La Viquipèdia en català ja és la primera llengua del món en els 1.000 articles més importants des de fa prop d’una dècada. Ara, s’ha convertit en la desena pel que fa als 10.000 articles essencials.
.jpg){kind=link}
Des d’aquest diumenge al matí, la Viquipèdia en català ha assolit una nova fita històrica de qualitat lingüística. La versió en català de l’enciclopèdia lliure que tothom pot modificar ha accedit per primer cop a la desena posició del llistat dels 10.000 articles, una selecció de les entrades que es consideren més importants i necessàries en qualsevol de les edicions idiomàtiques d’aquest projecte digital i multilingüe nascut l’any 2001.
En la darrera actualització, que es duu a terme de manera mensual per a les 310 llengües del món que disposen d’una versió lingüística de Viquipèdia, el català ha superat idiomes de pes com l’àrab, el portuguès, el coreà o l’hebreu per situar-se amb 75.83 punts dels 100 que atorga aquest rànquing, a partir de paràmetres com la manca o presència d’aquests articles en una llengua concreta o la seva extensió de caràcters.
De fet, la comunitat de voluntaris catalanoparlants s’ha quedat a només mig punt de l’italià (76.35) i ara aspira, en els propers mesos i seguint l’actual tendència de creixement intermensual (molt superior als idiomes que tenen per davant), a apropar-se a les tres llengües que encapçalen la llista: l’anglès (96.86 punts), el serbi (91.03) i el castellà (87.57).
Alguns dels articles que formen part d’aquesta llista de 10.000 entrades, exigent per la seva diversitat de context i àmbits de coneixement i també font d’algunes crítiques perquè presenta biaixos molt diversos, i en especial l’anglocèntric, són «Història d’Eritrea», «Període Edo», «formatge blau», «escola de música», «agressió sexual», «cel·lulosa» o «capibara». Entre aquests milers de propostes hi ha una minsa presència d’articles relacionats amb el món catalanoparlant com ara «Antoni Gaudí», «Andorra», «Barcelona», «València» o «Regne d’Aragó».
Per bé que és el primer cop que la versió en català accedeix a les posicions nobles d’aquesta llista, la seva comunitat d’editors ja gaudeix d’un bon prestigi històric dins el món viquipedista atès que ha liderat durant els darrers 10 anys, de manera pràcticament ininterrompuda i frec a frec amb el serbi i el rus, la llista dels 1.000 articles essencials. Aquest altre rànquing, quantitativament més reduït però que inclou els articles més cabdals i sovint més llegits en cada llengua, ha contribuït a establir un reconeixement sòlid al llarg dels anys per a la Viquipèdia en català com a llengua minoritzada però de gran vitalitat, qualitat i compromís digital.
Aquesta trajectòria de mèrits ve de lluny: l’article «Àbac» fou el primer de la història de la Viquipèdia en llengua no anglesa, el català fou la primera llengua en tenir catalogats tots els mamífers amb article propi i, en el 20è aniversari del projecte, l’any passat The Economist destacà en un reportatge que la comunitat en català està consolidada com la cinquena més activa del món pel que fa a viquipedistes per milió de parlants.
Aquest text reprodueix una nota de premsa escrita col·laborativament per editors de la Viquipèdia en català.