Viquipèdia i ciència: un futur en obert

Els dies 2 i 3 de setembre de 2015 va tenir lloc a Londres la primera conferència sobre Viquipèdia i ciència, organitzada pels nostres companys de Wikimedia UK en col·laboració amb Wellcome Trust, on hi vam ser presents. Amb un programa prometedor, van assistir-hi unes 120 persones, principalment científics de tot el Regne Unit, representants d’institucions de recerca, divulgadors científics, així com viquipedistes i educadors diversos. Pel que fa al gènere, vam calcular que hi havia entre un 35 i un 40% de dones entre el públic. A mode de crònica, comentarem aquí les diverses presentacions que van tenir lloc durant la conferència, per tal que tothom que no hi va poder assistir o que no entengui l’anglès en pugui treure profit:

Wendy Hall

Keynote: Dame Wendy Hall, University of Southampton

La primera ponència del dir va ser a càrrec de Dame Wendy Hall, de la Universitat de Southampton. Després d’una petita introducció sobre l’evolució d’internet en els darrers anys, Hall ens va explicar que des de fa uns anys la seva universitat treballa sobre el concepte de “Web science“, la ciència que estudia la web com a tal. Va argumentar que consideren la web com un ecosistema co-constituït pels humans que ha acabat afectant tot el que fem i que sense ella la vida humana actualment seria molt diferent, i que per això s’ha convertit en objecte d’estudi científic com a tal.

Hall va introduir-nos el concepte de “màquines socials“, considerant que grans plataformes com Google, Facebook, Twitter i la mateixa Viquipèdia com a un nou tipus de màquines, no com a webs. La ponent redefinia el concepte de “Màquina/eina” entenent que les noves màquines d’Internet són co-gestionades en aquesta plataforma per milions de persones, on els ciutadans som a l’hora usuaris i baules de la pròpia màquina. Tanmateix, va destacar que el punt més feble d’aquestes noves màquines és que necessiten als usuaris per a continuar funcionant. Sense usuari, no hi ha projecte. Posteriorment ens va presentar després la proposta d’observatoris web, centres d’investigació que analitzen comportaments entre les grans “màquines socials”. Un dels exemple és observar el comportament a temps real, o la diferència de temps entre que una notícia es comenta a Twitter i es cerca a la Viquipèdia o es comparteix a Facebook. Intenten veure què, com i perquè passa, fent servir visualitzacions de grans conjunts de dades i cercant patrons de comportament.

Daniel Mietchen

Daniel Mietchen, National Institutes of Health: Wikimedia and Scholarly Communication

Després de la ponència de Hall va intervenir Daniel Mietchen, un dels promotors més actius de la ciència oberta entre els viquipedistes europeus. Mietchen va fer una petita presentació dels projectes Wikimedia adreçada al públic científic i va plantejar algunes diferències entre l’acadèmia i els voluntaris wiki. Per ell, la transparència és inherent a la Viquipèdia. Els voluntaris editem en obert, es pot consultar l’historial de qualsevol pàgina, fins i tot de les propostes de sol·licitud de beques, amb tot tipus de detalls financers. Segons Mietchel aquest nivell d’obertura és encara impensable en el sector científic. Cal madurar progressivament l’entesa mútua. A la tarda Mietchen faria una segona sessió explicant les possibilitats de Wikidata i ciència, explicant als investigadors presents com editar Wikidata. Aquí podeu veure la seva presentació amb tots els enllaços que va fer servir.

Richard Pinch: Xoc cultural

Una de les intervencions més polèmiques fou la de Richard Pinch, de l’Institute of Mathematics and its Applications, titulada “Wikipedia and Science: a clash of cultures”. Pinch va oferir una visió personal sobre els punts febles i criticables de la cultura d’ambdós col·lectius. Argumentà que Viquipèdia és basa en el criteri de “justified true belief”, que -segons ell– és en sí mateix una paradoxa. Els viquipedistes argumenten prejudicis previs amb publicacions que validin les seves teories, però després, amagant-se en l’anonimat, no es volen fer responsables del què han escrit. Comentà que els usuaris s’aprofiten dels privilegis que dóna l’anonimat. Va criticar la manca d’una persona responsable a la Viquipèdia, arribant a dir que la Viquipèdia és una (i)responsabilitat col·lectiva. També va criticar que la teoria del consens no ajuda a destacar punts de vista no majoritaris.

En contra, segons Pinch la cultura acadèmica es basa en la reputació de la persona que signa l’estudi, sent aquest el responsable últim de la seva recerca. Va dir que els acadèmics no editen la Viquipèdia per diversos motius: No poden estar vigilant tota la vida els articles corresponents i no cobren editar. També va destacar que conceptes com “no recerca original” i “conflicte d’interessos” xoca molt amb la cultura científica. Va deixar molt clar que els científics i investigadors cobren per fer estudis i ”papers”, però que no cobren per fer ”outreach” (difusió, divulgació) i que per això no en fan. Va reconèixer però, que la Viquipèdia és una bona eina per gestionar i classificar noves formes de coneixement, que no es mouen en papers acadèmics, però que té un risc real perquè un grup petit de persones controlen a nivell mundial la principal font d’informació.

Peter Murray Rust: Content Mining

Murray va començar la seva intervenció dient que Viquipèdia era un dels grans assoliments de la humanitat del segle XXI i que, per contra, no tenir accés públic a la suma del coneixement científic publicar era una de les grans desgràcies del nostre segle. La proposta de Murray és alliberat “els fets” de la literatura científica. Els “fets” no generen drets d’autor, pel que amb el seu equip han iniciat el projecte Content Mine que fa servir la potència de les màquines actuals i programari amb l’objectiu d’alliberar milions de “fets”. Comentà que hi ha una guerra real existent entre els que volen alliberar informació i els que volen amagar-la, i Viquipèdia és el gran aliat de la informació en obert. Va argumentar el seu project e dient que els ciutadans mundials paguem 450 mil milions de dòlars anuals per llegir publicacions científiques i mèdiques (via impostos, universitats, governs, biblioteques…) Però aquestes prohibeixen l’accés a 99,9% de ciutadans del món.Podeu veure una demo sobre com funciona aquí. Ens va recomanar llegir sobre el concepte de Model bossa de paraules.

Casos d’estudi i altres presentacions:

Durant la conferència es van presentar diversos casos d’estudi o projectes particulars:

• Ed Saperia va presentar Open Access Reader un projecte per aprofitar publicacions científiques en obert a Viquipèdia.
• Duncan Hull, University of Manchester, i John Byrne, ens van explicar el seu projecte de Viquipedista resident a la Royal Society. Més enllà dels resultats propis, molt interessants, van argumentar que els científics es miren (com tothom) al mirall distorsionat de la viquipèdia i apareixen lletjos i malament, i per això no els hi agrada. A més, la diferència d’estil entre un CV clàssic d’un científic (publicacions, estudis, llistes de col·laboracions) i una pàgina biogràfica ha portat a diversos científics a deixar d’editar la Viquipèdia, si és que ho havien començat a provar. També els molesta que si cerquen qualsevol pseudocientífic o divulgador que aparegui als mitjans, hi troben una pàgina molt completa. Això genera immediatament rebuig sobre la plataforma. Com a solució van presentar la proposta “Wiki Loves Scientists“, un projecte per millorar la presència i les biografies dels científics més destacats.
• Àlex Bateman ens va mostrar un cas pràctic de col·laboració entre un departament de recerca i la Viquipèdia en anglès. Lidera un projecte per intentar definir totes les famílies de proteïnes del món. Amb el seu equip van decidir fer les fitxes de família directament a Viquipèdia, combinant una estratègia on editaven els investigadors, els químics que col·laboraven en el projecte, els estudiants de doctorat  assignats a cada investigador, la comunitat wiki… i els vàndals. Per ell, havia trobat la solució perfecta per a gestionar les anotacions en bases de dades científiques, mantenint aquest ecosistema d’investigadors i voluntaris. Amb més de 4.000 persones implicades entre el projecte de proteïnes i un de similar però per l’RNA. Com a anècdota, va comentar que van obrir una convocatòria de plaça d’investigador i dins dels treballs previs per a accedir-hi al lloc de treball, van demanar als aspirants que milloressin al màxim un dels articles de Viquipèdia relacionats amb el projecte, amb resultats espectaculars, sempre segon Betterman.
• Darren Logan:  Van crear un projecte anomenat The Gene Wiki per crear articles sobre tots els gens humans i més enllà, enllaçar-ho amb la resta d’articles de la viquipèdia. Actualment tenen 10.000 articles de gens, més de 2 milions de paraules, i amb més de 50 milions de visites anuals.
• Jennifer Molloy: OpenPlant i biologia sintètica: Es va fer una ponència sobre Syntethics biology, més complexa. La proposta és treballar amb biotecnologia en obert, però aquesta xerrada no us la comentarem ja que era científicament més complexa.
• Crossref: Organització sense ànim de lucre que s’encarrega de promocionar i difondre el DOI, entre altres projectes.
• Stefan Kasberger: Open Science: va presentar com realitzar un projecte integral sota els principis d’open science, des de com organitzar el seu Github, fins el programari o com crear les capceleres del seus pythons. Una xerrada molt interessant per veure com gestionar un projecte aplicant el mètode científic en obert.
• Melissa Highton va palar sobre la seva experiència organitzant viquimaratons sobre dones i ciència a la Universitat d’Edinburgh. Deia que les viquimaratons van servir per a que el seu personal aprengués un munt de conceptes nous sobre tecnologia, drets, gestió de la informació, tot i ser professionals del tema.  Les viquimaratons van servir per parlar de drets d’autor, tecnologia… “digital literacy and digital skills in the workplace”, valorant les “habilitats curriculars” que s’adquireixen editant la Viquipèdia, sovint molt alineades amb la missió de la universitat. Podeu llegir informació similar al portal educació d’Amical.
• Brian Kelly: Va parlar de com els científics necessiten implementar estratègies SEO per millorar els seus índexs de citacions i descàrregues, i que Viquipèdia és un aliat en aquest procés. Per gestionar el possible conflice d’interessos, va recomanar aprendre del sector cultural, que ja porta més temps col·laborant amb wikis.

Conclusió: Què fer a casa nostra?

Vist el que es cou al Regne Unit i el nivell de maduresa de molts d’aquests projectes, el primer que hem de fer és investigar què està fent el col·lectiu científic dels Països Catalans i quina és la seva relació amb els principis de la ciència oberta. Un cop això es podria:

• Cercar petits grups de treball per fer una prova pilot de col·laboració wiki/ciència
• Difondre els principis traduint alguns dels articles més destacats a la Viquipèdia en català
• Organitzar una jornada similar
• Teniu alguna idea o proposta? Ens encantarà escoltar-la!