Amical Wikimedia és una organització independent sense ànim de lucre que treballa perquè la suma de tot el coneixement humà estigui disponible lliurement. Per aquest motiu, Amical Wikimedia s’adhereix a la Declaració de Reus a favor del lliure accés dels fons fílmics de NO-DO, de Laya Films i altres de la mateixa naturalesa i característiques històriques en benefici de la societat. Amical Wikimedia considera que aquests materials, produïts per organismes públics, haurien de ser de domini públic per explicar de manera lliure i crítica la història d’Espanya.
Declaració de Reus: Alliberem la nostra memòria fílmica
Aquesta declaració sorgeix del diàleg entre membres de la societat civil, d’organitzacions, d’empreses i professionals vinculats al món audiovisual. La voluntat és aconseguir l’accés lliure i gratuït als fons fílmics de NO-DO, de Laya Films i altres de la mateixa naturalesa i característiques històriques en benefici de la societat.
El fons fílmic NO-DO va ser creat per la dictadura de F. Franco l’any 1942. Era un servei de noticiaris cinematogràfics de caràcter monopolític d’obligada exhibició en les sales de cinema d’Espanya i les seves colònies fins al 1975. Es considerava un element primordial de propaganda. És un fons amb documents fílmics, registres sonors i documents textuals imprescindible per conèixer, i explicar críticament un període de la història d’Espanya.
L’entitat Noticiarios y Documentales Cinematográficos, productora del NO-DO, era un òrgan del Ministerio de Educación Nacional, amb règim autònom de funcionament. El patrimoni de l’entitat, tant immobles com pel·lícules, es considerava propietat de l’Estat.
La Filmoteca Española, organisme públic dependent de l’Instituto de la Cinematografía y de las Artes Audiovisuales, és propietària d’aquest fons i té la finalitat de ser l’arxiu històric que custodia el patrimoni fílmic espanyol, i n’ha de vetllar la conservació i la seva difusió amb finalitats d’interès general.
Laya Films va ser una empresa productora i distribuïdora de la Generalitat de Catalunya durant la II República. Laya Films va dedicar una bona part de la seva activitat al reportatge de guerra. Molt material va ser destruït o manipulat i, al final del conflicte, el fons va ser requisat i dipositat a Filmoteca Española. L’any 2001 es va signar un acord de propietat compartida entre l’Estat espanyol i la Generalitat de Catalunya.
Totes dues productores cinematogràfiques eren oficials i ja no existeixen.
Els sotasignats creiem que:
1.- La finalitat dels arxius nacionals, com a intermediaris de la informació, és la de custodiar el patrimoni històric i cultural d’una nació; d’adquirir, preservar i fer accessibles els documents que custodia, indistintament del suport en què hagin estat creats. Els arxius són una peça cabdal en la recuperació de la memòria històrica d’una societat.
2.- L’objectiu de la preservació d’aquests documents és fer-los accessibles a la població, sigui quina sigui la raó que motiva la consulta, i assegurar-ne l’accés del públic en general per a la seva difusió. L’accés a la informació i al coneixement de tota la societat millora la formació i capacitat de les persones que la formen.
3.- Per assegurar l’accés i la difusió dels materials fílmics i audiovisuals s’haurien de potenciar les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) i facilitar la inclusió d’aquests materials en produccions audiovisuals, i evitar que les taxes esdevinguin un obstacle per aquest ús, en detriment de l’interès comú i públic.
En conseqüència reivindiquem:
El caràcter públic i l’accés i reproducció gratuïts de les imatges gravades per les productores oficials NO-DO i Laya Films i d’altres fons públics de la mateixa naturalesa i característiques històriques.
Per això, demanem:
1.- Que s’asseguri l’accés universal i gratuït als documents fílmics de NO-DO i Laya Films, editats o no, utilitzant els mètodes que la tecnologia digital ofereix actualment per poder incrementar i accelerar la prestació de serveis, visionar en línia i descarregar-los gratuïtament des de la seva pàgina web.
2.- Que aquestes mesures s’apliquin a d’altres fons públics de la mateixa naturalesa i característiques històriques.
3.- Que s’apliquin mesures que afavoreixin la reutilització, inclusió i difusió dels materials fílmics del fons com ara:
– Que no s’apliquin taxes en concepte de drets ni llicències d’ús, seguint el model d’arxius nacionals internacionals com el dels National Archives Records Administration (EUA), considerant que els documents fílmics produïts per NO-DO i Laya Films han estat generats per uns organismes públics ja extingits i són documents imprescindibles per explicar en imatges un període de la història del país.
– Taxes raonables per a despeses tècniques de reproducció quan es sol·licitin còpies dels materials del fons NO-DO i Laya Films.
– Que les imatges procedents d’aquests fons s’ofereixin netes de qualsevol marca identificativa donat que la procedència del material sempre queda reconeguda en els crèdits de la producció, com a reconeixement de la tasca realitzada de preservació, digitalització i catalogació.
I perquè així consti presentem aquest manifest en el marc del Festival Memorimage de Reus, i convidem els sectors interessats i a la societat en general a donar-li suport amb l’objectiu de fer-lo arribar als organismes competents.
Reus, a 8 de novembre 2014