Organitzacions viquimedistes de voluntaris actives a Espanya participen en la consulta pública del Ministeri de Cultura i Esports prèvia a l’adaptació de la Directiva a la legislació espanyola
Wikimedia España i Amical Wikimedia han expressat les seves reserves i comentaris a l’articulat de les Directives europees 2019/789 i 2019/790, sobre els drets d’autor i drets afins al mercat únic digital europeu. Ambdues entitats han signat un document en resposta a la consulta pública convocada pel Ministeri de Cultura i Esports per redactar un esborrany d’avantprojecte de llei que inclogui l’estipulat en aquestes Directives.
Les Directives europees sobre copyright es van aprovar a la seu del Parlament Europeu d’Estrasburg el 17 d’abril de 2019. Imatge: David Iliff, CC BY-SA 3.0, via Wikimedia Commons
En aquesta consulta, finalitzada el passat 16 de desembre, les organitzacions signants reivindiquen el seu paper com a entitats que treballen a favor del coneixement lliure i representants de persones que no exerceixen un paper passiu davant del contingut que ofereix Internet, sinó que es tracta de subjectes actius en la creació, compartició i difusió d’informació, continguts i cultura, sense els quals Internet no tindria cap sentit. En la seva posició, Wikimedia reclama que també s’escolti, a més de la indústria creativa i les grans plataformes, la veu d’aquells que creen aquest ecosistema digital tan preuat: les persones que són usuàries i creadores de continguts a la Xarxa. A més, ambdues organitzacions han subratllat els principals riscos que planen sobre l’accés a la informació i la llibertat d’expressió que presenten alguns punts de la Directiva, així com les oportunitats per augmentar la protecció del patrimoni cultural en línia que el Ministeri hauria de tenir en compte a l’hora de realitzar la transposició a la legislació espanyola.
Entre aquests destaca especialment l’Article 17, popularment conegut com l’article dels “filtres automàtics de contingut”, car una implementació poc curosa obriria la porta a situacions de bloqueig preventiu de contingut legítim generat pels usuaris. Un altre article controvertit és el 15, on el dret d’accés a la informació i la verificació de fonts en entorns digital es poden veure afectats per un excés de zel en la definició formal i tipològica dels enllaços -la unitat bàsica de compartició de continguts i informació a Internet- que faci el legislador. A més, una transposició negligent de l’Article 5 pot resultar contraproduent per l’àmbit educatiu, ja que la voluntat inicial de traçar un panorama igualitari sobre les exempcions de drets d’autor en entorns educatius per a tots els Estats membres es pot veure dinamitada amb el sorgiment d’un entramat molt poc clar de llicències i excepcions.
Altres articles sobre els quals s’ha mostrat inquietud són els 3, 4 i 7, on s’alerta del risc que les mesures tecnològiques de protecció de continguts i informació esdevinguin una barrera difícilment salvable per part dels usuaris, que poden veure impedit el seu accés legítim al contingut objecte de protecció, coartant d’aquesta manera usos legítims de continguts digitals que van més enllà del mer consum d’informació, com poden ser la recerca o la mineria de dades i text.
Finalment, cal mencionar diversos articles relacionats amb el patrimoni cultural i els seus usos en línia (articles 6, 8-11 i 14). El moviment Wikimedia encoratja al Ministeri de Cultura i Esports a aprofitar l’oportunitat que alguns preceptes de la nova Directiva europea suposen per la preservació del patrimoni cultural. Per exemple, s’insta a clarificar el concepte de còpia digital de conservació o preservació que protegeix l’Article 6; a fomentar la posada en valor i la visibilització de les obres fora de comerç que proposen els articles 8-11 i a garantir la salvaguarda del domini públic amb tanta claredat com sigui possible a la transposició de l’Article 14. Les organitzacions signants manifesten el seu neguit davant d’una transposició que aporta poca claredat conceptual o que no proporciona la suficient seguretat jurídica a les persones usuàries i institucions culturals. En resum, demanen que es contempli adequadament l’amplitud del fenomen digital en relació amb el patrimoni cultural.
Després d’aquesta primera consulta pública, el Ministeri de Cultura i Esports redactarà un esborrany de transposició al que també s’hi faran comentaris i aportacions en fases posteriors. El termini d’adaptació a la legislació nacional dels Estats Membres, establert per les institucions europees, finalitza el mes de juny de 2021.