Llengües minoritzades i tecnologies de la informació i comunicació

El català en el passat recent: el PC i els inicis d’Internet

Fa pocs anys, parlar del sector informàtic de consum era parlar del PC, de l’ordinador d’escriptori. En aquest entorn les llengües minoritzades han aconseguit grans fites. Els 3 grans ecosistemes (Linux, Windows i Mac) estan disponibles en un bon grapat de llengües (entre 70 i 100 depenent de la plataforma). Però hi ha un detall important: l’eina que s’usa per a interactuar amb el món exterior, el navegador web, es pot configurar perquè sol·liciti continguts en moltes llengües més, de fet, en qualsevol llengua, de forma independent de la llengua dels menús de l’ordinador.

En l’entorn d’escriptori, la coexistència d’aquests 3 sistemes operatius ha beneficiat les llengües minoritzades. Per exemple, qualsevol comunitat lingüística pot tenir un sistema operatiu basat en GNU/Linux complet, juntament amb les aplicacions més habituals, en la seva llengua. En Windows i OSX, com a mínim, es podrà configurar el navegador per a sol·licitar continguts en la llengua pròpia.

Internet fou una finestra d’oportunitat per a les llengües minoritzades. Un exemple d’èxit és el català. Allà on els ciutadans i organitzacions civils vam poder participar, el català va reeixir amb normalitat.

Amb tot, en el cas català, estem lluny de ser en una situació ideal. Les estadístiques indiquen que el percentatge d’ordinadors configurats en català és inferior a la xifra que es correspondria amb la població catalanoparlant. Eines com el Catalanitzador intenten facilitar la tasca de configuració dels equips d’escriptori.

El català en l’actualitat: aparells i grans serveis d’Internet

La Internet actual és força diferent de la que es va popularitzar a finals del 90 i en la primera dècada del s. XXI. Ara està molt compartimentada, el gruix dels serveis està controlat per grans empreses multinacionals. I són aquestes grans empreses que decideixen, seguint els seus criteris, en quines llengües ofereixen els seus productes i serveis. Aquí moltes llengües minoritzades no poden ni aparèixer-hi, com si no existissin. El català està en una posició intermèdia. Està disponible en molts d’aquests serveis (Google, Facebook, WhatsApp, però no pas LinkedIn, Amazon ni Netflix).

Un fet que cal destacar és que tot sovint la monetització d’aquests serveis es fa via publicitat, en què el català no està admès oficialment. Cap de les grans tecnològiques permet oficialment publicitat en català. Això afecta els anunciants, que volen arribar al mercat catalanoparlant, i els generadors de continguts, que es financen amb publicitat. Tot sovint aquesta via de finançament no és possible en webs que tinguin contingut en català. Hi hauria demanda i oferta, però no hi ha canal que les comuniqui.

Un sector en què les llengües minoritzades no tenen bona salut és el dels mòbils i tauletes. L’iPhone va aparèixer fa 10 anys, i tot seguit aparegué l’Android. Amb aquests 2 sistemes operatius també va arribar una nova manera d’usar Internet. Se’ns fa difícil imaginar no poder gaudir dels serveis que ens facilita un terminal mòbil connectat permanentment a la xarxa. En aquests 2 ecosistemes, iOS i Android, apareixen problemes que ja teníem superats en el sector d’escriptori. Hem trigat 10 anys per a mitigar-ne alguns, i d’altres no sembla pas que millorin. Vegem-ne alguns exemples.

Declarar la llengua pròpia

El més significatiu és la incapacitat de declarar la llengua pròpia. La llista de llengües disponibles en les plataformes mòbils és molt reduïda. Cal tenir en compte que en els mòbils (iOS i Android) la llengua configurada en l’aparell és la mateixa que la llengua que declara el navegador web. Així doncs, si no podem configurar el mòbil en català, tampoc sol·licitarà continguts en català en navegar. Per tant, no és que el català estigui minoritzat, és que directament està invisibilitzat, eliminat, de les estadístiques de navegació. Això té conseqüències importants i adultera l’oferta de continguts. L’oferta de productes i serveis en català es redueix perquè no hi ha demanda, i no hi ha demanda perquè la capa tecnològica (l’aparell) no permet declarar el català, i la capa tecnològica no es millora perquè no hi ha demanda significativa.

Afortunadament això ha canviat recentment. Les últimes versions d’iOS permeten declarar qualsevol llengua disponible al CLDR, una gran base de dades lingüístiques usada pels grans fabricants. En el cas d’Android és més complicat. El llistat de llengües disponibles és similar a la de Windows, però cada fabricant decideix quines llengües apareixeran en els seus aparells. La realitat és que hi ha marques, com ara Motorola, en què el català no és disponible, tot i que sí que ho és en l’Android pur. En els aparells Motorola, doncs, no només no es pot configurar el català, sinó que en usar-los ens identifiquem com a parlants d’una altra llengua, i reduïm el mercat català de serveis i continguts.

Cal afegir que molts usuaris tenen recança en configurar els seus aparells en català, perquè si ho fan algunes aplicacions els apareixeran en anglès. Això, afortunadament, està resolt des del punt de vista tècnic a partir d’iOS i Android 7. En aquestes versions els usuaris poden configurar més d’una llengua en els seus aparells, establint-ne una jerarquia. Per exemple, català i castellà. Malauradament, aquesta característica encara és poc coneguda i molts usuaris opten per configurar els seus aparells en una llengua diferent del català.

Escriure en la llengua pròpia

Un altre problema és la incapacitat de poder escriure correctament en la llengua pròpia. L’escriptura, el text, és el sistema d’emmagatzemament d’informació principal que tenim com a espècie. Tot i que hi ha cultures sense llenguatge escrit, podem dir que és imprescindible poder escriure una llengua perquè sigui útil. Doncs bé, tot sovint no és possible accedir als caràcters necessaris per a escriure en llengües minoritzades. Un exemple molt proper: el teclat català dels mòbils i tauletes Samsung no permet escriure el punt volat, tampoc el dels SONY.

Altres llengües ho tenen pitjor, molt pitjor: no poden escriure amb el seu alfabet. Fins fa poques versions, no era possible afegir teclats a l’iOS. Si tenies teclat per a la teva llengua, perfecte; altrament no podies escriure-la. Afortunadament, les dues plataformes ara permeten instal·lar teclats de tercers fabricants, fet que possibilita accedir als caràcters adients. Això sí, els parlants de llengües minoritzades han de fer aquest esforç addicional, i molts d’ells no ho faran.

Síntesi de veu

Amb els nous usos associats al mòbil, apareixen noves necessitats. Per exemple, la funció de síntesi de veu (lectura de text). Abans aquesta funció era usada principalment per persones amb discapacitat visual i, tot i que no venia de sèrie, podies instal·lar veus addicionals en català. Avui és una funció imprescindible en els mòbils, per exemple per al navegador GPS. Aquesta funció, però, s’ofereix en ben poques llengües. Podem tenir el mòbil configurat en català, però no podrem gaudir de la mateixa experiència en el navegador GPS. Allà on un francòfon rep indicacions verbals, un catalanoparlant rep una sèrie de xiulets.

La funció de síntesi de veu està integrada en el nucli dels sistemes operatius, i no és possible eludir la situació. Són els 2 fabricants, des de la seva posició de duopoli, els que decideixen quines llengües tenen aquesta funcionalitat i quines no. Els usuaris de llengües minoritzades no tenen gaires opcions: o usen l’aplicació GPS sense indicacions de veu, o fan l’esforç de cercar i instal·lar una aplicació GPS que sí que ofereixi indicacions en la seva llengua, o configuren el mòbil en una llengua dominant. I en aquest últim cas, com en dèiem abans, passarà a ser considerat com a parlant de la llengua dominant, cosa que fa empitjorar més la situació de la llengua minoritzada.

Reconeixement de la parla

La funció inversa a l’anterior, la funció de dictat (és a dir, passar veu a text), pot semblar un exotisme, però és una funció útil en entorns on no és possible escriure text, bé perquè és una persona amb discapacitat, bé perquè no és còmode usar un teclat. I el futur va cap aquí. En un futur immediat interactuarem amb les màquines mitjançant la veu. Ja ho podem començar a experimentar amb els anomenats dispositius vestibles, com l’AppleWatch o aparells amb AndroidWear. Igual que abans, els dos fabricants han decidit que només unes poques llengües poden gaudir d’aquesta característica. Afortunadament, les dues plataformes mòbils ofereixen el dictat en català, però manca l’altra peça del trencaclosques: la funció d’assistent virtual. Bàsicament, que el mòbil ens entengui i respongui a les nostres peticions.

Assistents virtuals

Sense la funció de dictat i síntesi de veu no es pot oferir la funció d’assistent virtual. Siri en el món Apple, Google Now en el món Android, Cortana en Windows i Alexa en Amazon. Un altre filtre en què es redueix encara més el nombre de llengües. L’assistent virtual en català no està disponible en cap plataforma. Afegim-hi un mal disseny del multilingüisme en els aparells informàtics. Per exemple, si tenim configurat un aparell en català, potser voldríem gaudir de l’assistent en castellà, francès o anglès, atès que no hi ha catalans monolingües. Doncs això no és possible. Els assistents virtuals només treballen amb la llengua principal definida en l’aparell. Si vols assistent virtual, has de renunciar al català. Tornem al punt de partida.

El català en un futur immediat: la Internet de les coses

La Internet dels mòbils i tauletes aviat serà la Internet de les coses. Tot estarà connectat a Internet: el cotxe, la nevera, el llum, el microones… La interacció amb aquests aparells serà amb llenguatge natural. Aviat els assistents virtuals seran el pa de cada dia i, si no canvia la situació, no serà possible fer-ho en català. Haurem de configurar els nostres aparells en espanyol o anglès, i fer reclamacions i gestions en aquesta llengua. Llevat que els fabricants afegeixin suport per al català, el mercat catalanoparlant entrarà en una espiral que farà que sigui cada cop més invisible.

Legislació sobre el suport lingüístic en les noves tecnologies

I què fan les administracions davant aquesta situació? Aparentment poca cosa. Només hem trobat un cas legislatiu relacionat amb llengües minoritzades i les noves tecnologies. La tardor del 2016 el govern federal de l’Índia va publicar una llei en què obligava que l’estiu del 2017 els mòbils que es comercialitzessin a l’Índia han de permetre seleccionar i escriure en anglès, hindi i almenys una de les anomenades llengües regionals. Els fabricants es van queixar, argumentant que el disseny dels seus aparells és global (sic), però sembla que estan treballant per a complir la llei. Els darrers mesos han millorat el suport lingüístic de llengües de l’Índia. Tenint en compte que a l’Índia es parlen més de 700 llengües, no sembla pas una gran exigència que els aparells en permetin almenys 3. Però és significatiu que un estat hagi legislat en aquesta direcció.

Accions possibles

Els ciutadans no han de renunciar al català. Han de poder usar-lo arreu, també en les noves tecnologies i en les activitats comercials. El mercat català és significatiu, depèn de nosaltres reivindicar-lo i fer-lo valdre.

També és important gaudir de materials lliures o gratuïts en català al voltant de les aplicacions, productes i serveis: manuals, fòrums d’assistència, videotutorials, valoració de negocis… Altrament, hi ha casos d’ús en què el català no cobreix les necessitats dels parlants.

Tots els recursos lingüístics que reben suport de les administracions públiques haurien d’estar disponibles sota llicències lliures. Això facilitaria que els fabricants afegissin la compatibilitat amb el català en les funcions lingüístiques avançades i la creació d’empreses del sector del processament del llenguatge natural.

Potser des de la Unió Europea es podria legislar en favor del plurilingüisme i les llengües minoritzades? El plurilingüisme és un dels valors de la UE. Això sí, si us plau: que no legislin basant-se en les llengües oficials de la UE, sinó en les llengües parlades a Europa. Seria especialment interessant que obliguessin els fabricants a facilitar que tercers (particulars i empreses) puguin millorar el suport lingüístic dels seus aparells, afegint veus o assistents virtuals (com ara és possible fer amb els teclats).

Les administracions públiques (Generalitat, ajuntaments, universitats) podrien puntuar els nivells de suport lingüístic en els concursos de telefonia. No només que els mòbils permetin configurar-se en català, sinó que també ofereixin les funcions d’assistent i síntesi de veu. En aquest sentit, la figura de l’ambaixador digital de Dinamarca és molt interessant. Les grans multinacionals tecnològiques tenen molta influència en el nostre dia a dia, i és bo que els governs hi tinguin relacions i vies de comunicació.

Conclusions

La tecnologia informàtica representa una capa tecnològica afegida en l’ús de la llengua. En el s. XXI no es pot entendre usar una llengua sense poder-la usar en el món digital. I en aquest segle moltes llengües es perdran pel camí o patiran restriccions d’ús importants. Si una llengua no és útil en el món digital, tindrà casos d’ús restringits, deixarà d’usar-se amb normalitat i desapareixerà.

El català, igual que altres llengües minoritzades, ha anat superant obstacles. Tot sovint perquè els parlants hem trobat formes de cobrir les necessitats que se’ns presentaven. El present i futur tecnològic és molt diferent. Els fabricants tenen una posició dominant. No és possible afegir una veu o un assistent virtual en un sistema mòbil si el fabricant no ho facilita. Els fabricants defineixen la tecnologia, les possibilitats i les restriccions d’aquesta i no tenen cap marc normatiu que els obligui a un mínim de servei en relació amb les llengües minoritzades. Els consumidors poca cosa hi poden fer. Trien entre allò que hi ha en el mercat i tenen poc marge d’intervenció. Això fa que l’escletxa digital entre llengües dominants i minoritzades es vagi eixamplant.

No hem de renunciar al català. Cal tenir present el significat de configurar el mòbil i els serveis web en català, i les implicacions si no ho fem. Cal tenir present que amb només això no n’hi ha prou, que el suport lingüístic té diferents nivells (menús, teclat, text predictiu, veus, dictat, assistent…). Consumidors, empreses i governs han de treballar perquè, progressivament, el català vagi assolint tots aquests nivells i es reconegui el valor del mercat catalanoparlant.