Amador Àlvarez: “La meritocràcia sense humilitat remarca les diferències i augmenta les tensions”

Amador ÁlvarezAmador Àlvarez és un viquipedista versàtil. S’ha especialitzat en biografies (Xammar, Raspall, Shackleton), arquitectura modernista (Hospital de Sant Pau, casa Batlló, Pedrera), pintura gòtica flamenca (tríptic de Merode, retaule de Gant) i catalana (Pintures de la cel·la de Sant Miquel, Mare de Déu dels Consellers, retaule del Sant Esperit) i alguna cosa d’història, com l’Expedició Endurance. Molts d’aquests articles han obtingut el reconeixement d'”articles de qualitat”. A més, col·labora amb les seves fotografies a l’arxiu Wikimedia Commons.

Com i per què vas començar a editar la Viquipèdia?

Per mirar d’evitar que històries d’àmbit local tinguessin una major difusió que el típic diari o revista municipal. La petita història de molts municipis ha estat estudiada per algú, però la seva difusió és molt minoritària. En aquell moment jo no era usuari de la Viquipèdia i quan em vaig posar, immediatament vaig ampliar l’abast dels meus objectius i ja em vaig engrescar, i d’això ja fa nou anys.

Després de nou anys, què representa per tu la Viquipèdia?

Ho considero un model de cooperació desinteressada com el que molta gent fa dins el sector social, cultural o d’atenció a les persones, amb la diferència que els viquipedistes no veiem la cara dels receptors d’aquests serveis. Per tant, per a mi s’enquadra dins el moviment del voluntariat que cada cop s’estén més en una societat canviant. És, per tant, una activitat que faig amb la mateixa generositat que il·lusió, en el meu temps lliure i mirant d’ajudar en el format que em resulta més adient a les meves capacitats.

Quin paper creus que ha d’exercir Amical Wikimedia en el moviment viquipedista?

Si mirem l’evolució d’organitzacions basades en el voluntariat amb més trajectòria que Amical, els inicis se centren en l’explicació de la missió i el foment i promoció de la participació. Quan maduren, i ja tothom ha assumit les qüestions bàsiques, inevitablement adquireix un rol més gestor i administrador, dels recursos, de les iniciatives i de la comunicació. És cert que la Viquipèdia té vocació d’organització hiperdescentralitzada on cada col·laborador marca les seves pròpies prioritats i dedicació, però l’evolució sempre va aparellada a complexitat.

Què t’ha ensenyat el model de Viquipèdia pel teu dia a dia?

Una forma diferent de coordinar activitats individuals, sense comptar amb jerarquies, ni poder exigir fites ni dedicacions. També a ser extremadament respectuós amb les relacions amb la resta de companys i per la feina que fan, perquè descobreixes que no hi ha feina petita o poc important. Aquí tot suma. En aquesta línia, crec que la Viquipèdia és un model excel·lent de la meritocràcia que, sigui dit de pas, ara molts opinen que és la fórmula cap a on hem d’anar com a societat, però que requereix un entrenament, ja que la meritocràcia sense anar acompanyada d’humilitat, remarca les diferències i augmenta les tensions.

Què li diries a algú que desconfies de la fiabilitat de la Viquipèdia?

La resposta inclusiva seria “ajuda a millorar-la”. La resposta menys amable seria “doncs no la facis servir i segueix amb la de paper”. És indubtable que la fiabilitat de la Viquipèdia comparada amb la totalitat de la informació a la que avui en dia tenim accés, sempre serà inferior. Com ho eren les enciclopèdies de paper al seu dia respecte al conjunt de llibres i estudis que estaven a les biblioteques. La vocació de Diderot i D’Alambert quan van crear L’encyclopédie no ha canviat: concentrar en un punt l’accés al coneixement que, per definició, està dispers. Et posaré un exemple: vaig estar col·laborant a fer l’article de la “barrera hematoencefàlica” i no hi havia forma de recollir “la veritat absoluta”, ja que, en l’àmbit del funcionament dels mecanismes cerebrals es publiquen prop d’un centenar d’articles científics al mes. Està i estarà sempre desactualitzat.

Com decideixes quins articles crear o millorar?

Tinc una línia d’interessos culturals propis: Modernisme, pintura gòtica, biografies de grans personatges, … sobre els que miro de fer articles complets i amb el seu “ecosistema d’articles” prou complert, per a evitar enllaços vermells. Ara bé, sóc promiscu amb les propostes que sovint fan altres companys per a abordar projectes o reptes que ens ajuden a coordinar-nos com a equip. També miro de documentar els llocs als que viatjo, però al final acabo tenint més documentació que temps per a fer-ho.

Et demana molta dedicació fer un article de qualitat?

És difícil quantificar, perquè quan faig un AdQ acabo creant o ampliant una cinquantena d’articles més que hi tenen relació amb ell. Això fa que produir un AdQ oscil·li de 1 a 3 mesos, tot i que quan un tema està abastament documentat, puc estar produint simultàniament diversos articles de qualitat a mida que avanço en la documentació. Ara fa un parell d’anys vaig fer tota l’obra del pintor Jaume Huguet, tretze AdQs, en uns vuit mesos.

Tens algun personatge que t’hagi marcat?

Més que marcar, jo diria que m’ho he passat bé fent la seva biografia  perquè m’anava enamorant del personatge a mida que avançava. Si hagués de triar, diria Eugeni Xammar i Ernest Shackleton.

Les enciclopèdies tradicionals moriran?

Penso que sí. No és tant sols una qüestió del suport, perquè Microsoft ja va ser pioner en abandonar el paper quan va crear Encarta que només estava en suport digital. El taló d’Aquiles ha quedat clar que és l’actualització.

I la Viquipèdia?

La Viquipèdia també perquè tot muta o es degrada. Però no sé la data.

L’any que ve la Viquipèdia fa 15 anys, quin creus que serà el seu futur?

Quan veus la trajectòria de la versió anglesa, t’adones que just estem començant i que no ens acabarem tots els conceptes sobre els que es pot escriure, però vivim en un món fugaç i que la gent resisteix poc fent la mateixa cosa. Grans productes han estat substituïts per ginys tecnològics i aquests han estat apartats per uns altres més ràpids i més barats. Amb tot, la Viquipèdia no és un producte que un fabricant posa al servei del consumidor fins que la competència tregui un altre millor. La Viquipèdia és un espai cooperatiu en què els propis consumidors són els interessats en millorar-ho. No esperen que “el proveïdor” ho faci competitiu, nosaltres mateixos som el proveïdor.

Quins creus que són els actuals reptes de la Viquipèdia en català?

Des de que sóc a la Viquipèdia els reptes han anat canviant, però el creixement en el nombre d’editors s’ha mantingut. Penso que la garantia de que sigui àmplia, moderna, dinàmica i cada dia millor passa per l’obertura a noves visions de gent disposada a treballar aprofitant l’experiència dels més sèniors. Deixar-la en mans d’experts gurus als que es pugui criticar d’apropiar-se del producte, seria la seva fi.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.