Com de fiable és la Viquipèdia? Aquesta és la pregunta que sovint se’n fan els usuaris. És evident que el funcionament de la Viquipèdia és diferent al d’una enciclopèdia tradicional, en què els continguts són elaborats professionalment per especialistes. A primer cop d’ull, pot semblar que aquesta fórmula ofereix millors garanties que una enciclopèdia participativa, dinàmica i colaborativa com la Viquipèdia. Però això implicaria obviar un factor determinant: la passió que la majoria d’editors senten pel projecte i el seu zel per aconseguir que la Viquipèdia tingui la màxima qualitat. Això fa que no només es detectin i corregeixin errors interns sinó que, a vegades, també pot servir per a millorar el contingut de les enciclopèdies tradicionals. Això és el que ha passat a propòsit de l’entrada referent a la silva, un tipus de composició poètica, i la definició que en feia la Gran Enciclopèdia Catalana (GEC).

Aquesta petita història s’origina, com tantes altres, a La Taverna, l’espai de debat obert de la Viquipèdia, quan fa un parell de setmanaes un editor, Alzinous, apunta una sèrie de dubtes en relació a l’article de la silva, creat fa més d’una dècada: exactament quins tipus de versos s’hi combinen? I realment s’ha fet servir aquesta composició en la literatura catalana? A partir d’aquí s’estableix un diàleg en què hi intervenen sis editors més i que, pas a pas, va aclarint la qüestió. En primer lloc, la silva en català alternaria versos decasíl·labs i hexasíl·labs (a diferència del castellà, en què els versos tindrien una síl·laba més), ja que la mètrica catalana comptabilitza fins la darrera síl·laba tònica. Segon, tot i que és un tipus de composició especialment utilitzada en la poesia en castellà a partir del segle XVII, també l’han conreada autors catalans com Francesc Fontanella o Jacint Verdaguer.

En base a això es complementa l’entrada de la silva, que originàriament només contenia informació sobre aquesta forma poètica en castellà, clarificant-ne la mètrica catalana pròpia i afegint un exemple d’un poema de Francesc Fontanella (l’entrada original només incorporava com a exemple una silva de Miguel de Unamuno). Però, a més, com que en el procés s’ha detectat que l’entrada original feia servir com a font la corresponent de la GEC, que només es referia a la silva en la mètrica castellana, els viquipedistes s’hi posen en contacte assenyalant-los aquesta circumstància (la versió en línia de la GEC permet aquesta opció de contacte directe des de cadascuna de les entrades). En unes poques hores, des de la GEC responien que, efectivament, la seva entrada corresponent a “silva” era “incompleta” i l’ampliaven per incloure la seva caracterització en la mètrica catalana.

Tot plegat, en quatre dies de treball col·lectiu i col·laboratiu per part d’un grup de voluntaris del coneixement lliure.

Com es diu sovint, la Viquipèdia és una idea que només pot funcionar en la pràctica.