Per David Ramírez-Ordóñez (hiperterminal)
Vaig participar en aquest esdeveniment, que es va celebrar del 3 al 5 de maig a Tallin (Estònia) i que busca desenvolupar noves eines per a l’entorn Wikimedia. Vaig participar-hi per entendre millor com funciona el Moviment Wikimedia des de la seva part més tècnica. També per veure com es viu en un esdeveniment per a desenvolupadors de programari des d’una perspectiva de gènere. Aquí les meves notes sobre aquesta experiència.
Una marató per hackejar
Aquest és el lloc de la hackató de 2024. L’esdeveniment consisteix en que durant tres dies desenvolupadors de programari de diversos llocs del món es reuneixen per col·laborar. Busquen crear noves eines en aquest curt temps que siguin d’utilitat per als diferents projectes de Wikimedia. És clar, el més conegut és Wikipedia, però n’hi ha molts més.
Prèviament, via correu electrònic, em van demanar incloure informació al Phabricator de l’esdeveniment. En aquest espai de col·laboració per al desenvolupament de programari publiques la teva proposta, la gent se subscriu a les que vol col·laborar i es designen tasques o intercanvien missatges. Ho vaig provar creant una proposta per desenvolupar una calculadora de domini públic. Em va agradar que el meu amic Olea s’hi va sumar i de seguida em va posar missatges de gent que treballa el tema. També va publicar enllaços dinterès. No vaig seguir la idea de desenvolupar la calculadora, perquè em semblava molt més interessant entendre millor l’esdeveniment. Tot i això, m’agrada molt la idea de col·laboració gairebé instantània. Per exemple, en aquest enllaç es troben les fotos de l’esdeveniment a Commons. Tenen llicències lliures, per la qual cosa no havia de gestionar els drets per reutilitzar-les. Se sent molt bé quan l’esperit de col·laboració es respira a l’ambient.
El model va ser una desconferència. Això vol dir que no hi ha un comitè acadèmic o un grup de gent que decideix qui presenta i qui observa amb antelació. Si tenies una idea que t’agradaria presentar a l’esdeveniment, anaves al programa i si, trobaves un espai lliure, te l’anotaves. Els espais de trobada eren de 30 minuts, tret de la conferència d’obertura i tancament. Em va agradar que projectes com el d’Andrew Lih i Olga Tichonova proposaven trobades cada dia a les 11:00 hores. Així, sabies com anava avançant el projecte durant el hackató.
Durant la sessió inicial, les persones podien anunciar en 30 segons en què treballarien durant el hackató. En aquesta part del vídeo d’obertura es poden veure les intervencions de 30 segons. Hi ha moltes idees interessants a seguir. Ja que m’interessen els temes de GLAM i gènere, en vaig anotar algunes. Per exemple, la de Neslihan Turan (Turquia) que buscava fer una interfície entre Wikidata i Commons perquè s’incloguin retrats de dones a la creació d’elements de Wikidata. Així, el projecte de Neslihan impulsava Women in Red. Nat Hernández Clavijo, de Wikimedistas d’Uruguai treballaria a Wikicurricula per treure mètriques per als articles en currículums. El projecte d’Històries GLAM d’Andrew Lih (Estats Units) em va quedar sonant. També, el d’Ismael Olea (Espanya) sobre Very Small GLAM per fer servir ontologies en institucions culturals i patrimonials petites.
L’espai estava disposat perquè hi haguessin espais de treball grupals. Taules per a sis persones on fos fàcil compartir, discutir i treballar en el desenvolupament d’aquests projectes. Espais de silenci i menjar.
A la sessió final, un grup més reduït va presentar el resultat de tres dies de treball. En aquest vídeo es troba la sessió final. En aquest pad es troben els enllaços a les presentacions o a les eines que es van desenvolupar durant aquests tres dies. Em semblava graciós que les aplicacions més estranyes eren les que rebien més aplaudiments de l’auditori.
“Aquest missatge te un error d’ortografia de fa anys i en aquesta hackató el corregim.”
Valerio Bozzolan (Itàlia) amb el seu grup Màxim esforç, mínims resultats
De Llatinoamèrica vaig reconèixer participants de Mèxic, Brasil i Uruguai. Em va semblar que és difícil accedir a aquests espais des de la nostra regió. Però, com fer perquè més persones facin part d’aquestes iniciatives? Espero que aquest text sigui un pas en aquesta direcció. Igualment per a gent de Catalunya.
La intervenció de Nat (Uruguai)
En la cerimònia final, quedaven 15 minuts i qualsevol podria dir el que volgués. Nat va dir alguna cosa com aquesta. Va ser molt grat escoltar-la:
“No sempre em sento còmoda amb tant d’home i programadors que en saben tant. Va ser intimidant, però em vaig sentir bé. Gràcies per compartir.”
Nat
Nat ho va dir perquè hi ha molts homes i poques dones en aquest esdeveniment. Abans, també vaig comentar que no sentia que hi hagués molta gent de Llatinoamèrica. Són espais intimidants. No obstant, Nat va fer una cosa que em va agradar moltíssim: em va comentar que volia col·laborar i es va asseure a taula amb Tuukka Hastrup (Finlàndia) per treballar en el seu projecte de geoposicionament i fotos. A la cerimònia final, ella i Tuukka van presentar el seu projecte.
Em va agradar perquè el que va fer la Nat em sembla que va ser disruptiu. Crec que ho va ser perquè ella va entrar a la lògica de l’esdeveniment. Una cosa que sol passar en aquests espais és que hi ha obertura, però és una obertura imposada. Per exemple, els banys del lloc eren de 3 tipus: per a homes, per a dones i per a persones queer, no binàries o amb discapacitat. Obres l’opció perquè hi hagi banys diversos, però el que més m’agradaria veure és que pots fer servir qualsevol espai i que no hi hagués aquesta separació. És com quan s’inclouen espais per canviar bolquers a nadons i només es troben al bany de les dones [1]. Crec que Nat va trencar alguna cosa en integrar-se a l’esdeveniment de la forma que ho va fer i això va ser molt guai.
Em vaig quedar amb les ganes de treballar en el projecte de Nat. No obstant, no crec que això sigui una cosa dolenta. El fet d’haver-nos conegut en aquest espai ens va acostar. Si bé no vam treballar al seu projecte a la hackató de Tallinn, el que jo escrigui sobre Wikicurrícula és un avenç. Reconèixer-nos i anomenar-nos és una manera d’apropar-nos. Em va agradar que li vaig parlar de Leo de Wikimedia Colòmbia i va explicar que van estar compartint a l’esdeveniment GLAM Wiki d’Uruguai.
Una discussió sobre més dones en espais tècnics
La presentació va anar a càrrec de Bhuvana Meenakshi (Índia). En aquest enllaç hi ha la proposta de Bhuvana a Phabricator sobre la xerrada. Em vaig oferir a prendre’n notes.
La seva proposta és molt interessant perquè busca acostar les dones a la tecnologia. Hi ha coses que poden passar desapercebudes, com que has d’argumentar a la teva família per a què serveix això de participar en espais tècnics. La càrrega de les feines no remunerades de la llar pot ser una barrera d’accés a la comunitat tècnica, argumentava Bhuvana. Ella i la seva comunitat creen espais locals perquè les dones tinguin opció d’involucrar-se en tecnologia i tinguin un grup de suport, en la seva llengua nativa.
Bhuvana va dir que el camp tecnològic és tan gran, que generalment no saps per on començar. I això pot ser una cosa que et bloqueja i no et deixa avançar. En un moment de la seva activitat, va preguntar a l’auditori quina experiència podran compartir sobre com fer que més dones participessin en tecnologia. Va ser molt freqüent escoltar que la construcció d’espais segurs on fracassar estigui ben vist són necessaris. Van esmentar la síndrome de l’impostor com un motiu pel qual les dones romanen invisibles. Va ser molt interessant escoltar sobre els canvis de lògiques. Deixar espais de competència per canviar-los per espais de col·laboració.
Vaig arribar molt d’hora per instal·lar-me a l’espai. Va ser curiós que un grup de dones van entrar i una va dir en veu alta «It’s going to be only women! upps» quan em vaig girar i la meva barba va semblar contradir-la immediatament. No era la meva intenció fer-la sentir malament. Tot i això, crec que aquests espais necessiten més feministes de qualsevol gènere.
Vaig llegir sobre aquesta sessió al post d’Afi. Tot i que em vaig perdre la sessió del Cuteness Association meetup. Crec que Bhuvana tenia un “amiguín” d’aquesta reunió a la sessió, un peluix que la va acompanyar mentre presentava.
A tall de conclusió
Només tinc agraïments per aquest esdeveniment. Va ser una experiència nova per a mi i agraeixo al comitè organitzador de permetre’m participar-hi.
Al sopar de tancament, Vera de Kok em va recomanar veure el vídeo The problem with applied behavior analysis de Chloe Everett. També vaig tenir la fortuna de parlar amb Valerie Wollinger. Em va dir que Internet és capaç d’absorbir moltíssima informació i dades i d’alguna manera nosaltres estem emulant Internet, però som éssers humans. No tenim aquesta enorme capacitat de processament. Penso que una hackató és molt demandant i se sent molt bé pensar en espais de cura, amb temps més relaxats. La Valerie té molta raó.
Em va agradar parlar amb la Sussana Ånäs, a qui considero un referent del sector GLAM a Wikimedia. Em va dir que el que buscava en aquests esdeveniments era hackejar el contingut que circula a Wikimedia. Aquesta idea em va semblar molt potent.
Em quedo amb dues preguntes: Com fer perquè més persones de Llatinoamèrica i Catalunya participin en aquests espais? I com fer tecnologies més humanes o espais de desenvolupament més amigables amb els nostres ritmes vitals?
- Agraeixo molt a qui va organitzar aquesta mena d’espais. No critico la manera com van obrir els banys no binaris. Em vull referir al fet que hi ha diverses maneres d’obrir aquests espais i de la manera que es va fer se sent que el queer no és benvingut necessàriament. És un pas en la direcció correcta, la diversitat, però com a societat ens falten molts passos per fer.