aquest concurs, en més de 60 llengües diferents i amb una participació total de més de 2.900 editors.

A nivell català, des del seu inici el 2016 s’han creat gairebé 1.800 articles de temàtica asiàtica, amb una participació de més d’un centenar d’editors. En aquesta darrera edició, en concret, s’han creat gairebé 300 articles nous, entre els quals destaquen les nombroses biografies de dones, de geografia i d’història. Així, un any més el concurs ha contribuït a reduir el desequilibri territorial i el biaix cultural a la Viquipèdia en català pel que fa als articles de temàtica asiàtica. En aquest sis anys, de fet, el concurs català s’ha anat convertint en un dels viquiprojectes més actius i exitosos a nivell global.

Com ja sol ser habitual, com a símbol de l’amistat entre la comunitat viquipedista, cada participant que hagi contribuït amb l’edició d’almenys 4 articles rebrà una postal especial de la Viquipèdia que serà enviada des d’algun país asiàtic. Addicionalment, el participant amb més articles redactats serà nomenat ambaixador asiàtic honorífic de la Viquipèdia, títol que es conservarà fins a la pròxima edició del viquiprojecte l’any que ve.

La Viquipèdia en català celebra 20 anys amb una trobada d’editors a Elna

Viquitrobada 2013 / Arnau Duran

La Viquipèdia en català, que va ser la segona en ser creada després de la versió anglesa, està de celebració tot aquest 2021. El març d’aquest any va complir vint anys amb uns 650.000 articles editats per més de 1.500 editors que hi participen cada mes. L’enciclopèdia col·laborativa s’ha consolidat i s’ha convertit en una obra de referència per a milers de persones que la consulten cada dia.

Aquest cap de setmana desenes d’editors, petits i grans, es trobaran físicament a la ciutat nord-catalana d’Elna per celebrar la catorzena Viquitrobada. Se celebrarà de manera presencial després de convertir l’anterior a un format virtual per la situació de pandèmia mundial. La diversitat de la mateixa Viquipèdia en català ha fet que en edicions anteriors s’hagin celebrat aquestes trobades en ciutats com Figueres, Badalona, Cervera, València, Manresa o Tarragona.

Les desenes de voluntaris d’arreu dels territoris de parla catalana que es retrobaran durant a terme diverses sessions per imaginar-se com serà la Viquipèdia dels pròxims 20 anys. Abordaran diversos temes recurrents en la comunitat com són les normatives internes, els projectes educatius o la bretxa de gènere. Per altra banda, també es treballarà en qüestions més tècniques com són els mapes, les bases de dades o les taules informatives de la dreta dels articles.

La trobada compta amb l’ajuda de la comunitat francòfona i catalana local, així com de les institucions del municipi que acolliran els viquipedistes en aquest any tan assenyalat com és el vintè aniversari d’un dels projectes més reeixits de tot l’Internet.

L’esdeveniment està obert a tothom, experts i novells.

Viquillengua7x7: una setmana per ampliar els continguts sobre la música en català a la Viquipèdia

La vuitena edició de la Viquimarató per la Llengua Catalana serà del 5 al 12 de novembre

El Departament de Cultura, a través de la Secretaria de Política Lingüística, i l’Amical Wikimedia organitzen durant la setmana del 5 al 12 de novembre la VIII Viquimarató de la Llengua Catalana centrada en la música en català.

Aquesta edició compta de nou amb la implicació dels set territoris on es parla català: l’Alguer, Andorra, Catalunya, Catalunya del Nord, la Franja d’Aragó, les Illes Balears i el País Valencià. En representació de cadascun hi col·laboren la Generalitat de Catalunya, el Govern d’Andorra, la Generalitat Valenciana, el Govern de les Illes Balears, el Govern d’Aragó, la Delegació del Govern de la Generalitat de Catalunya a Itàlia i la Casa de la Generalitat de Catalunya a Perpinyà.

Durant la setmana del 5 al 12 de novembre, tots els usuaris que ho desitgin editaran les entrades a la Viquipèdia sobre la música cantada en català per millorar i ampliar els continguts de tots els elements (obres, lletres, músics, estils, corrents, actuacions, enregistraments, etc.), perfils (compositors, intèrprets, cantautors, grups, etc.) i gèneres (coral, cançó popular, cantautor, pop-rock, trap, etc.) de totes les èpoques. Alhora, també es proposa la creació d’articles nous i la traducció dels continguts existents a altres llengües.

Aquesta iniciativa es difondrà a través de les xarxes socials amb l’etiqueta #ViquiLlengua7x7, per augmentar la participació de coneixedors dels diversos estils i de voluntaris representatius de tot el domini lingüístic català.

Les persones que vulguin participar a la Viquillengua han d’apuntar-s’hi prèviament. Els usuaris que ja disposen d’un compte a la Viquipèdia es poden inscriure directament. La resta d’interessats han d’enviar un missatge de correu electrònic a coordinacio@wikimedia.cat. L’Amical Wikimedia oferirà un taller en línia de nocions bàsiques d’edició de la Viquipèdia per a qui vulgui iniciar-se. Es podrà seguir el divendres 5 de novembre a les 5 de la tarda, a través del canal de youtube de Llengua catalana.

Un matí al museu

D’ençà el confinament de març del 2020, moltes coses han canviat. També a ca la Viquipèdia. En el nostre cas, hem vist com, d’una banda, hem hagut de renunciar a moltes de les activitats offline que realitzàvem, i que ens servien per a desvirtualitzar i vore en persona als nostres companys editors.

De l’altra, i sobretot en els moments de confinament dur, hem pogut vore la importància dels projectes online com els nostres, que de fet han tingut rècords de participació el 2020.

Pel que fa als museus, el moment ha estat més agre que dolç: la impossibilitat d’obrir les sales, primer, i les restriccions d’aforament que encara tenim, han fet ben difícils les activitats per als centres. És en eixe context on hi ha hagut un renascut interès per les col·laboracions entre l’univers Wikimedia i els Museus. La Viquipèdia era i és una excel·lent companya de viatge en un context on s’imposa la realització d’activitats que, per força, hagen de tindre una alternativa a la presencialitat.

I eixa era la situació que teníem quan vaig conèixer la Sílvia. Començava la tardor del 2020, venien noves restriccions a la mobilitat després de l’hiatus estival, i ens vam imposar el repte de traure avant un projecte menut, una viquimarató, amb les restriccions de les circumstàncies extraordinàries. La resposta fon lògica: ho hauríem de fer remotament. Per força: teníem confinaments perimetrals i jo vivia a 350 quilòmetres del museu.

De les iniciatives GLAM, les col·laboracions Viquipèdia-Museu, així com de les viquimaratons ja s’ha parlat a bastament, no són cap sorpresa ni per a la comunitat editora ni per al món de la gestió cultural. Però en aquest cas teníem un repte nou: fer una viquimarató adaptada a les circumstàncies provocades per la pandèmia. I era un repte per la senzilla raó que, durant tots aquestos mesos, les hem vistes de tots els colors: baixa incidència, alta incidència, pics, etcètera. 

Al final adoptàrem un format semipresencial: una sèrie de convidats i viquipedistes s’hi registrarien prèviament i podrien visitar el museu per a gaudir de la Viquimarató des de les instal·lacions del MNAC, mentre que aquells qui, per qüestions d’aforament, no poguessen accedir al centre, ho podrien seguir remotament, des de casa. El taller i sessió prèvia la faria jo, des de casa, a 350 km del MNAC.

Les limitacions al nombre d’assistents no anaven a ser l’única restricció que tindríem. Al contrari d’una Viquimarató en condicions normals, on des del centre se sol facilitar algun ordinador extra per si cap participant no en té, en aquest cas cadascú hauria de dur el seu ordinador des de casa per evitar que dues persones tocaren el mateix teclat. A més, la bibliografia s’hagué d’escanejar per a facilitar-la a assistents remots com jo, però també per evitar contactes innecessaris entre els qui havien d’editar-hi presencialment.

I finalment, amb tots els escenaris estudiats, descartats i preparats, el 24 d’abril arribà el dia de posar en marxa, després d’una aturada d’anys, el Viquiprojecte MNAC. La viquimarató es feu en família, amb viquipedistes de diversos indrets interactuant, sense eixir cap d’ells del seu àmbit territorial per causa dels confinaments perimetrals. Aquella viquimarató fou el coet d’eixida a una convocatòria que duraria una setmana i on s’ampliaren o crearen més de huitanta articles bàsics per entendre la història de l’art en Catalunya.

I aconseguírem el doble objectiu. L’un, el més obvi, completar la llista d’articles que ens havíem imposat. Però l’altre, també ben important, fou que després de molts mesos tornàrem a editar junts, veient-nos les cares i escoltant-nos les veus, tot i que encara no ens vam poder abraçar.