#1lib1ref 2018

La Viquipèdia sempre ha estat en el punt de mira per una cosa: la manca de fiabilitat. Cada vegada que em fan una entrevista, sempre em pregunten el mateix: La Viquipèdia…és fiable? Jo, tirant de les meves plantilles de resposta, sempre contesto: Res és fiable per sí mateix. És la gent que se’n refia de les coses i dels altres. Jo no em refio del meu peixater i en canvi sí del meu fruiter. Que una cosa estigui publicada en paper o en digital no significa que sigui certa. Tots tenim la nostra veritat. La Viquipèdia només evidencia aquest fet i -en el seu avís general, informa clarament que no dóna cap garantia de validesa. En el fons, no fa res més que seguir el mètode científic. No dóna res per cert ni per definitiu. Ho qüestiona tot, fins i tot els seus propis articles i els seus col·laboradors. Els articles de la Viquipèdia no diuen “això és cert” sinó que diuen “això és el que els voluntaris en aquesta llengua han sigut capaços de compilar fins ara”. I sempre basant-se en fonts alienes. En publicacions. En revistes especialitzades. En premsa. És el que els viquipedistes anomenem referències.

Els viquipedistes no som creadors de coneixement, sinó gestors del coneixement. Recollim informació publicada, la sintetitzem, la contrastem, la posem a disposició del públic i demanem que ens la critiquin, la millorin, l’arreglin, l’actualitzin. Anem amb l’acceptació de l’error per davant, i demanem ajuda.

En un escenari on els termes de moda són “post-veritat“, o “fake news“, on pescar clics sembla més important que validar el contingut que es publica, el model de la Viquipèdia esdevé de referència: Citar la font. Els periodistes no estan obligats a citar les seves fonts. Els viquipedistes sí. No es tracta tant de validar la informació, sinó de verificar la traçabilitat de la mateixa. No et dic pas que sigui cert. Et dic d’on ho he tret. I et demano que m’ajudis a millorar-ho. Com més fonts i més diverses, millor serà un article. Ets tu amb el teu esperit crític qui hauràs de decidir si et creus o no tota o part de la informació llegida.

La feina però, no s’acaba mai. Hi ha milers d’articles a la Viquipèdia en català que necessiten fonts bibliogràfiques. Històricament, els bibliotecaris han facilitat l’accés a la informació a la ciutadania. És per això que, coincidint amb l’aniversari de la popular enciclopèdia en línia, demanem que ens regalin una referència. Imagineu un món on cada bibliotecari afegís una referència bibliogràfica a Viquipèdia? Benvinguts a una nova edició de #1lib1ref.

Durant el 2017 hem anat a PESCAR!

Durant tot el 2017 hem dut a terme el concurs PESCAR  on hem intentat fer articles relacionats amb la Política, l’Economia, la Societat, la Cultura, l’Art i la Religió per cobrir mancances temàtiques de diferents regions i èpoques. Hem organitzat el concurs per mesos, de manera que cada trenta dies canviàvem el focus, avançant per la història des dels inicis de l’escriptura fins a l’actualitat.

S’han complert els objectius principals del projecte. D’una banda, s’ha pogut mantenir un concurs de llarga durada, el primer d’aquest abast a la Viquipèdia en català, i amb una participació notable: 50 usuaris han completat la llista proposada, de 432 articles, i han afegit gairebé 300 entrades extres relacionades amb cada període. La varietat de temes suggerit ha permès incrementar la diversitat geogràfica i històrica dels articles en català, un dels eixos claus del programa d’activitats d’Amical Wikimedia. Així s’ha incidit en aspectes de zones allunyades i en segles amb poca presència prèvia, alhora que es creaven articles genèrics que es podran desenvolupar a partir dels enllaços vermells que contenen.

Es va plantejar que hi hagués diversos guanyadors, alguns per eix temàtic i altres per època històrica. Aquí podeu veure la llista amb els guanyadors.

Hi ha hagut, però, alguns aspectes millorables, com ara un reglament poc precís en l’inici dels punts, que permetia que diversos usuaris tinguessin conflictes d’edició. Igualment, algunes traduccions han de ser revisades per garantir la qualitat lingüística. Un altre repte afegit era la font de les traduccions, amb massa freqüència l’anglesa o l’espanyola, per sobre d’altres versions o de collita pròpia. També es podrien haver establert mecanismes per incrementar la col·laboració dins del mateix article.

El balanç és força positiu perquè ha permès la creació de temes que d’altra forma no tindríem. L’alt seguiment ha portat a plantejar una segona edició per a l’any vinent, aquest cop centrada en el Mediterrani, amb els mateixos temes suggerits per l’acrònim. Us animareu a pescar amb nosaltres?

A la Viquipèdia també hi ha bots

Què vols dir, «que a la Viquipèdia també hi ha bots»?! Ara que aquesta eina s’ha posat de moda, i ha passat a ser un terme despectiu a la premsa, fa falta posar-la en valor més que mai. I, de passada, aclarir que un bot no és una eina amb superpoders – tot i que, de vegades, pels viquipedistes ho sigui.

La Viquipèdia és moltes coses: una comunitat, un projecte de coneixement lliure, fins i tot una esperança per la Humanitat. Però des del primer dia, la base de tot plegat és un conjunt de programes informàtics que processen dades, i en una infraestructura informàtica, els encarregats de mantenir-la sempre utilitzen petits programes per fer la feina. La Viquipèdia, com a projecte de codi obert, ha afavorit sempre l’accés a la consulta i la modificació dels articles, i no només als editors de carn i ossos: també facilita les modificacions automatitzades.

Això obre tot un nou ventall de maneres de col·laborar amb la Viquipèdia: per un afeccionat a la informàtica, és tot un caramel. Un bot és un programa informàtic que (com la majoria dels programes informàtics) duu a terme tasques repetitives que a una persona li faria mandra de fer:

  • canvis tipogràfics (per exemple, substituir ‘20km2’ per ‘20 km²’)
  • canvis ortogràfics (la típica «trovada» que ha de ser «trobada»)
  • millores en plantilles

Sempre hi ha feina per als bots: a la Viquipèdia tenim una pàgina on se’ls demanen tasques, però l’únic límit és la teva imaginació.

I això com es fa? La comunitat desenvolupa contínuament el pywikibot, que és una colla de mòduls de Python que permeten als bots accedir a tota la informació de la Viquipèdia. Qualsevol cosa que pot fer un editor (no sols modificar articles, també veure l’historial, cercar contingut, saber des d’on enllaça un article o mil coses més) es pot fer des d’un programa informàtic.

Però no cal saber programar per utilitzar bots. Una part del pywikibot és una col·lecció de programes ja fets que pot utilitzar qualsevol per a fer edicions massives.

La varietat de coses que es poden fer amb un bot ha despertat sempre l’interès dels viquipedistes. Però és una cosa que fa respecte. Com amb tantes altres coses, el més difícil és començar: cal instal·lar-se programari, cal saber on trobar la documentació, cal crear un usuari nou, … Sovint la comunitat ha organitzat tallers de bots, però és complicada la gestió del temps: quan has explicat les capacitats bàsiques i la instal·lació, ja has de plegar.

Quan em van proposar de muntar el taller de bots de la Viquitrobada 2017, vaig tenir clar que no podria explicar tot el que tenia al pap. Però em vaig proposar que, com a mínim, deixaria una presentació on tenir tota junta la informació necessària per fer bots, amb enllaços a la documentació que moltes vegades costa de trobar.

El dia de la Viquitrobada, se’m va acabar el temps fins i tot abans no m’esperava. Havia preparat 43 diapositives, i quan anava per la 17 vam haver de plegar. Als viquipedistes interessats, els quedava seguir amb la presentació, però clar, és un tema una mica espès, val la pena que et guiïn.

Per això vaig decidir de gravar la presentació sencera en forma de vídeotutorial. El format té molts avantatges:

  • Arribem a tots els viquipedistes, també els que no van poder venir a la Viquitrobada.
  • No hi ha limitacions de temps. El màxim que pot passar és que et facis pesat, i llavors l’oient aturarà el vídeo.
  • Pots tirar enrere i tornar a escoltar algun tros que no t’hagi quedat clar, o aturar-ho per provar-ho tu.
  • I per fer preguntes al ponent, sempre li pots deixar un missatge a la seva pàgina de discussió.

Si us interessa el tema, podeu seguir la sèrie de cinc vídeos a Commons:

  1. commons:File:Taller_de_bots-_instal·lació_i_primers_passos.webm
  2. commons:File:Taller_de_bots-_programació_bàsica_del_bot.webm
  3. commons:File:Taller_de_bots-_expressions_regulars.web
  4. commons:File:Taller de bots- consultes a wikidata.webm
  5. commons:File:Taller_de_bots-_actualitzacions_de_wikidata_i_SPARQL.webm

Autor: Usuari:Joutbis

Viquidites en català arriba als 3000 articles amb “Llaç”

L’edició en català de Viquidites ha assolit les 3.000 pàgines de citacions, refranys i frases fetes amb l’entrada “Llaç”. “Els llaços d’amistats, mal romputs ni deslligats” o “Ocell de pas, posa-li el llaç” són algunes de les dites populars que recull l’entrada.

Viquidites és la col·lecció de citacions, dites populars i frases fetes lliures que tothom pot editar. És un dels projectes germans de la Viquipèdia. El projecte va començar el 27 de juny de 2003 i la versió catalana fou afegida el 23 d’agost de 2004. El primer article creat Viquidites fou Groucho Marx el 24 d’agost de 2004. Ara ja té 3.003 articles que contenen citacions cèlebres, dites populars i frases fetes, i segueix creixent regularment amb la col·laboració de tothom.

El passat mes de juny, Amical Wikimedia va organitzar la primera viquimarató de refranys al Centre de Documentació de Cultura Popular de la Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals. Per primer cop es va realitzar una viquimarató enfocada només a Viquidites, a diferència d’anteriors esdeveniments, destinats principalment a millorar articles de la Viquipèdia i que habitualment s’organitzen amb museus, biblioteques, arxius i altres institucions culturals. Va ser la primera d’aquest tipus a nivell mundial i en qualsevol llengua, i va tenir com a objectiu que els assistents introduïssin col·laborativament refranys i dites populars recollides a les obres bibliogràfiques del centre.

L’edició en català de Viquidites és la 17a amb més articles, per sota de la finesa i per sobre de la lituana. Vegeu la llista.

La Viquipèdia en català aconsegueix el repte d’arribar als 20.000 articles de dones abans del 31 de desembre

La comunitat de la Viquipèdia en català ho ha tornat a aconseguir. Aquest dilluns ha aconseguit superar el repte que s’havia autoimposat per arribar als 20.000 articles de dones abans del 31 de desembre. L’article amb el que s’ha arribat a la fita ha sigut la cantant d’òpera i actriu sueca Brita Hertzberg, que va actuar al Liceu el 1947. Ara ja en són més de 20.089. El repte va començar el juny, quan faltaven gairebé 2000 articles per assolir el repte.

Al llarg d’aquests mesos, s’han proposat diversos articles de dones de diferents professions, des d’acadèmiques, activistes, artistes, científiques, escriptores, músiques, polítiques o religioses.

Cada dimarts de 17h a 20h té lloc un espai d’edició social de Viquidones a la Universitat Pompeu Fabra per editar en un espai físic i un entorn amable.

També s’ha engegat aquest any el viquiprojecte Invents, una iniciativa per fer un pas més enllà per reduir la bretxa de gènere a la Viquipèdia: no només amb biografies de dones, sinó donant més i millor cobertures a les aportacions de la dona en la història de la humanitat.

El projecte s’ha promocionat a les xarxes amb l’etiqueta #20000dones.

#Onsónlesdones a la Viquipèdia

Sabíeu que a la Viquipèdia en català només el 15% de biografies són de dones? La comunitat vol corregir aquesta subrepresentació, tant a nivell de continguts, com de participació, com de perspectiva. En relació al biaix de contingut, un estudi fet amb sis de les grans enciclopèdies (anglès, francès, italià, castellà i rus) mostra que la presència de continguts de dones a la Viquipèdia es podria considerar fins i tot parcialment sobre-representada en comparació amb d’altres fonts clàssiques. En canvi, pel que fa al biaix estructural, es va trobar que els articles de dones tendeixen a enllaçar més a articles d’homes que a l’inrevés, el que es coneix com a Síndrome de la barrufeta, que consisteix en el fet que en el grup de persones de ficció, els membres masculins solen tenir alguna característica que els defineixi (com en els barrufets, per exemple, el filòsof, el que canta malament, el bromista, el que té mala sort, el jardiner, etc.) mentre que només hi ha un membre femení, la particularitat del qual és ser dona o noia i que no té cap altra característica especial (com en la comunitat dels barrufets, la barrufeta).

El biaix de lèxic agafa la idea del test de Finkbeiner, segons el qual una dona científica serà sovint més destacada per ser una dona que per ser una bona científica. A més, estima que les biografies de dones posen més èmfasi en aspectes relacionals, de gènere i familiars, mentre que les biografies d’homes del mateix àmbit laboral se centren en els seus èxits professionals. Per exemple, la paraula divorci és 4,4 vegades més freqüent en articles de dones que d’homes a la viquipèdia en anglès, xifra que puja fins el 4,7 i 4,8 en alemany i rus, respectivament. No disposem d’aquests estudis per a la Viquipèdia en català.

Us recomanem visitar el projecte #viquidones i sumar-vos-hi a algun dels grups d’edició social, com per exemple el que es realitza cada dimarts a la tarda a la UPF.