Informe de sorpresa sobre la Viquitrobada a Amposta

Em dic Marianne i visc a Montbéliard, França. Tinc amics a Catalunya així que vaig decidir aprendre català. Ara fa un any em vaig inscriure al programa «Voluntariat per la Llengua» que em va posar en contacte amb l’Albert qui em va ajudar a millorar el català i també em va iniciar a la Viquipèdia, la qual consultava sovint però que mai no havia pensat que podria contribuir-hi. A poc a poc, després de la traducció al català de l’article sobre la salsitxa de Montbéliard, i la traducció al francès de l’article sobre el Catalangate, em vaig quedar atrapada en el joc.

Tanmateix, quan l’Albert em va oferir de venir a la Viquitrobada no em vaig sentir legitimada a assistir-hi pel fet que hi havia contribuït poc. Vaig arribar a Amposta una mica incòmoda, amb la sospita que no entendria res dels tallers per la meva falta de domini tant del català com de la Viquipèdia. Sospita que es va fondre ràpidament al sopar de divendres amb el costum amistós de presentar un plat per a compartir entre diverses persones, cosa que no es fa a França, seguit d’una copa de licor d’arròs!

A la Viquitrobada hi havia sempre tres sessions en paral·lel de diferents nivells, fet que permet que cadascú trobi el seu lloc. Jo, per exemple, vaig descobrir l’existència de projectes com Lied.cat, Sardanes, Viquidites, vaig aprendre trucs d’edició a Commons i Wikidata i com fer «articles de qualitat». En surto amb el propòsit de contribuir-hi més.

Hi ha una certa flexibilitat (ben mediterrània ☺) en els horaris, malgrat els redreçaments benèvols de la Judesba que, pobra, s’hi va deixar la veu. Això permet disposar de temps per a conversar i intercanviar impressions, la qual cosa sempre és enriquidora quan es tracta de persones apassionades i implicades. De tothom en vaig sentir les ganes d’integrar els novells (quina sorpresa que em dediquessin la lletra d’una jota ebrenca!). Segurament, la defensa de la llengua catalana, sumada a l’objectiu compartit per la lliure difusió del coneixement, és el ciment que fa que un grup de personalitats fortes, preparades i exigents aconsegueixin treballar conjuntament amb tanta escolta, obertura de ment i generositat.

Gràcies a tothom i tant de bo ens puguem retrobar l’any vinent!

MarianneMontbe

Je m’appelle Marianne, j’habite à Montbéliard en France. J’ai des amis en Catalogne alors j’ai voulu apprendre le catalan. Je me suis inscrite il y a un an au programme de Voluntariat per la Llengua qui m’a mis en contact avec Albert. Mais Albert ne m’a pas seulement aidé à parler Catalan, il m’a aussi initié à Wikipedia que je consultais très souvent mais auquel je n’avais jamais pensé pouvoir contribuer. Petit à petit, après la traduction en catalan de l’article sur la saucisse de Montbéliard, et inversement une traduction en français de l’article sur le Catalangate, je me suis prise au jeu.

Néanmoins, quand Albert m’a proposé de venir à la viquitrobada, tous frais payés hôtel et repas, je ne me sentais pas légitime du fait du peu de contributions que j’avais pu faire. Donc je débarquais à Amposta un peu mal à l’aise, avec aussi l’appréhension de ne rien comprendre aux ateliers du fait de mon manque de maîtrise, à la fois de la langue et de Wikipedia. Appréhension qui a rapidement fondue, dès le dîner du vendredi (rien que la coutume d’avoir un plat pour plusieurs personnes et que chacun picore dedans, ce qui ne se fait pas en France, est déjà grandement conviviale) et après une bonne petite liqueur de riz !

Il y a plusieurs sessions en parallèle de niveaux différents, ce qui permet à chacun d’y trouver son compte. J’y ai découvert l’existence de certains projets, comme lied.cat, Sardanes, Viquidites et j’ai progressé en Commons, Wikidata et sur comment faire des « articles de qualité ». Je repars avec l’intention de m’investir plus.

Il y a une certaine flexibilité bien latine dans les horaires, malgré les recadrages bienveillants de Judesba qui, la pauvre, y a perdu la voix. Cela permet de prendre le temps de discuter et d’échanger ce qui est toujours enrichissant quand on a affaire à des gens passionnés et investis. On sent de la part de tous la volonté d’intégrer les nouveaux (quelle surprise qu’un couplet  de la jota ebrenca me soit dédié !). Je suppose que la défense de la langue catalane, en plus du goût partagé pour la libre diffusion des connaissances, est le ciment qui fait qu’un groupe de personnalités fortes, pointues et exigeantes arrivent à travailler ensemble avec autant d’écoute, d’ouverture d’esprit et de générosité.

Merci à tous… et vivement l’année prochaine !

MarianneMontbe

Tagged on: ,

One thought on “Informe de sorpresa sobre la Viquitrobada a Amposta

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *