Gravat amb l’antiga Universitat de Perpinyà
El 16 de març de 2016 es va organitzar una jornada de presentació de Viquipèdia a la Universitat de Perpinyà (UPVD), en el context del projecte francòfon “Mois de la contribution“. La jornada coincidia amb els 15è aniversari de la Viquipèdia en català i des de la UPVD ens van convidar a explicar la història del projecte i el nostre model.
La Universitat UPVD de Perpinyà té més de 10.000 estudiants. L’acte va ser coordinat pel departament d’innovació anomenat Platinium, des d’on es promou la transformació digital de la institució, molt similar al Diversity de la Universitat de Vic. Bertrand Mocquet, n’és un dels seus impulsors. Mocquet va començar la jornada dient: ”
aquests dies preparant la jornada he descobert que Viquipèdia és una aventura humana, més que no pas una aventura tècnica, i això ho ha de saber més gent
La presentació inicial va anar a càrrec de Lionel Barbe, de Wikimedia França, qui va començar la seva intervenció fent una reflexió sobre com el projecte Viquipèdia va néixer “marcat”, quan els intel·lectuals van dir que no podria funcionar, i que tot i demostrar sobradament que funciona, porta anys lluitant contra aquesta crítica.
Destacà que la Viquipèdia “està sola”, és un cas únic, ja que és la única de les 100 pàgines visitades del món que no té interès comercial. Segons Barbe, la Viquipèdia és més un procés que un estat. En teoria pot ser modificada per tothom, tot i que a nivell pràctic un nombre relativament petit de gent ho fa. És llavors viquipèdia una innovació tecnològica real? Barbe va argumentar que no es pot considerar Viquipèdia com una enciclopèdia, sinó com un lloc de la producció i la transmissió de contingut enciclopèdic. Tot seguit va començar a enumerar algunes de les paradoxes que acompanyen al projecte:
Una de les paradoxes del projecte és que tothom la critica però tothom la fa servir. Una altra paradoxa és que no és fàcil editar-la: cal tenir una gran dosi de rigor formal, combinada amb una forta modèstia, i no és fàcil trobar aquest perfil. La tercera paradoxa és que, segons Dominique Cardon, és “L’enciclopèdia dels ignorants”, que no es basa en els coneixements dels seus editors sinó en les capacitats d’aquests d’organitzar fonts externes d’aquests, convertint-se en un catalitzador de coneixement més que no pas en una enciclopèdia clàssica. La darrera paradoxa que Barbe va presentar és que el “consens” cercat a la Viquipèdia és un objectiu impossible, on en una discussió els agents més actius podrien arribar a imposar el seu punt de vista sobre el conjunt del grup.
Pel que fa als punts febles, Barbe destacà que la Viquipèdia funciona sobre el principi d’un equilibri inestable com un pèndol que oscil·la amb l’objectiu de “quedar-se al centre”, però en constant moviment. Un altre punt feble és que els vàndals, amb les seves edicions en un tema en concret, afavoreixen que la resta d’editors se centrin en aquest tema per millorar-ho, arribant a un punt que el vandalisme, paradoxalment, afavoreix la cooperació del grup, per neutralitzar l’abús. Aquest equilibri funciona mentre hi hagi un nombre superior d’editors de bona fe que de trolls, tot i que també va reconèixer que darrerament els robots ajuden bastant a mantenir aquest equilibri. Un altre punt feble són els lobbis: els lobbis són actius a la Viquipèdia, de manera més o menys organitzada, o fins i tot els interessos privats. Barbe va acabar la seva presentació dient que Viquipèdia és un caos en procés d’organització, i que el projecte corre el risc que, a causa de la creixent complexitat per col·laborar-hi, només els experts en entorns wiki puguin arribar a fer-ho.
Projecte Pirineus Orientals
Viquimarató a Perpinyà
La jornada va seguir amb una presentació de Fabricio Cárdenas, al seu torn, qui va parlar de la història i salut de la Viquipèdia en francès i del Viquiprojecte Pirineus Orientals, que impulsa juntament amb un parell de viquipedistes més. Va fer una defensa activa del multinlingüisme, recordant que en desenes de llengües, la Viquipèdia és la primera enciclopèdia mai escrita. Va mencionar també que el nucli dur de voluntaris en francès és de 800 editors (Vuit vegades més que en català), i que es fan uns 10.000 articles nous cada mes (3 vegades més que en català). Posteriorment va demostrar les potencialitats dels projectes temàtics per unir a membres de la comunitat amb interessos similars.
El cas català
La jornada va continuar amb la meva introducció del cas català, que coincidia amb el nostre 15è aniversari. Vaig recordar algunes xifres del projecte i algunes de les fites més destacades, però l’audiència va desviar la conversa cap al perquè ho feu i cap al com ho feu. Els hi interessava especialment com aconseguim un alt nivell d’activisme lingüístic i quin model fem servir per a relacionar-nos amb les institucions culturals i educatives. Vaig complimentar la jornada explicant tots els projectes que fem amb universitats i recordant al professorat que són una organització pública i que tenen l’obligació moral i professional de transmetre el coneixement, de divulgar el coneixement generat a la universitat al conjunt de la societat, i de que Viquipèdia és un gran lloc per fer-ho.
Viquimarató en català i francès.
A la tarda vam continuar la jornada amb una doble Viquimarató en català i francès a la Biblioteca de la UPVD, on una vintena llarga de persones van aprendre a editar la Viquipèdia i van ampliar articles sobre la història de la Universitat.