Eduwiki a l’estil d’Amical: un model basat en el voluntariat

Des de fa una dècada, Amical Wikimedia dedica una part notable dels seus esforços a donar a conèixer la Viquipèdia i els seus projectes germans en l’àmbit educatiu, ja sigui entre la població que cursa educació obligatòria com postobligatòria, així com entre el professorat de totes les etapes educatives. Això és el que en l’argot viquimedista s’acostuma a anomenar eduwiki, un terme sovint emprat per referir-se a qualsevol activitat relacionada amb el sector educatiu.

La celebració de la primera trobada internacional de viquimedistes que centren la seva activitat en l’àmbit educatiu a Donostia (País Basc) durant el primer cap de setmana d’abril va ser una gran oportunitat per fer-nos-hi presents i donar a conèixer el que popularment es coneix com l’Amical Way (l’estil d’Amical), la nostra fórmula d’èxit aplicada a projectes eduwiki.

Ras i curt, l’estil d’Amical en el desenvolupament de projectes no és res més que un treball basat en el voluntariat. Els voluntaris són l’essència de la comunitat que impulsa i vetlla per la Viquipèdia i els seus projectes germans en català, i és per aquest motiu que no ens podem plantejar la col·laboració amb altres membres de la nostra societat d’una altra manera que no sigui cedint el protagonisme i el lideratge als voluntaris, a la comunitat. Fent un símil, el rol d’Amical Wikimedia en aquest plantejament és el d’un catalitzador: durant 10 anys l’entitat ha facilitat les eines, els recursos i tot el suport que la comunitat de voluntaris ha pogut necessitat a fi de dur a terme els projectes que consideri oportuns, habitualment sorgits de la seva pròpia iniciativa i amb relativament poques necessitats d’infraestructura.

En el context català, l’estil d’Amical no suposa cap novetat, sinó que és un exemple més de la profunditat i transversalitat de l’associacionisme i el voluntariat a casa nostra. Tanmateix, el nostre és un cas relativament poc freqüent a escala internacional que, a més a més, està molt ben valorat. Així doncs, i havent constatat que el món viquimedista ha pres una tendència a fomentar un creixement poc orgànic dels projectes que gaudeixen de cert èxit o rellevància, no podíem deixar passar l’oportunitat d’explicar al món com hem desplegat la nostra activitat al sector educatiu de manera sostinguda i sostenible durant més de deu anys.

Aprofitant que la Wikimedia + Education Conference 2019 preveia un track de sessions anomenat “how we make it happen” (com ho fem possible), en Xavier Dengra i jo vam presentar una proposta de comunicació que tenia per objectiu presentar i explicar la nostra experiència de col·laboració entre la Viquipèdia i els seus projectes germans i el món de l’educació formal -especialment universitària- als territoris de parla catalana.

Des del curs 2008/2009 hem dut a terme 163 projectes amb 18 universitats de la Xarxa Vives d’Universitats. La realització d’aquests projectes ha entrat en una dinàmica de consolidació en 8 universitats, la majoria a la zona de Barcelona, que és on es concentra bona part de la massa voluntària que fa possible aquestes iniciatives. Com és previsible, aquesta activitat va arrencar de manera discreta, amb tot just mitja dotzena de projectes duent-se a terme en una xifra similar de facultats amatents al que llavors era pura innovació docent: introduir el coneixement lliure i el treball wiki a les aules. Els primers assajos no seguien cap estratègia preestablerta, però les xifres de projectes realitzats es van disparar d’ençà del curs 2014/2015, data que coincideix amb el reconeixement d’Amical Wikimedia com a organització temàtica dins de la Wikimedia Foundation, la concessió del Premi Nacional de Cultura 2014  i la incorporació d’una persona alliberada a l’entitat, fet que va permetre prioritzar i impulsar estratègicament la tasca eduwiki d’Amical Wikimedia.

Evolució dels projectes eduwiki realitzats en l’àmbit catalanoparlant des del curs 2009/2010.

D’aquesta manera, en temps recents s’ha aconseguit incrementar de manera molt notable el número de projectes i col·laboracions amb el sector educatiu, per bé que el número d’institucions amb les que es treballa s’ha mantingut força estable al llarg dels anys. Alguns projectes van arrencar quan l’activitat eduwiki d’Amical Wikimedia era altament incipient i encara avui segueixen vigents; d’altres han tingut trajectòries més o menys prolongades i d’altres s’han iniciat tot just aquest any. El ventall de disciplines i àrees de coneixement que participen d’aquesta iniciativa és amplíssim, i el que s’ha constatat al llarg d’aquests anys és el canvi d’actitud dels participants (tant alumnes com professors), actualment molt més amatents a la filosofia wiki i a introduir a l’aula propostes relacionades amb les noves tecnologies i l’accés lliure i universal al coneixement.

La nostra intervenció es va centrar en compartir el nostre mètode per travar i dur a terme projectes eduwiki amb universitats en territoris de parla catalana, posant l’accent en mantenir els plantejaments tan simples com sigui possible per tal de facilitar-ne l’execució, la futura repetició i l’eventual creixement en el cas que les circumstàncies siguin favorables. També vam subratllar la importància del rol del(s) voluntari(s) que vetllen per cadascun dels projectes, ja que un acompanyament proper dels participants i unes relacions fluïdes amb la resta de la comunitat viquimedista són ingredients clau per l’èxit del projecte i per evitar frustracions a qualsevol de les dues bandes implicades en el procés. A més, també vam compartir aprenentatges i recomanacions recollits al llarg d’aquests anys d’experiència (dedicar més esforços a explicar què és el coneixement lliure i les llicències Creative Commons en lloc de donar tots els detalls sobre com s’edita la Viquipèdia, subratllar la necessitat que el professorat no sigui un mer observador i avaluador de la feina feta pels alumnes, no oblidar que malgrat totes les previsions els dies immediatament anteriors a les dates d’entrega serà quan es concentrarà bona part de la tasca de seguiment a fer, etc), així com punts on encara podem millorar, entre els que destaquen especialment el marge de millora que encara hi ha pel que fa al nombre d’universitats de la Xarxa Vives que encara no han tastat els projectes eduwiki, la necessitat d’unir esforços amb les biblioteques del sistema universitari català o la importància de documentar i recollir resultats dels projectes realitzats per tal de fer-ne un millor seguiment i facilitar-ne la repetició i creixement.

Xavier Dengra i Esther Solé durant la presentació a la trobada Wikimedia + Education Conference 2019. CC BY SA Xabier Armendariz.

Un plantejament de poca complexitat, sumat a una relació basada en la confiança i salpebrada de bons resultats han permès que l’activitat d’Amical en l’àmbit eduwiki, sobretot universitari, sigui quelcom del que en podem estar ben orgullosos i que pot servir com a model per moltes comunitats de característiques similars a la nostra. L’intercanvi va ser enriquidor i vam poder descobrir diversos punts de contacte entre la nostra manera de treballar i la d’altres comunitats, així com constatar la força de certes problemàtiques recorrents a tot el moviment, que ressonen encara amb més força quan centrem l’atenció en projectes desenvolupats amb el sector educatiu. Per una banda ens trobem amb l’escassa retenció d’usuaris nous, un dels problemes clàssics del món viquimedista, sobre el que fa anys que se’n parla però pel que sembla que encara no s’ha trobat una fórmula per invertir o, si més no, suavitzar la tendència. Per l’altra, no es pot ignorar la macrocefàlia de la Viquipèdia en la gran majoria de projectes eduwiki que es donen a conèixer. Aquesta circumstància eclipsa parcialment el potencial dels projectes germans per acollir iniciatives similars i condueix involuntàriament a l’explotació d’una tipologia de projecte que segons les circumstàncies pot estar presentant signes d’esgotament, quan el camí que ens guia vers la nostra visió d’aconseguir que tot el coneixement humà estigui lliurement disponible en llengua catalana tot just està encetat.

Oferta de feina: coordinador/ora de projectes

  • Descripció: contribuir al disseny, planificació, coordinació i execució de projectes i activitats juntament amb partners i voluntaris per a materialitzar i fer viables els valors i missió d’Amical Wikimedia.
  • Jornada completa: 40 hores per setmana.
  • El gruix més gran de la feina serà remot, però amb freqüents trobades i reunions presencials principalment a Barcelona i a la seva àrea metropolitana, i tot seguit també a la resta de Catalunya i dels territoris catalanoparlants.

Tasques

  • Contribuir al disseny, planificació, coordinació i execució de projectes i activitats per a materialitzar i fer viables els valors i missió d’Amical Wikimedia.
  • Avaluar la viabilitat, necessitat de recursos i personal de les activitats planificades per l’associació i aconsellar a la junta a aquest respecte.
  • Assessorar la junta i la resta de l’organització en la definició d’activitats que s’adiguin al pla estratègic en curs.
  • Representar l’organització davant de partners futurs i actuals, sempre amb el coneixement i vistiplau de la junta.
  • Mirar de captar, engrescar i fer créixer els voluntaris, tant novells com experimentats, en activitats i projectes, des del bon començament de llur disseny i definició fins a llur final i seguiment posterior.
  • Garantir l’autosostenibilitat de les iniciatives per tal que partners i voluntaris estiguin plenament apoderats per poder prendre la iniciativa d’activitats futures. Això permet deixar marge per explorar altres col·laboracions on l’entrada amb voluntariat a nivell de dedicació de temps pugui ser més difícil.
  • Sempre que no hi hagi un altre perfil implicat, afavorir i liderar que les experiències o activitats portades a terme puguin desembocar en publicació científica o acadèmica d’accés obert i indexable.
  • Coordinar-se amb altres perfils per garantir la correcta gestió de l’organització, tant com una correcta comunicació interna i externa, sense assumir concretament aquestes tasques, però indicant les repercussions a causa dels projectes en curs i per iniciar.
  • Mantenir una relació estreta de col·laboració amb tota la comunitat de membres d’Amical Wikimedia i de viquimedistes en línia, per tal de contribuir al seguiment de les activitats, problemes i progressos -així com recollir les seves inquietuds o propostes per l’Associació i pel coneixement lliure.
  • Explorar i aconsellar la junta sobre noves fonts de finançament i assumir tasques de captació de fons que puguin garantir la sostenibilitat dels projectes en curs com de la mateixa associació. Ajudar, escriure i/o coordinar en la paperassa associada a beques o a altres fonts de finançament.

Perfil

Experiència

  • Haver conduït projectes culturals de voluntariat prèviament, especialment relacionats amb la Viquipèdia.
  • Haver liderat o col·laborat en projectes que tinguin un component important de participació o treball en línia.
  • Es valorarà positivament haver format part de projectes on hagin intervingut participants de diferents perfils professionals i de diferents cultures.
  • Es valorarà positivament experiència en recerca, coneixement i publicació en l’àmbit acadèmic.

Qualificacions

  • Titulació de grau universitari i/o superior, preferentment en ciències socials, humanitats, gestió cultural, biblioteconomia o ciències de la informació i de la comunicació.
  • Màster universitari, preferentment en ciències socials, humanitats, gestió cultural, biblioteconomia o ciències de la informació i de la comunicació.
  • Es valoraran positivament altres qualificacions acadèmiques i professionals addicionals.

Idiomes

  • Nivell professional (C1 o superior) de català amb coneixement de les seves variants.
  • Nivell professional d’anglès (C1 o superior).
  • Nivell avançat d’espanyol (B2 o superior).
  • Mèrit: nivell intermedi o avançat d’una quarta o cinquena llengua, especialment francès.

Competències

  • Coneixement elevat d’edició, mecanismes interns, polítiques i comunitat dels projectes Wikimedia en general i molt particularment en català.
  • Habilitat per parlar en públic, fer presentacions i conduir reunions amb institucions culturals, governamentals i homòlogues estrangeres.
  • Capacitat per treballar en remot i alhora mantenir contactes i iniciatives només amb trobades presencials periòdiques o puntuals.
  • Domini professional del codi wiki.
  • Es valorarà el coneixement en codi Latex, Lua, Javascript, CSS i/o altres combinables amb wiki.

Altres

  • Disponibilitat per viatjar arreu de la geografia dels territoris catalanoparlants i, quan s’escaigui, a l’estranger.
  • Flexibilitat horària per treballar, sigui per actes o reunions puntuals, durant el cap de setmana o al vespre. El temps treballat es compensaria per no superar les 40h per setmana.

Oferta

  • Duració del contracte: contracte indefinit (6 mesos de prova).
  • Salari: 1.800€ nets mensuals i 14 pagues, revisables segons l’IPC.
  • Data d’inici: Tan aviat com sigui possible (juny).

Procediment d’aplicació

S’enviarà la següent documentació al correu amical@wikimedia.cat:

  • Carta de presentació i (alhora) de motivació.
  • 2 cartes de recomanació (com a mínim de 2 antics supervisors/col·laboradors amb mètodes o adreces de contacte).
  • Currículum vitae actualitzat.
  • Data límit: dilluns 27 de maig a les 12.00 CEST

Wikimedia Summit 2019: reptes en estratègia i governança del moviment viquimedista

Del 29 al 31 de març va tenir lloc a Berlín la Wikimedia Summit 2019, la trobada anual sobre governança del moviment Wikimedia. En aquesta onzena edició, anteriorment coneguda com a Wikimedia Conference, s’hi han aplegat al voltant de 200 persones entre representants de les diferents organitzacions filials, de la mateixa junta de la Fundació Wikimedia i alguns dels seus treballadors. Amical Wikimedia, representada en aquesta ocasió pel seu president, va participar-hi tal com ho ha fet al llarg dels darrers anys.

Foto de grup dels participants de la conferència al barri berlinès de Neukölln.
Jason Krüger, per a Wikimedia Deutschland e.V. [CC BY-SA 4.0]. Origen

Recentment la junta de la Fundació Wikimedia va aprovar la modificació dels seus estatuts per tal d’incloure els anomenats grups d’usuaris (p. ex., Wikimedia LGBT+ o el Grup d’Usuaris Viquimedistes Bascos) en els processos de decisió com els d’elecció d’alguns dels membres de la mateixa junta. Fins llavors, només hi podien participar els capítols (p. ex., Wikimedia Alemanya) i les organitzacions temàtiques (p. ex. Amical Wikimedia). Aquest canvi implica una modificació substancial en la representació de vot, passant dels fins ara menys de 40 votants entre capítols i organitzacions temàtiques a afegir-s’hi fins a potser més de 100 grups d’usuari que ara mateix existeixen, els quals sovint no tenen una estructuració tan formal i definida com els primers. El canvi ha estat motivat per mirar de representar millor la diversitat existent en el moviment, però alhora hi ha hagut crítiques des de diferents actors sobretot per les presses per acomodar-ho, especialment en els processos de governança en curs. Durant l’esdeveniment s’ha aprofundit en això i s’ha debatut sobre com procedir d’acord amb aquest nou paradigma en motiu de la votació de nous membres de la junta de la Fundació Wikimedia triats per la comunitat, que tindrà lloc en no més d’un parell de mesos.

Paral·lelament a això, la temàtica central de la conferència ha estat al voltant de la definició d’una nova estratègia per al moviment Wikimedia en perspectiva de com ha de ser d’aquí a més de 10 anys, tant en l’àmbit de la innovació com alhora adaptant-se a tot allò que pugui esdevenir al llarg d’aquest període. Coincidint amb l’esdeveniment, s’han presentat de forma pública els plantejaments inicials de nou grups de treball, que desenvoluparan l’enfocament estratègic en els respectius eixos temàtics: rols i responsabilitats, fluxos d’ingressos, assignació de recursos, diversitat, partenariat, desenvolupament de capacitats, salut comunitària, producte i tecnologia i incidència política. La conferència va permetre que alguns dels integrants d’aquests grups poguessin conèixer-se en persona per primera vegada (ja que fins llavors havien treballat només de forma remota) i alhora incorporar les opinions tant d’altres grups de treball com d’altres participants de l’esdeveniment que no formaven part de cap d’aquests grups.

Precisament un dels reptes subseqüents d’aquests grups és fer conèixer els enfocaments que s’estan elaborant a la resta de la comunitat d’usuaris, tant de la Viquipèdia com de la resta de projectes germans, com també a un públic ampli general, grups que no sempre estan familiaritzats amb aquests procediments o, fins i tot, no necessàriament comparteixen com es porten a terme. El resultat d’això ha de desembocar a la finalització d’unes recomanacions sota aquests nou eixos, que seran presentades durant la Wikimania, l’esdeveniment central del moviment viquimedista global, que enguany tindrà lloc a Estocolm del 14 al 18 d’agost.

Tot aquest procés també coincideix amb la confecció del nou pla estratègic d’Amical Wikimedia, a cinc anys vista, que està elaborant-se obertament i col·laborativa des de la comunitat àmplia catalanoparlant, i del qual se n’espera la publicació final abans de l’estiu.

Vegeu també

No donem suport a la directiva de copyright de la UE. Aquí us expliquem per què hauríeu de fer el mateix.

Imatge d’Eutouring amb llicència CC BY-SA 4.0, des de Wikimedia Commons.

Article traduït i adaptat de l’original d’Allison Davenport (Fundació Wikimedia).

El text final de la directiva sobre drets d’autor per al mercat únic digital impedirà l’accés al coneixement i beneficiarà indegudament les grans empreses i les indústries titulars de drets. Tot i la incorporació d’alguns avenços en el text, des de Wikimedia no es pot donar suport a una reforma que, en el seu nucli, pretén controlar radicalment la compartició d’informació a la xarxa.


Després d’un llarg procés legislatiu, el text final de la Directiva sobre drets d’autor de la UE es va consolidar fa unes setmanes, quan es van tancar les negociacions trilaterals entre la Comissió, el Parlament i el Consell de la Unió Europea. Després que el text final s’hagi posat a disposició de tothom, només a l’espera d’un vot afirmatiu o negatiu al Parlament que impedeixi la seva implementació, des de Wikimedia s’ha determinat que no podem donar suport a la reforma tal com  ara. A continuació n’expliquem els motius.


L’evolució del text de la directiva

Al llarg dels darrers anys hem parlat sobre les parts problemàtiques de la Directiva sobre propietat intel·lectual de la UE. Inicialment teníem certa esperança. La nostra comunitat va donar suport a la reforma i es va comprometre amb la Comissió Europea abans de proposar la directiva, i amb els diputats europeus i els representants dels estats membres al principi sobre què esperaven veure en la directiva. Entre aquestes preguntes hi havia una àmplia excepció per a la llibertat de panorama, perquè els fotògrafs poguessin prendre i compartir lliurement fotografies del patrimoni artístic i dels edificis públics, i una major harmonització de les lleis al voltant del domini públic, de manera que les reproduccions fidels de les obres de domini públic no estiguessin subjectes a nous drets.No obstant això, la Comissió Europea va presentar una proposta unilateral tot afegint preocupants elements a la directiva. A mesura que la comunitat veia que els seus suggeriments eren desplaçats a favor de disposicions que beneficiaven les grans indústries titulars de drets i els editors de notícies, les crítiques a la directiva van començar a créixer. Les dues disposicions més perjudicials, els articles 11 i 13 (reanomeants després com 15 i 17), s’han mantingut malgrat totes les crítiques, i formen part del text final que el Parlament de la UE i el Consell de la UE van concloure fa unes setmanes. Tot i que alguns bons aspectes van acabar incloent-se al paquet de reformes, és impossible que Wikimedia pugui sostenir una reforma que inclogui aquests dos darrers articles. Com a últim pas, la Directiva sobre drets d’autor de la UE tornarà al parlament aquesta mateixa primavera per a la seva votació final.


Malgrat algunes millores, encara una pèrdua respecte al coneixement lliure

L’article 11, que s’adreça als agregadors de notícies però que té un abast molt ampli, requerirà llicències per a tots els usos dels continguts de les notícies a la xarxa, excepte per algunes excepcions. Això vol dir que els llocs web que agreguin, organitzin o donin sentit a les notícies ja no podran mostrar fragments al costat d’aquests articles, cosa que dificultarà que els usuaris puguin trobar i utilitzar informació en línia. Estem agraïts que l’article 11 inclogui almenys algunes excepcions, per a usos individuals o per a entitats sense ànim de lucre, o bé per a “paraules individuals” o “extractes molt curts”. Tanmateix, en fer més difícil trobar informació a la xarxa, l’article 11 afecta la capacitat dels nostres col·laboradors voluntaris per millorar la Viquipèdia, especialment si s’utilitzen fonts específiques europees.L’article 13 carregarà les plataformes amb la responsabilitat sobre el contingut que infringeixi els drets d’autor que els usuaris hagin pujat, si no és que es compleixen una sèrie d’estrictes requisits. La disposició exigeix ​​que els llocs web realitzin “els millors esforços” per obtenir l’autorització de tots els continguts dels seus llocs web, així com eliminar de forma ràpida el contingut infractor i impedir que es torni a carregar. Són tasques gens menyspreables per a qualsevol plataforma que permeti a un gran nombre d’usuaris pujar contingut i només els llocs web més sofisticats i ben finançats podran desenvolupar la tecnologia per tal de complir aquestes normes. Això reduirà dràsticament la diversitat de continguts disponibles a la xarxa si els llocs web compleixen estrictament aquests requisits, i estableix un sistema d’aplicació privada de drets d’autor mitjançant filtres de càrrega, que pot portar a una sobre-eliminació del contingut per la por de la responsabilitat i els falsos positius. Com que el contingut fora de la Viquipèdia es redueix, al final la profunditat, exactitud i qualitat del contingut de la Viquipèdia també ho farà. Ens basem en el món exterior per construir la nostra enciclopèdia col·laborativa, i el que afecta l’ecosistema d’Internet en general acaba afectant la Viquipèdia, independentment de l’explotació legal directa.

Tot i això, donada la dura batalla en què ens hem enfrontat, la comunitat del coneixement lliure pot estar orgullosa de l’impacte que ha tingut en la reforma fins ara. El text actual inclou una àmplia excepció per a la mineria de text i dades, una salvaguarda de la digitalització per a obres de domini públic, una prestació de treballs fora de l’ús comercial, que farà que el contingut del patrimoni cultural estigui disponible en línia i que es tracti de limitar l’efecte negatiu del text en projectes no comercials. Aquestes són bones mesures i tenen com a objectiu fer el que la reforma s’havia de plantejar originalment: fer que la legislació antiga sigui la línia del futur digital. També ens recorden dolorosament que les altres parts d’aquesta reforma no són orientades al futur.


En poques paraules: el coneixement lliure no només afecta la Viquipèdia

Se’ns preguntarà per què no estem satisfets amb aquesta reforma si certs projectes no comercials n’estan exclosos i, fins i tot, podem assenyalar algunes millores per al domini públic. Bé, aquestes mesures no converteixen la reforma en bona ni equilibrada. Malgrat algunes bones intencions, la inclusió totalment problemàtica dels articles 11 i 13 significa que els principis fonamentals de l’intercanvi de coneixement s’han anul·lat: en la pràctica, els usuaris i els projectes hauran de demostrar que se’ls permet compartir el coneixement abans que una plataforma en permeti la pujada. La Directiva sobre drets d’autor de la UE preveu una infraestructura tècnica i jurídica que tracta el contingut generat per l’usuari amb sospita, llevat que es demostri que sigui legal. No podem donar-hi suport: és millor no tenir cap reforma, que tenir-ne una amb aquestes disposicions tòxiques.

Hi haurà una última votació sobre la directiva al Parlament, que tindrà lloc a finals de març. Aquest vot és l’última oportunitat per a la comunitat de Wikimedia a Europa de dir-li al Parlament Europeu que no defensaran una reforma dels drets d’autor que lliuri excepcions a la comunitat oberta sense tenir en compte tot l’ecosistema d’Internet. En aquest moment del procés legislatiu ha passat ja el temps de les esmenes i negociacions. El Parlament Europeu hauria de rebutjar tota la reforma. Amb un text controvertit i molts diputats per a reelecció al maig, el més prudent seria rebutjar la proposta tal com està i continuar treballant en una solució en el marc d’un mandat nou.No és encara massa tard per a Europa per tenir una reforma en clau positiva dels drets d’autor, però aviat sí que podria ser-ho.

Salvem Internet! No a la proposta de directiva sobre drets d’autor en el Mercat Únic Digital de la Unió Europea

Després de mesos de treball entre diferents institucions de la Unió Europea, està previst que els propers dies es voti al Parlament Europeu una nova Directiva sobre drets d’autor en el Mercat Únic Digital que, si finalment s’aprova, podria representar una seriosa amenaça a Internet tal com la coneixem avui dia i, per extensió, també per a la llibertat dels ciutadans de la Unió Europea. Tot i els reiterats advertiments i critiques per part diverses institucions i entitats al llarg d’aquests darrers mesos, especialment per les conseqüències dels articles originals 11 i 13 de la directiva en qüestió, les parts implicades en la confecció de la directiva han preferit fer-ne cas omís. Per aquest motiu, s’estan organitzant diferents concentracions i actes per fer conèixer la problemàtica i mostrar el màxim rebuig arreu d’Europa.


Punts
Article 13 original: filtres de pujada.

Els llocs comercials i les aplicacions on els usuaris poden pujar material han de fer els «millors esforços» per comprar preventivament llicències per qualsevol cosa que els usuaris puguin pujar. És a dir, tot el contingut protegit per copyright del món. Una cosa pràcticament impossible i, en tot cas, inabastable excepte per les grans empreses tecnològiques, paradoxalment les quals ara mateix no són tampoc europees.    Això implica que tots, excepte uns pocs llocs (aquells alhora petits i molt nous), hauran de fer tot el que tinguin a l’abast per prevenir que qualsevol cosa pugui arribar a estar en línia que no sigui una còpia autoritzada d’un treball del qual el propietari n’hagi registrat els drets a la plataforma. No hi haurà més remei que implementar filtres de pujada, que són cars i propensos a l’error.

A més a més, si un tribunal troba mai que les llicències o els esforços de filtratge no han estat prou durs, els llocs web seran directament subjectes a infraccions com si els haguessin comès ells mateixos. Aquesta amenaça massiva portarà les plataformes a sobre-complir amb aquestes regles per anar sobre segur, empitjorant així l’impacte de la nostra llibertat d’expressió i esdevenint, per tant, en potència una excusa perfecta per a una censura efectiva.

Article 11 original: la taxa d’enllaç

Per reproduir més que «paraules soltes o extractes molt curts» de notícies caldrà una llicència. Això cobrirà la majoria de titulars que es mostren habitualment amb enllaços per donar una idea d’on portarà l’enllaç. Haurem d’esperar com interpreten a la pràctica els tribunals aquest «molt curts»; mentrestant, els hiperenllaços (amb titulars) es quedaran amb una incertesa legal.

No s’hi han previst excepcions ni per a serveis portats per individus, petites empreses o entitats sense afany de lucre, cosa que probablement inclouria qualsevol bloc o web autosostingut pels usuaris.


Convocatòria

Com a moltes altres ciutats europees, a Barcelona també hi haurà una concentració aquest mateix dissabte 23 de març a les 16.00 a Passeig de Gràcia, 90, davant de la seu de la Comissió Europea a Barcelona. La convoquen Amical Wikimedia, Pirates de Catalunya, Softcatalà, Caliu i el capítol català de la Internet Society.