El projecte bibliotecari #1lib1ref permet millorar 446 articles en català

Un total de 446 articles en català s’han pogut millorar gràcies al projecte #1lib1ref, impulsat amb el sector bibliotecari. A la Viquipèdia en català, hi han participat 110 usuaris. A nivell internacional, han participat un total de 981 usuaris que han millorat 3.580 pàgines.

El català, de fet, ha estat una de les llengües amb més activitat. A la Viquipèdia en anglès s’han millorat 2.328 articles; a la francòfona, 308 i a la en llengua espanyola, 154.

El projecte #1Lib1Ref (de l’anglès One Librarian, One Reference) convidava als bibliotecaris d’arreu del món a afegir fonts bibliogràfiques a la Viquipèdia. L’activitat s’emmarca dins del Viquiprojecte Bibliowikis, una iniciativa que vol apropar la Viquipèdia, els seus projectes germans a la ciutadania i als i les professionals de les biblioteques. Va començar el 2012 i ja n’hi ha més de 200 biblioteques actives

La campanya també forma part del 16è aniversari del naixement de la Viquipèdia i a nivell català ha estat promoguda per Amical Wikimedia, The Wikipedia Library, el Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya, el Col·legi Oficial de Bibliotecaris i Documentalistes de la Comunitat Valenciana, el Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya, la Xarxa de Biblioteques de Barcelona, la Xarxa de Biblioteques de la Diputació de Barcelona, la Xarxa de Biblioteques Andorranes, la Xarxa de Biblioteques Especialitzades de la Generalitat de Catalunya, la Biblioteca Nacional d’Andorra, la Biblioteca de Catalunya, la Conselleria de Participació, Transparència i Cultura del Govern Balear i Wikimedia España.

El coneixement no té fronteres

La Fundació Wikimedia té la seu als EUA, on tenim llibertats úniques que són essencials per garantir els projectes Wikimedia. Però la nostra missió és global. Instem enèrgicament l’administració dels EUA a retirar la recent ordre executiva que restringeix els viatges i la immigració d’alguns països, i que tanca les portes a molts refugiats.

Foto de la NASA, en domini públic/CC0.

Versió original

A la Fundació Wikimedia, la nostra missió neix de la convicció que tothom, a tot arreu, té alguna cosa a aportar a la nostra comprensió humana compartida. Creiem en un món que fomenta i protegeix l’intercanvi obert d’idees i d’informació, la comunitat i la cultura; on les persones de tots els països, llengües i cultures poden col·laborar lliurement sense restricció; i on la cooperació internacional duu a la comprensió comuna.

L’ordre executiva de la nova administració dels EUA sobre la immigració és un afront a aquesta visió. Impedeix l’esforç dels nostres companys i de les comunitats que treballen arreu del món per fer que el coneixement compartit i obert sigui accessible per a tothom. Quan es restringeix la nostra capacitat per unir-nos a través de fronteres, el món és més pobre.

El coneixement no té fronteres. La nostra saviesa humana col·lectiva durant molt de temps s’ha construït a través de l’intercanvi d’idees, des de la primera navegació marítima fins a la contínua exploració de l’espai exterior. Quan una societat ha ensopegat i caigut en la ignorància, altres han conservat els nostres registres i arxius, i han crescut amb ells. Al llarg dels anys obscurs d’Europa, els erudits de Bagdad van mantenir vius els escrits dels filòsofs grecs. Aquests estudis meticulosos, juntament amb els descobriments dels matemàtics perses i àrabs, van ajudar al seu torn a fer brollar el renaixement intel·lectual d’Europa.

La Viquipèdia és un exemple del que és possible quan les fronteres no obstaculitzen l’intercanvi d’idees. Avui en dia, la Viquipèdia conté més de 40 milions d’articles en gairebé 300 idiomes. Es construeix alhora per cada persona, de qualsevol continent i llengua. Es construeix a través de la col·laboració en persona i en comunitats, en trobades internacionals de persones ordinàries de tot el món. Aquests esforços col·laboratius ajuden centenars de milions de persones cada mes, obrint oportunitats de formació per a tothom.

La Fundació Wikimedia té la seu als EUA, on tenim llibertats úniques que són essencials per garantir els projectes Wikimedia. Però la nostra missió és global. Donem suport a les comunitats i projectes de tots els racons del globus. El nostre personal i els membres de la comunitat han de ser capaços de moure’s lliurement per tal de donar suport a aquest moviment global i fomentar l’intercanvi d’idees i coneixements, sense importar el seu país d’origen.

Instem enèrgicament l’administració dels EUA a retirar la recent ordre executiva que restringeix els viatges i la immigració d’alguns països, i que tanca les portes a molts refugiats. És una amenaça per a la nostra llibertat de recerca i d’intercanvi, i viola els drets fonamentals dels nostres companys, les nostres comunitats i les nostres famílies.

Malgrat que els records individuals poden ser curts, l’arc de la història és llarg, i es desplega en una progressió contínua d’obertura. A la Fundació Wikimedia, seguirem defensant els nostres valors de diàleg obert i de cooperació internacional. Allarguem la mà a tothom qui la necessita.

Katherine Maher, directora executiva
Fundació Wikimedia

Intercultur

La llengua és un dels eixos vertebradors del nostre patrimoni cultural. És per això que els amics de Wikimedia Espanya ens han convidat a col·laborar amb el concurs #intercultur, un repte per traduir articles entre les diverses llengües de l’estat espanyol, precisament amb l’objectiu de visibilitzar aquesta diversitat lingüística.

El repte consisteix aconseguir que tots els articles proporcionats en una llengua estiguen traduits a les altres. Els articles suggerits han estat proporcionats per les comunitats de viquipedistes de cada llengua, com una manera de traduir el patrimoni cultural del seu àmbit lingüístic. La competició tindrà lloc durant tot el mes de febrer i estarà basada en sistema de punts KISS: aconsegueixes punts al traduir articles a les llengües següents: Aragonès, asturià, basc, català, extremeny, gallec, occità i castellà.

També us animem a traduir els articles a d’altres llengües, ja que a l’estat es parlen centenars de llengües diferents.

Amador Álvarez: “Modernitzem les infotaules per tenir continguts més actualitzats i amb millors mapes”

L’Amador Álvarez també ha contribuït a la Viquipèdia amb moltes fotografies

L’Amador Álvarez és un viquipedista que fins ara s’havia especialitzat en crear i ampliar articles de diverses temàtiques: des d’història, passant per l’arquitectura modernista fins a la pintura gòtica. Des de fa uns mesos ha dedicat part del seu voluntariat en millorar i posar a l’avantguarda una peça clau de la Viquipèdia: les infotaules. Álvarez s’ha hagut de barallar amb milers de línies de codi per convertir les infotaules en completes taules d’informació actualitzada, contextualitzada i il·lustrada amb fotos i mapes dinàmics.

Pels que no coneguin les interioritats de la Viquipèdia, com explicaries les infotaules?

Les infotaules són aquelles peces amb una síntesi de la informació de l’article que tant ens agrada veure i tant ens costa d’omplir.

Ara la Viquipèdia en català està implementant un nou format d’infotaules. En què consisteix?

La novetat es basa en dos principis: concentrar moltes infotaules que estaven molt especialitzades en unes poques que cobreixen una especialitat determinada sense perdre cap de les funcionalitats de les quals han substituït, i obtenir bona part de la informació des de Wikidata. El principal motiu ha estat facilitar la feina dels editors i reduir la feixuga tasca de mantenir els seus continguts.

En què beneficia als lectors?

Les infotaules havien d’evolucionar, de modernitzar-se -per exemple, amb millors mapes-, però aquesta tasca representava un esforç molt gran donada la diversitat i dispersió existent, un factor dissuasiu pels editors, que es traduïa en una asimetria en la visió que tenien els lectors entre aquelles que havien evolucionat perquè algú se n’ocupava i les que no. Amb la concentració de plantilles, el manteniment és molt més simple, la visió que tenen els lectors més uniforma i amb continguts més actualitzats.

Amb Wikidata tot el coneixement està compartit entre totes les edicions de la Viquipèdia.

Què suposa la integració amb Wikidata pels editors?

Abans feia esment a la dificultat d’actualitzar les infotaules per a modernitzar-les, però encara tenia més impacte per als lectors la manca de manteniment dels continguts que mostra la infotaula. Pensem per exemple en els premis rebuts per un artista o el nom del governant d’un país o ciutat. Parlem d’una informació força volàtil que cal mantenir constantment. És cert que els articles que parlen del nostre entorn cultural o de les nostres ciutats comptant amb editors que els monitoritzen i tenen cura d’ells, però no passa el mateix amb àmbits més remots per nosaltres. Doncs bé, aquests entorns “remots”, no ho són pels editors -de qualsevol viquipèdia-  que hi viu allà o hi té alguna relació. Ara, gràcies a Wikidata tot aquest coneixement està compartit entre totes les edicions de la Viquipèdia i li estem traient un bon profit mitjançant la incorporació automàtica d’aquestes dades sense que ningú ho hagi de fer, cas a cas, cada vegada que alguna cosa canvia.

Quin paper hi juga OpenStreetMaps?

Quan vam començar la informació cartogràfica de què disposaven les infotaules era extensa. Vull dir que tots els mapes de la segmentació del territori: països, regions, etc. s’havien anat creant al llarg dels anys. Ara bé, les seves funcionalitats estaven lluny del que tots estem acostumats a tenir accessible als nostres mòbils i a Internet. Quan vam abordar la representació en el territori d’elements arquitectònics (edificis, museus, biblioteques, etc.) i d’indrets naturals com coves, jaciments o muntanyes, la precisió de la grafia disponible era insuficient. Llavors vam començar a explorar altres opcions. A Wikivoyages, un projecte germà del què no hi ha versió en català, tenien un sistema cartogràfic molt sofisticat a causa dels requeriments d’una plataforma de viatges. No ens encaixava massa com estava resolt ni era adient per una viquipèdia pel seu alt consum de recursos, però si ens satisfeia que fes servir OpenStreetMap com a motor de la cartografia. A partir d’aquí -i després d’unes primeres versions, correctes, però que no satisfeien als lectors- vam optar per fer una adaptació de les eines que permeten utilitzar les diferents funcions cartogràfiques i que donen els resultats que avui podeu veure a molts articles.

En cap viquipèdia s’ha renovat la forma d’abordar el concepte de “infotaula” amb les possibilitats actuals de la plataforma.

S’havia desenvolupat a altres viquipèdies?

A l’edició castellana hi ha alguna infotaula que recupera dades de Wikidata. Especialment la que representa persones és força completa. També a la versió anglesa algunes infotaules científiques, com la Infobox gene, es construeixen exclusivament basades amb Wikidata. Però en cap dels dos casos s’ha tractat com una activitat sistemàtica de renovació de la forma d’abordar el concepte de infotaula amb les possibilitats actuals de la plataforma. Recentment des de l’edició en euskera ens han contactat per a seguir el nostre model i ja han començat a fer les primeres proves.

Quina arriba a ser la complexitat per desenvolupar les noves infotaules?

Són més complexes que les seves predecessores, perquè fan moltes accions de forma automàtica. Abans una infotaula era com un formulari electrònic. La feina de construir-la se centrava principalment en donar-li el format en què es mostrarien les dades. Però els continguts, no eren cosa de la infotaula, sinó dels editors dels articles que la feien servir. Ara, a la construcció s’ha de tenir cura del format, però també s’han de construir els accessos a Wikidata que s’han d’harmonitzar amb els paràmetres manuals “de tota la vida” que permeten modificar qualsevol contingut si no ens convenç el que hi ha a Wikidata. Destaco aquesta característica, perquè no està previst a les versions abans esmentades d’altres viquipèdia. Aquí es compleix la màxima que “com més fàcil sigui per l’usuari final, més complex és per al desenvolupador”.

El projecte per les noves infotaules s’està fent progressivament. Què s’ha fet fins ara i quina feina queda per fer en el futur?

La prioritat ha estat la concentració en “plantilles base”, tot i que al llarg dels més de dos anys que fa que vam començar, s’han abordat casos singulars de plantilles que eren noves i pagava la pena fer-les bé d’entrada en comptes d’haver de repescar-les posteriorment. Tenim plantilles base per a Persones (actualment en procés d’ampliació), Organitzacions (empreses, entitats i activitats), Indrets (qualsevol accident de geografia física i alguns altres com rutes o jaciments), Edificis (en un sentit ampli del terme: patrimoni, estadis, esglésies, etc.), Esdeveniment (fets singulars, accidents, atemptats, però també organitzacions, festes, etc.), Obres artístiques d’arts plàstiques i també dramàtiques, en total una vintena que abasta un 60-70% dels continguts. La propera feina, ja en marxa, és abordar la infotaula de geografia política, un dels projectes més delicat perquè són moltes – unes 130-140 plantilles- que afecten uns 100.000 articles. També hem començat a estudiar el bloc dedicat al món dels esports. Aquí hi ha una barreja entre elements ja resolts o que haurien d’incloure’s a les ja construïdes: clubs via Organitzacions, esportistes via Persones, etc. però altres temes no han estat encara abordats com els campionats, concursos, etc.

#1lib1ref

La Viquipèdia sempre ha estat en el punt de mira per una cosa: la manca de fiabilitat. Cada vegada que em fan una entrevista, sempre em pregunten el mateix: La Viquipèdia…és fiable? Jo, tirant de les meves plantilles de resposta, sempre contesto: Res és fiable per sí mateix. És la gent que se’n refia de les coses i dels altres. Jo no em refio del meu peixater i en canvi sí del meu fruiter. Que una cosa estigui publicada en paper o en digital no significa que sigui certa. Tots tenim la nostra veritat. La Viquipèdia només evidencia aquest fet i -en el seu avís general, informa clarament que no dóna cap garantia de validesa. En el fons, no fa res més que seguir el mètode científic. No dóna res per cert ni per definitiu. Ho qüestiona tot, fins i tot els seus propis articles i els seus col·laboradors. Els articles de la Viquipèdia no diuen “això és cert” sinó que diuen “això és el que els voluntaris en aquesta llengua han sigut capaços de compilar fins ara”. I sempre basant-se en fonts alienes. En publicacions. En revistes especialitzades. En premsa. És el que els viquipedistes anomenem referències.

Els viquipedistes no som creadors de coneixement, sinó gestors del coneixement. Recollim informació publicada, la sintetitzem, la contrastem, la posem a disposició del públic i demanem que ens la critiquin, la millorin, l’arreglin, l’actualitzin. Anem amb l’acceptació de l’error per davant, i demanem ajuda.

En un escenari on els termes de moda són “post-veritat“, o “fake news“, on pescar clics sembla més important que validar el contingut que es publica, el model de la Viquipèdia esdevé de referència: Citar la font. Els periodistes no estan obligats a citar les seves fonts. Els viquipedistes sí. No es tracta tant de validar la informació, sinó de verificar la traçabilitat de la mateixa. No et dic pas que sigui cert. Et dic d’on ho he tret. I et demano que m’ajudis a millorar-ho. Com més fonts i més diverses, millor serà un article. Ets tu amb el teu esperit crític qui hauràs de decidir si et creus o no tota o part de la informació llegida.

La feina però, no s’acaba mai. Hi ha milers d’articles a la Viquipèdia en català que necessiten fonts bibliogràfiques. Històricament, els bibliotecaris han facilitat l’accés a la informació a la ciutadania. És per això que, coincidint amb l’aniversari de la popular enciclopèdia en línia, demanem que ens regalin una referència. Imagineu un món on cada bibliotecari afegís una referència bibliogràfica a Viquipèdia? Benvinguts a #1lib1ref.

Nota: Text publicat originalment aquí.