D’espectadors a protagonistes: Quan els estudiants construeixen la Viquipèdia

Per Jordi Monteagudo

Acabo de descobrir la Viquipèdia. Bé, no: ja fa temps que la conec i la consulto. Vull dir que he descobert el món de l’edició de la Viquipèdia i que estic albirant-ne les possibilitats pedagògiques.

Tot va començar fa uns mesos. Impartia Literatura universal a un grup reduït que es mostraven relativament participatius en els exercicis pràctics, però una mica apàtics durant les classes de teoria.

Esperava poder motivar-los una mica amb el projecte que, des de fa anys, els proposo durant el tercer trimestre. Normalment, començo per preguntar-los quins autors són més llegits avui dia, J.K. Rowling o Joanot Martorell, Stephenie Meyer o Boccaccio, Suzanne Collins o Jean-Jacques Rousseau. Les respostes són clares i directes i, tot seguit, els explico que aquells autors que, segons ells, són més llegits, se solen classificar dins de la literatura de masses, de consum o de quiosc.

Després d’un petit debat on fem la llista dels subgèneres de consum, acabo proposant-los, de cara al tercer trimestre, que investiguin algun d’aquells subgèneres. Cadascú ha de triar el que més li agrada i fer-ne un estudi teòric i pràctic seguint unes pautes senzilles, però bastant tradicionals. Però, cada any, els treballs queden oblidats en un calaix o, pitjor, van al reciclatge: no és una llàstima que setmanes d’investigació i de treball, amb un nivell d’interès bastant elevat per part dels alumnes, tinguin un final tan trist? Que no s’hi puguin aprofitar una mica més?

Per sort, enguany, abans de fer-los la proposta tradicional, vaig descobrir el Portal Educació i els Viquiprojectes docents: una sèrie d’alternatives al treball «de tota la vida» que, sense perdre cap dels seus avantatges, n’ofereix uns quants més. Després d’investigar-hi una mica, vaig proposar al grup que triessin entre dues possibilitats: d’una banda, el treball tradicional en paper amb exposició oral final; de l’altra, un projecte en equip amb la finalitat de crear un nou article a la Viquipèdia, Literatura de consum (que encara no existia).

I, sí, la idea els va agradar i van acceptar la proposta.

Seguint les pautes que vaig trobar al Portal Educació, vaig crear un projecte concret que ens va seguir de guia… fins que els alumnes van començar a treballar amb tanta autonomia que va es va fer innecessari.

Així, un grup de nois i noies que, tret de les classes de comentari de text, mostrava un cert grau de desinterès, es va posar a treballar activament, molt activament per:

• localitzar informació pertinent en una biblioteca tradicional (habilitat que, gràcies a Google i, en part, a Viquipèdia, no està gaire desenvolupada);
• millorar les habilitats de síntesi;
• citar correctament les fonts (això ho hem de treballar més i millor);
• distingir entre llicències lliures i llicències restrictives, i distingir quins elements es poden reutilitzar a la Viquipèdia i quins no;
• usar el Titanpad per a la redacció col·laborativa dels esborranys (em van agradar més que els Etherpad de Wikimedia);
• editar un article a la Viquipèdia (fins i tot amb l’editor visual és un tema complex, poca broma); adaptar-se a les normes d’etiqueta i bones pràctiques a la Viquipèdia.

Un cop superades les primers sessions, una mena d’introducció al món viquipedista, i en arribar a la fase pràctica del projecte, el grup es va mobilitzar. Amb les dificultats raonables per a una tasca nova i diferent, van començar a cercar informació, a classificar-la, a discutir i organitzar un índex que anava canviant dia a dia. Realitzàvem un parell de sessions setmanals a la biblioteca del centre, de manera que tenien a l’abast tot el nostre fons bibliogràfic més mitja dotzena d’ordinadors amb connexió a Internet: disposàvem, doncs, de la infraestructura adequada.

En acabar de confeccionar l’article, els vaig demanar una petita reflexió, lliure, sobre el treball que havien realitzat. Per a sorpresa meva, entre els uns i els altres, van saber identificar i verbalitzar gairebé totes les destresses que havien anat adquirint, el que representa un alt grau d’autoconsciència de l’aprenentatge realitzat (un dels objectius de tota programació didàctica). L’objectiu que no van detectar va ser el coneixement de les normes d’etiqueta de la Viquipèdia: hauré d’insistir-hi una mica més.

A més a més, tot el grup va valorar molt positivament l’activat, tots van dir que els havia agradat molt i que els agradaria repetir-la.

Per la meva banda, vaig quedar molt satisfet amb els resultats, ja que els objectius «del temari» estaven superats gairebé al 100%. Pel que fa a la motivació, que ha estat molt alta, no crec que el factor «noves tecnologies» hagi tingut gaire a veure: ells rai que fan servir Internet i la Viquipèdia cada dia! De fet, la citen contínuament a classe o fins i tot en converses informals: és el lloc habitual on esbrinar o confirmar una dada, forma part del dia a dia, per a ells.

La novetat, l’atractiva novetat, més que no pas en les noves tecnologies (que ells han conegut de sempre), crec que ha consistit en el fet de deixar de ser espectadors i convertir-se en protagonistes. Sí, Viquipèdia ha estat el recurs que els ha permès canviar d’usuari a creador; però, el que ells han valorat i gaudit ha estat el canvi, no pas les noves tecnologies. Perquè, en el fons, un usuari habitual de la Viquipèdia és un lector normal i corrent; ells han passat a l’altre costat de la pantalla, per dir-ho així, i s’ho han passat molt bé elaborant-ne un article.

Davant del resultat, tinc clar que tornaré a emprar aquest recurs a classe, i amb grups més grans: ells s’ho han passat molt bé, han après molt i jo m’hi he divertit força. Sí, ja estic fent plans per al curs vinent…

No voldria acabar, però, aquest discurs llarguíssim sense manifestar el meu agraïment a les persones que m’han ajudat en aquesta aventura: al Papapep, amic i viquipedista que feia anys que tramava embolicar-me en l’enciclopèdia lliure; a la Usuària Barcelona, que es va oferir a tutoritzar-me en aquest projecte i que m’hi ha acompanyat des del primer dia; a tots els membres i col·laboradors de l’Amical Wikimedia, i a tots els editors de la Viquipèdia, per la tasca tan increïble que fan per mantenir l’edició catalana entre les més actives del món i de millor qualitat, i, finalment, a tot el col·lectiu wikipedista internacional (començant per Jimmy Wales) per haver engegat i per mantenir un projecte tan altruista i que, contra qualsevol previsió, funciona. Moltes gràcies a tots.