La meua experiència a Wikimania Esino Lario 2016

Crònica de l’Usuari TaronjaSatsuma

Wikimania_2016_-_group_photo_02

Vaig arribar a Esino el dijous per la nit. Havia arribat a Itàlia via Torí (la connexió més barata amb València) el dimecres, i el dijous de vesprada arribí a Milà via tren. Després de passejar-me la capital de la Llombardia, agafí el tren de rodalia que a boqueta nit em portaria a Esino. Un viatge relativament llarg, que aniria acompanyat d’un trajecte en bus des de l’estació del tren, al cul de la muntanya, fins al poble, situat uns quants quilòmetres més amunt.

La Wikimania enguany se celebrava a un poblet amb dos nuclis de població i poc més de cinc-cents habitants. Vam tindre sort amb l’allotjament, una casa per a tots els membres d’Amical al bell mig del poble. Entre acte i acte podíem tornar a casa. Les sessions es duien a terme a diferents indrets de la localitat, per la qual cosa faríem exercici.

Marc va contar amb el seu podòmetre que fèiem al llarg del dia unes 16.000 passes (el mínim que es recomana són 8.000, o siga que ens posàrem forts). Afortunadament, hi havia bon menjar i en quantitats suficients. A més de les tres menjades del dia, no eren estranyes les degustacions de diferents productes locals, com els formatges. Més d’un menjà fins fartar-se.

Sobre els actes en si, que en definitiva és el que ens ha d’interessar, hi havia per a triar, si be moltes de les sessions eren un poc bàsiques, o sols donaven per a introduir un concepte. Jo vaig anar a moltes sessions de temes gràfics i multimèdia, encara que, òbviament, si no tens massa coneixements no acabes d’aprendre a fer res concret.

Però hi havia molta varietat de sessions. Algunes em recordaren als “Show and Tell” de les escoles americanes. Gent amb projectes xulos va a ensenyar-los. A voltes està bé què han fet companys d’altres capítols per si es pot adaptar al nostre context. Hi hagueren companys d’Amical que feren sessions, i des d’ací vos recomane que llegiu els seus post.

Una de les coses més satisfactòries, lògicament, és quan veus que els altres també tenen interès en allò que tu fas. Per exemple, a la sessió de “Wikipedia library”, el ponent Alex Stinson em va fer parlar en públic per a explicar el model Amical de biblioteques. A ú sempre li fa il·lusió contar un poc el que fa, i el feedback amb companys i companyes indis, neerlandesos, i sobretot, israelians, va ser molt positiu.

Una impressió compartida per tots els companys de l’associació és que a Amical ja se’ns comença a conèixer i valorar. I això fa goig.

Fora de les sessions tampoc no desconnectem de l’univers wiki. Vam conèixer a Xabier, del grup d’usuaris bascos. Tenen uns 15 socis i unes 3 persones especialment actives. Li vaig dir que em sembla una molt bona base, sobretot perquè tenen socis a tot el territori. Va ser ell qui ens va parlar d’un acte de WikiFranca sobre diversos temes. Vam anar i vam xarrar amb alguna gent, incloent-hi a Lucas Levêque del Viccionari en francès. Em van parlar de Lingua Libre, un projecte per a enregistrar paraules i apujar-les a Commons, pensat sobretot (però no únicament) per al Viccionari. El projecte naix amb la intenció de recopilar paraules en totes les “llengües regionals”. Tots els nostres col·legues de Wikimedia França, Espanya i el grup d’usuaris basc coincidirien després a un acte a Donosti, però eixa història és d’un altre acte i jo no hi vaig anar. Els projectes Wikimedia evolucionen cap a un major aprofitament de les ferramentes multimèdia, i a mi m’agrada vore totes estes idees esbojarrades.

Tagged on: ,

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.