Quin ús en fan els professors universitaris, de la Viquipèdia?

L’objectiu d’aquest treball és fomentar les bones pràctiques en l’àmbit 2.0, i proposar noves maneres de fer servir aquests recursos en el procés d’aprenentatge. El projecte ha tingut una durada de dos anys i s’emmarca dins del programa de recerca d’excel·lència RecerCaixa, que impulsen l’Associació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP) i l’Obra Social “la Caixa”. L’acte ha estat presidit per Ignasi López, sotsdirector de l’Àrea de Ciència i Medi Ambient de la Fundació “la Caixa”.

Aquest treball constitueix l’estudi més extens i aprofundit que fins ara s’ha fet sobre aquest tema, i per dur-lo a terme, els investigadors van elaborar i enviar un qüestionari en línia a tot el personal docent de dues universitats catalanes: la UOC i la Universitat Pompeu Fabra. Aquest qüestionari ha estat dissenyat a partir d’un model teòric d’anàlisi anomenat TAM (Technology Acceptance Model), que s’utilitza habitualment per explicar com els individus accepten i fan servir una tecnologia específica. En total, dels més de 3.600 professors que treballen en ambdós centres, es van recollir 913 respostes vàlides (800 de professors de la UOC i 113 de la UPF).

Resultats contraposats

La informació recollida revela un fort contrast entre les percepcions positives que els professors manifesten respecte de Wikipedia i altres eines web 2.0 com a recursos didàctics útils, i l’ús docent realment molt limitat que se’n fa. En general, els professors pensen que Wikipedia és útil per a la docència (46%), però només un 9,3% la fan servir amb aquest objectiu, i la majoria d’aquests només com a font per elaborar materials docents.

Així mateix, la majoria es mostra d’acord amb la idea que els estudiants utilitzin Wikipedia, tot i que només un 26% recomana l’ús d’aquesta eina als estudiants, una xifra que encara és més baixa quan es tracta de recomanar-la a d’altres professors o col·legues (només ho fa un 22%), o esmentar-la en els seus treballs acadèmics: un 41,7% diu que no ho fa mai, i un 25,8% afirma que en comptades ocasions; només un 9,3% ho fa freqüentment i un 3,5%, molt.

No obstant això, un 60% afirma que utilitza habitualment aquesta eina per buscar informació (tant per a temes personals com professionals), un comportament que és similar al dels estudiants universitaris. A més, un 13,5% dels professors són usuaris registrats (una taxa elevada si tenim en compte que per a la població general a Catalunya és aproximadament del 0,4%), i un 86% pensen que és un recurs molt fàcil d’utilitzar, que proporciona de manera ràpida i directa l’accés a la informació.

A més de la valoració i de les pràctiques que en fan d’aquesta eina, l’enquesta recull també dades sobre les característiques dels professors (àmbit de coneixement, edat, sexe, familiaritat amb eines 2.0, perfil col·laboratiu, experiència professional, etc.), el que ha permès definir diferents tipologies associades a les respostes. Així, els autors han establert quatre tipus diferents de clústers: professors actius (233), que editen articles, fan servir Wikipedia i la consideren una eina útil per a la docència; positius (253), que la valoren positivament i la fan servir per elaborar material docent; escèptics (153), que la utilitzen poc en la docència, i reticents (218), que no en fan ús actiu i molt baix com a passiu, no la citen mai i tampoc no la valoren positivament. Aquesta classificació no agrupa el total de professors entrevistats, ja que alguns queden fora dels clústers definits. Curiosament, i d’acord també amb l’observat en altres estudis, els professors de ciències naturals i d’enginyeries mostren una valoració més positiva que els seus col·legues de ciències socials i humanes, i en fan més ús docent.

Falta de confiança

Segons els autors, la raó d’aquestes divergències es basa en l’existència d’un cert conflicte entre els procediments acadèmics habituals de construcció del coneixement i el model de col·laboració oberta propi de Wilkipedia, no tant per la qualitat dels seus continguts com pel sistema d’edició i revisió, que es jutja amb una certa desconfiança. Així, mentre el 30,7% afirma que confia en aquest sistema de revisió, un 27,3% declara que no, i la gran majoria (42%) no es decanta ni cap a una banda ni cap a l’altra, probablement –segons que indiquen els autors– per manca de coneixement sobre com funciona aquest sistema, un fet que està en concordança amb el baix percentatge dels professors universitaris que a Catalunya participen en l’edició dels textos: 5,5%.

Una altra raó que explica aquesta desconfiança és que la majoria dels entrevistats (52,5%) pensa que l’ús d’aquesta eina no està ben considerat entre els seus col·legues; només un 13,7% pensa que sí, mentre que la resta se situa en una posició entre les dues anteriors.

Dels resultats es desprèn també que Wikipedia es considera, en general, una eina aliena a la cultura científica, ja que tot i que es fa servir en privat, se’n silencia l’ús a l’esfera pública. Un fet que no és coherent amb l’actitud positiva que mostra la majoria dels professors (85%) quan se’ls pregunta per la seva opinió en relació amb la possibilitat de compartir continguts acadèmics en obert a Internet, fins i tot més enllà de les revistes acadèmiques (77%) o el valor que donen al fet que els estudiants es familiaritzin en entorns de col·laboració en xarxa (un 86% afirma que és fonamental); possiblement perquè es considera una eina educativa menys acceptada socialment que d’altres, almenys en la cultura acadèmica.

No obstant això, el treball recull estudis que constaten que Wikipedia és actualment la setena pàgina web més visitada a la xarxa, amb uns 365 milions de lectors a tot el món i més de 14 milions d’usuaris registrats, i una de les principals fonts d’informació científica per als ciutadans. En el context universitari és també un dels recursos més utilitzats com a eina de consulta i per a l’elaboració de treballs, degut no només a la qualitat dels seus articles, sinó també pel fàcil accés als seus continguts i a l’estructura hipertextual, que facilita la navegació i l’accés a l’abundància de referències i fonts.

Recursos en obert per dissenyar activitats docents

Per incentivar l’ús dels recursos en obert que proporciona l’àmbit web 2.0 i facilitar la seva incorporació al procés d’aprenentatge de manera innovadora, els autors han fet una anàlisi de les experiències més rellevants a escala mundial de l’ús de Wikipedia com a eina docent en l’entorn universitari, a fi de proveir un catàleg de bones pràctiques, així com una guia de recomanacions per tal que els professors de diversos àmbits puguin dissenyar de manera fàcil i ràpida activitats docents fent servir Wikipedia com a eina. Aquest catàleg es podrà consultar com un repositori obert o base de dades al blog del projecte i recollirà, en forma de fitxes, 50 experiències rellevants i ben documentades a partir de la informació facilitada pels mateixos professors que les han dut a terme. La voluntat dels investigadors és mantenir el recurs actiu i continuar recopilant informació de nous casos.

A les pàgines específiques sobre projectes educatius de Wikipedia hi ha informació relativa a més de 500 pràctiques docents que han tingut lloc des del 2002 i en universitats de reconegut prestigi, com Colúmbia, Harvard, Yale i el MIT. També hi ha informació sobre aquesta mena de projectes en unes altres 23 edicions de Wikipedia, com la catalana, la txeca, l’alemanya, la grega, la castellana, la francesa, la russa, etc. L’aplicació de Wikipedia com a eina docent en l’àmbit universitari ha estat fins ara recollida bé pels mateixos professors que han dut a terme les pràctiques docents bé per la mateixa Fundació Wikimedia.

Segons els autors del projecte, i com a conclusions, aquest estudi trenca alguns tòpics habituals respecte a l’actitud negativa dels professors universitaris respecte a Wikipedia, i seria bo aconseguir més implicació dels científics professionals en l’edició dels seus continguts, donat l’ús extensiu que se’n fa d’aquesta eina, per tal de millorar la comunicació pública de la ciència a través de l’entorn d’Internet i saber com incorporar-la com a eina docent entre els estudiants, ja que pot potenciar l’ensenyament d’algunes competències que no només són bàsiques en l’entorn acadèmic, sinó també en l’entorn professional i social dels ciutadans, en general, com ara la capacitat de síntesi, el treball cooperatiu i en grup, l’habilitat per avaluar críticament la informació, la necessitat d’utilitzar referències i fer esment explícit de les fonts consultades, el tractament de diferents perspectives en temes controvertits i la familiaritat amb entorns virtuals de col·laboració, entre d’altres.