La Viquipèdia és una síntesi de coneixements ja publicats a altres llocs. Quan els viquipedistes actualitzem un article amb alguna informació, sempre hem d’indicar el seu origen. És el que anomenem referències bibliogràfiques. La qualitat de la Viquipèdia està directament relacionada amb el nombre i la diversitat de referències que tinguin els seus articles. Més que la veracitat de la informació, que no podem garantir, estem interessats en la traçabilitat d’aquesta. Que el lector pugui comprovar l’origen de les afirmacions fetes al projecte. Aquest és un dels aspectes clau per fer de la Viquipèdia una eina potent i respectada.

Ara bé, les fonts no són innocents, ni neutrals. Per actualitzar un article sobre política catalana podem fer servir un article d’El País i un altre del diari Ara, i tots dos serien acceptats. És precisament aquesta diversitat bibliogràfica la que pretén garantir la neutralitat, un dels cinc pilars de la popular enciclopèdia. És interessant doncs, veure quines són les fonts que es fan servir més en cada llengua.

En aquest post analitzem quins són els mitjans més citats a la Viquipèdia en català. Aquesta recerca s’ha fet en el marc d’un projecte sobre periodisme a la Residència Faber, a Olot. L’objectiu d’aquesta estada és que els residents analitzin la vigència del periodisme, i analitzar com ens afecten les noves formes de transmissió i de reproducció de la informació. Si la Viquipèdia ha esdevingut la primera font d’informació a escala mundial, mirem doncs quines fonts periodístiques fa servir.

Criteris de selecció i sistema de càlcul

• Mostra: Per fer aquest estudi es va fer servir la informació de la Viquipèdia en català a data 15 de maig de 2017.
• Criteri d’inclusió: S’ha seleccionat la llista de mitjans en català citats a l’OJD digital, els diaris en paper distribuïts als Països Catalans inclosos a l’OJD. També s’ha inclòs una petita selecció dels principals mitjans i agències d’influència global, per poder comparar.
• Referències en paper: Aquest estudi només inclou aquelles referències bibliogràfiques que enllacen a un URL oficial del mitjà. No inclou aquelles que mencionen l’edició impresa.
• Eina de càlcul: Cercador d’enllaços externs de la Viquipèdia. Des d’aquesta eina es pot veure la llista detallada d’articles que enllacen a qualsevol web. Exemple: llista d’articles que fan servir alguna notícia del diari Segre com a referència bibliogràfica.
• Recerques similars: El gener del 2015 vam publicar una recerca similar sobre la presència dels mitjans en català a la Viquipèdia.

Anàlisi

Aquesta és una recerca sobre el nombre d’enllaços cap a fonts de mitjans de comunicació. No analitza la seva temàtica ni qualitat. Com es pot observar, la llista inclou més de 150 mitjans de comunicació, que tenen una presència molt desigual a Viquipèdia. La llista permet definir algunes hipòtesis que seria interessant confirmar amb una recerca més específica. Enumero a continuació les més destacades

1. Bona salut de la premsa en català: Els viquipedistes fan servir de manera habitual els mitjans en català per a documentar els articles que editen. Seria interessant fer una recerca sobre si hi ha una relació entre aquestes fonts i temàtiques catalanes o, al contrari, si es fan servir mitjans en català per a documentar i o millorar articles sobre qualsevol temàtica. És curiós també veure el baix nombre de mencions cap a alguns dels darrers mitjans digitals sorgits, com El Nacional, El Crític o el Món, que no arriben al centenar d’enllaços.
2. Diglòssia cultural i etnocentrisme: Més enllà dels mitjans d’informació generalistes en català (Ara, VilaWeb, El Punt Avui, etc.) que estan en unes posicions destacades de la llista, és curiós veure com aquesta és liderada per dos mitjans d’influència global com poden ser el New York Times i El País. Això podria estar relacionat amb el gran nombre d’articles traduïts del castellà i de l’anglès que hi ha a la Viquipèdia en català. En traduir un article, es mantenen les referències bibliogràfiques originals, i es manté la influència cultural de les fonts originals. Per mesurar la influència del món anglosaxó i castellà en la Viquipèdia en català, podem comparar-ho amb el baix nombre de referències cap als principals mitjans francesos, italians o alemanys, per no parlar de mitjans asiàtics o africans, que han quedat fora de l’àmbit d’aquesta recerca. Per una altra banda, totes les versions idiomàtiques de Viquipèdia responen a un cert etnocentrisme, és a dir, que tenen més articles sobre la seva zona d’influència cultural que d’altres parts del món. Com és lògic, com a documentació es fan servir fonts publicades a l’entorn d’influència. Per saber-ne més, recomanem el treball de l’investigador Marc Miquel ”Identity-Based Motivation in Digital Engagement: The Influence of Community and Cultural Identity on Participation in Wikipedia” a la Universitat Pompeu Fabra.
3. La importància de la premsa local: Són molt interessants els casos del Diari de Girona i dbalears, que compten amb un nombre important d’enllaços, donant cobertura bibliogràfica principalment a temàtica local. En canvi, hi ha d’altres mitjans locals amb nul·la o poca presència a Viquipèdia. Aquesta diferència pot dependre sovint de la comunitat d’editors d’una àrea determinada, i de si el mitjà en qüestió és considerat com un mitjà rellevant per la comunitat de viquipedistes.  Per exemple, en general les revistes de govern editades pels mateixos ajuntaments no solen considerar-se fonts fiables, pel marcat biaix polític.
4. Premsa especialitzada: Destaquen especialment alguns mitjans especialitzats, com Enderrock, que serveix principalment per documentar articles sobre música. La premsa esportiva ocupa un espai força preeminent en aquesta llista. Serveix principalment per documentar les biografies dels esportistes i els resultats històrics d’esdeveniments esportius. D’altres mitjans com Crític ocupen un espai de referències de tipus nínxol, que se solen fer servir amb profunditat per ampliar un grup determinat d’articles. Per exemple, aquest article s’ha fet servir per ampliar una vintena d’epígrafs a l’enciclopèdia.
5. La importància d’una bona hemeroteca: Els viquipedistes fan servir més aquells diaris que tenen una bona hemeroteca indexada, oberta i accessible en línia, amb enllaços estables. Es pot veure clarament mirant la llista d’articles que citen El País i La Vanguardia. Es troba a faltar una hemeroteca amb els articles indexats de diaris històrics com l’Avui, per exemple. El canvi de nom dels webs d’alguns diaris pot haver afectat negativament a la presència d’enllaços cap a notícies històriques.
6. Neutralitat: La Viquipèdia cerca el “punt de vista neutral“, és a dir, intenta aconseguir que els articles no exagerin un punt de vista específic. Això requereix oferir la informació des de tots els angles possibles, presentar cada punt de vista de forma precisa, dotar de context els articles perquè els lectors comprenguin totes les visions, i no presentar cap punt de vista com “el vertader” o “el millor”. Això implica, per una banda, citar les fonts autoritzades que puguin verificar-se sempre que sigui possible, especialment en qüestions polèmiques, però, d’altra banda no significa que totes les visions han de posar-se al mateix nivell, sinó en la seva mesura justa. Veure que El Mundo i El Punt Avui tenen aproximadament el mateix nombre de referències bibliogràfiques convida a pensar que es respecta la neutralitat. Per altra banda, en aquesta diversitat de fonts seria interessant analitzar quin és el pes específic per seccions, ja que hi ha diaris amb una secció d’internacional molt més potents que d’altres. No té el mateix pes dins d’un article citar un text sobre la Guerra de Síria publicat pel Washington Post que per un diari gratuït de comarques. Els articles signats, d’investigació, solen tenir més pes en l’enciclopèdia que els textos d’agències que cobreixen l’actualitat, ja que els primers solen anar acompanyats de més informació de context, que ens permet millorar considerablement els articles corresponents.

Mitjans més citats a la Viquipèdia en català