Així com a l’entrada anterior el progrés fet era notable, les dues darreres setmanes no han estat massa productives. El repte que tenia era aconseguir fer aparèxier un diàleg després de clicar un enllaç, i malgrat que sembla senzill, el funcionament que hi ha darrere és força complex. Existeixen diferents classes de diàleg, i com que el que havia de carregar era especialment complex, no funcionava tal com apareixia a la documentació.
Entre la manca de documentació i el fet que el meu mentor va tenir problemes de disponibilitat, em vaig quedar força aturat, buscant altres exemples sense arribar a bon port.
Finalment, després de més d’una setmana, el meu mentor ha preferit que arreglés part del codi existent abans de posar-me amb el diàleg. El que cal solucionar és l’anomenat linting, errors estètics del codi que cal esmenar per tal d’unificar el format de tot el codi existent. Així és com he passat els darrers dies.
El Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH) ha decidit fer un gran pas a l’hora de donar prioritat al nostre cas, tot assenyalant-ne la importància pública que té i reforçant la nostra esperança que una decisió final podria crear un nou precedent sobre com es comparteix la informació en línia i com actuen els estats que intenten limitar el lliure intercanvi d’informació.
Ahir la Fundació Wikimedia i totes les organitzacions que en formen part -inclosa Amical Wikimedia- vam rebre una molt bona notícia: el Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH) ha comunicat al govern turc el cas presentat per aixecar el bloqueig de la Viquipèdia a aquest país. A més a més, li ha donat prioritat només dos mesos després que el cas fos declarat. El tribunal només dona la condició de prioritaris als casos més importants, seriosos i urgents, cosa que mostra l’impacte crític que aquest assumpte podria tenir en la contenció de la censura governamental a internet.
Fa dos anys el govern turc va bloquejar la Viquipèdia. Creiem que l’accés lliure al coneixement i la llibertat d’expressió són drets humans fonamentals, i en bloquejar la Viquipèdia, el govern turc va violar els drets de tots els residents del país. Després d’extensius debats amb el govern turc i de portar la nostra petició als tribunals turcs, no ens va quedar altra opció que portar-la al TEDH.
La nova condició que el tribunal ha atorgat al nostre cas és important per diverses raons. En qualificar el nostre cas de prioritari, segurament es resoldrà més ràpid que el que seria normal. Els casos presentats al TEDH a vegades han d’esperar mesos o fins i tot anys per arribar on ara som. El govern de Turquia té fins a finals d’octubre per presentar les seves observacions sobre el cas al tribunal. Esperem que aquest cas ratificarà els drets fonamentals de les persones a la llibertat d’expressió. Per altra banda, aquest cas també podria ajudar a establir un precedent quant a decisions futures pel que fa a governs que limiten l’accés a la informació, i arriba just en un moment en què hem pogut observar un augment de la censura a internet per part de diversos governs a nivell global.
Per què és important?
La Viquipèdia és escrita per i per a persones de tot el món. És una font de coneixement completament lliure i gratuïta, i qualsevol persona al món hauria de ser lliure de contribuir-hi coneixement. De la mateixa manera, tothom hauria de ser lliure de llegir-ne les pàgines i aprendre més sobre el món que els envolta. Però no tothom pot fer-ho. I quan la Viquipèdia i altres fonts de coneixement lliure es censuren i bloquegen en algunes parts del món, tots en patim les conseqüències. La gent vivint a les àrees afectades perden accés a una de les meravelles del món modern i són obligades a renunciar a milions temes que podrien inspirar innovació i creació. La resta del món perd les perspectives de les persones d’aquests llocs —les seves històries, cultures, i fonts úniques de coneixement creades i mantingudes al llarg de mil·lennis.
Les persones es mereixen l’oportunitat de descobrir per elles mateixes dades sobre el món on viuen. Es mereixen la possibilitat de retornar el favor i contribuir la seva perspectiva i visió del món al coneixement digital comú que tots compartim. Quan qualsevol coneixement lliure es censura, tots en sortim perdent.
Així doncs, instem el govern turc a desbloquejar la Viquipèdia i permetre que els habitants de Turquia i de qualsevol altra part del món puguin, de nou, compartir i participar al coneixement lliure en aquest territori. Si creus en la nostra causa, aquí tens dues coses que pots fer:
Utilitza les etiquetes de Twitter #WeMissTurkey i #UnblockWikipedia perquè tothom sàpiga que dones suport als esforços per desbloquejar la Viquipèdia a Turquia.
Per consultar la declaració formal de la Fundació Wikimedia sobre la decisió del TEDH per accelerar el nostre cas legal, vegeu la nota de premsa original en anglès.
El primer cap de setmana de juny es van reunir a Brussel·les prop de 20 persones representants de les diferents organitzacions afiliades a la Fundació Wikimedia a la Unió Europea per a discutir i establir mesures conjuntes d’incidència política per a defensar i promocionar el treball i els valors del moviment Wikimedia. Aquesta va ser la sisena edició de l’esdeveniment, de periodicitat anual, que va coincidir amb la recent aprovació de la criticada nova directiva de copyright de la UE, fet que havia deixat un regust amarg entre viquimedistes i activistes per una Internet lliure.
Bengt Oberger, Wikimedia Commons (CC-BY-SA 4.0)
Una de les activitats centrals durant l’esdeveniment va ser un joc de rol on es va exemplificar el procés de creació, aprovació i consecució de les noves directives. Es partia d’una proposta inicial de la Comissió Europea que es passa a un debat i modificació posterior, on participen el Parlament Europeu i el Consell d’Europa. Precisament, durant aquests estadis és on actuen els grups de lobby i activistes per a influir en la redacció final de les propostes. Si després de l’anar i venir no hi ha acord entre Parlament i Consell, la Comissió assumeix la mediació per a fer-ho possible mitjançant un trilog (o diàleg a tres bandes). Al final, en resulta un text que serà votat pel Parlament, per a després ser ratificat pel Consell. Mesos o anys després, la directiva que s’aprova ha de traslladar-se mitjançant la modificació i adaptació de diferents lleis en cadascun dels estats membres.
Després de compartir experiències sobre les campanyes que es van organitzar abans de l’aprovació de la directiva, la totalitat de participants vam coincidir que per a aconseguir guanyar suport social és vital comptar amb aliats amb els quals compartim objectius, si més no, pel que fa als drets digitals i a la llibertat d’accés a la informació.
Hem esbossat un pla de treball conjunt, entre Amical Wikimedia i Wikimedia Espanya, per a abordar futures accions relacionades amb aquesta transposició. Això passa per la cerca d’entitats amb què col·laborar, contactes amb partits polítics i grups parlamentaris, elaboració de propostes, etc.
En aquest procés d’adaptació a cada estat membre, centrant-nos per exemple en la recentment aprovada directiva de copyright, un dels reptes seria minimitzar aquells aspectes més lesius que s’hagin introduït en el text i evitar que poguessin afectar excepcions ja existents en les lleis estatals, més favorables als valors del coneixement lliure, com per l’exemple en l’àmbit de contingut educatiu en alguns estats membres. D’altra banda, al contrari, aquelles inclusions que resultessin en millores substancials respecte a la legislació estatal actual, haurien de ser promogudes, com pogués ser el cas de les llicències col·lectives d’obres d’arxius o museus.
Igualment, encara que la directiva no ho contempli, quan estratègicament convingui, pot aprofitar-se l’ocasió d’aquesta translació a les lleis estatals per a denunciar certes problemàtiques, com és el cas de la falta de llibertat de panorama en certs estats membres, notablement França i Itàlia, respecte als seus veïns.
Bengt Oberger, Wikimedia Commons (CC-BY-SA 4.0)
La discrepància entre les diferents lleis estatals i les directives europees originàries a les quals s’havien d’adaptar pot veure’s, per exemple, en el lloc web https://copyrightexceptions.eu per al cas concret de l’encara anterior directiva de copyright.
Més enllà del debat sobre allò que caldria definir-se com a terrorisme, odi o violència, existeix el temor que alguns estats membres puguin fer servir aquest marc legal per a justificar la censura en Internet i, el que és pitjor, que proveïdors de contingut d’Internet que operen internacionalment puguin adoptar el criteri local més restrictiu i al final acabin censurant preventivament contingut legítim. Aquest últim cas seria una circumstància similar als filtres de pujada discutits en la recent directiva de copyright.
En la mateixa línia, també es va aprovar recentment una actualització de la directiva existent sobre la reutilització de dades des d’institucions públiques que, més enllà d’alguns punts qüestionables, és considerada per la majoria de defensors de les dades obertes com un pas positiu. D’altra banda, en l’àmbit de l’accés obert en la publicació acadèmica, el Pla S, impulsat per la Comissió Europea i de la mà de l’associació Science Europe, està prosseguint el seu camí, marcant entre les seves recomanacions que aquells articles que rebin finançament europeu hagin de publicar-se sota llicència CC-BY (o CC-BY-SA o CC0 en defecte d’això), fent-los llavors plenament compatibles amb la Viquipèdia, i reduint la confusió que es genera en importar en projectes Wikimedia l’ús de llicències CC no comercials (per tant, no compatibles). Finalment, ja en l’horitzó, l’any que ve possiblement, es preveu que es començarà a debatre una nova directiva sobre comerç electrònic. Aquesta legislació podria incorporar consideracions d’infraestructura i, per tant, no cal descartar que pogués afectar aspectes d’hostatge de la Viquipèdia i dels seus projectes germans.
Elena Sanz (Secretària de Wikimedia Espanya), Toni Hermoso (President d’Amical Wikimedia)
Fa un parell de setmanes vaig parlar que calia decidir des d’on apareixeria l’avís de traducció d’imatges. Finalment, amb el meu mentor vam optar per reciclar el codi de l’editor visual, però fent les modificacions necessàries només per l’eina de traducció de contingut.
Des de llavors, he estat treballant en el menú que apareix a la dreta. D’una banda, en el disseny, seguint la tasca que hi ha a Phabricator, i de l’altra, en quan apareixeria el menú. Pel que fa al disseny, va ser relativament senzill, especialment gràcies a la llibreria OOUI, que facilita l’ús d’icones i altres elements normalitzats.
El gruix de la feina va ser programar quan havia d’aparèixer aquest menú. L’eina de traducció d’imatges només permet traduir fitxers vectorials (es veu que hi ha una enciclopèdia en línia amb informació al respecte). Normalment no veiem els fitxers vectorials directament, sinó que en veiem versions rasteritzades, és a dir, amb píxels. Ara bé, si accedim al fitxer vectorial, veurem que està descrit a través d’etiquetes HTML com ara <path>, <rect> o <text>, entre altres. L’eina de traducció d’imatges detecta precisament aquestes etiquetes <text>, i te les deixa modificar. Així doncs, el que calia fer era que el diàleg de la dreta aparegués si el fitxer tenia aquest tag.
Dit de paraula, sembla relativament senzill, però a l’hora de programar-ho calia enllaçar crides a una API, vigilant amb les limitacions de sincronicitat del Javascript, el llenguatge en què treballo amb el projecte. Tot plegat em va portar força maldecaps, però la detecció ja funciona perfectament.
La imatge no conté etiquetes <text>, així que no hi apareix el menú
Com que es tracta d’un fitxer traduïble, s’hi afegeix un menú desplegable
Ens complau comunicar-vos que a partir d’avui l’Esther Solé i Martí és la nova coordinadora de projectes de l’Associació Amical Wikimedia. Després d’un rigorós procés de selecció entre els diferents candidats, i amb la màxima transparència i participació possible de la nostra comunitat de membres, el comitè de selecció de l’entitat ha optat per ella pel fet de comptar amb un profund coneixement de la comunitat com a voluntària, l’experiència en l’edició a diferents projectes germans Wikimedia a part de la pròpia Viquipèdia, així com la seva capacitat de discurs en pro del coneixement i la tecnologia lliures en llengua catalana i a través del foment del voluntariat.
La seva implicació en el sector GLAM (acrònim anglès de «Galleries, Libraries, Archives, and Museums»)
és més que consolidada tant a nivell professional com a nivell
d’activisme cultural. Ha exercit com a documentalista i comissària
d’exposicions al Museu de Lleida, al Museu Comarcal de l’Urgell-Tàrrega i
al Museu d’Art Jaume Morera entre d’altres, a banda d’haver participat
en estudis públics acadèmics sobre modernisme. En aquest mateix àmbit,
com a voluntària d’Amical ha participat en desenes de tallers d’edició,
seminaris, conferències internacionals i viquiprojectes de diferent
abast on la cultura i pràctica viquipedista han estat l’eix central.
En paral·lel a la seva nova posició com coordinadora de projectes
de l’associació, l’Esther Solé continuarà exercint la seva tasca de
docent acadèmica a la Universitat de Lleida. També en el sentit educatiu
ja ha demostrat prèviament solvència com a voluntària, atès que ha dut a
terme diverses iniciatives d’introducció al coneixement lliure, la
Viquipèdia i els seus projectes germans en espais d’educació secundària i
actualment integra activitats d’edició a la Viquipèdia a les seves
assignatures d’ensenyament superior —durant les quals l’alumnat crea i
millora articles enciclopèdics sobre art català i arquitectura d’època
contemporània.
L’engranatge final al nou Pla Estratègic 2019-2024
La
incorporació laboral de l’Esther Solé a l’organigrama i activitat
d’Amical Wikimedia se circumscriu en el marc del recentment aprovat Pla Estratègic 2019-2024,
elaborat de manera participativa durant el primer semestre de 2019 per
la comunitat de l’associació i amb el suport i interacció de la
comunitat viquimedista en català.
El document final d’aquest pla estableix l’horitzó d’Amical durant els cinc anys vinents i té en compte la incertesa pel que fa a l’exponencialitat en el desenvolupament de l’era digital i l’accés al coneixement en línia. Està estructurat en 5 eixos fonamentals: Comunitat, Comunicació, Contingut, Accessibilitat i Lectures. Entre les diverses mesures centrades al llarg de cada eix, hi destaquen el reforçament de discurs pel que fa a la sobirania digital i el coneixement lliure en català, el rol de la comunitat Wikimedia en català en el panorama internacional, l’estimulació de les noves generacions i perfils femenins en el voluntariat viquipedista, l’augment de lectures distribuït a tot el territori de parla catalana, el creixement de projectes educatius en l’àmbit de la secundària i l’estabilització institucional en l’àmbit universitari, però també el creixement dels projectes germans Wikimedia en quantitat i el de la Viquipèdia en articles de qualitat i accessibilitat d’infraestructura.
Xavier Dengra (CC BY-SA 4.0, Wikimedia Commons)
La tasca de l’Esther pren el relleu de la que l’Àlex Hinojo va
exercir a l’entitat entre els anys 2012 i 2018. Esdevindrà un nou pal de
paller en la interacció amb la comunitat i en la coordinació dels nous
projectes de l’entitat. Per una banda, donarà el suport necessari per
engrescar i empoderar els voluntaris i les institucions per tal de fer
possible que —mitjançant actes, esdeveniments i col·laboracions— el
coneixement lliure en català pugui esdevenir cada dia més central en la
nostra societat, en formes que no siguin purament enciclopèdiques i amb
abast global. Per l’altra, i tot seguint amb el plantejament estratègic i
els plans d’activitats anuals de l’associació, estimularà que tant
l’edició com la lectura dels projectes Wikimedia en català esdevinguin
cada cop més normalitzades i adaptades als territoris on n’és pròpia la
llengua i més enllà.
Si voleu desenvolupar cap col·laboració amb l’entitat, podeu posar-vos-hi en contacte a través del correu coordinacio@wikimedia.cat.
Volem també aprofitar aquesta publicació per agrair a totes les
persones que ha participat voluntàriament en el comitè de selecció, de
la mateixa manera que a tots els candidats que van decidir participar de
l’oferta laboral.
