L’arxiu Ismael Latorre Mendoza i el seu compromís amb la cultura del País

Ismael Latorre Mendoza.

Des que Ismael Latorre Mendoza va faltar, en desembre del 2011, els hereus d’aquest patrimoni cultural van assumir la responsabilitat de custodiar, preservar, difondre i compartir la seua obra.

Aquesta responsabilitat no era senzilla:

a) Custodiar l’obra d’aquest fotògraf tan reconegut al País Valencià era una tasca àrdua. La família es trobà moltes publicacions, revistes, llibres, audiovisuals, etc., obres fetes per gent de cultura i esports i també per institucions públiques, on hi havia fotografies de Latorre que s’utilitzaven sense citar l’autoria, sense haver demanat permís a l’autor -en vida-, i des del 2012, sense haver contactat amb els hereus. Actualment el respecte a l’obra ha millorat per part de molts editors, encara que no per part de tots.

b) Preservar la documentació, els objectes i càmeres, les fotografies i els negatius comportava temps, diners per a tota mena de materials i espai. Sense cap ajuda pública ni privada, s’havia d’intentar aconseguir finançament, o bé, a proposta dels propietaris, vendre l’Arxiu amb les condicions necessàries. Aleshores, es van fer diferents propostes, i entre elles l’Arxiu va contactar amb la Diputació de València, sense obtindre cap resultat. De moment una part del finançament s’aconsegueix amb la publicació de fotografies en llibres i treballs audiovisuals, com per exemple al Programa Homenatges d’À Punt Mèdia dedicat a Juliet d’Alginet, amb fotografies d’Ismael Latorre i gravació de Gerard Latorre, ”Homenatge a Carboneret”; i l’altra part més gran ve del patrimoni familiar.

c) Difondre l’obra ha sigut la part més senzilla ja que el mateix autor en vida ja havia publicat en diferents llibres, revistes i premsa moltes fotografies. L’Arxiu actualment continua editant en diferents mitjans l’obra d’Ismael, i actualment es poden trobar imatges d’aquest patrimoni tant en col·leccions editorials com en periòdics, institucions públiques, fundacions, llibres d’investigació, televisions, etc. Si sumem l’obra dels cinc fotògrafs de l’Arxiu, més de mil fotos diferents -a més de les imatges editades dues o tres vegades i les exposicions- s’han publicat en revistes, llibres, premsa i audiovisuals.

d) Compartir l’obra és la part que il·lusiona més als propietaris. Poder col·laborar amb Viquipèdia és un gran honor per a la família Latorre i és un compromís que comporta reunions per a decidir quines fotografies es poden alliberar. La recerca passa per trobar articles de la Viquipèdia sense imatge, ja siguen de personatges, indrets, etc., com per exemple Antoni Puchades.

Si en el fons de l’Arxiu no trobem una imatge, aleshores fem com qualsevol viquipedista, una excursió. De vegades, però, podem fer fotos d’indrets que encara no tenen pàgina a Viquipèdia, però són valorats com a importants encara que cap company s’ha decidit a escriure l’entrada a l’enciclopèdia lliure. Aleshores cal fer fotos, com per exemple aquesta del port de Silla, ja que del Port de Silla només hi havia una foto del nostre company Pacopac.

PROJECTES

Els projectes més presents en l’obra de l’Arxiu són els dedicats a La Ribera del Xúquer, la ceràmica del País Valencià, les fotografies històriques, els personatges, la recuperació i difusió de l’obra de diferents fotògrafs i la Baixa Ribagorça.

El projecte de fotografia històrica comporta un treball afegit, de recerca del negatiu i d’una possible publicació de la imatge, escanejat i treball digital. Aquestes imatges majoritàriament són d’Ismael Latorre Mendoza, però també s’han publicat fotos dels seus fills, Gerard i Carolina Latorre Canet i de Vicente Nàcher Vendrell, d’Algemesí. De moment s’han publicat algunes imatges històriques d’Algemesí, Xàtiva, Alginet, Carlet, Guadassuar, Picassent i València.

L’arxiu, en l’actualitat.

NOUS REPTES

La recuperació de l’Arxiu Fotogràfic Familiar Nàcher és un dels reptes més importants. Aquest arxiu es va perdre en l’última riuada que va patir Algemesí. Actualment no tenim negatius i moltes fotografies estan deteriorades. Fem el tractament digital sobre imatges positivades que moltes vegades tenen defectes, taques, estan trencades, tenen ratlles o arrugues. Cal sempre un gran treball digital. La família Nàcher i la família Latorre treballen conjuntament i fan recerca arreu de les fotografies del seu pare, Vicente Nàcher Vendrell. Això vol dir dedicar prou temps a parlar amb molta gent d’Algemesí i La Ribera del Xúquer. Moltes fotografies ja localitzades en paper i Internet no es publiquen a Wikimedia Commons de moment perquè tenim l’esperança de trobar la mateixa imatge en un estat molt millor. Tot i així ja s’ha començat la publicació d’aquest arxiu fotogràfic.

Després de la primera Viquimarató a la biblioteca de Benifaió (@bibliobenifaio), l’Arxiu ha ofert una proposta sense cap cost econòmic: digitalitzar, fer el tractament digital i publicar a Wikimedia Commons l’obra del fotògraf Maiques, de Benifaió i Almussafes, que actualment es troba dipositada a l’ajuntament de Benifaió.

Finalment, encara no hem publicat cap fotografia de l’obra de Laura Canet Lozano (Alginet), fotògrafa d’estudi del nostre arxiu que treballà la imatge des de la dècada dels 50 fins a la dècada dels 80.

Si voleu conéixer les publicacions que s’han fet i algunes de les imatges que s’han compartit a Wikimedia Commons, vos convide a entrar a la pàgina d’usuari d’aquest gran arxiu: Arxiu Ismael Latorre Mendoza.

Vicenç Salvador, arxiver (Usuari General Basset)

Tagged on:

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.