II Jornada Internacional GLAM+Wikiverse+GENDER a Barcelona

Unes 75 persones (i més de 50 més via streaming), incloent-hi viquipedistes, investigadors acadèmics i personal vinculat a biblioteques i museus, van participar aquest passat dimecres dia 6 de juny en la II Jornada Internacional GLAM+Wikiverse+GENDER, que es va celebrar a la Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals de la Universitat de Barcelona, amb Amical Wikimedia com una de les entitats col·laboradores en l’organització. La jornada, finançada per la Wikimedia Foundation, tenia com a objectiu reflexionar i compartir experiències sobre les possibilitats dels projecte GLAM en l’entorn Wiki i amb perspectiva de gènere.

Inauguració de la jornada a càrrec de Núria Ferran-Ferrer, Miquel Tèrmens i Agustí Alcoverro

Quant a les ponències, va obrir foc la doctora Lucy Hinnie mitjançant una intervenció enregistrada en vídeo, ja que no va poder ser-hi presencialment per una qüestió de salut. Hinnie va explicar la seva experiència com a viquipedista resident a la British Library del 2021 al 2023, amb les dificultats afegides que suposa treballar en una institució governamental, en un país que no té una política clara sobre l'”open access” i que se sent incòmode en qüestions com la descolonització. Malgrat això, va mostrar-se satisfeta, per exemple, del resultat d’activitats com xerrades de representants indígenes al personal de la biblioteca.

Seguidament, Javier Pantoja Ferrari i Ricardo Alonso Maturana van explicar el funcionament del “graph” del web del Museu del Prado, a Madrid. Segons van explicar, l’element clau és que el web està orientat a la col·lecció del museu, i no a d’altres elements (com ara les activitats, la venda d’entrades, etc.). Així es pot accedir a tota la informació de més de 20.000 obres, i els textos descriptius de les fitxes estan vinculats a la Viquipèdia i Wikidata, per generar els contextos de forma automàtica.

La doctora Marta Delatte va enfocar la seva ponència en la Viquipèdia com un espai de record compartit, col·lectiu, en el sentit que sempre està actiu i sovint és conflictiu. Tenint en compte, a més, que com a enciclopèdia no deixa de seguir paràmetres definits al segle XVIII sobre què és coneixement, va considerar que la neutralitat sovint és, en realitat, normativitat. Una normativitat que cal desafiar per promoure records col·lectius diversos i inclusius.

La taula rodona amb representants de les viquipèdies de les llengües oficials a l’Estat.

A continuació, va ser el torns dels representants de les viquipèdies en les quatre llengües oficials de l’Estat en format de taula rodona. Entre d’altres coses, es va constatar que la manera d’incidir en l’àmbit GLAM i de gènere està condicionada per l’estructura de què es disposi: així, per exemple, Wikimedia Espanya i Euskal Wikilarien Kultura Elkartea disposen d’equips professionals de quatre i cinc persones respectivament, mentre que Galipedia ni tan sols disposa d’una associació realment activa. En una situació intermitja, Núria Ribas, presidenta d’Amical, va explicar com en el cas català la feina es fa bàsicament amb voluntaris. Igualment, va destacar que la comunitat respon molt bé sobretot amb el format de repte, i va recordar que en tot just un mes es van aconseguir les més de 400 biografies que feien falta per arribar a les 40.000 dones.

La jornada la va tancar Tila Capeletto, responsable del programa de Gènere de la Wikimedia Foundation, que va repassar diferents iniciatives dutes a terme els darrers anys. Una de les dades que va donar va ser que, globalment, només el 20% de les biografies de dones disposen de la corresponent imatge i com, en aquest sentit, dins la campanya #VisibleWikiWomen s’ha creat una guia per a institucions culturals.

La jornada es va complementar a la tarda amb una sessió interna de treball del projecte Women and Wikipedia. Podeu consultar el programa sencer de la jornada aquí.

Èxit rotund de la primera edició del Mes de l’Àfrica

La primera edició del viquiprojecte Mes de l’Àfrica ha resultat un gran èxit amb la creació o ampliació d’un total de 189 articles referits al continent africà a càrrec d’una vintena de viquipedistes. El Mes de l’Àfrica s’ha celebrat per primer cop a la Viquipèdia en català entre el 16 i el 31 de maig, amb voluntat d’esdevenir una cita anual i l’objectiu de contribuir a reduir els biaixos geogràfics i culturals en la versió en català de l’enciclopèdia en línia.

Altres dades que demostren l’èxit d’aquesta primera edició, que ha adoptat el format de concurs d’edició: 834 kilobytes, 60.860 paraules i 1078 referències afegides. Una part important dels articles es refereixen a Malawi i Guinea Bissau, països escollits com a prioritaris donat que aquest any és l’aniversari de la seva independència respecte la Gran Bretanya i Portugal, respectivament, però també hi ha articles referits a la resta de països del continent.

El Wikipedia African Month es va començar a celebrar el 2019 per part de diverses viquipèdies. L’adaptació en català ha estat promoguda pel viquipedista Xavier Dengra amb el suport d’Amical Wikimedia, que es fa càrrec dels premis.

La meva primera hackaton

Per David Ramírez-Ordóñez (hiperterminal)

Vaig participar en aquest esdeveniment, que es va celebrar del 3 al 5 de maig a Tallin (Estònia) i que busca desenvolupar noves eines per a l’entorn Wikimedia. Vaig participar-hi per entendre millor com funciona el Moviment Wikimedia des de la seva part més tècnica. També per veure com es viu en un esdeveniment per a desenvolupadors de programari des d’una perspectiva de gènere. Aquí les meves notes sobre aquesta experiència.

Una marató per hackejar

Aquest és el lloc de la hackató de 2024. L’esdeveniment consisteix en que durant tres dies desenvolupadors de programari de diversos llocs del món es reuneixen per col·laborar. Busquen crear noves eines en aquest curt temps que siguin d’utilitat per als diferents projectes de Wikimedia. És clar, el més conegut és Wikipedia, però n’hi ha molts més.

Prèviament, via correu electrònic, em van demanar incloure informació al Phabricator de l’esdeveniment. En aquest espai de col·laboració per al desenvolupament de programari publiques la teva proposta, la gent se subscriu a les que vol col·laborar i es designen tasques o intercanvien missatges. Ho vaig provar creant una proposta per desenvolupar una calculadora de domini públic. Em va agradar que el meu amic Olea s’hi va sumar i de seguida em va posar missatges de gent que treballa el tema. També va publicar enllaços dinterès. No vaig seguir la idea de desenvolupar la calculadora, perquè em semblava molt més interessant entendre millor l’esdeveniment. Tot i això, m’agrada molt la idea de col·laboració gairebé instantània. Per exemple, en aquest enllaç es troben les fotos de l’esdeveniment a Commons. Tenen llicències lliures, per la qual cosa no havia de gestionar els drets per reutilitzar-les. Se sent molt bé quan l’esperit de col·laboració es respira a l’ambient.

El model va ser una desconferència. Això vol dir que no hi ha un comitè acadèmic o un grup de gent que decideix qui presenta i qui observa amb antelació. Si tenies una idea que t’agradaria presentar a l’esdeveniment, anaves al programa i si, trobaves un espai lliure, te l’anotaves. Els espais de trobada eren de 30 minuts, tret de la conferència d’obertura i tancament. Em va agradar que projectes com el d’Andrew Lih i Olga Tichonova proposaven trobades cada dia a les 11:00 hores. Així, sabies com anava avançant el projecte durant el hackató.

Durant la sessió inicial, les persones podien anunciar en 30 segons en què treballarien durant el hackató. En aquesta part del vídeo d’obertura es poden veure les intervencions de 30 segons. Hi ha moltes idees interessants a seguir. Ja que m’interessen els temes de GLAM i gènere, en vaig anotar algunes. Per exemple, la de Neslihan Turan (Turquia) que buscava fer una interfície entre Wikidata i Commons perquè s’incloguin retrats de dones a la creació d’elements de Wikidata. Així, el projecte de Neslihan impulsava Women in Red. Nat Hernández Clavijo, de Wikimedistas d’Uruguai treballaria a Wikicurricula per treure mètriques per als articles en currículums. El projecte d’Històries GLAM d’Andrew Lih (Estats Units) em va quedar sonant. També, el d’Ismael Olea (Espanya) sobre Very Small GLAM per fer servir ontologies en institucions culturals i patrimonials petites.

L’espai estava disposat perquè hi haguessin espais de treball grupals. Taules per a sis persones on fos fàcil compartir, discutir i treballar en el desenvolupament d’aquests projectes. Espais de silenci i menjar.

A la sessió final, un grup més reduït va presentar el resultat de tres dies de treball. En aquest vídeo es troba la sessió final. En aquest pad es troben els enllaços a les presentacions o a les eines que es van desenvolupar durant aquests tres dies. Em semblava graciós que les aplicacions més estranyes eren les que rebien més aplaudiments de l’auditori.

“Aquest missatge te un error d’ortografia de fa anys i en aquesta hackató el corregim.”

Valerio Bozzolan (Itàlia) amb el seu grup Màxim esforç, mínims resultats

De Llatinoamèrica vaig reconèixer participants de Mèxic, Brasil i Uruguai. Em va semblar que és difícil accedir a aquests espais des de la nostra regió. Però, com fer perquè més persones facin part d’aquestes iniciatives? Espero que aquest text sigui un pas en aquesta direcció. Igualment per a gent de Catalunya.

La intervenció de Nat (Uruguai)

En la cerimònia final, quedaven 15 minuts i qualsevol podria dir el que volgués. Nat va dir alguna cosa com aquesta. Va ser molt grat escoltar-la:

“No sempre em sento còmoda amb tant d’home i programadors que en saben tant. Va ser intimidant, però em vaig sentir bé. Gràcies per compartir.”

Nat

Nat ho va dir perquè hi ha molts homes i poques dones en aquest esdeveniment. Abans, també vaig comentar que no sentia que hi hagués molta gent de Llatinoamèrica. Són espais intimidants. No obstant, Nat va fer una cosa que em va agradar moltíssim: em va comentar que volia col·laborar i es va asseure a taula amb Tuukka Hastrup (Finlàndia) per treballar en el seu projecte de geoposicionament i fotos. A la cerimònia final, ella i Tuukka van presentar el seu projecte.

Em va agradar perquè el que va fer la Nat em sembla que va ser disruptiu. Crec que ho va ser perquè ella va entrar a la lògica de l’esdeveniment. Una cosa que sol passar en aquests espais és que hi ha obertura, però és una obertura imposada. Per exemple, els banys del lloc eren de 3 tipus: per a homes, per a dones i per a persones queer, no binàries o amb discapacitat. Obres l’opció perquè hi hagi banys diversos, però el que més m’agradaria veure és que pots fer servir qualsevol espai i que no hi hagués aquesta separació. És com quan s’inclouen espais per canviar bolquers a nadons i només es troben al bany de les dones [1]. Crec que Nat va trencar alguna cosa en integrar-se a l’esdeveniment de la forma que ho va fer i això va ser molt guai.

Em vaig quedar amb les ganes de treballar en el projecte de Nat. No obstant, no crec que això sigui una cosa dolenta. El fet d’haver-nos conegut en aquest espai ens va acostar. Si bé no vam treballar al seu projecte a la hackató de Tallinn, el que jo escrigui sobre Wikicurrícula és un avenç. Reconèixer-nos i anomenar-nos és una manera d’apropar-nos. Em va agradar que li vaig parlar de Leo de Wikimedia Colòmbia i va explicar que van estar compartint a l’esdeveniment GLAM Wiki d’Uruguai.

Una discussió sobre més dones en espais tècnics

La presentació va anar a càrrec de Bhuvana Meenakshi (Índia). En aquest enllaç hi ha la proposta de Bhuvana a Phabricator sobre la xerrada. Em vaig oferir a prendre’n notes.

La seva proposta és molt interessant perquè busca acostar les dones a la tecnologia. Hi ha coses que poden passar desapercebudes, com que has d’argumentar a la teva família per a què serveix això de participar en espais tècnics. La càrrega de les feines no remunerades de la llar pot ser una barrera d’accés a la comunitat tècnica, argumentava Bhuvana. Ella i la seva comunitat creen espais locals perquè les dones tinguin opció d’involucrar-se en tecnologia i tinguin un grup de suport, en la seva llengua nativa.

Bhuvana va dir que el camp tecnològic és tan gran, que generalment no saps per on començar. I això pot ser una cosa que et bloqueja i no et deixa avançar. En un moment de la seva activitat, va preguntar a l’auditori quina experiència podran compartir sobre com fer que més dones participessin en tecnologia. Va ser molt freqüent escoltar que la construcció d’espais segurs on fracassar estigui ben vist són necessaris. Van esmentar la síndrome de l’impostor com un motiu pel qual les dones romanen invisibles. Va ser molt interessant escoltar sobre els canvis de lògiques. Deixar espais de competència per canviar-los per espais de col·laboració.

Vaig arribar molt d’hora per instal·lar-me a l’espai. Va ser curiós que un grup de dones van entrar i una va dir en veu alta «It’s going to be only women! upps» quan em vaig girar i la meva barba va semblar contradir-la immediatament. No era la meva intenció fer-la sentir malament. Tot i això, crec que aquests espais necessiten més feministes de qualsevol gènere.

Vaig llegir sobre aquesta sessió al post d’Afi. Tot i que em vaig perdre la sessió del Cuteness Association meetup. Crec que Bhuvana tenia un “amiguín” d’aquesta reunió a la sessió, un peluix que la va acompanyar mentre presentava.

A tall de conclusió

Només tinc agraïments per aquest esdeveniment. Va ser una experiència nova per a mi i agraeixo al comitè organitzador de permetre’m participar-hi.

Al sopar de tancament, Vera de Kok em va recomanar veure el vídeo The problem with applied behavior analysis de Chloe Everett. També vaig tenir la fortuna de parlar amb Valerie Wollinger. Em va dir que Internet és capaç d’absorbir moltíssima informació i dades i d’alguna manera nosaltres estem emulant Internet, però som éssers humans. No tenim aquesta enorme capacitat de processament. Penso que una hackató és molt demandant i se sent molt bé pensar en espais de cura, amb temps més relaxats. La Valerie té molta raó.

Em va agradar parlar amb la Sussana Ånäs, a qui considero un referent del sector GLAM a Wikimedia. Em va dir que el que buscava en aquests esdeveniments era hackejar el contingut que circula a Wikimedia. Aquesta idea em va semblar molt potent.

Em quedo amb dues preguntes: Com fer perquè més persones de Llatinoamèrica i Catalunya participin en aquests espais? I com fer tecnologies més humanes o espais de desenvolupament més amigables amb els nostres ritmes vitals?

  1. Agraeixo molt a qui va organitzar aquesta mena d’espais. No critico la manera com van obrir els banys no binaris. Em vull referir al fet que hi ha diverses maneres d’obrir aquests espais i de la manera que es va fer se sent que el queer no és benvingut necessàriament. És un pas en la direcció correcta, la diversitat, però com a societat ens falten molts passos per fer.

La Viquipèdia en català arriba als 750.000 articles

La Viquipèdia en català o en valencià, l’enciclopèdia lliure de referència a Internet, ha arribat als 750.000 articles amb la creació de l’article «Ghadr-110» a les 21:29 hores del 21 d’abril de 2024, creat per l’usuari Mcapdevila.

Assolida aquesta fita, la comunitat viquipedista fa una mirada al passat, al seu lideratge en diversos àmbits i als èxits recents pel que fa a la qualitat als rànquings interlingüístics, alhora que reconeix els reptes i nous riscos de l’ecosistema digital, sempre tan canviant. Un cop més, renova la crida a lectors i simpatitzants (sobretot dones, joves i catalanoparlants dels territoris menys representats) a fer un pas endavant de voluntariat digital per a millorar la situació del català i l’accés al coneixement lliure. Així, anima a no tenir por de participar-hi millorant entrades i creant-ne de noves, ja sigui traduint articles d’altres llengües o (cosa que té un valor afegit) escrivint articles originals. Finalment, aconsella configurar els dispositius i prioritzar els resultats en aquesta llengua.

Mirant de gairell el passat propi

La Viquipèdia és un projecte global amb l’objectiu d’oferir tot el coneixement humà en la llengua materna de cadascú. Es fa col·laborativament entre milers de voluntaris que hi participen desinteressadament amb només tres requisits: domini bàsic de l’idioma, fonts fiables i ganes de compartir coneixement. La versió en català fou la segona del món a tenir articles després de l’anglès, i aparegué a partir d’una edició feta a Andorra la Vella el 17 de març del 2001, l’article «Àbac». Des de llavors la comunitat catalana necessità set anys per a assolir els primers 100.000 articles, mentre que d’aleshores ençà, gràcies a l’explosió de popularitat i el compromís d’una comunitat més cohesionada i amb ganes d’emplenar els grans buits de contingut, tot anà més de pressa i dos anys i mig després (2010) ja se n’havien aconseguit 250.000.[1] Finalment, l’11 de març de 2016 la Viquipèdia en català celebrà els 500.000 articles amb una doble fita, atès que coincidí amb el 15è aniversari:[2] fou una festa del català a Internet i amb grans mostres d’agraïment des d’arreu del domini lingüístic i més enllà.

Vuit anys des dels 500.000: què s’ha fet fins ara?

Arribats al mig milió d’articles, ja havien quedat enrere la majoria dels dubtes curiosos, ben típics de la primera dècada de l’enciclopèdia, com ara: «la pot escriure tothom?», «és fiable?» o «la poden consultar els estudiants?». Avui aquelles incerteses queden encara més superades, perquè el projecte, amb un reguitzell constant d’iniciatives, un nucli estable de voluntaris i una tecnologia cada vegada millor, ha incorporat nous criteris de revisió interna, de detecció de plagis i vandalismes, i sobretot de qualitat bibliogràfica. Tot això li ha permès créixer no només en nombre d’articles sinó també en qualitat, seguint uns estàndards comparables als de les millors Viquipèdies. Ara bé, també ha sabut refer passos històrics i millorar milers d’articles antics perquè gaudeixin d’una aplicació més rigorosa de les normes de verificabilitat en fonts fiables, fiabilitat general, fitxers multimèdia de valor creixent i absència de conflictes d’interessos.

Hi ha tasques de tota mena segons les preferències de cada viquipedista, però dues responsabilitats compartides dels més veterans són la de revisar els canvis que es fan diàriament a la Viquipèdia i la d’acompanyar els voluntaris més novells perquè coneguin i puguin excel·lir també en aquests estàndards.

Des que es va arribar als 500.000 articles han passat vuit anys en què s’han endegat diversos projectes orientats a la creació d’articles a la Viquipèdia segons el coneixement dels biaixos temàtics. Hi ha hagut campanyes periòdiques com el «Mes de l’Àsia»,[3] el «repte PESCAR» sobre història de la humanitat,[4] «Les 100 dones de la BBC»,[5] les «ViquiPAU» en matèria preuniversitària[6] o la llargament exitosa «Viquimarató de la Llengua Catalana» amb participació de tots i cadascun dels governs de l’àmbit lingüístic[7][8] i àdhuc de la diàspora catalana a l’estranger.[9] També s’han fet projectes puntuals com la «Viquiestirada» per a ampliar antics esborranys,[10] el repte ludificat de «La Càpsula del Temps» per a documentar efemèrides,[11] el «concurs dels 10.000 articles fonamentals» per a situar-se capdavanters en aquell coneixement que tota enciclopèdia hauria de tenir[12] o, el més recent, per tal d’assolir més de 40.000 biografies de dones i garantir una presència cada cop més igualitària a l’enciclopèdia.[13] A més a més, la iniciativa «1 bibliotecari, 1 referència», avui un referent mundial a l’hora d’implicar el sector de la biblioteconomia en la tasca de nodrir els articles de bones referències, té l’origen en la comunitat catalanòfona.[14] Moltes d’aquestes activitats, a més, han rebut el suport intangible d’institucions que han sabut veure el valor afegit de tenir totes aquestes 750.000 entrades disponibles en la nostra llengua.

El somni del milió, més a prop que mai, però amb nous riscos

Des del 16 de març del 2001, el somni dels qui formen part de la Viquipèdia en català ha estat el de fer un projecte on tothom tingui accés a tot el coneixement en la nostra llengua i d’una manera entenedora. Tot i que algunes dades indiquen que és una de les deu webs més consultades a l’Estat espanyol,[15][16] ser capdavantera no ha estat gens fàcil ni ho és encara, atès el desavantatge numèric respecte de llengües veïnes com el castellà (amb 1,9 milions d’articles) o el francès (2,6 milions), i la força com més va més gran de la globalització digital en anglès (6,8 milions). Per si no fos prou, cal afegir-hi també que el català és sovint una llengua no preestablerta per defecte en dispositius i aplicacions o, més recentment, tampoc prioritzada pels motors de cerca fins i tot quan els internautes així ho sol·liciten.[17][18][19]

Però, malgrat els entrebancs, la Viquipèdia en català és la 20a edició idiomàtica amb major nombre d’articles i té una participació de ferro: una taxa internacionalment altíssima de gairebé 60 usuaris per milió de parlants,[20][21] prestigi en les comunitats digitals i molt bon seguiment i estima a les xarxes socials. Ha resistit durant més d’una dècada (gairebé ininterrompuda) en el primer lloc del podi en l’índex que mesura la qualitat dels 1.000 articles essencials que cadascuna de les 290 llengües de la Viquipèdia hauria de tenir. I des de fa uns dies també és ja la 5a llengua en un altre índex encara més complex i ambiciós, el dels 10.000 articles essencials. Als 839 Articles de Qualitat i 168 Articles Bons que té, que passen per una doble fase d’escrutini, s’hi van afegint nous exemplars que van del màxim internacionalisme fins a la temàtica més local, sota l’assumpció que determinats conceptes inherents a la llengua, a la geografia i a la cultura catalanes també són essencials per a explicar el món. Per això, un dels reptes de futur és el de reduir el ritme de noves traduccions des d’altres llengües, que sovint importen visions i referències massa etnocèntriques, en pro de més articles de collita pròpia que aportin un segell distintiu, de valor afegit i revalorin les publicacions i referències del context cultural propi.

Sigui com sigui, una de les coses que fan gran l’enciclopèdia lliure és que tota aquesta feina l’han duta a terme internautes de forma altruista. Un refrany ja consolidat diu que «el problema de la Viquipèdia és que només funciona a la pràctica».[22] I, certament, la pràctica continua més vigent que mai, per bé que convé continuar estintolant-la. Per això, en aquesta cruïlla digital, els viquipedistes fan una crida a la participació i demanen el compromís decidit de les persones que empatitzen amb la defensa del català, amb l’accés al coneixement obert i amb les llibertats digitals. La Viquipèdia necessita noves fornades d’usuaris, i en especial voluntaris joves amb mirada tecnològica renovada, més dones editores i individus amb un perfil tècnic que ajudin a superar les dificultats d’interfície, accessibilitat i impacte que el milió d’articles sens dubte comportaran. Finalment, continua més viva que mai la necessitat que s’hi incorporin nous viquipedistes d’arreu del domini catalanoparlant, sobretot de fora de Catalunya i dels indrets on encara es noten més mancances de contingut i de múscul comunitari.

Aprofitant aquesta celebració, la comunitat que fa possible la Viquipèdia i els projectes germans torna a recordar com n’és d’important configurar bé lingüísticament els dispositius (ordinadors d’escriptori, tauletes, telèfons, etc.) i també les aplicacions i els navegadors d’Internet. Fer el pas de tenir-los en català com a idioma prioritari és una mesura simple, però que representa un impuls enorme a la nostra llengua. De fet, pocs gestos senzills tenen un efecte tan gran.

Actualment, la Viquipèdia, com la resta de l’Internet, ja transcendeix més enllà del text: són habituals la creació de fitxers audiovisuals, les càrregues i el tractament de dades massives, l’automatització amb bots i intel·ligència artificial, la documentació del patrimoni i de la diversitat o els nous mètodes d’avaluació de la qualitat. Per això, a banda de l’acció personal, sostenir un recurs públic com l’enciclopèdia lliure exigirà que les institucions també estiguin a l’altura i adoptin definitivament el gest diferencial de fer compatibles els seus continguts renovats amb les llicències lliures, al nivell dels compromisos europeus sobre bones pràctiques acadèmiques, administratives, científiques i de retorn públic.

El viquiprojecte dedicat al còmic, manga i anime vol visualitzar l’auca com a precedent autòcton

El passat dissabte 13 d’abril va arrencar l’edició 2024 del Viquiprojecte del còmic, manga i anime, que s’estendrà fins el 28 d’abril. El projecte, que ja arriba a la seva onzena edició, convertint-se en un dels més veterans en continuïtat dins la Viquipèdia en català, pretén millorar els continguts referits a aquesta temàtica dins l’enciclopèdia en línia. Ho fa, a més, en un moment propici per al còmic en català, ja que cada cop són més les editorials que s’animen a publicar còmic i manga en català.

Com és habitual, el viquiprojecte adopta el format de concurs d’edició, puntuant tant la creació com la millora d’articles ja existents, sobretot si s’aconsegueix treure’ls de la categoria d’esborranys o treure les etiquetes de manca de referències. Els tres primers classificats tindran premi, cortesia d’Amical Wikimedia: podran escollir entre una selecció de còmics i mangues en català.

A més, per primer cop el viquiprojecte pren l’auca com a eix a partir del qual desenvolupar i ampliar els articles relacionats amb el còmic i la il·lustració. El viquiprojecte posa així èmfasi en un precedent genuí i autòcton del còmic modern: l’auca catalana. Es donaran punts addicionals a tots aquells articles directament relacionats amb l’auca. En aquest sentit, per exemple, se suggereixen possibles biografies d’autors destacats del gènere.

El viquiprojecte coincidirà també amb la celebració de Sant Jordi, el dia 23, diada en la què el còmic també hi té un protagonisme important. En aquest sentit, recordem que durant tot el mes d’abril també hi ha en marxa la campanya #ACadaLlibreElSeuPúblic.