Wikimania és la reunió anual de voluntaris del moviment wikimedia (Viquipèdia i projectes germans) que enguany s’ha celebrat a Londres. És impossible resumir en un sol post tot el contingut de més de 200 ponències i les experiències viscudes durant cinc dies, però ens agradaria destacar set conceptes que defineixen Wikimania i la fan única:
- Convivència: durant els dies de la conferència vam conviure plegats tots el membres de la delegació catalana, estrenyent els llaços entre nosaltres, coneixent-nos més i compartint nombroses anècdotes. Cal destacat la bona imatge de cohesió que projectàvem i que més d’un va elogiar.
- Aprenentatge: sens dubte en les sessions hem après moltes coses que a partir d’ara podrem aplicar a la nostra feina diària com a voluntaris. És cert que el nivell de les xerrades era força desigual i que hi ha coses que estaven dirigides a un altre tipus de públic, però tots els assistents coincidim que ens emportem idees noves cap a casa.
- Debat: vam poder expressar el punt de vista d’Amical Wikimedia sobre els punts més polèmics dels diversos projectes i escoltar les opinions dels altres chapters: edicions pagades, edició amb bots, com fer cursos i tallers efectius, estratègies per reduir l’escletxa de gènere o per retenir els novells, van ser alguns dels temes on vam poder aportar la nostra visió, tant en les sessions com en diverses entrevistes individuals que ens van demanar.
- Xarxes: la presència al mateix lloc de representants de tot el món ens va permetre fer xarxes amb usuaris d’altres viquipèdies i llengües, obrir-nos cap altres maneres de fer i copsar una mica l’abast de tota la feinada feta en múltiples idiomes. Els contactes entre passadissos van resultar per a molts el millor de tota Wikimania.
- Moviment: sovint la tasca diària afegint contingut o amb feines de manteniment ens fa oblidar altres aspectes del moviment wikimedia. La Fundació va presentar els nombrosos projectes que porta a terme, com l’accés a la Viquipèdia en llocs sense recursos (Wikipedia Zero) o el desenvolupament de noves eines.
- Intensitat: la varietat de temes i la quantitat de sessions provocaven que fos un no parar. Hem de felicitar la ja clàssica puntualitat britànica, que permetia aprofitar més el temps i ens feia anar a tots com un rellotge de sala en sala, amb el programa a la mà, corrents per arribar a sentir els ponents i després comentar-los amb la resta de companys. Veient el volum de targetes, apunts o xapes que ens hem endut, hom constata que el congrés ha estat força intens!
- Diversió: per últim volem destacar que hem passat una bona estona (no renyida amb una feina eficaç!): les nits comentant la jugada, el racó de videojocs, els riures entre sessions, les piulades que volaven o els àpats en companyia han contribuït a crear un gran ambient. El resultat de tot plegat és que tornem encara amb més ganes de fer coses!
Subscric aquest escrit! Bon anàlisi.
Totalment d’acord. M’ha agradat molt llegir el teu resum i un plaer haver-te conegut!