La Comunitat Catalana d’OpenStreetMap (OSM) celebra els 20 anys d’aquest projecte de mapa col·laboratiu completant amb fotografies els elements que ara mateix són a OSM i que tenen l’etiqueta Wikidata informada. Aquesta iniciativa, que compta amb el suport d’Amical Wikimedia, vol potenciar les sinèrgies entre OSM i la Viquipèdia i els altres projectes germans.
L’OpenStreetMap celebra demà, 9 d’agost, el seu vintè aniversari, amb diferents actes i iniciatives arreu del món. L’OSM va nèixer de la mà del britànic Steve Coast, com un mapa de contingut lliure usant dades obtingudes mitjançant dispositius GPS mòbils, ortofotografies i altres fonts. El gener de 2023 OSM va arribar als deu milions d’usuaris registrats que contribueixen a millorar la informació disponible.
En el cas dels Països Catalans, per tal de commemorar els 20 anys s’ha plantejat un nou repte que consisteix en revisar tots els elements presents a OSM que tenen fitxa a Wikidata i comprovar si en aquesta hi ha una fotografia o imatge. Cas que no sigui així, els membres de la Comunitat Catalana miraran de pujar-ne una, que a més estaria disponible per a tots els projectes de l’entorn Wikimedia. La iniciativa es du a terme fent servir l’aplicació Mapcomplete i repositoris oberts com IMGur. Qualsevol persona hi pot contribuir, simplement cal tenir compte d’usuari d’OSM.
La Comunitat Catalana d’OSM agrupa més de 300 persones d’arreu dels territoris de parla catalana que des de fa una dècada treballen coordinadament amb un doble objectiu: un de global, com és l’aposta per les dades georeferenciades i obertes i, un de més local com és la incorporació i protecció de la llengua catalana als mapes.
Com sabeu, aquest dimecres comença l’edició 2024 de la Wikimania, la trobada mundial de persones vinculades a la Viquipèdia i els seus projectes germans, que aquest cop se celebra a Katowice (Polònia) fins al dissabte. Però encara que no hi us hagueu desplaçat, podeu assistir a bona part dels continguts de la trobada en format virtual, des de casa… o des d’allà on estigueu passant les vacances.
El primer que heu de fer és inscriure-us aquí. Val a dir que la inscripció virtual es pot fer en qualsevol moment i té un cost zero.
Un cop inscrits, podeu explorar l’amplíssim programa d’activitats per trobar aquelles que us interessen. Els territoris de parla catalana estan ubicats en la mateixa franja horària que Polònia, per tant no heu de patir per aquesta qüestió. Tingueu en compte que la majoria de sessions són en anglès, amb algunes en castellà o altres llengües. En tot cas, nosaltres us hem n’hem preseleccionant unes quantes que us apuntem a continuació:
Unes 75 persones (i més de 50 més via streaming), incloent-hi viquipedistes, investigadors acadèmics i personal vinculat a biblioteques i museus, van participar aquest passat dimecres dia 6 de juny en la II Jornada Internacional GLAM+Wikiverse+GENDER, que es va celebrar a la Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals de la Universitat de Barcelona, amb Amical Wikimedia com una de les entitats col·laboradores en l’organització. La jornada, finançada per la Wikimedia Foundation, tenia com a objectiu reflexionar i compartir experiències sobre les possibilitats dels projecte GLAM en l’entorn Wiki i amb perspectiva de gènere.
Inauguració de la jornada a càrrec de Núria Ferran-Ferrer, Miquel Tèrmens i Agustí Alcoverro
Quant a les ponències, va obrir foc la doctora Lucy Hinnie mitjançant una intervenció enregistrada en vídeo, ja que no va poder ser-hi presencialment per una qüestió de salut. Hinnie va explicar la seva experiència com a viquipedista resident a la British Library del 2021 al 2023, amb les dificultats afegides que suposa treballar en una institució governamental, en un país que no té una política clara sobre l'”open access” i que se sent incòmode en qüestions com la descolonització. Malgrat això, va mostrar-se satisfeta, per exemple, del resultat d’activitats com xerrades de representants indígenes al personal de la biblioteca.
Seguidament, Javier Pantoja Ferrari i Ricardo Alonso Maturana van explicar el funcionament del “graph” del web del Museu del Prado, a Madrid. Segons van explicar, l’element clau és que el web està orientat a la col·lecció del museu, i no a d’altres elements (com ara les activitats, la venda d’entrades, etc.). Així es pot accedir a tota la informació de més de 20.000 obres, i els textos descriptius de les fitxes estan vinculats a la Viquipèdia i Wikidata, per generar els contextos de forma automàtica.
La doctora Marta Delatte va enfocar la seva ponència en la Viquipèdia com un espai de record compartit, col·lectiu, en el sentit que sempre està actiu i sovint és conflictiu. Tenint en compte, a més, que com a enciclopèdia no deixa de seguir paràmetres definits al segle XVIII sobre què és coneixement, va considerar que la neutralitat sovint és, en realitat, normativitat. Una normativitat que cal desafiar per promoure records col·lectius diversos i inclusius.
La taula rodona amb representants de les viquipèdies de les llengües oficials a l’Estat.
A continuació, va ser el torns dels representants de les viquipèdies en les quatre llengües oficials de l’Estat en format de taula rodona. Entre d’altres coses, es va constatar que la manera d’incidir en l’àmbit GLAM i de gènere està condicionada per l’estructura de què es disposi: així, per exemple, Wikimedia Espanya i Euskal Wikilarien Kultura Elkartea disposen d’equips professionals de quatre i cinc persones respectivament, mentre que Galipedia ni tan sols disposa d’una associació realment activa. En una situació intermitja, Núria Ribas, presidenta d’Amical, va explicar com en el cas català la feina es fa bàsicament amb voluntaris. Igualment, va destacar que la comunitat respon molt bé sobretot amb el format de repte, i va recordar que en tot just un mes es van aconseguir les més de 400 biografies que feien falta per arribar a les 40.000 dones.
La jornada la va tancar Tila Capeletto, responsable del programa de Gènere de la Wikimedia Foundation, que va repassar diferents iniciatives dutes a terme els darrers anys. Una de les dades que va donar va ser que, globalment, només el 20% de les biografies de dones disposen de la corresponent imatge i com, en aquest sentit, dins la campanya #VisibleWikiWomen s’ha creat una guia per a institucions culturals.
La jornada es va complementar a la tarda amb una sessió interna de treball del projecte Women and Wikipedia. Podeu consultar el programa sencer de la jornada aquí.
La primera edició del viquiprojecte Mes de l’Àfrica ha resultat un gran èxit amb la creació o ampliació d’un total de 189 articles referits al continent africà a càrrec d’una vintena de viquipedistes. El Mes de l’Àfrica s’ha celebrat per primer cop a la Viquipèdia en català entre el 16 i el 31 de maig, amb voluntat d’esdevenir una cita anual i l’objectiu de contribuir a reduir els biaixos geogràfics i culturals en la versió en català de l’enciclopèdia en línia.
Altres dades que demostren l’èxit d’aquesta primera edició, que ha adoptat el format de concurs d’edició: 834 kilobytes, 60.860 paraules i 1078 referències afegides. Una part important dels articles es refereixen a Malawi i Guinea Bissau, països escollits com a prioritaris donat que aquest any és l’aniversari de la seva independència respecte la Gran Bretanya i Portugal, respectivament, però també hi ha articles referits a la resta de països del continent.
El Wikipedia African Month es va començar a celebrar el 2019 per part de diverses viquipèdies. L’adaptació en català ha estat promoguda pel viquipedista Xavier Dengra amb el suport d’Amical Wikimedia, que es fa càrrec dels premis.
Vaig participar en aquest esdeveniment, que es va celebrar del 3 al 5 de maig a Tallin (Estònia) i que busca desenvolupar noves eines per a l’entorn Wikimedia. Vaig participar-hi per entendre millor com funciona el Moviment Wikimedia des de la seva part més tècnica. També per veure com es viu en un esdeveniment per a desenvolupadors de programari des d’una perspectiva de gènere. Aquí les meves notes sobre aquesta experiència.
Una marató per hackejar
Aquest és el lloc de la hackató de 2024. L’esdeveniment consisteix en que durant tres dies desenvolupadors de programari de diversos llocs del món es reuneixen per col·laborar. Busquen crear noves eines en aquest curt temps que siguin d’utilitat per als diferents projectes de Wikimedia. És clar, el més conegut és Wikipedia, però n’hi ha molts més.
Prèviament, via correu electrònic, em van demanar incloure informació al Phabricator de l’esdeveniment. En aquest espai de col·laboració per al desenvolupament de programari publiques la teva proposta, la gent se subscriu a les que vol col·laborar i es designen tasques o intercanvien missatges. Ho vaig provar creant una proposta per desenvolupar una calculadora de domini públic. Em va agradar que el meu amic Olea s’hi va sumar i de seguida em va posar missatges de gent que treballa el tema. També va publicar enllaços dinterès. No vaig seguir la idea de desenvolupar la calculadora, perquè em semblava molt més interessant entendre millor l’esdeveniment. Tot i això, m’agrada molt la idea de col·laboració gairebé instantània. Per exemple, en aquest enllaç es troben les fotos de l’esdeveniment a Commons. Tenen llicències lliures, per la qual cosa no havia de gestionar els drets per reutilitzar-les. Se sent molt bé quan l’esperit de col·laboració es respira a l’ambient.
El model va ser una desconferència. Això vol dir que no hi ha un comitè acadèmic o un grup de gent que decideix qui presenta i qui observa amb antelació. Si tenies una idea que t’agradaria presentar a l’esdeveniment, anaves al programa i si, trobaves un espai lliure, te l’anotaves. Els espais de trobada eren de 30 minuts, tret de la conferència d’obertura i tancament. Em va agradar que projectes com el d’Andrew Lih i Olga Tichonova proposaven trobades cada dia a les 11:00 hores. Així, sabies com anava avançant el projecte durant el hackató.
Durant la sessió inicial, les persones podien anunciar en 30 segons en què treballarien durant el hackató. En aquesta part del vídeo d’obertura es poden veure les intervencions de 30 segons. Hi ha moltes idees interessants a seguir. Ja que m’interessen els temes de GLAM i gènere, en vaig anotar algunes. Per exemple, la de Neslihan Turan (Turquia) que buscava fer una interfície entre Wikidata i Commons perquè s’incloguin retrats de dones a la creació d’elements de Wikidata. Així, el projecte de Neslihan impulsava Women in Red. Nat Hernández Clavijo, de Wikimedistas d’Uruguai treballaria a Wikicurricula per treure mètriques per als articles en currículums. El projecte d’Històries GLAM d’Andrew Lih (Estats Units) em va quedar sonant. També, el d’Ismael Olea (Espanya) sobre Very Small GLAM per fer servir ontologies en institucions culturals i patrimonials petites.
L’espai estava disposat perquè hi haguessin espais de treball grupals. Taules per a sis persones on fos fàcil compartir, discutir i treballar en el desenvolupament d’aquests projectes. Espais de silenci i menjar.
A la sessió final, un grup més reduït va presentar el resultat de tres dies de treball. En aquest vídeo es troba la sessió final. En aquest pad es troben els enllaços a les presentacions o a les eines que es van desenvolupar durant aquests tres dies. Em semblava graciós que les aplicacions més estranyes eren les que rebien més aplaudiments de l’auditori.
“Aquest missatge te un error d’ortografia de fa anys i en aquesta hackató el corregim.”
Valerio Bozzolan (Itàlia) amb el seu grup Màxim esforç, mínims resultats
De Llatinoamèrica vaig reconèixer participants de Mèxic, Brasil i Uruguai. Em va semblar que és difícil accedir a aquests espais des de la nostra regió. Però, com fer perquè més persones facin part d’aquestes iniciatives? Espero que aquest text sigui un pas en aquesta direcció. Igualment per a gent de Catalunya.
La intervenció de Nat (Uruguai)
En la cerimònia final, quedaven 15 minuts i qualsevol podria dir el que volgués. Nat va dir alguna cosa com aquesta. Va ser molt grat escoltar-la:
“No sempre em sento còmoda amb tant d’home i programadors que en saben tant. Va ser intimidant, però em vaig sentir bé. Gràcies per compartir.”
Nat
Nat ho va dir perquè hi ha molts homes i poques dones en aquest esdeveniment. Abans, també vaig comentar que no sentia que hi hagués molta gent de Llatinoamèrica. Són espais intimidants. No obstant, Nat va fer una cosa que em va agradar moltíssim: em va comentar que volia col·laborar i es va asseure a taula amb Tuukka Hastrup (Finlàndia) per treballar en el seu projecte de geoposicionament i fotos. A la cerimònia final, ella i Tuukka van presentar el seu projecte.
Em va agradar perquè el que va fer la Nat em sembla que va ser disruptiu. Crec que ho va ser perquè ella va entrar a la lògica de l’esdeveniment. Una cosa que sol passar en aquests espais és que hi ha obertura, però és una obertura imposada. Per exemple, els banys del lloc eren de 3 tipus: per a homes, per a dones i per a persones queer, no binàries o amb discapacitat. Obres l’opció perquè hi hagi banys diversos, però el que més m’agradaria veure és que pots fer servir qualsevol espai i que no hi hagués aquesta separació. És com quan s’inclouen espais per canviar bolquers a nadons i només es troben al bany de les dones [1]. Crec que Nat va trencar alguna cosa en integrar-se a l’esdeveniment de la forma que ho va fer i això va ser molt guai.
Em vaig quedar amb les ganes de treballar en el projecte de Nat. No obstant, no crec que això sigui una cosa dolenta. El fet d’haver-nos conegut en aquest espai ens va acostar. Si bé no vam treballar al seu projecte a la hackató de Tallinn, el que jo escrigui sobre Wikicurrícula és un avenç. Reconèixer-nos i anomenar-nos és una manera d’apropar-nos. Em va agradar que li vaig parlar de Leo de Wikimedia Colòmbia i va explicar que van estar compartint a l’esdeveniment GLAM Wiki d’Uruguai.
La seva proposta és molt interessant perquè busca acostar les dones a la tecnologia. Hi ha coses que poden passar desapercebudes, com que has d’argumentar a la teva família per a què serveix això de participar en espais tècnics. La càrrega de les feines no remunerades de la llar pot ser una barrera d’accés a la comunitat tècnica, argumentava Bhuvana. Ella i la seva comunitat creen espais locals perquè les dones tinguin opció d’involucrar-se en tecnologia i tinguin un grup de suport, en la seva llengua nativa.
Bhuvana va dir que el camp tecnològic és tan gran, que generalment no saps per on començar. I això pot ser una cosa que et bloqueja i no et deixa avançar. En un moment de la seva activitat, va preguntar a l’auditori quina experiència podran compartir sobre com fer que més dones participessin en tecnologia. Va ser molt freqüent escoltar que la construcció d’espais segurs on fracassar estigui ben vist són necessaris. Van esmentar la síndrome de l’impostor com un motiu pel qual les dones romanen invisibles. Va ser molt interessant escoltar sobre els canvis de lògiques. Deixar espais de competència per canviar-los per espais de col·laboració.
Vaig arribar molt d’hora per instal·lar-me a l’espai. Va ser curiós que un grup de dones van entrar i una va dir en veu alta «It’s going to be only women! upps» quan em vaig girar i la meva barba va semblar contradir-la immediatament. No era la meva intenció fer-la sentir malament. Tot i això, crec que aquests espais necessiten més feministes de qualsevol gènere.
Vaig llegir sobre aquesta sessió al post d’Afi. Tot i que em vaig perdre la sessió del Cuteness Association meetup. Crec que Bhuvana tenia un “amiguín” d’aquesta reunió a la sessió, un peluix que la va acompanyar mentre presentava.
A tall de conclusió
Només tinc agraïments per aquest esdeveniment. Va ser una experiència nova per a mi i agraeixo al comitè organitzador de permetre’m participar-hi.
Al sopar de tancament, Vera de Kok em va recomanar veure el vídeo The problem with applied behavior analysis de Chloe Everett. També vaig tenir la fortuna de parlar amb Valerie Wollinger. Em va dir que Internet és capaç d’absorbir moltíssima informació i dades i d’alguna manera nosaltres estem emulant Internet, però som éssers humans. No tenim aquesta enorme capacitat de processament. Penso que una hackató és molt demandant i se sent molt bé pensar en espais de cura, amb temps més relaxats. La Valerie té molta raó.
Em va agradar parlar amb la Sussana Ånäs, a qui considero un referent del sector GLAM a Wikimedia. Em va dir que el que buscava en aquests esdeveniments era hackejar el contingut que circula a Wikimedia. Aquesta idea em va semblar molt potent.
Em quedo amb dues preguntes: Com fer perquè més persones de Llatinoamèrica i Catalunya participin en aquests espais? I com fer tecnologies més humanes o espais de desenvolupament més amigables amb els nostres ritmes vitals?
Agraeixo molt a qui va organitzar aquesta mena d’espais. No critico la manera com van obrir els banys no binaris. Em vull referir al fet que hi ha diverses maneres d’obrir aquests espais i de la manera que es va fer se sent que el queer no és benvingut necessàriament. És un pas en la direcció correcta, la diversitat, però com a societat ens falten molts passos per fer.
