Versió en anglès

El Butlletí Oficial de l’Estat va publicar el passat 5 de novembre el Reial Decret llei 14/2019, de 31 d’octubre, pel qual l’Administració General de l’Estat es reserva el dret de suspendre, excepcionalment i cautelar, la transmissió de dades i la connexió a Internet al·legant motius d’ordre públic.

Segons el capítol IV, modificació de la Llei 9/2014 de Telecomunicacions generals, l’Estat podrà intervenir tot tipus d’infraestructura, xarxa, servei o recurs digital que pugui afectar la seguretat pública en el marc de la defensa nacional. S’atorga poder d’actuació immediat al Govern d’Espanya, sense previ requeriment judicial, per al tancament de webs i altres serveis a través del Ministeri d’Economia i Empresa, així com el control i l’explotació de la xarxa durant períodes transitoris descrits com a excepcionals.

Des d’Amical Wikimedia volem mostrar el nostre desacord per aquest nou decret llei i la nostra creixent preocupació per la restricció dels drets digitals en territori espanyol. En primer lloc, la manca de debat d’aquesta llei en seu parlamentària —aprovada sota un govern en funcions, en plena campanya electoral i mitjançant la fórmula del decret llei— suposa una regressió dràstica del dret a la informació en moments clau. En segon lloc, conceptes vagament descrits com els de «seguretat nacional», «ordre públic», «període transitori» o «situació excepcional» obren les portes a accions indiscriminades per motivacions polítiques i de repressió a la dissidència ideològica.

En tercer lloc, ens amoïna que aquesta llei estigui contextualitzada i provi de justificar-se en el seu preàmbul per les mobilitzacions sociopolítiques en zones del territori espanyol. Amical Wikimedia, en aquest sentit, ja s’ha posicionat prèviament a favor de l’organització d’accions en defensa dels drets fonamentals, civils i la llibertat d’expressió en tot l’àmbit catalanoparlant. El decret en qüestió vulnera greument la llibertat d’informació per mitjans oberts i accessibles a tota la població, com ho són la Viquipèdia i els seus projectes germans. La Declaració Universal dels Drets Humans recull en el seu Article 19 que «tota persona té dret a la llibertat d’opinió i d’expressió; aquest dret inclou el de no ser molestat a causa de les pròpies opinions i el de cercar, rebre i difondre les informacions i les idees per qualsevol mitjà i sense límit de fronteres».

Existeixen precedents recents de censura digital amb impactes socials molt greus. El febrer de 2014 el parlament turc va aprovar la llei núm. 5651, atorgant més poders a l’autoritat estatal de telecomunicacions pel que fa a la regulació d’Internet. Pocs anys més tard, el 29 d’abril de 2017, fent ús d’aquesta llei, es va blocar l’accés a totes les versions idiomàtiques de la Viquipèdia en base a les afirmacions sobre Turquia en l’article sobre el terrorisme finançat per estats de la Viquipèdia en anglès.

Per aquestes raons, des d’Amical Wikimedia reiterem el nostre rebuig a aquest decret llei i n’exigim la retirada immediata. La nostra entitat es posiciona inequívocament a favor de les llibertats digitals i dels drets humans d’expressió, manifestació i d’accés a la informació.

12 de novembre de 2019

Associació Amical Wikimedia
www.wikimedia.cat
comunicacio@wikimedia.cat

Per aprofitar l’embranzida del projecte per combatre el biaix de gènere pretenen fer 500 nous articles abans del 8 de novembre

El projecte per accelerar l’arribada a les 25.000 biografies de dones a la Viquipèdia en català ha assolit el seu objectiu amb l’article sobre la jugadora, entrenadora i directiva de bàsquet Josepa Soler i Erill (Barcelona, 1937), creat per @docosong. Per aprofitar l’embranzida, els viquipedistes s’han proposat un nou repte: crear 500 noves biografies de dones en un mes, fins el 8 de novembre.

La vinculació a través de la base de dades lliure Wikidata permet que la GEC arribi al nivell de registres d’autoritat com VIAF o DOI

La participació de 68 voluntaris viquipedistes ha permès assolir el repte d’enllaçar 100.000 articles de la Viquipèdia en català amb els de la Gran Enciclopèdia Catalana en menys d’un mes, cinc dies abans del límit establert, que era el 17 de setembre. Tot partint de les 44.108 entrades que ja estaven vinculades i amb un ritme de més de 2.200 aparellaments per dia, el Viquirepte GEC ha situat la segona enciclopèdia en català amb més articles al nivell de registres d’autoritat de renom internacional com VIAF o DOI.

Aquesta fita és només un pas més vers un corpus de coneixement i de dades més compacte i verificable, que dona encara més valor als articles d’ambdues enciclopèdies. Les millores no afecten només als articles en català, sinó en les més de 300 versions idiomàtiques de la Viquipèdia que es connecten a través de la base de dades Wikidata, un dels projectes germans de l’àmbit Wikimedia.

La presència de la Gran Enciclopèdia Catalana a la Viquipèdia i els seus projectes germans ha fet un salt qualitatiu més que notable gràcies a aquest projecte. Imatge: CC0 Wamito, via Wikimedia Commons.

El repte s’ha dut a terme a través d’una de les noves eines que voluntaris impulsen per facilitar les tasques de millora de la Viquipèdia. És el cas de l’aplicatiu Mix’n’match, desenvolupat pel científic i desenvolupador alemany de la Universitat de Cambridge Magnus Manske, que converteix en un joc la tasca de relacionar els elements. Amical Wikimedia, l’entitat de foment de la Viquipèdia en català i que ha coordinat l’organització del repte, agraeix la tasca dels voluntaris i anima a seguir col·laborant-hi amb nous emparellaments fins completar el corpus de 320.825 entrades de la GEC.

Viquiprojecte Patrimoni 2019

En aquests moments hi ha un altre projecte destacat: el Viquiprojecte Patrimoni 2019. Durant aquest mes de setembre Amical Wikimedia s’ha posat com a objectiu contribuir a la preservació dels treballs de rajola de València, especialment els retaules devocionals o plafons de temàtica tradicional instal·lats a les façanes dels edificis. Per això promou que els voluntaris viquipedistes endrecin i millorin la informació disponible tant pel que fa als articles, com a les fotos o la informació que es pot trobar a Wikidata.

Aquests treballs de rajola són un bé patrimonial del País Valencià i recentment incorporat com a patrimoni etnològic a molts catàlegs d’aquest territori. No obstant això i malgrat la seva presència a l’imaginari popular, la preservació d’aquests elements és molt desigual i el risc de desaparició d’alguns d’ells, prou elevat. Com sempre, el projecte i la participació oberts a tothom.

L’edició d’enguany de Wikimania, celebrada a Estocolm del 14 al 18 d’agost, es va voler reinventar. Es tractava del 15è congrés internacional viquimedista des de la seva primera cita a Frankfurt el 2005 i calia renovar l’esdeveniment per evitar quedar obsolet i adaptar-se als temps canviants i a les noves necessitats del moviment. Fou probablement la Wikimania amb els objectius més clars de la història d’aquesta cita, amb un títol que no deixava lloc a dubtes i que ja advertia explícitament als seus participants que aquest cop la cosa anava de centrar-se en els “objectius de desenvolupament sostenible” (títol complet en anglès: “Stronger together: Wikimedia, Free Knowledge and the Sustainable Development Goals”).

Un instant de la cerimònia d’inauguració de Wikimania a Estocolm, 2019. Imatge: CC BY SA Ferran Cornellà, via Wikimedia Commons

Per tal d’assolir aquests objectius, la cita viquimedista es va voler desprendre del seu clàssic i farragós format, dotat de moltes classes magistrals però de poca participació. En el seu lloc, la que fou la Wikimania més dinàmica de la història va atorgar el màxim protagonisme als seus participants mitjançant un format col·laboratiu, actiu, centrat en el futur del moviment i dedicat a solucionar de manera pràctica problemes específics. Malgrat el gran repte d’implementar aquest nou format en un congrés amb un miler de participants, l’intent pagava la pena, ja que el plat fort de la cita consistia ni més ni menys que en la decisiva direcció estratègica 2030. I l’experiment fou positiu.

Direcció estratègica 2030

El 2017 -amb 15 anys de Viquipèdia i projectes germans a la motxilla- la comunitat viquimedista es va sentir prou madura com per a iniciar un ambiciós debat per fer balanç del temps passat i reflexionar sobre el futur col·lectiu del moviment. A aquesta visió de futur se l’anomenà direcció estratègica i es va fixar l’any 2030 com a horitzó per al seu ple desenvolupament, coincidint així amb l’agenda dels 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) elaborats per l’ONU el 2015 per a la consecució d’un món sostenible en la pròxima dècada, que es fixen també el 2030 com a horitzó. Concretament, d’aquest conjunt de 17 objectius, el moviment viquimedista se centra especialment en el dret a una educació de qualitat (objectiu número 4), igualtat de gènere (objectiu número 5), innovació i infraestructures (objectiu número. 9), reducció de la desigualtat (objectiu número 10), aliances per als objectius mundials (objectiu número 17) i consecució de societats sostenibles (objectius 11-15).

Aquests foren els temes, doncs, que predominaren a les discussions, seminaris i tallers de la Wikimania d’enguany. Mitjançant el diàleg, la inclusió, la participació i el debat constructiu, la cita a Estocolm fou concebuda per donar una forta empenta a l’avanç de la redacció de les recomanacions de la direcció estratègica 2030. Les recomanacions definitives es publicaran un cop els diversos grups de treball donin per acabada la seva feina i, seguidament, el moviment viquimedista hi dirà la seva.

Amical i la comunitat catalanoparlant

Com sempre que se sol celebrar la Wikimania a Europa, la comunitat catalanoparlant va mostrar una notable presència a la cita anual viquimedista. Sis membres de l’entitat van viatjar fins a Estocolm on, sumant-se als companys catalanoparlants vinculats a altres projectes, van fer que la comunitat catalanoparlant estigués representada per una desena de persones.

Diversos representants de la comunitat catalanoparlant durant una recepció de Wikimania 2019 a l’Ajuntament d’Estocolm. Imatge: CC BY SA Ferran Cornellà, via Wikimedia Commons

Cal destacar així mateix el bon estat de forma pel qual està passant actualment Amical, que es va poder constatar amb les diverses xerrades amb membres de l’associació com a ponents. D’una banda, les diferents contribucions d’en Marc Miquel se centraren sobretot en l’eix de la direcció estratègica dedicat a la diversitat, inclosa una ”lightning talk” sobre la lectura i creació de continguts sobre context cultural local. De l’altra, les intervencions de Mayo Fuster tingueren lloc dins l’àmbit reservat a la recerca. Una de les seves ponències ressaltava la importància del coneixement lliure en la consecució de models col·laboratius oberts i democràtics; mentre que una altra -també en format ”lightning talk”- posava èmfasi en el paper de la recerca i coneixement lliure com a motor de transformació de les universitats. Finalment, en Francesc Fort va parlar de les possibilitats de l’ús de la ràdio i l’alliberament de continguts en una xerrada emmarcada dins de l’espai Multimedia.

L’any que ve a Bangkok

Un cop finalitzada la trobada d’Estocolm i confiant amb que el pla estratègic estarà ja molt més avançat i les idees més clares, la pròxima cita internacional viquimedista d’aquestes característiques tindrà lloc l’estiu vinent a Bangkok. Serà el primer cop que el sud-est asiàtic acollirà una edició de Wikimania i, per la seva rellevància demogràfica i diversitat cultural, ètnica i lingüística, sembla particularment adequat que siqui aquesta regió geogràfica la que prengui el merescut relleu de la Wikimania. Ben mirat, que el futur del moviment viquimedista es pugui continuar escrivint en un indret que fins ara no ha tingut el protagonisme que es mereixia, és parlar de la reducció de la desigualtat, d’aliances i de consecució de societats més justes. Va de desenvolupament sostenible.

Cerimònia de cloenda, Wikimania a Estocolm, 2019. Imatge: CC BY SA Ferran Cornellà, via Wikimedia Commons

Text: Ferran Cornellà

L’associació de voluntaris i sense ànim de lucre que promou la Viquipèdia en català dóna una nova vida enciclopèdica i contextualitzada a més de 21.500 fitxers sobre patrimoni i indrets catalans que es troben en domini públic.

La Viquipèdia en català ha arribat a una altra fita: la inclusió de contingut multimèdia de les darreries del segle XIX i principis del segle XX sobre patrimoni, paisatges i vida de Catalunya i d’altres parts d’Europa. Els voluntaris d’Amical Wikimedia, l’associació oficial i sense ànim de lucre que promou la Viquipèdia en català i la llengua i cultura catalanes a la xarxa, han gestionat el bolcatge de 21.666 imatges d’entre els anys 1880 i 1930 que es trobaven emmagatzemades en domini públic a la Memòria Digital de Catalunya (gestionada pel Departament de Cultura de la Generalitat) al repositori Wikimedia Commons -que nodreix de material multimèdia a tots els projectes Wikimedia, entre els quals les 300 versions lingüístiques de la Viquipèdia.

Liderat pels voluntaris Carles Paredes i Isidre Sunyé, aquest viquiprojecte ha consistit en la càrrega massiva, classificació i revisió d’aquests milers de reproduccions de  sobre placa de vidre a Wikimedia Commons. Després, s’ha connectat aquestes imatges a les categories de municipis, obres patrimonials i indrets geogràfics ja existents. Aquestes reproduccions també es troben classificades segons dècada i fotògraf. En la majoria de casos, s’han conservat les metadades de la Memòria Digital de Catalunya. Tot i això, els voluntaris també han esmenat errors en centenars de descripcions, que es remetran al repositori original perquè puguin ser esmenats.

Posteriorment, i gràcies a un concurs d’edició organitzat per la pròpia Amical Wikimedia, fins a una quinzena de participants han col·laborat en la minuciosa tasca de distribuir i assignar aquestes imatges als articles corresponents de la Viquipèdia en català. En total, 663 fotografies han passat a il·lustrar articles que fins al moment estaven orfes d’imatges o que no disposaven d’una contextualització gràfica del passat. En són exemples edificis o símbols desapareguts o canviats com la masia de Can Codina de Sant Joan Despí, la Casa de la Coromina de la Vall de Bianya, la Puda de Montserrat o el Pi de les Tres Branques, esglésies i monestirs d’arreu del territori catalanoparlant com ara el monestir de Santa Maria de Poblet o la Seu Vella de Lleida, així com múltiples creus de terme com la de Belltall, la del Pal de Castellbò o la de Can Grau de Begues.

És especialment rellevant el mapeig dels Pirineus i de la Vall d’Aran, de la qual se n’han il·lustrat prop d’un centenar d’articles amb imatges històriques sobre indrets geogràfics, edificis històrics i nuclis de població. Ha estat el territori cobert més exhaustivament, amb diversos exemples com l’Hospital de Sant Nicolau dels Pontells, l’estany Gento, Port de Vielha, l’església de Sant Miquèu de Vielha e Mijaran o Era Mòla de Baguergue. A més a més, alguns articles de les Illes Balears, l’Aragó o el País Valencià també han vist il·lustrades les seves explicacions, i fins i tot altres d’arreu del món com ara l’illa de Hinnøya o el municipi noruec de Hammerfest amb fotografies d’expedicions històriques.

Els participants també han complementat amb imatges fins a una cinquantena d’articles en castellà, anglès, francès, alemany, portuguès i cebuà. A fi de facilitar la seva difusió entre altres versions idiomàtiques de la Viquipèdia, prop de 200 d’aquestes imatges i les seves descripcions s’han introduït a la base de dades lliure Wikidata -a partir de la qual altres idiomes de la Viquipèdia poden “absorbir” directament aquestes imatges i la informació que les acompanya a les infotaules, les fitxes tècniques que acompanyen molts dels dels articles.

Aquest projecte és un pas més en l’acord de col·laboració institucional entre Amical Wikimedia i la Generalitat de Catalunya, signat l’any 2018 i que pretén fomentar la creació, la reutilització i l’ús divulgatiu de continguts generats en domini públic per l’ens de govern, així com afavorir la transferència de coneixement cultural cap a la Viquipèdia en català i en altres llengües.