Entre el 17 i el 19 de maig es va celebrar a la Biblioteca Tècnica Nacional de Praga la Wikimedia Hackathon 2019. En aquest esdeveniment hi van assistir més de 200 participants, principalment de perfil tècnic, de més de 20 nacionalitats diferents.
Entre els projectes més interessants que vam conèixer hi ha l’Scribe, un projecte d’una investigadora de la Universitat de Southampton per facilitar la creació d’articles. La manera de facilitar-ho és a través de col·leccions de referències que l’eina troba sola, i a partir de les dades que hi ha sobre el tema a Wikidata. Durant la Hackathon es van posar les primeres pedres d’aquesta eina, que veurem com evoluciona.
Vam assistir també a la sessió sobre l’Outreach Dashboard, una eina que permet crear campanyes i cursos on s’hi poden inscriure professors i alumnes, amb l’avantatge de poder veure les dades quantitatives més fàcilment. Sembla que encara ara l’eina té força problemes, i que els professors no s’han adaptat bé a les diverses interfícies amb què han de treballar.
D’altra banda, vam anar a la trobada que hi havia d’estratègia del moviment, on hi havia una forta presència de membres de la Fundació Wikimedia i de Wikimedia Deutschland (tant a la sessió com a la Hackathon). Sembla ser que el grup de treball sobre tecnologia no ha funcionat gaire bé, i la quantitat de respostes que han rebut és pràcticament nul·la.
A nivell tècnic, les sessions més interessants han estat la de Kubernetes i la de Pywikibot. Mitjançant Kubernetes es pot facilitar molt el procés d’instal·lació de Mediawiki, i facilitar així l’entrada de nous desenvolupadors. Pel que fa a Pywikibot, és la llibreria principal per programar robots per la Viquipèdia, i automatitzar així moltes tasques. Tots dos projectes tenen molt de potencial, però sembla ser que s’hi estan invertint pocs recursos, en favor d’altres projectes que sovint acaben tenint menys impacte.
Precisament, una tònica al llarg de la Hackathon ha estat el finançament. Cada cop es fa més èmfasi en aquest aspecte, i expliquen que han posposat projectes si els semblava que no es podien fer per falta de recursos.
Abans, semblava que l’única cosa que podia aturar els desenvolupadors era la falta de ganes. Sempre hi havia alguna persona disposada a treballar molt, a canvi de res, per fer un projecte que li interessés. El món dels desenvolupadors s’ha començat a professionalitzar a un ritme frenètic, i la filosofia que havia imperat als projectes, i que ens havia portat on érem, s’està perdent.
Alhora, però, no estem notant els avantatges d’alliberar gent de perfil tècnic: el suport que vam rebre a la Hackathon sovint es va reduir a “obre una tasca a Phabricator” (l’eina de coordinació per resoldre problemes tècnics), que encara esperen resposta. I no són pas problemes menors: hem detectat que hi ha gent que encara veu l’avís del tancament de la Viquipèdia del passat 24 de març, i malgrat saber la font de l’error, encara no s’han posat a esmenar-ho.
En conclusió, va ser una Hackathon interessant, tant per alguns projectes que vam conèixer com pels contactes que vam fer, però que ens va deixar un regust amarg per com s’estan fent les coses a nivell internacional.