Del 29 al 31 de març va tenir lloc a Berlín la Wikimedia Summit 2019, la trobada anual sobre governança del moviment Wikimedia. En aquesta onzena edició, anteriorment coneguda com a Wikimedia Conference, s’hi han aplegat al voltant de 200 persones entre representants de les diferents organitzacions filials, de la mateixa junta de la Fundació Wikimedia i alguns dels seus treballadors. Amical Wikimedia, representada en aquesta ocasió pel seu president, va participar-hi tal com ho ha fet al llarg dels darrers anys.
Foto de grup dels participants de la conferència al barri berlinès de Neukölln. Jason Krüger, per a Wikimedia Deutschland e.V. [CC BY-SA 4.0]. Origen
Recentment la junta de la Fundació Wikimedia va aprovar la modificació dels seus estatuts
per tal d’incloure els anomenats grups d’usuaris (p. ex., Wikimedia
LGBT+ o el Grup d’Usuaris Viquimedistes Bascos) en els processos de
decisió com els d’elecció d’alguns dels membres de la mateixa junta.
Fins llavors, només hi podien participar els capítols (p. ex., Wikimedia
Alemanya) i les organitzacions temàtiques (p. ex. Amical Wikimedia).
Aquest canvi implica una modificació substancial en la representació de
vot, passant dels fins ara menys de 40 votants entre capítols i
organitzacions temàtiques a afegir-s’hi fins a potser més de 100 grups
d’usuari que ara mateix existeixen, els quals sovint no tenen una
estructuració tan formal i definida com els primers. El canvi ha estat
motivat per mirar de representar millor la diversitat existent en el
moviment, però alhora hi ha hagut crítiques des de diferents actors
sobretot per les presses per acomodar-ho, especialment en els processos
de governança en curs. Durant l’esdeveniment s’ha aprofundit en això i
s’ha debatut sobre com procedir d’acord amb aquest nou paradigma en
motiu de la votació de nous membres de la junta de la Fundació Wikimedia triats per la comunitat, que tindrà lloc en no més d’un parell de mesos.
Paral·lelament a això, la temàtica central de la conferència ha estat al voltant de la definició d’una nova estratègia per al moviment Wikimedia
en perspectiva de com ha de ser d’aquí a més de 10 anys, tant en
l’àmbit de la innovació com alhora adaptant-se a tot allò que pugui
esdevenir al llarg d’aquest període. Coincidint amb l’esdeveniment,
s’han presentat de forma pública els plantejaments inicials de nou grups
de treball, que desenvoluparan l’enfocament estratègic en els
respectius eixos temàtics: rols i responsabilitats, fluxos
d’ingressos, assignació de recursos, diversitat, partenariat,
desenvolupament de capacitats, salut comunitària, producte i tecnologia i
incidència política. La conferència va permetre que alguns dels
integrants d’aquests grups poguessin conèixer-se en persona per primera
vegada (ja que fins llavors havien treballat només de forma remota) i
alhora incorporar les opinions tant d’altres grups de treball com
d’altres participants de l’esdeveniment que no formaven part de cap
d’aquests grups.
Precisament un dels reptes subseqüents d’aquests grups és fer conèixer els enfocaments que s’estan elaborant a la resta de la comunitat d’usuaris, tant de la Viquipèdia com de la resta de projectes germans, com també a un públic ampli general, grups que no sempre estan familiaritzats amb aquests procediments o, fins i tot, no necessàriament comparteixen com es porten a terme. El resultat d’això ha de desembocar a la finalització d’unes recomanacions sota aquests nou eixos, que seran presentades durant la Wikimania, l’esdeveniment central del moviment viquimedista global, que enguany tindrà lloc a Estocolm del 14 al 18 d’agost.
Tot aquest procés també coincideix amb la confecció del nou pla estratègic d’Amical Wikimedia,
a cinc anys vista, que està elaborant-se obertament i col·laborativa
des de la comunitat àmplia catalanoparlant, i del qual se n’espera la
publicació final abans de l’estiu.
El text final de la directiva sobre drets d’autor per al mercat únic digital impedirà l’accés al coneixement i beneficiarà indegudament les grans empreses i les indústries titulars de drets. Tot i la incorporació d’alguns avenços en el text, des de Wikimedia no es pot donar suport a una reforma que, en el seu nucli, pretén controlar radicalment la compartició d’informació a la xarxa.
Després d’un llarg procés legislatiu, el text final de la Directiva sobre drets d’autor de la UE es va consolidar fa unes setmanes, quan es van tancar les negociacions trilaterals entre la Comissió, el Parlament i el Consell de la Unió Europea. Després que el text final s’hagi posat a disposició de tothom, només a l’espera d’un vot afirmatiu o negatiu al Parlament que impedeixi la seva implementació, des de Wikimedia s’ha determinat que no podem donar suport a la reforma tal com ara. A continuació n’expliquem els motius.
L’evolució del text de la directiva
Al llarg dels darrers anys hem parlat sobre les parts problemàtiques de la Directiva sobre propietat intel·lectual de la UE. Inicialment teníem certa esperança. La nostra comunitat va donar suport a la reforma i es va comprometre amb la Comissió Europea abans de proposar la directiva, i amb els diputats europeus i els representants dels estats membres al principi sobre què esperaven veure en la directiva. Entre aquestes preguntes hi havia una àmplia excepció per a la llibertat de panorama, perquè els fotògrafs poguessin prendre i compartir lliurement fotografies del patrimoni artístic i dels edificis públics, i una major harmonització de les lleis al voltant del domini públic, de manera que les reproduccions fidels de les obres de domini públic no estiguessin subjectes a nous drets.No obstant això, la Comissió Europea va presentar una proposta unilateral tot afegint preocupants elements a la directiva. A mesura que la comunitat veia que els seus suggeriments eren desplaçats a favor de disposicions que beneficiaven les grans indústries titulars de drets i els editors de notícies, les crítiques a la directiva van començar a créixer. Les dues disposicions més perjudicials, els articles 11 i 13 (reanomeants després com 15 i 17), s’han mantingut malgrat totes les crítiques, i formen part del text final que el Parlament de la UE i el Consell de la UE van concloure fa unes setmanes. Tot i que alguns bons aspectes van acabar incloent-se al paquet de reformes, és impossible que Wikimedia pugui sostenir una reforma que inclogui aquests dos darrers articles. Com a últim pas, la Directiva sobre drets d’autor de la UE tornarà al parlament aquesta mateixa primavera per a la seva votació final.
Malgrat algunes millores, encara una pèrdua respecte al coneixement lliure
L’article 11, que s’adreça als agregadors de notícies però que té un abast molt ampli, requerirà llicències per a tots els usos dels continguts de les notícies a la xarxa, excepte per algunes excepcions. Això vol dir que els llocs web que agreguin, organitzin o donin sentit a les notícies ja no podran mostrar fragments al costat d’aquests articles, cosa que dificultarà que els usuaris puguin trobar i utilitzar informació en línia. Estem agraïts que l’article 11 inclogui almenys algunes excepcions, per a usos individuals o per a entitats sense ànim de lucre, o bé per a “paraules individuals” o “extractes molt curts”. Tanmateix, en fer més difícil trobar informació a la xarxa, l’article 11 afecta la capacitat dels nostres col·laboradors voluntaris per millorar la Viquipèdia, especialment si s’utilitzen fonts específiques europees.L’article 13 carregarà les plataformes amb la responsabilitat sobre el contingut que infringeixi els drets d’autor que els usuaris hagin pujat, si no és que es compleixen una sèrie d’estrictes requisits. La disposició exigeix que els llocs web realitzin “els millors esforços” per obtenir l’autorització de tots els continguts dels seus llocs web, així com eliminar de forma ràpida el contingut infractor i impedir que es torni a carregar. Són tasques gens menyspreables per a qualsevol plataforma que permeti a un gran nombre d’usuaris pujar contingut i només els llocs web més sofisticats i ben finançats podran desenvolupar la tecnologia per tal de complir aquestes normes. Això reduirà dràsticament la diversitat de continguts disponibles a la xarxa si els llocs web compleixen estrictament aquests requisits, i estableix un sistema d’aplicació privada de drets d’autor mitjançant filtres de càrrega, que pot portar a una sobre-eliminació del contingut per la por de la responsabilitat i els falsos positius. Com que el contingut fora de la Viquipèdia es redueix, al final la profunditat, exactitud i qualitat del contingut de la Viquipèdia també ho farà. Ens basem en el món exterior per construir la nostra enciclopèdia col·laborativa, i el que afecta l’ecosistema d’Internet en general acaba afectant la Viquipèdia, independentment de l’explotació legal directa.
Tot i això, donada la dura batalla en què ens hem enfrontat, la comunitat del coneixement lliure pot estar orgullosa de l’impacte que ha tingut en la reforma fins ara. El text actual inclou una àmplia excepció per a la mineria de text i dades, una salvaguarda de la digitalització per a obres de domini públic, una prestació de treballs fora de l’ús comercial, que farà que el contingut del patrimoni cultural estigui disponible en línia i que es tracti de limitar l’efecte negatiu del text en projectes no comercials. Aquestes són bones mesures i tenen com a objectiu fer el que la reforma s’havia de plantejar originalment: fer que la legislació antiga sigui la línia del futur digital. També ens recorden dolorosament que les altres parts d’aquesta reforma no són orientades al futur.
En poques paraules: el coneixement lliure no només afecta la Viquipèdia
Se’ns preguntarà per què no estem satisfets amb aquesta reforma si certs projectes no comercials n’estan exclosos i, fins i tot, podem assenyalar algunes millores per al domini públic. Bé, aquestes mesures no converteixen la reforma en bona ni equilibrada. Malgrat algunes bones intencions, la inclusió totalment problemàtica dels articles 11 i 13 significa que els principis fonamentals de l’intercanvi de coneixement s’han anul·lat: en la pràctica, els usuaris i els projectes hauran de demostrar que se’ls permet compartir el coneixement abans que una plataforma en permeti la pujada. La Directiva sobre drets d’autor de la UE preveu una infraestructura tècnica i jurídica que tracta el contingut generat per l’usuari amb sospita, llevat que es demostri que sigui legal. No podem donar-hi suport: és millor no tenir cap reforma, que tenir-ne una amb aquestes disposicions tòxiques.
Hi haurà una última votació sobre la directiva al Parlament, que tindrà lloc a finals de març. Aquest vot és l’última oportunitat per a la comunitat de Wikimedia a Europa de dir-li al Parlament Europeu que no defensaran una reforma dels drets d’autor que lliuri excepcions a la comunitat oberta sense tenir en compte tot l’ecosistema d’Internet. En aquest moment del procés legislatiu ha passat ja el temps de les esmenes i negociacions. El Parlament Europeu hauria de rebutjar tota la reforma. Amb un text controvertit i molts diputats per a reelecció al maig, el més prudent seria rebutjar la proposta tal com està i continuar treballant en una solució en el marc d’un mandat nou.No és encara massa tard per a Europa per tenir una reforma en clau positiva dels drets d’autor, però aviat sí que podria ser-ho.
Després de mesos de treball entre diferents institucions de la Unió Europea, està previst que els propers dies es voti al Parlament Europeu una nova Directiva sobre drets d’autor en el Mercat Únic Digital que, si finalment s’aprova, podria representar una seriosa amenaça a Internet tal com la coneixem avui dia i, per extensió, també per a la llibertat dels ciutadans de la Unió Europea. Tot i els reiterats advertiments i critiques per part diverses institucions i entitats al llarg d’aquests darrers mesos, especialment per les conseqüències dels articles originals 11 i 13 de la directiva en qüestió, les parts implicades en la confecció de la directiva han preferit fer-ne cas omís. Per aquest motiu, s’estan organitzant diferents concentracions i actes per fer conèixer la problemàtica i mostrar el màxim rebuig arreu d’Europa.
Punts Article 13 original: filtres de pujada.
Els llocs comercials i les aplicacions on els usuaris poden pujar material han de fer els «millors esforços» per comprar preventivament llicències per qualsevol cosa que els usuaris puguin pujar. És a dir, tot el contingut protegit per copyright del món. Una cosa pràcticament impossible i, en tot cas, inabastable excepte per les grans empreses tecnològiques, paradoxalment les quals ara mateix no són tampoc europees. Això implica que tots, excepte uns pocs llocs (aquells alhora petits i molt nous), hauran de fer tot el que tinguin a l’abast per prevenir que qualsevol cosa pugui arribar a estar en línia que no sigui una còpia autoritzada d’un treball del qual el propietari n’hagi registrat els drets a la plataforma. No hi haurà més remei que implementar filtres de pujada, que són cars i propensos a l’error.
A més a més, si un tribunal troba mai que les llicències o els esforços de filtratge no han estat prou durs, els llocs web seran directament subjectes a infraccions com si els haguessin comès ells mateixos. Aquesta amenaça massiva portarà les plataformes a sobre-complir amb aquestes regles per anar sobre segur, empitjorant així l’impacte de la nostra llibertat d’expressió i esdevenint, per tant, en potència una excusa perfecta per a una censura efectiva.
Article 11 original: la taxa d’enllaç
Per reproduir més que «paraules soltes o extractes molt curts» de notícies caldrà una llicència. Això cobrirà la majoria de titulars que es mostren habitualment amb enllaços per donar una idea d’on portarà l’enllaç. Haurem d’esperar com interpreten a la pràctica els tribunals aquest «molt curts»; mentrestant, els hiperenllaços (amb titulars) es quedaran amb una incertesa legal.
No s’hi han previst excepcions ni per a serveis portats per individus, petites empreses o entitats sense afany de lucre, cosa que probablement inclouria qualsevol bloc o web autosostingut pels usuaris.
Convocatòria
Com a moltes altres ciutats europees, a Barcelona també hi haurà una concentració aquest mateix dissabte 23 de març a les 16.00 a Passeig de Gràcia, 90, davant de la seu de la Comissió Europea a Barcelona. La convoquen Amical Wikimedia, Pirates de Catalunya, Softcatalà, Caliu i el capítol català de la Internet Society.
Pel vostre interès, reproduïm aquest article de la Júlia Fernández, cap de la Biblioteca Nacional d’Andorra, publicat al diari Bon Dia el 6 de març del 2019.
L’Església de Sant Cristòfol d’Anyós, fotografiada pel CDani al Wiki Takes Andorra 2013.
Per
a aquells que no ho sàpiguen, que a hores d’ara deuen ser ben pocs, la
Viquipèdia en català fou un invent andorrà. El 16 de març del 2001, en
Daniel José Queraltó, resident al nostre país i editor habitual de la
Wikipedia en anglès, va decidir aprofitar que la plataforma fou creada
amb programari lliure per fer una versió en català. D’aquesta manera la
nostra llengua esdevenia la tercera a tenir una versió oficial, després
de l’anglès i l’alemany, i la segona a crear articles amb contingut,
cosa que els alemanys encara trigarien uns mesos a dur a terme.
El
primer article fou dedicat al mot àbac, una eina de càlcul de suposades
arrels orientals. Avui dia les estadístiques oficials ens diuen que
aquesta entrada ha estat modificada 335 vegades, per un total de 114
voluntaris, cosa que ens permet fer-nos una idea del nivell participatiu
d’aquest projecte. A hores d’ara ningú no dubta de l’èxit d’aquesta
enciclopèdia lliure, tot i que sovint vacil·lem pel que fa a la qualitat
del seu contingut. Amical Wikimedia, una organització sense ànim de
lucre i que dona suport oficialment a la difusió de la llengua catalana,
s’encarrega de posar ordre i parametritzar la redacció d’articles de
qualitat. Tothom hi pot participar, però no de qualsevol manera. L’estil
i la forma són fonamentals, així com dotar els articles de referències
bibliogràfiques fiables. D’aquesta manera la Viquipèdia esdevé una font
de referència en si mateixa, que pretén recopilar tant fonts primàries,
com articles, comentaris i crítiques que hi facin al·lusió.
Però
no només d’enciclopèdies viu l’home. Existeixen altres projectes
paral·lels que ens permeten gaudir de nombrosos recursos gratuïts i que
complementen el programa mare.
En primer lloc tenim
Wikimediacommons, una base de dades creada a partir de recursos
multimèdia compartits sota llicència d’ús lliure que ens permet
utilitzar-los sense finalitat comercial, sempre que en citem la seva
procedència. Aquest recurs fou la base per convocar l’any 2010 el
concurs Wiki Love Monuments Andorra, que ens permet avui dia gaudir de
nombroses imatges de gran qualitat dels monuments més emblemàtics del
nostre país. Una bona manera de difondre els mots més típics de les
nostres contrades, seria afegir-los al Viccionari, un projecte d’abast
mundial que recull, a més de definicions, altres aspectes de les
paraules, com el seu ús, context i evolució.
Les dites populars
tenen cabuda a l’univers de les Viquidites, on ens podem “fer els
andorrans” ben tranquils, sabent que els més intrèpids de la xarxa no
ens miraran amb incredulitat.
I per als bibliòfils més moderns,
àvids de materials bibliogràfics d’accés lliure trobem el projecte
Viquillibres, una biblioteca de llibres de text, manuals i tutorials que
posen tot un món pedagògic al teu abast.
Si has arribat a aquesta
part de l’article és perquè sens dubte t’ha picat la curiositat, i
potser en un futur no gaire llunyà t’acabaràs convertint en un gran
viquipedista. Doncs estàs d’enhorabona, perquè Andorra compta amb el seu
projecte propi, al qual pots contribuir millorant els articles ja
introduïts o afegint-ne de nous. Només cal que accedeixis a la pàgina
principal i a l’apartat Viquiprojecte:Andorra trobaràs tot un seguit
d’iniciatives, d’entre les quals de ben segur trobaràs alguna que sens
dubte s’adaptarà als teus interessos personals.
Vam mamprendre la col·laboració amb el projecte Viquitexts arran de fer-me jo càrrec de l’assignatura Edició de Textos en Llengua Catalana, una optativa d’últim curs del grau de Filologia Catalana de la Universitat de València. Viquitexts, en anglès Wikisource, és una biblioteca digital i lliure on voluntaris d’arreu del món digitalitzen, transcriuen i revisen fonts primàries els quals els drets han preescrit per tal de posar-les al servei de tothom a Internet.
Mig període d’aquesta assignatura quadrimestral és dedicat a iniciar els alumnes en l’edició filològica de textos. Com que el període és curt, em va semblar apropiat que els estudiants se centrassen en la producció de textos de l’edat moderna, ja que arriben a quart sense prou base com per fer tasques profitoses en l’àrea medieval.
Dit això, volia també que, de ser possible, contribuïssen amb la seua tasca a ajudar la seua societat, aplicant el sistema d’aprenentatge servei. Per això vaig triar tasques d’ajuda a Viquitexts, amb el suport d’Amical Wikimedia, l’associació promotora dels projectes Wikimedia als territoris de parla catalana.
El Pare Mulet, autor del text utilitzat.
Amb el voluntari i membre d’Amical, Carles Paredes Lanau, vam dissenyar un pla per transcriure dues versions d’una mateixa obra, perquè els estudiants n’experimentassen les diferències. L’obra triada va ser la comèdia burlesca La infanta Tellina i el rei Matarot, del pare Mulet, obra d’inicis del s. XIX, de la qual existia la versió editada per Constantí Llombart en 1876, i un manuscrit de 1809 deturpat, conservat a la Biblioteca Valenciana. Sota la meua supervisió, i com a pràctiques de classe, els estudiants van transcriure primer, i després revisar, ambdues versions, que ara es poden llegir a Viquitexts: l’edició de 1876 i el manuscrit de 1809.
Ha estat una tasca molt enriquidora, que els ha fet iniciar-se a la pràctica de la transcripció, i sentir la satisfacció d’haver ajudat, ells mateixos, a fer accessibles dos testimonis antics de la nostra cultura.
Més avall podeu llegir els seus comentaris de l’experiència.
Rosanna Cantavella
+++
Els estudiants:
Certament, ha estat una experiència enriquidora. D’una banda, ens hem iniciat en l’edició filològica alhora que hem fet un tast de la literatura de l’edat moderna. De l’altra, hem fet un treball xicotet, però important, d’amplificació de la nostra cultura i ha estat en equip, de manera cooperativa. Ara està obert al món, de totes i per a totes!
Xavi Vallés i Faulí
Ha estat una experiència introductòria amb la transcripció molt satisfactòria, gràcies per ensenyar-nos tot el que hem aprés a Viquitexts.
Alba Sanz Mira
El fet de veure com les teues aportacions serveixen per a engreixar la gegantesca feina de Viquitexts i la Viquipèdia és engrescador. Amb l’assignatura hem fet un repàs genèric que serveix per a analitzar l’edició des dels orígens fins a les tauletes. Una visió molt àmplia per a viure la realitat literària i tecnològica.
Álvaro Muñoz Hernández
Aquesta ha estat una de les millors activitats ja no de l’assignatura o del curs, sinó del grau al complet. És essencialíssim tindre textos a l’abast de tothom, i Viquitexts és la plataforma més adequada per a complir aquesta funció. També ha sigut molt interessant conèixer el treball que s’oculta rere les plataformes com aquesta, i participar-hi, sense cap mena de dubte, ha estat tot un plaer.
