L’entitat en defensa del coneixement lliure en català adverteix que amb l’aprovació del reglament qualsevol autoritat podria ordenar l’eliminació de contingut en línia allotjat en qualsevol lloc de la UE en el termini d’una hora
Amical Wikimeda ha enviat aquest dissabte una carta als diputats al Parlament Europeu de l’àmbit catalanoparlant per instar-los a votar en contra de la proposta de Reglament sobre la difusió de continguts terroristes en línia per les conseqüències que podria tenir la seva aprovació. L’organització independent de voluntaris que promou la Viquipèdia i els seus projectes germans també s’ha sumat a la coalició de més de 60 organitzacions per la llibertat d’expressió, entre les quals hi ha Amnistia Internacional, Xnet, Wikimedia Alemanya, Wikimedia França, Internet Society, EFF, Comitè per la Protecció dels Periodistes, Reporters Sense Fronteres, Global Voices i EDRi, entre altres.
El president d’Amical Wikimedia, Miquel Codolar, ha assegurat que “el Reglament representa greus amenaces per a la llibertat d’expressió i d’opinió, la llibertat d’accés a la informació i el dret a la intimitat” i ha advertit que “pot crear un perillós precedent per a la regulació dels continguts en línia arreu del món“.
D’acord amb la proposta de Reglament, qualsevol autoritat competent podria ordenar l’eliminació de contingut en línia allotjat en qualsevol lloc de la UE en el termini d’una hora. Això significa que un estat membre podria ampliar la seva execució jurisdiccional més enllà del seu territori sense necessitat d’un control judicial previ ni de tenir en compte els drets de les persones en les jurisdiccions afectades. El procediment de notificació mínima i verificació per part de l’estat afectat que preveu el text actual no conté prou salvaguardes per prevenir l’extralimitació estatal i l’abús de poder.
El breu termini que imposa als proveïdors per eliminar el contingut incentiva les plataformes a emprar eines de moderació automàtica de continguts, com ara filtres automatitzats. Les pràctiques actuals de moderació de contingut es caracteritzen per una profunda manca de transparència i de precisió de la presa de decisions automatitzada. Les eines automatitzades no poden diferenciar de manera consistent la sàtira, l’activisme o els discursos en contra del terrorisme dels continguts que es consideren terroristes, i per tant poden acabar provocant l’eliminació de contingut legal, com ara informació periodística o denúncies sobre tracte discriminatori cap a les minories i grups infrarepresentats.
A més, la proposta demana als estats membres que designin segons el seu propi criteri «autoritats nacionals competents» facultades per aplicar les mesures del Reglament, especialment l’emissió d’ordres de retirada de contingut. Tot i que la proposta estableix que aquestes autoritats han de ser objectives i no discriminatòries i respectar els drets fonamentals, només els tribunals o les autoritats administratives independents subjectes a control judicial haurien de tenir competències per emetre ordres de retirada de contingut.
La manca de supervisió judicial suposa un greu risc per a la llibertat d’expressió, reunió, associació i religió i el dret d’accés a la informació. Així mateix, desvirtua la Carta de Drets Fonamentals, que protegeix la llibertat de rebre i difondre informació i estableix que l’expressió lícita està protegida i únicament es pot limitar amb posterioritat per un tribunal i després d’una sol·licitud legítima.
Com a darrer pas del procés legislatiu, el Parlament Europeu ha de decidir si aprova el text, que és el resultat de més d’un any de negociacions amb el Consell. Es preveu que la votació tingui lloc durant la sessió plenària del Parlament a finals d’abril del 2021.