Salvem Internet! No a la proposta de directiva sobre drets d’autor en el Mercat Únic Digital de la Unió Europea

Després de mesos de treball entre diferents institucions de la Unió Europea, està previst que els propers dies es voti al Parlament Europeu una nova Directiva sobre drets d’autor en el Mercat Únic Digital que, si finalment s’aprova, podria representar una seriosa amenaça a Internet tal com la coneixem avui dia i, per extensió, també per a la llibertat dels ciutadans de la Unió Europea. Tot i els reiterats advertiments i critiques per part diverses institucions i entitats al llarg d’aquests darrers mesos, especialment per les conseqüències dels articles originals 11 i 13 de la directiva en qüestió, les parts implicades en la confecció de la directiva han preferit fer-ne cas omís. Per aquest motiu, s’estan organitzant diferents concentracions i actes per fer conèixer la problemàtica i mostrar el màxim rebuig arreu d’Europa.


Punts
Article 13 original: filtres de pujada.

Els llocs comercials i les aplicacions on els usuaris poden pujar material han de fer els «millors esforços» per comprar preventivament llicències per qualsevol cosa que els usuaris puguin pujar. És a dir, tot el contingut protegit per copyright del món. Una cosa pràcticament impossible i, en tot cas, inabastable excepte per les grans empreses tecnològiques, paradoxalment les quals ara mateix no són tampoc europees.    Això implica que tots, excepte uns pocs llocs (aquells alhora petits i molt nous), hauran de fer tot el que tinguin a l’abast per prevenir que qualsevol cosa pugui arribar a estar en línia que no sigui una còpia autoritzada d’un treball del qual el propietari n’hagi registrat els drets a la plataforma. No hi haurà més remei que implementar filtres de pujada, que són cars i propensos a l’error.

A més a més, si un tribunal troba mai que les llicències o els esforços de filtratge no han estat prou durs, els llocs web seran directament subjectes a infraccions com si els haguessin comès ells mateixos. Aquesta amenaça massiva portarà les plataformes a sobre-complir amb aquestes regles per anar sobre segur, empitjorant així l’impacte de la nostra llibertat d’expressió i esdevenint, per tant, en potència una excusa perfecta per a una censura efectiva.

Article 11 original: la taxa d’enllaç

Per reproduir més que «paraules soltes o extractes molt curts» de notícies caldrà una llicència. Això cobrirà la majoria de titulars que es mostren habitualment amb enllaços per donar una idea d’on portarà l’enllaç. Haurem d’esperar com interpreten a la pràctica els tribunals aquest «molt curts»; mentrestant, els hiperenllaços (amb titulars) es quedaran amb una incertesa legal.

No s’hi han previst excepcions ni per a serveis portats per individus, petites empreses o entitats sense afany de lucre, cosa que probablement inclouria qualsevol bloc o web autosostingut pels usuaris.


Convocatòria

Com a moltes altres ciutats europees, a Barcelona també hi haurà una concentració aquest mateix dissabte 23 de març a les 16.00 a Passeig de Gràcia, 90, davant de la seu de la Comissió Europea a Barcelona. La convoquen Amical Wikimedia, Pirates de Catalunya, Softcatalà, Caliu i el capítol català de la Internet Society.

Tot un ‘viqui-univers’ al teu servei

Pel vostre interès, reproduïm aquest article de la Júlia Fernández, cap de la Biblioteca Nacional d’Andorra, publicat al diari Bon Dia el 6 de març del 2019.

L’Església de Sant Cristòfol d’Anyós, fotografiada pel CDani al Wiki Takes Andorra 2013.

Per a aquells que no ho sàpiguen, que a hores d’ara deuen ser ben pocs, la Viquipèdia en català fou un invent andorrà. El 16 de març del 2001, en Daniel José Queraltó, resident al nostre país i editor habitual de la Wikipedia en anglès, va decidir aprofitar que la plataforma fou creada amb programari lliure per fer una versió en català. D’aquesta manera la nostra llengua esdevenia la tercera a tenir una versió oficial, després de l’anglès i l’alemany, i la segona a crear articles amb contingut, cosa que els alemanys encara trigarien uns mesos a dur a terme.

El primer article fou dedicat al mot àbac, una eina de càlcul de suposades arrels orientals. Avui dia les estadístiques oficials ens diuen que aquesta entrada ha estat modificada 335 vegades, per un total de 114 voluntaris, cosa que ens permet fer-nos una idea del nivell participatiu d’aquest projecte. A hores d’ara ningú no dubta de l’èxit d’aquesta enciclopèdia lliure, tot i que sovint vacil·lem pel que fa a la qualitat del seu contingut. Amical Wikimedia, una organització sense ànim de lucre i que dona suport oficialment a la difusió de la llengua catalana, s’encarrega de posar ordre i parametritzar la redacció d’articles de qualitat. Tothom hi pot participar, però no de qualsevol manera. L’estil i la forma són fonamentals, així com dotar els articles de referències bibliogràfiques fiables. D’aquesta manera la Viquipèdia esdevé una font de referència en si mateixa, que pretén recopilar tant fonts primàries, com articles, comentaris i crítiques que hi facin al·lusió.

Però no només d’enciclopèdies viu l’home. Existeixen altres projectes paral·lels que ens permeten gaudir de nombrosos recursos gratuïts i que complementen el programa mare.

En primer lloc tenim Wikimediacommons, una base de dades creada a partir de recursos multimèdia compartits sota llicència d’ús lliure que ens permet utilitzar-los sense finalitat comercial, sempre que en citem la seva procedència. Aquest recurs fou la base per convocar l’any 2010 el concurs Wiki Love Monuments Andorra, que ens permet avui dia gaudir de nombroses imatges de gran qualitat dels monuments més emblemàtics del nostre país. Una bona manera de difondre els mots més típics de les nostres contrades, seria afegir-los al Viccionari, un projecte d’abast mundial que recull, a més de definicions, altres aspectes de les paraules, com el seu ús, context i evolució.

Les dites populars tenen cabuda a l’univers de les Viquidites, on ens podem “fer els andorrans” ben tranquils, sabent que els més intrèpids de la xarxa no ens miraran amb incredulitat.

I per als bibliòfils més moderns, àvids de materials bibliogràfics d’accés lliure trobem el projecte Viquillibres, una biblioteca de llibres de text, manuals i tutorials que posen tot un món pedagògic al teu abast.

Si has arribat a aquesta part de l’article és perquè sens dubte t’ha picat la curiositat, i potser en un futur no gaire llunyà t’acabaràs convertint en un gran viquipedista. Doncs estàs d’enhorabona, perquè Andorra compta amb el seu projecte propi, al qual pots contribuir millorant els articles ja introduïts o afegint-ne de nous. Només cal que accedeixis a la pàgina principal i a l’apartat Viquiprojecte:Andorra trobaràs tot un seguit d’iniciatives, d’entre les quals de ben segur trobaràs alguna que sens dubte s’adaptarà als teus interessos personals.

Aprenentatge servei amb La infanta Tellina i el rei Matarot

Viquitexts és un dels projectes Wikimedia.

Vam mamprendre la col·laboració amb el projecte Viquitexts arran de fer-me jo càrrec de l’assignatura Edició de Textos en Llengua Catalana, una optativa d’últim curs del grau de Filologia Catalana de la Universitat de València. Viquitexts, en anglès Wikisource, és una biblioteca digital i lliure on voluntaris d’arreu del món digitalitzen, transcriuen i revisen fonts primàries els quals els drets han preescrit per tal de posar-les al servei de tothom a Internet.

Mig període d’aquesta assignatura quadrimestral és dedicat a iniciar els alumnes en l’edició filològica de textos. Com que el període és curt, em va semblar apropiat que els estudiants se centrassen en la producció de textos de l’edat moderna, ja que arriben a quart sense prou base com per fer tasques profitoses en l’àrea medieval.

Dit això, volia també que, de ser possible, contribuïssen amb la seua tasca a ajudar la seua societat, aplicant el sistema d’aprenentatge servei. Per això vaig triar tasques d’ajuda a Viquitexts, amb el suport d’Amical Wikimedia, l’associació promotora dels projectes Wikimedia als territoris de parla catalana.

El Pare Mulet, autor del text utilitzat.

Amb el voluntari i membre d’Amical, Carles Paredes Lanau, vam dissenyar un pla per transcriure dues versions d’una mateixa obra, perquè els estudiants n’experimentassen les diferències. L’obra triada va ser la comèdia burlesca La infanta Tellina i el rei Matarot, del pare Mulet, obra d’inicis del s. XIX, de la qual existia la versió editada per Constantí Llombart en 1876, i un manuscrit de 1809 deturpat, conservat a la Biblioteca Valenciana. Sota la meua supervisió, i com a pràctiques de classe, els estudiants van transcriure primer, i després revisar, ambdues versions, que ara es poden llegir a Viquitexts: l’edició de 1876 i el manuscrit de 1809.

 

Ha estat una tasca molt enriquidora, que els ha fet iniciar-se a la pràctica de la transcripció, i sentir la satisfacció d’haver ajudat, ells mateixos, a fer accessibles dos testimonis antics de la nostra cultura.

Més avall podeu llegir els seus comentaris de l’experiència.

Rosanna Cantavella

+++

Els estudiants:

Certament, ha estat una experiència enriquidora. D’una banda, ens hem iniciat en l’edició filològica alhora que hem fet un tast de la literatura de l’edat moderna. De l’altra, hem fet un treball xicotet, però important, d’amplificació de la nostra cultura i ha estat en equip, de manera cooperativa. Ara està obert al món, de totes i per a totes!

Xavi Vallés i Faulí

 

Ha estat una experiència introductòria amb la transcripció molt satisfactòria, gràcies per ensenyar-nos tot el que hem aprés a Viquitexts.

Alba Sanz Mira

 

El fet de veure com les teues aportacions serveixen per a engreixar la gegantesca feina de Viquitexts i la Viquipèdia és engrescador. Amb l’assignatura hem fet un repàs genèric que serveix per a analitzar l’edició des dels orígens fins a les tauletes. Una visió molt àmplia per a viure la realitat literària i tecnològica.

Álvaro Muñoz Hernández

 

Aquesta ha estat una de les millors activitats ja no de l’assignatura o del curs, sinó del grau al complet. És essencialíssim tindre textos a l’abast de tothom, i Viquitexts és la plataforma més adequada per a complir aquesta funció. També ha sigut molt interessant conèixer el treball que s’oculta rere les plataformes com aquesta, i participar-hi, sense cap mena de dubte, ha estat tot un plaer.

Carles Tortosa Sanchis

 

L’arxiu Ismael Latorre Mendoza i el seu compromís amb la cultura del País

Ismael Latorre Mendoza.

Des que Ismael Latorre Mendoza va faltar, en desembre del 2011, els hereus d’aquest patrimoni cultural van assumir la responsabilitat de custodiar, preservar, difondre i compartir la seua obra.

Aquesta responsabilitat no era senzilla:

a) Custodiar l’obra d’aquest fotògraf tan reconegut al País Valencià era una tasca àrdua. La família es trobà moltes publicacions, revistes, llibres, audiovisuals, etc., obres fetes per gent de cultura i esports i també per institucions públiques, on hi havia fotografies de Latorre que s’utilitzaven sense citar l’autoria, sense haver demanat permís a l’autor -en vida-, i des del 2012, sense haver contactat amb els hereus. Actualment el respecte a l’obra ha millorat per part de molts editors, encara que no per part de tots.

b) Preservar la documentació, els objectes i càmeres, les fotografies i els negatius comportava temps, diners per a tota mena de materials i espai. Sense cap ajuda pública ni privada, s’havia d’intentar aconseguir finançament, o bé, a proposta dels propietaris, vendre l’Arxiu amb les condicions necessàries. Aleshores, es van fer diferents propostes, i entre elles l’Arxiu va contactar amb la Diputació de València, sense obtindre cap resultat. De moment una part del finançament s’aconsegueix amb la publicació de fotografies en llibres i treballs audiovisuals, com per exemple al Programa Homenatges d’À Punt Mèdia dedicat a Juliet d’Alginet, amb fotografies d’Ismael Latorre i gravació de Gerard Latorre, ”Homenatge a Carboneret”; i l’altra part més gran ve del patrimoni familiar.

c) Difondre l’obra ha sigut la part més senzilla ja que el mateix autor en vida ja havia publicat en diferents llibres, revistes i premsa moltes fotografies. L’Arxiu actualment continua editant en diferents mitjans l’obra d’Ismael, i actualment es poden trobar imatges d’aquest patrimoni tant en col·leccions editorials com en periòdics, institucions públiques, fundacions, llibres d’investigació, televisions, etc. Si sumem l’obra dels cinc fotògrafs de l’Arxiu, més de mil fotos diferents -a més de les imatges editades dues o tres vegades i les exposicions- s’han publicat en revistes, llibres, premsa i audiovisuals.

d) Compartir l’obra és la part que il·lusiona més als propietaris. Poder col·laborar amb Viquipèdia és un gran honor per a la família Latorre i és un compromís que comporta reunions per a decidir quines fotografies es poden alliberar. La recerca passa per trobar articles de la Viquipèdia sense imatge, ja siguen de personatges, indrets, etc., com per exemple Antoni Puchades.

Si en el fons de l’Arxiu no trobem una imatge, aleshores fem com qualsevol viquipedista, una excursió. De vegades, però, podem fer fotos d’indrets que encara no tenen pàgina a Viquipèdia, però són valorats com a importants encara que cap company s’ha decidit a escriure l’entrada a l’enciclopèdia lliure. Aleshores cal fer fotos, com per exemple aquesta del port de Silla, ja que del Port de Silla només hi havia una foto del nostre company Pacopac.

PROJECTES

Els projectes més presents en l’obra de l’Arxiu són els dedicats a La Ribera del Xúquer, la ceràmica del País Valencià, les fotografies històriques, els personatges, la recuperació i difusió de l’obra de diferents fotògrafs i la Baixa Ribagorça.

El projecte de fotografia històrica comporta un treball afegit, de recerca del negatiu i d’una possible publicació de la imatge, escanejat i treball digital. Aquestes imatges majoritàriament són d’Ismael Latorre Mendoza, però també s’han publicat fotos dels seus fills, Gerard i Carolina Latorre Canet i de Vicente Nàcher Vendrell, d’Algemesí. De moment s’han publicat algunes imatges històriques d’Algemesí, Xàtiva, Alginet, Carlet, Guadassuar, Picassent i València.

L’arxiu, en l’actualitat.

NOUS REPTES

La recuperació de l’Arxiu Fotogràfic Familiar Nàcher és un dels reptes més importants. Aquest arxiu es va perdre en l’última riuada que va patir Algemesí. Actualment no tenim negatius i moltes fotografies estan deteriorades. Fem el tractament digital sobre imatges positivades que moltes vegades tenen defectes, taques, estan trencades, tenen ratlles o arrugues. Cal sempre un gran treball digital. La família Nàcher i la família Latorre treballen conjuntament i fan recerca arreu de les fotografies del seu pare, Vicente Nàcher Vendrell. Això vol dir dedicar prou temps a parlar amb molta gent d’Algemesí i La Ribera del Xúquer. Moltes fotografies ja localitzades en paper i Internet no es publiquen a Wikimedia Commons de moment perquè tenim l’esperança de trobar la mateixa imatge en un estat molt millor. Tot i així ja s’ha començat la publicació d’aquest arxiu fotogràfic.

Després de la primera Viquimarató a la biblioteca de Benifaió (@bibliobenifaio), l’Arxiu ha ofert una proposta sense cap cost econòmic: digitalitzar, fer el tractament digital i publicar a Wikimedia Commons l’obra del fotògraf Maiques, de Benifaió i Almussafes, que actualment es troba dipositada a l’ajuntament de Benifaió.

Finalment, encara no hem publicat cap fotografia de l’obra de Laura Canet Lozano (Alginet), fotògrafa d’estudi del nostre arxiu que treballà la imatge des de la dècada dels 50 fins a la dècada dels 80.

Si voleu conéixer les publicacions que s’han fet i algunes de les imatges que s’han compartit a Wikimedia Commons, vos convide a entrar a la pàgina d’usuari d’aquest gran arxiu: Arxiu Ismael Latorre Mendoza.

Vicenç Salvador, arxiver (Usuari General Basset)

Amical Wikimedia renova la seua junta

Ester Bonet, Francesc Fort, Roc Humet, Toni Hermoso i Vicenç Allué.

El passat dissabte 19 de gener es va celebrar la primera assemblea ordinària de socis d’Amical Wikimedia per a l’any 2019.

L’acte, celebrat a la seu d’Amical a la Casa Orlandai de Barcelona, va estar marcat per la renovació interna amb l’elecció de la nova junta de l’associació.

La nova junta, elegida per unanimitat, està formada per sis persones i té el repte de coordinar el nou pla estratègic d’Amical per als pròxims quatre anys.

Toni Hermoso Pulido @Toniher, és el nou president de l’entitat. Treballa com a bioinformàtic en un centre de recerca i és membre d’Amical des dels inicis de l’associació. Va ser un dels coordinadors de la Wikimedia Hackathon celebrada a Barcelona el maig de 2018. També col·labora amb altres entitats amb una missió compartida amb Amical, com és Softcatalà.

Ester Bonet Solé @Tiputini, és la nova secretària de l’entitat. És membre d’Amical i de Wikimujeres, impulsora de l’espai Viquidones a la Universitat Pompeu Fabra. També col·labora amb la Societat Catalana de Terminologia.

Xavier Dengra es manté com a tresorer per tercer mandat consecutiu. Ha contribuït del creixement dels projectes germans Viquidites i Viquillibres durant els darrers deu anys, i també gestiona diversos viquiprojectes educatius en universitats i altres institucions públiques. És biotecnòleg (resident a l’estranger) i és membre d’altres entitats locals i científiques.

Pel que fa als altres membres de la junta, hi trobem a Francesc Fort @TaronjaSatsuma. Va ser el primer viquipedista resident a un museu valencià amb el projecte a la biblioteca del Museu Valencià d’Etnologia. També col·labora amb diversos mitjans de comunicació.

Roc Humet @Unapersona, és viquipedista des del 2013. És un dels socis més joves de l’associació, estudia traducció i edita sobre temes relacionats amb el moviment LGBT.

Vicenç Allué @Vallue, és un dels molts bibliotecaris que formen part d’Amical. Treballa a la Universitat Autònoma de Barcelona, amb qui Amical ha mantingut una col·laboració a llarg termini. Edita sobre temes relacionats amb les Terres de l’Ebre i ciència en general.

La nova junta ja ha presentat un calendari per a l’elaboració del nou pla estratègic de l’entitat, que es preveu enllestir per a finals de primavera.

Des de l’associació volem agrair a la junta sortint tota la dedicació i entrega realitzats a favor d’Amical i del moviment viquipedista, especialment al nostre exdirector de projectes, Àlex Hinojo, així com a l’expresidenta de l’entitat, Laia Benito Pericas, per tot el seu treball.