La Viquipèdia en català o valencià celebra aquest diumenge, 16 de març, el 24è aniversari de la seva creació. L’efemèride arriba en un moment que podem qualificar com de consolidació de l’enciclopèdia en línia col·laborativa com un projecte d’èxit col·lectiu (va arribar als 750.000 articles l’abril de l’any passat), però que al mateix temps s’enfronta a reptes com ara reflectir millor la diversitat, guanyar credibilitat o encaixar les noves dinàmiques relacionades amb la intel·ligència artificial.
La versió en català de la Viquipèdia va ser la tercera a crear-se, només unes hores després que en nasqués l’alemanya, el 16 de març de 2001. L’endemà, 17 de març, es va convertir en la segona Viquipèdia a tenir contingut, gràcies a la creació del primer article, “àbac”. Actualment hi ha més de 350 versions idiomàtiques de la Viquipèdia. Tant des del punt de vista de la quantitat com de la qualitat, la catalana se situa força per sobre del que li correspondria en base al número de parlants. Així, és la vintena del món pel que fa al número d’articles i actualment se situa com la quarta del món en la classificació dels 10.000 articles considerats imprescindibles en tota viquipèdia. A més, és l’únic web en llengua catalana que se situa entre les deu més cercades a l’Estat espanyol. Tot això és possible gràcies a una comunitat d’editors i editores molt implicada, amb uns 1.200 editors actius (és a dir, que almenys hagin fet una edició els darrers tres mesos).
L’aniversari de la Viquipèdia en català s’escau justament en el Mes de les Dones, entorn el 8 de març, amb diverses activitats i projectes destinats a reduir el biaix de gènere (tant pel que fa als continguts com respecte la participació en l’edició) a la Viquipèdia. L’any passat precisament a partir del 8M es va aconseguir arribar a les 40.000 biografies de dones. Aquest any el plantejament del Viquiprojecte “Les dones fan coses” és augmentar la presència i qualitat d’articles referits als fets, institucions, obres d’art o fites fruit del treball i l’enginy de les dones. A més, també hi ha previstes altres activitats locals o bé amb temàtiques més específiques com les bruixes o la salut femenina.
Un altre dels reptes de la comunitat d’editors i editores és aconseguir una Viquipèdia cada cop més fiable i contrastada, amb l’èmfasi posat en la qualitat dels continguts. En aquest sentit, a banda de projectes puntuals, val la pena destacar aquells que funcionen al llarg de tot l’any i als que la comunitat hi destina importants esforços, com ara El diumenge de les referències (cada diumenge es proposa un àmbit sobre el què incorporar referències als articles existents), Articles absents (que posa èmfasi en articles existents en moltes altres viquipèdies però no en la catalana) o l’esmentat Els 10.000.
Quin és el paper i el futur de la Viquipèdia en el context actual de multiplicitat de les fonts d’informació poc fiables i d’intel·ligència artificial? La paradoxa (només aparent) és que cada cop hi ha més analistes convençuts que la Viquipèdia s’està convertint en una de les fonts d’informacio i dades més fiables a internet. Això és gràcies a la seva mateixa naturalesa col·laborativa, amb una comunitat activa i militant vetllant per la qualitat i la neutralitat del projecte i que reacciona ràpidament davant errors o continguts excessivament esbiaixats.
Per Amparo Pons Cortell (Ponscor), cap de la Biblioteca de L’ETNO i sòcia d’Amical Wikimedia
En la Biblioteca de L’ETNO pensem en wiki des de 2016. “Pensar en wiki” significa, en primer lloc, tindre sempre present que la Viquipèdia i els seus projectes germans necessiten de la nostra ajuda com a GLAM per a millorar el contingut relacionat amb el principal tema d’interès per a L’ETNO: la cultura popular valenciana, i, en segon lloc, estar sempre a l’aguait per a pensar on i com aplicar-la. Amb els anys i, amb la col·laboració dels viquipedistes valencians, hem creat estratègies per poder traure-li suc a les exposicions temporals i crear una metodologia de treball que té en el Viquiprojecte del Corpus de València la millor mostra.
En 2023 obrírem un viquiprojecte sobre l’Etnoxarxa, la Xarxa de Museus Etnològics Locals vinculats a L’ETNO, entre els objectius del qual estava formar el professionals d’aquests museus de la província de València. Aquesta és la raó definitiva que ens va dur a proposar un curs per a la Diputació de València. No era la primera vegada que ho intentàvem, la pandèmia va cancel·lar la primera proposta i, després d’ajornar el curs en 2024 per culpa de la Dana del 29 d’octubre, el 18 de febrer de 2025 va ser la primera de les quatre sessions del curs: “Els Museus i els projectes wikimedia: com ser una GLAM Wiki”.
El curs ha estat organitzat pel Departament de Formació de la Diputació de València com una formació oficial reconeguda per l’Institut Valencià de l’Administració Pública i, per tant, vàlid per poder puntuar en concursos del funcionariat. Ha tingut una durada de 20 hores i, encara que estava preferentment destinat a personal tècnic de museus de l’Etnoxarxa, també han assistit professionals vinculats a biblioteques, a arxius i a la gestió cultural en l’àmbit local. Un total de 23 persones que han assistit a les 4 sessions per poder comprendre el repte que tenen les GLAM per a compartir els coneixements que generen en obert a través dels projectes Wikimedia i per a establir l’aliança amb la comunitat viquipedista i comprovar els seus beneficis.
El curs ha estat coordinat per esta bibliotecària que escriu i que també ha participat com a professorat junt a Rubén Ojeda de Wikimedia España, Montse Sáez i Luis Ulzurrun.
Rubén Ojeda va ser l’encarregat de la primera sessió en la que havia de descobrir Wikipedia i els seus projectes germans a un alumnat que, en la seua majoria, només sabia que existia l’enciclopèdia en línia. Només 3 alumnes tenien usuari i havien editat en alguna ocasió, la resta va començar a comprendre tot un món que desconeixien i a assimilar un vocabulari molt novedós. Rubén també va ser l’encarregat de parlar sobre com poder compartir: accés obert, llicències creative commons i domini públic.
Rubén Ojeda en la formació de la Diputació de Valencia. CC BY-SA 4.0 Ponscor
La segona sessió tenia per títol: Com ser una GLAM Wiki? El repte era mostrar i demostrar que els projecte wikimedia tenen cabuda en un museu. Ara que sabien com funcionen, calia mostrar què podien fer des dels museus per ajudar a millorar la informació sobre els temes del seu interès. El meu paper com a professora va ser aterrar la teoria a la pràctica i demostrar amb l’experiència de L’ETNO i, d’altres entitats properes, tot allò que es pot arribar a fer. Era important que esta sessió estiguera al meu càrrec, que vinguera de la mà d’una professional de museu, no d’un perfil d’editor viquipedista. Estic convençuda que la capacitat de convèncer a les GLAM de què este binomi museu-viquipèdia funciona, la tenim principalment els tècnics que col·laborem i coneixem els dos mons.
Esta sessió va acabar amb una primera aproximació sobre edició perquè pogueren vindre a la tercera sessió amb l’usuari creat, unes quantes fotos d’autoria pròpia i amb algun article escollit que pogueren millorar.
Luis Ulzurrun i Montse Sáez van ser els encarregats de conduir la sessió d’edició. Cada alumne va poder disposar d’un ordinador per a que, després de la necessària part teòrica, pogueren començar a practicar l’edició en Viquipèdia. Teníem preparats i seleccionats alguns articles i des de la Biblioteca de L’ETNO vam proporcionar la bibliografia necessària per a referenciar-los. També aprengueren a alliberar imatges a Wikimedia Commons.
“Ens ha resultat realment sorprenent l’avidesa amb què les persones participants han adquirit habilitats. Per exemple, en més d’un cas han buscat quines coses dels seus pobles tenen elements a Wikidata, que és una cosa que molts wikimedistes adobats no saben fer i que es va tocar a penes de passada”. (Montse Sáez i Luis Ulzurrun)
Luis Ulzurrun i Montse Sáez en la formació de la Diputació de Valencia. CC BY-SA 4.0 Ponscor
La darrera sessió, el 27 de febrer, la va iniciar Luis Ulzurrun amb una breu explicació de la utilització de ferramentes com Glamorous i Pageviews per poder avaluar la informació existent als projectes wikimedia. No obstant, el darrer dia estava reservat per a posar en pràctica tot allò aprés i així poder avaluar el curs.
La missió del curs era aconseguir que les persones participants foren capaces d’elaborar un esborrany de viquiprojecte a través d’un taller participatiu. Vaig plantejar unes passes bàsiques i pautades per a la gestió de projectes i els vaig recordar les diverses accions que podien dur endavant en un projecte wiki. Per parelles o de manera individual van triar temes que els interessaven desenvolupar i van eixir propostes molt realistes que es podien fer realitat per a millorar la informació existent sobre pilota valenciana, la festa de les Falles, els pensionats de la Diputació de València, la Cova foradada i els neandertals, la conservació dels aliments, els carrers de Paterna…
Proposta per al Museu de la Pilota en la formació de la Diputació de Valencia. CC BY-SA 4.0 PonscorProposta per al pensionats en la formació de la Diputació de Valencia. CC BY-SA 4.0 Ponscor
Tots de manera individual o per parelles presentaren les seues propostes i no sols estava esta bibliotecària que escriu convertida en professora escoltant-los, sinó també Luis Ulzurrun, Montse Sáez i Núria Ribas, presidenta d’Amical Wikimedia. Núria va assistir a la darrera sessió del curs, dos dies abans em va escriure per dir-me que baixava, era l’oportunitat per conèixer-nos i per saludar i presentar Amical Wikimedia a l’alumnat. Així ho va fer, no obstant també va poder escoltar totes les propostes d’este alumnat entusiasta i creatiu.
Per a tot l’equip del professorat ha estat la primera experiència com a docents en un curs oficial de la Diputació de València i per al 95% de l’alumnat era la primera vegada que rebien formació wikimedia. Encara estem a l’espera dels resultats de l’avaluació de l’alumnat, però com a professorat estem tots molt contents de l’atenció, l’interès i la participació. El taller de la darrera sessió va demostrar que els conceptes s’havien assimilat a la perfecció i que podien posar en pràctica tot allò que havien aprés, ara bé, sempre que puguen comptar amb el suport de la comunitat viquipedista. Tenim un repte per davant: amb la formació els hem creat una necessitat i ara cal pensar com acompanyar i fer seguiment d’estes GLAM abans que el pas del temps els faça oblidar tot allò que han aprés i que els ha enamorat.
La celebració del Dia Internacional de les Dones, el 8M, propicia un seguit d’activitats que converteix el març en el Mes de les Dones a la Viquipèdia en català, amb un ampli ventall de propostes que temàticament van de la salut a les bruixes, passant pels resultats de l’activitat política, social i cultural desenvolupada per les dones, i que també combinen diversos formats. L’any passat, el 8M es va celebrar amb un projecte per arribar a les 40.000 biografies de dones, xifra que es va assolir en un mes.
Precisament, aquest any el projecte de més llarga durada del Mes de les Dones també vol contribuir a superar el biaix de gènere, però en aquest cas planteja anar més enllà de les biografies per millorar els continguts a la Viquipèdia referents a invents, creacions, institucions o qualsevol altra manifestació feta o protagonitzada per dones. El Viquiprojecte: Les dones fan coses arrenca el mateix 8 de març i estarà actiu fins el 8 d’abril. El projecte adopta el format de concurs i hi haurà premis gentilesa d’Amical Wikimedia. Idees sobre articles? Ja hi ha una primera llista de propostes que tothom pot ampliar.
Imatge per al Viquiprojecte “Les dones fan coses” (2025). Autoria: Unapeça (CCO 1.0).
El Mes de les Dones, però, arrenca el mateix dissabte dia 1 amb un taller d’edició a La Bisbal, amb el Grup de Dones de La Bisbal i Viquidones UPF, a l’Arxiu Comarcal del Baix Empordà, d’11ː00 a 13ː00 hores i en format presencial. A més, el dilluns dia 17 hi haurà un taller en línia del Viquiprojecte:No eren bruixes, eren dones. Es tracta d’un projecte que havia funcionat anys enrere i que ara es vol reactivar amb la participació d’expertes en el tema que aportin recerca acadèmica i posant el focus en la creació d’elements de Wikidata per participar al projecte internacional Wikiproject Witches. Qui vulgui participar-hi, pot fer-ho connectant-se en aquest enllaç, de 17 a 19 hores.
Aquest març també comença una activitat amb vocació de continuïtat, un punt d’edició al Museu Nacional d’Art de Catalunya(MNAC), en concret a la Biblioteca Joaquim Folch i Torres, que es repetirà cada tercer dijous de mes, de les 15 a les 18 hores. Es tracta de sessions obertes a tothom, també persones sense experiència prèvia d’edició, tot i que es recomana portar ordinador o tauleta propis. En la primera sessió, el dia 20 de març, s’editarà sobre dones artistes que tenen obra al MNAC.
Finalment, el dissabte 29 de març es farà la primera Viquimarató Dones i Salut, al llarg del matí, en format híbrid (virtual i presencial a Casa Orlandai), incloent-hi taller per editores novelles. En aquest cas es tracta de millorar la informació sobre un altre dels àmbits en els què habitualment la Viquipèdia ha estat deficitària. L’activitat l’organitzen Amical Wikimedia, CAPS i Wikimujeres. Atenció: per a les persones que vulguin participar-hi presencialment hi ha un servei de canguratge per als fills i filles. En aquest cas, és imprescindible d’inscriure-s’hi almenys una setmana abans.
A banda d’aquestes activitats extraordinàries, al llarg del mes de març continuen les habituals: la sessió en línia de ViquidonesUPF els dimarts dia 4 i 18 i la sessió presencial de Viquidones a la biblioteca de Ca la Dona el dijous dia 13.
La campanya #1lib1ref, desenvolupat a la Viquipèdia entre el 30 de gener i el 20 de febrer, ha suposat incorporar 3.381 noves referències a articles ja existents a l’enciclopèdia en línia. D’aquesta manera, el resultat ha quedat lluny del rècord assolit l’any anterior, amb 4.911 referències, però tot i això és el tercer millor resultat des que va arrencar la campanya a la Viquipèdia en català, el 2016. Val a dir, d’altra banda, que el resultat ha estat possible amb la participació de només 24 usuaris, mentre que en anys anteriors el número de participants era força superior, especialment pel que fa als professionals de les biblioteques, que són l’objectiu prioritari de la campanya.
En aquest sentit, #1lib1ref (que podem traduir com “un bibliotecari/a, una referència”) vol millorar la qualitat dels continguts de la Viquipèdia afegint noves referències a articles ja existents i incorporant a aquesta tasca un col·lectiu especialment preparat per a dur-la a terme com el dels bibliotecaris i bibliotecàries. Es tracta d’un projecte conjunt de la Fundació Wikimedia i i la Federació Internacional d’Associacions i Institucions Bibliotecàries (IFLA). A la Viquipèdia en català és promoguda i coordinada per Amical Wikimedia dins el Viquiprojecte Bibliowikis.
La Viquipèdia ja inclou les biografies de les 100 dones més influents de l’any 2024, segons el criteri de la BBC. De fet, la versió en català de l’enciclopèdia col·laborativa en línia ha estat la primera en assolir aquesta fita, tal i com ja ho havia fet en anys anteriors. Val a dir, però, que mai s’havia assolit tan ràpidament, en menys de dues setmanes. Pel que fa a altres viquipèdies, a data d’avui la versió en anglès inclou 72 biografies, en castellà 43 i en francès 37, mentre que la resta se situen força per sota.
La cadena britànica va iniciar el 2013 la sèrie multiformat 100 women, que recull les que considera que han estat les dones més influents l’any anterior. Des del 2018 la comunitat viquipedista catalana ha assumit el repte i ha estat capaç de completar les biografies d’aquestes personalitats pertanyents a tots els àmbits, gràcies a un projecte en forma de concurs obert.
Pel que fa a la llista corresponent a 2024, a 1 de gener només 21 de les 100 dones seleccionades ja tenien biografia a la Viquipèdia, com ara l’actriu Sharon Stone. A partir de l’1 de gener s’hi han incorporat, per tant, 79 noves biografies de dones, la darrera de les quals ha estat la de la viatger i influencer xinesa Su Min, creada ahir diumenge. Cal destacar que un bon nombre d’aquestes dones -com ara la biòloga brasilera Silvana Cristina dos Santos, la sindicalista nigeriana Kauna Malgwi o l’esmentada Su Min- actualment només apareixen a la Viquipèdia en la versió en català.
Un total de tretze viquipedistes diferents han participat en el concurs, obert al llarg del gener. Tot i que ja s’han assolit totes les biografies, encara hi ha fins a final de mes per a completar-les i millorar-les. Llavors es procedirà a comprovar la qualitat de tots els articles i, en base a una classificació per punts, s’atorgaran premis als tres primers contribuents per gentilesa d’Amical Wikimedia. El concurs “Les 100 dones de la BBC” l’impulsen membres d’Amical Wikimedia i està emmarcat en la iniciativa global Viquidones per revertir el biaix de gènere enciclopèdic en català.
