Vicenç Riullop: “El Viccionari és un bon camp per fer enginyeria lingüística”

En Vicenç Riullop és una de les veus més respectades de la comunitat viquipedista catalana. Va començar a participar en la Viquipèdia quan només hi havia 14.000 articles. Ara la Viquipèdia està fregant els 500.000 i celebrarà els 15 anys. Tot i defugir de qualsevol protagonisme, també és l’ànima del Viccionari i un dels organitzadors dels concursos fotogràfics Wiki Loves Monuments i Wiki Loves Earth a Catalunya. Per la seva implicació, els seus companys organitzadors de diferents Wiki Loves li van regalar per part d’Amical Wikimedia una tassa amb el seu nom d’usuari.

Com i per què vas començar a editar la Viquipèdia?

Tenia una informació sobre Gauguin i les illes dels Mars del Sud dels primers exploradors que anava recopilant en un web, quan era difícil trobar res a Internet. Quan vaig descobrir la Viquipèdia, ara fa deu anys, vaig veure clar que era la millor forma per difondre informació i vaig abandonar el meu web.

Què representa per tu la Viquipèdia?

Per mi és aprenentatge, no només com a lector, com a editor s’aprèn a ser rigorós. El treball en col·laboració no deixa de sorprendre’m, et fa replantejar les coses, s’aprèn de les millores que fan els altres, t’obliga a debatre i entendre punts de vista. A més, la Viquipèdia en català és un gran aparador internacional de cultura sense filtres estatals. Fa uns anys, un italià em va corregir les meves etiquetes babel, les de coneixement de llengua. No entenia que hi posés català natiu i espanyol quasi com un natiu. Ara, la realitat lingüística del català és més coneguda. Ningú s’estranya de la presència destacada del català i dels viquipedistes catalans. De fet, la Viquipèdia és l’únic lloc on funcionen realment els Països Catalans.

Com creus que ha canviat la Viquipèdia des que vas començar fins ara?
Fa deu anys érem pocs i amb una sola pàgina de discussió en teníem prou. No érem conscients de l’envergadura que això prendria, però teníem la il·lusió d’estar fent una cosa nova i sabíem que tot això és acumulatiu, que almenys serviria de base. El gran salt va ser introduint la rigorositat de les referències. Amb això es van anar esvaint els dubtes sobre la fiabilitat. A mesura que el nombre d’editors ha anat augmentant s’han complicat el processos de control i de discussió. A vegades no és fàcil posar-se d’acord, però això és una qüestió cultural que es va aprenent.

Creus que la Viquipèdia en català comença a seguir la tendència de les viquipèdies més grans: estancament d’editors?

No tinc dades a mà, però no és la impressió que em dóna. La versió en català ha fet un salt de prestigi en la societat i això es nota. A més, la llengua catalana té un plus de motivació. Els que hi participen principalment en català són gent molt motivada i activa. De totes formes, el punt de saturació acabarà arribant, és inevitable, no es pot créixer indefinidament i cal una renovació d’editors.

Quin paper creus que ha d’exercir Amical Wikimedia en el moviment viquipedista?

El que ja fa, d’intermediari entre la societat i els editors, i de suport a les necessitats dels editors.

Què t’ha ensenyat el model de Viquipèdia pel teu dia a dia?
A ser crític. Sovint quan llegeixo o escolto a algú tinc ganes d’agafar el llapis i omplir d’etiquetes: cal citació, fora de context, no neutral. A més de coses explicades a la lleugera, l’esperit crític per verificar les coses fa que trobi moltes errades. Mira, n’he trobat al diccionari de l’IEC, al de la Reial Acadèmia Espanyola, a la Gran Enciclopèdia, en un museu australià, en fotos de la Nasa i d’altres que no me’n recordo. Algunes porten anys sense corregir. A la Viquipèdia les hauria corregit immediatament.
Les enciclopedia tradicionals moriran?
Espero que no, fan falta per la Viquipèdia. El format en paper potser sí. Mira, a casa en tinc quatre. No sé què fer-ne i ningú les vol, ni biblioteques ni llibreters. Però continuen fent falta obres d’especialistes. Suposo que trobaran nous formats.
I la Viquipèdia?
No hi ha res etern, en algun moment quedarà superada per altres coses, tot i que de moment no es veuen.
Com veus la Viquipèdia d’aquí 1, 10 i 100 anys?
D’aquí un any, no ho sé, suposo que igual amb la mateixa dinàmica. D’aquí deu anys estarà saturada, amb poques pàgines noves a crear i difícilment s’hi podran fer grans canvis. Serà prioritari el manteniment. D’aquí 100 anys espero que estigui superada per noves formes d’informació. Me l’imagino en un museu per al seu estudi de com va servir de base per noves formes de creació col·laborativa.
De quina manera participes més als projectes Wikimedia?
Hi he fet de tot, suposo que seguint un procés evolutiu normal: primer editor, després manteniment, creació de pàgines d’ajuda, polítiques, organització de projectes, configuració de la interfície, plantilles… M’han acabat posant l’etiqueta d’especialista de coses que no en tenia ni idea. Últimament m’he dedicat a l’organització de Wiki Loves Monuments i Wiki Loves Earth. Ara mateix em dedico més a qüestions tècniques i ajuda en general. He passat de la Viquipèdia a Wikimedia Commons i després al Viccionari, sense deixar del tot els altres.
Quines són les claus del Viccionari?
El Viccionari és un projecte molt estructurat i un bon camp per fer enginyeria lingüística. Té moltes possibilitats tècniques i això m’encanta. A banda de les eines tècniques, la clau és pensar que no es tracta d’un diccionari normatiu. Va molt més enllà amb terminologia, localismes, traduccions, flexions. Són coses que sovint no trobes en un diccionari. No hi ha cap diccionari tahitià-català ni cap que tingui com entrada un datiu plural alemany. Al Viccionari sí. Però està encara en una fase prèvia, com la Viquipèdia de fa uns anys quan moltes coses bàsiques no es trobaven. Quan el Viccionari en català superi un cert llindar de volum espero que exploti com va fer la Viquipèdia.
El Viccionari pot competir amb els altres diccionaris?
En català tenim una gran fixació per la normalització, amb formes correctes o incorrectes. En aquest sentit la referència sempre és el diccionari normatiu. La competència no va per aquí, però pot complementar els altres diccionaris integrant-ho tot en un.
Els projectes germans, com el Viccionari, haurien de merèixer més atenció?
La Viquipèdia és l’estrella, conceptualment dóna més joc i és més popular. No és fàcil saltar de la Viquipèdia a altres projectes menys flexibles i de conceptes més definits. En principi, els editors dedicats a altres projectes sempre seran menys que a la Viquipèdia. En global els que ens dediquem a projectes en català no som molts i es veu com una diversificació de recursos. Mereixen atenció per la feina pionera que s’hi fa, però també cal deixar-ho a la pròpia dinàmica.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.