L’Amador Álvarez també ha contribuït a la Viquipèdia amb moltes fotografies
L’Amador Álvarez és un viquipedista que fins ara s’havia especialitzat en crear i ampliar articles de diverses temàtiques: des d’història, passant per l’arquitectura modernista fins a la pintura gòtica. Des de fa uns mesos ha dedicat part del seu voluntariat en millorar i posar a l’avantguarda una peça clau de la Viquipèdia: les infotaules. Álvarez s’ha hagut de barallar amb milers de línies de codi per convertir les infotaules en completes taules d’informació actualitzada, contextualitzada i il·lustrada amb fotos i mapes dinàmics.
Les infotaules són aquelles peces amb una síntesi de la informació de l’article que tant ens agrada veure i tant ens costa d’omplir.
La novetat es basa en dos principis: concentrar moltes infotaules que estaven molt especialitzades en unes poques que cobreixen una especialitat determinada sense perdre cap de les funcionalitats de les quals han substituït, i obtenir bona part de la informació des de Wikidata. El principal motiu ha estat facilitar la feina dels editors i reduir la feixuga tasca de mantenir els seus continguts.
Les infotaules havien d’evolucionar, de modernitzar-se -per exemple, amb millors mapes-, però aquesta tasca representava un esforç molt gran donada la diversitat i dispersió existent, un factor dissuasiu pels editors, que es traduïa en una asimetria en la visió que tenien els lectors entre aquelles que havien evolucionat perquè algú se n’ocupava i les que no. Amb la concentració de plantilles, el manteniment és molt més simple, la visió que tenen els lectors més uniforma i amb continguts més actualitzats.
Amb Wikidata tot el coneixement està compartit entre totes les edicions de la Viquipèdia.
Abans feia esment a la dificultat d’actualitzar les infotaules per a modernitzar-les, però encara tenia més impacte per als lectors la manca de manteniment dels continguts que mostra la infotaula. Pensem per exemple en els premis rebuts per un artista o el nom del governant d’un país o ciutat. Parlem d’una informació força volàtil que cal mantenir constantment. És cert que els articles que parlen del nostre entorn cultural o de les nostres ciutats comptant amb editors que els monitoritzen i tenen cura d’ells, però no passa el mateix amb àmbits més remots per nosaltres. Doncs bé, aquests entorns “remots”, no ho són pels editors -de qualsevol viquipèdia- que hi viu allà o hi té alguna relació. Ara, gràcies a Wikidata tot aquest coneixement està compartit entre totes les edicions de la Viquipèdia i li estem traient un bon profit mitjançant la incorporació automàtica d’aquestes dades sense que ningú ho hagi de fer, cas a cas, cada vegada que alguna cosa canvia.
Quan vam començar la informació cartogràfica de què disposaven les infotaules era extensa. Vull dir que tots els mapes de la segmentació del territori: països, regions, etc. s’havien anat creant al llarg dels anys. Ara bé, les seves funcionalitats estaven lluny del que tots estem acostumats a tenir accessible als nostres mòbils i a Internet. Quan vam abordar la representació en el territori d’elements arquitectònics (edificis, museus, biblioteques, etc.) i d’indrets naturals com coves, jaciments o muntanyes, la precisió de la grafia disponible era insuficient. Llavors vam començar a explorar altres opcions. A Wikivoyages, un projecte germà del què no hi ha versió en català, tenien un sistema cartogràfic molt sofisticat a causa dels requeriments d’una plataforma de viatges. No ens encaixava massa com estava resolt ni era adient per una viquipèdia pel seu alt consum de recursos, però si ens satisfeia que fes servir OpenStreetMap com a motor de la cartografia. A partir d’aquí -i després d’unes primeres versions, correctes, però que no satisfeien als lectors- vam optar per fer una adaptació de les eines que permeten utilitzar les diferents funcions cartogràfiques i que donen els resultats que avui podeu veure a molts articles.
En cap viquipèdia s’ha renovat la forma d’abordar el concepte de “infotaula” amb les possibilitats actuals de la plataforma.
A l’edició castellana hi ha alguna infotaula que recupera dades de Wikidata. Especialment la que representa persones és força completa. També a la versió anglesa algunes infotaules científiques, com la Infobox gene, es construeixen exclusivament basades amb Wikidata. Però en cap dels dos casos s’ha tractat com una activitat sistemàtica de renovació de la forma d’abordar el concepte de infotaula amb les possibilitats actuals de la plataforma. Recentment des de l’edició en euskera ens han contactat per a seguir el nostre model i ja han començat a fer les primeres proves.
Quina arriba a ser la complexitat per desenvolupar les noves infotaules?
Són més complexes que les seves predecessores, perquè fan moltes accions de forma automàtica. Abans una infotaula era com un formulari electrònic. La feina de construir-la se centrava principalment en donar-li el format en què es mostrarien les dades. Però els continguts, no eren cosa de la infotaula, sinó dels editors dels articles que la feien servir. Ara, a la construcció s’ha de tenir cura del format, però també s’han de construir els accessos a Wikidata que s’han d’harmonitzar amb els paràmetres manuals “de tota la vida” que permeten modificar qualsevol contingut si no ens convenç el que hi ha a Wikidata. Destaco aquesta característica, perquè no està previst a les versions abans esmentades d’altres viquipèdia. Aquí es compleix la màxima que “com més fàcil sigui per l’usuari final, més complex és per al desenvolupador”.
La prioritat ha estat la concentració en “plantilles base”, tot i que al llarg dels més de dos anys que fa que vam començar, s’han abordat casos singulars de plantilles que eren noves i pagava la pena fer-les bé d’entrada en comptes d’haver de repescar-les posteriorment. Tenim plantilles base per a Persones (actualment en procés d’ampliació), Organitzacions (empreses, entitats i activitats), Indrets (qualsevol accident de geografia física i alguns altres com rutes o jaciments), Edificis (en un sentit ampli del terme: patrimoni, estadis, esglésies, etc.), Esdeveniment (fets singulars, accidents, atemptats, però també organitzacions, festes, etc.), Obres artístiques d’arts plàstiques i també dramàtiques, en total una vintena que abasta un 60-70% dels continguts. La propera feina, ja en marxa, és abordar la infotaula de geografia política, un dels projectes més delicat perquè són moltes – unes 130-140 plantilles- que afecten uns 100.000 articles. També hem començat a estudiar el bloc dedicat al món dels esports. Aquí hi ha una barreja entre elements ja resolts o que haurien d’incloure’s a les ja construïdes: clubs via Organitzacions, esportistes via Persones, etc. però altres temes no han estat encara abordats com els campionats, concursos, etc.
Pingback: Euskal Wikilarien parte-hartzea Bartzelonako Hackatoian – Euskal Wikilarien Kultur Elkartea