Les biblioteques són aliades naturals de la nostra associació, en tant que agents culturals que universalitzen l’accés a la informació. El Col·legi Oficial de Bibliotecaris i Documentalistes de Catalunya ha publicat un nou número de la seva publicació, anomenada ítem, on ens ha convidat a reflexionar sobre el rol de les biblioteques. En la presentació del mateix, el nostre soci Joan Subirats va fer una ponència titulada “Biblioteques, entorn i comunitat: elements per al debat en el canvi d’època”. Comentarem aquí alguns dels punts de la seva intervenció que ens van semblar més interessants:
Canvi d’època
Subirats va iniciar la seva xerrada recordant que no estem davant d’una crisi [temporalitat] sinó davant d’un canvi d’època [estructural]. Per contextualitzar la seva ponència, va recordar conceptes com el de modernitat líquida i de societat zombi, on es produeix una democratització del risc d’exclusió social, provocant una precarització generalitzada que corroeix el caràcter. Davant d’aquest escenari post-fordista, desapareix la idea de “una persona-una vida-un treball”, que s’ha vist substituïda per la temporalitat laboral o fins i tot per l’auto-explotació i els falsos autònoms. En aquest context, es fa molt palesa la manca d’elements o institucions que actuïn com a aglutinants socials.
Segons Subirats, durant el fordisme es van desenvolupar grans infraestructures molt potents (hospitals, centres d’ensenyament, museus, biblioteques…) que actuaven com a grans institucions mediadores de les masses. En el paradigma actual, com mantenim aquestes infraestructures? Com fem que continuïn sent vàlides en un escenari on tothom que no aporta valor és expulsat de la cadena productiva? Va posar com a exemple la desaparició de les agències de viatge, contextualitzant com els humans ens anem incorporant a processos de producció que abans algú altre feia per a nosaltres (comprar al supermercat, muntar els mobles, organitzar un viatge…) Va recordar, però que les diferents institucions de l’administració han de continuar donant valor afegit a la societat però -segons la llei- sense generar un principi de discrecionalitat. Subirats va recordar un manual de dret administratiu on es deia: La administración ha de actuar con eficacia indiferente.
Xarxes i entorns de complexitat
En la segona part de la seva intervenció, Subirats va assegurar que estem davant d’un escenari molt complex, a causa de l’heterogeneïtat de la nostra societat, hiper-segmentada i amb molta més diversitat. Va argumentar que l’heterogeneïtat sempre genera més conflicte, a causa dels interessos divergents de micro-categories socials, on la gent no té una identitat sinó diverses, i a més a més temporals: actualment som elements multi-identitaris que formem part de diverses comunitats -en plural- al mateix temps, on entrem i sortim de les mateixes constantment. Aquest fet confronta el concepte clàssic de comunitat, (on la coneixença, la confiança, la similitud o fins i tot el deute entre membres actuen com a element de vincle), amb el de diversitat i heterogeneïtat, donant lloc a personatges com els free riders, membres que s’aprofiten de la comunitat però que no se senten obligats a aportar-hi res.
Subirats va comentar que per sobre de la idea de comunitats preferia la idea de xarxa, on es crea una interdependència, on acceptem que sols no podem fer-ho i reconeixem el valor de les aportacions dels altres, sota un paraigües de continuïtat. En una xarxa anem aportant valor conforme a les nostres capacitats i no fem servir la jerarquia com a element organitzador de la mateixa, sinó la capacitat d’esdevenir un node més o menys actiu, tenint en compte el procés de fragmentació també de les nostres preferències individuals.
Durant el segle XX es va lluitar per defensar la llibertat i la igualtat dels ciutadans. Subirats va apuntar que ara hem de defensar l’autonomia, la igualtat i la diversitat, un nou triangle on les biblioteques han de jugar un rol de node connector, com a institució democràtica on es remarqui la seva funció de facilitar l’accés i l’ús de la informació, no tant la propietat de la mateixa, una idea molt contemporània que les biblioteques porten fent dècades.
Com a repte de futur, va proposar a les biblioteques que es preguntin fins on poden arribar en la inclusió social, en com ho poden fer per no deixar fora a gent, en com poden fer partícips als ciutadans, integrant-los per exemple en el procés de creació de programes o activitats, tot tenint en compte aquesta micro-fragmentació social.
Part de la bibliografia que va comentar al llarg de la seva intervenció:
- BENKLER,Yochai, La riqueza de las redes: Cómo la producción social transforma los mercados y la libertad (Icaria, 2015)
- ALONSO, Enrique, El nuevo Leviatan, (Diaz & Pons, 2015)
- ESPÓSITO, Roberto, Entre communitas e immunitas: La profanación de la comunidad jurídica. (Universidad de Almeria, 2010)
Pingback: Document - Butlletí del COBDC