Un centenar de viquipedistes participen a la primera jornada de la Viquitrobada 2015

Autor: Amador Àlvarez

Frenètic primer dia de la Viquitrobada. Un centenar de viquipedistes i editors novells s’han acreditat aquest matí per la vuitena edició de la conferència anual de la comunitat viquipedista catalana organitzada a la nova Biblioteca Carles Rahola de la ciutat de Girona.

La vuitena edició de la Viquitrobada ha tingut lloc en un moment crucial de la Viquipèdia en català, a un pas d’assolir als 500.000 articles. Una fita que la comunitat s’havia autoimposat per abans d’acabar l’any. Tot i això, amb els 482.000 articles actuals, el repte es complica. La comunitat fa una crida a institucions i entitats per assolir aquesta meta i situar la Viquipèdia en català entre les edicions lingüístiques més grans del món. “És un repte col·lectiu per convertir la Viquipèdia amb la font de coneixement més basta en català”, afirma Arnau Duran, president d’Amical Wikimedia.

Una xerrada distesa sobre Wikidata de Carles Paredes, secretari de l’Amical Wikimedia, ha estrenat el dia. Wikidata és el nou projecte germà de la Wikimedia que consisteix en una base de daes que unifica la informació de totes les edicions de la Viquipèdia.

Autor: Amador Àlvarez

Miquel Duran: Viquipèdia i ciència

Autor: Amador Àlvarez

La Viquipèdia i el món científic “sembla que estiguin barallades”, ha afirmat el catedràtic de la UdG Miquel Duran. La Viquipèdia és una “eina del segle XXI” per una “institució del segle XVIII”. Això provoca un “xoc cultural”, segons Duran, que ha fet un comentari crític sobre la situació del sector educatiu.

Duran també ha volgut desmentir mites entre els científics sobre la Viquipèdia. Segons Duran, molts dels seus companys afirmen que fer entrades de caire científic a la Viquipèdia costa, però per als científics redactar amb precisió i sense equivocar-se no hauria de costar gens ni mica.

“La comunicació científica és una utopia?”, s’ha preguntat Duran. “Si la Viquipèdia i tot els seus projectes germans som capaços de transmetre la passió i una actitud determinada, serem capaços de transmetre la ciència”. “No n’hi ha prou en fer recerca, el que s’ha de fer és comunicar”, ha reblat.

Miquel Duran ha constatat que la Viquipèdia ha millorat la seva reputació a les universitats ens els últims dos i tres anys. El catedràtic ha comentat que la divulgació científica depèn en gran part de l’actitud dels científics, i ha recomanat fer servir llicències lliures, conèixer i fer servir projectes associats a la Viquipèdia, curar el contingut i crear entrades de nivell menys elevat.

Wikimedia: estat de la qüestió

Autor: Amador Àlvarez

Àlex Hinojo, cap de projectes de l’Amical Wikimedia, i la Usuària Barcelona han aportat un estat de la qüestió de la Fundació Wikimedia i del seu moviment. Els ponents ens han destacat el món darrere el moviment viquipedista. Destaquen dades com que l’any 2014 es crearen 4,5 milions d’articles i que el 70% contingut de les viquipèdies no és a la Viquipèdia en anglès. Els ponents han avaluat la tasca de la Fundació Wikimedia i els seus capítols locals, tot analitzant el seu paper actual i els seus reptes de futur.

Paral·lelament, han tingut lloc un taller d’edició bàsic de la Viquipèdia i la Viquimarató Girona per millorar els articles de l’enciclopèdia sobre la ciutat, com la Casa de la Punxa o Narcís Julià i Fontanéº.

Josep Matas: Drets d’autor i coneixement obert

Autor: Amador Àlvarez

A la tarda l’advocat Josep Matas ha fet una xerrada sobre drets d’autor i coneixement obert, hi ha hagut un taller de Xavier Barnada sobre Open Street Map, i Josep Nogué ha fet un curs per a formadors.

Matas ha començat la seva sessió de drets d’autor i coneixement obert aclarint que les obres que no queden emparats per la legislació de drets d’autors: disposicions legals, resolucions jurisdiccionals, actes d’organismes públics i dades. Per això, ha criticat la “copyrightitis” d’organismes públics per restringir la compartició d’un coneixement que hauria de ser de domini públic. “La mà del legislador estava guiada per les entitats de gestió de drets”, afirma Matas en relació a la legislació espanyola sobre aquest assumpte. Per exemple, la llei de propietat intel·lectual espanyola no incorpora la “incorporació accidental” (utilitzada en els casos dels collage), que sí que permetria la directiva europea.

Una jornada frenètica que tindrà continuació demà amb discussions obertes i presentacions de casos d’estudis.

Autor: Amador Àlvarez