Els viquipedistes desembarquen a Estrasburg

Alistair Spearing i altres viquipedistes al Parlament Europeu (Claude Truong-Ngoc, CC-BY-SA)

Alistair Spearing (esquerra) i altres viquipedistes al Parlament Europeu (Claude Truong-Ngoc, CC-BY-SA)

Entre el 3 i el 6 de febrer, he tingut l’oportunitat de representar l’Amical Wikimedia al projecte Wiki Loves Parliaments al Parlament Europeu. Bàsicament, l’activitat consistia a convèncer tants eurodiputats com poguéssim perquè ens deixessin fer-ne fotos i vídeos per pujar a Commons i il·lustrar els articles corresponents a la Viquipèdia.

El projecte tenia una importància especial per l’Amical, ja que era l’ocasió de demostrar que el nostre chapter és actiu a escala europea i de fer entendre al món que, tot i que encara no és llengua oficial a la Unió Europea, el català té una presència molt important a la xarxa.

Per mi, el projecte va començar dilluns al migdia amb la meva arribada a Estrasburg, on només hi havia l’Olaf Kosinsky, l’organitzador del projecte. Poc després van arribar els altres participants, incloent-hi l’Andy Mabbett de Wikimedia UK, així com en Manuel Schneider i les “tropes” ben entrenades de Wikimedia Deutschland. Suposo que, com que fèiem cara de geeks, no es van fiar gaire de nosaltres i el servei de seguretat ens va fer passar tot el material per la màquina de rajos X. I és que tothom sap que els viquipedistes som terroristes recalcitrants!

Fotografia de grup (Claude Truong-Ngoc, CC-BY-SA)

Fotografia de grup (Claude Truong-Ngoc, CC-BY-SA)

Una vegada muntada la parada al costat de la porta d’entrada a l’hemicicle, va començar la difícil tasca de convèncer els eurodiputats perquè vinguessin. Al principi es notava molt que pensaven que els volíem vendre o encolomar alguna cosa, i tots passaven corrent o dient que no tenien temps. Aleshores vaig trobar el Sr. Dominique Riquet, un eurodiputat francès que conec personalment, i va accedir a deixar-se fotografiar. Poc a poc es va anar formant una bola de neu i, com més eurodiputats havien vingut, més volien venir. Tot i així, vam acabar el primer dia amb una cinquantena al marcador.

L’endemà es van començar a accelerar les coses i fins i tot van venir un parell de comissaris a fer-se les fotos. Per desgràcia, el dimarts també va dur problemes, ja que els serveis de seguretat del Parlament van decidir venir a emprenyar-nos. Primer van voler que traiéssim els logos de la Viquipèdia per ser “propaganda”. I poc després ens van fer canviar la paradeta completament de lloc, per enviar-nos a l’altra banda de l’edifici. Per sort, la veu ja havia començat a córrer i, amb l’ajut dels Gummi Bears que oferíem a tothom que passava, els eurodiputats van continuar venint. El dimarts també vaig conèixer en Dimitri, un viquimedista búlgar que viu a Brussel·les i es veu que ha estat molt en contacte amb l’Àlex (Kippelboy). De fet, al principi es pensava que jo era l’Àlex!

Dimecres va ser possiblement el dia més fructífer pel nostre projecte. Van passar un parell de diputades catalanes del PSC, i cap a la tarda va venir en Ramon Tremosa, amb qui vam parlar de la Viquipèdia, de la dimensió europea del procés de construcció d’un estat català i d’altres temes similars. El Sr. Tremosa sembla que va quedar entusiasmat pel paper d’Amical Wikimedia com a ambaixadora de la llengua i cultura catalana a l’exterior, i va demanar a l’eurodiputat Raül Romeva que també passés a fer-se fotos i un vídeo, cosa que va fer dijous al matí. Dijous al matí també va desembocar en una breu discussió política amb un cert eurodiputat txec, que en veure el Sr. Romeva havia dit “Oh, that’s the free Catalonia guy, I disagree completely with him”. Tanmateix, com que l’Olaf Kosinsky volia que fóssim tan apolítics com poguéssim, tampoc no el vaig poder collar massa.

Dijous, l’últim dia del projecte, també va ser testimoni d’una riada d’eurodiputats que volien que els féssim fotos i vídeos. Al final, vam acabar amb gairebé la meitat de diputats retratats i més d’un centenar de vídeos, que aviat estaran disponibles a Commons.

El millor d’aquests quatre dies? Sens dubte, l’ambient de “geekisme” viquipèdic que es respirava al projecte. 49 voluntaris de 9 països diferents, dominant 19 idiomes. I la veritat és que tots em van caure prou bé. Un altre detall curiós? El nostre ús de Gummi Bears (llaminadures de gelatina de Haribo) per atraure la gent cap al projecte, que ens va convertir en la gent més popular del Parlament durant tota la sessió. I un altre punt àlgid, conèixer l’eurodiputada Catherine Stihler, que també ha fet del coneixement lliure el seu cavall de batalla polític i us recomano que la seguiu al Twitter (@C_Stihler_MEP).

Aquesta experiència em dóna ganes d’organitzar un projecte similar. Pot ser que Wiki Loves Parliaments acabi desembarcant al Palau del Parlament de Catalunya? Qui sap…

Tagged on:

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.