Intercultur

La llengua és un dels eixos vertebradors del nostre patrimoni cultural. És per això que els amics de Wikimedia Espanya ens han convidat a col·laborar amb el concurs #intercultur, un repte per traduir articles entre les diverses llengües de l’estat espanyol, precisament amb l’objectiu de visibilitzar aquesta diversitat lingüística.

El repte consisteix aconseguir que tots els articles proporcionats en una llengua estiguen traduits a les altres. Els articles suggerits han estat proporcionats per les comunitats de viquipedistes de cada llengua, com una manera de traduir el patrimoni cultural del seu àmbit lingüístic. La competició tindrà lloc durant tot el mes de febrer i estarà basada en sistema de punts KISS: aconsegueixes punts al traduir articles a les llengües següents: Aragonès, asturià, basc, català, extremeny, gallec, occità i castellà.

També us animem a traduir els articles a d’altres llengües, ja que a l’estat es parlen centenars de llengües diferents.

Amador Álvarez: “Modernitzem les infotaules per tenir continguts més actualitzats i amb millors mapes”

L’Amador Álvarez també ha contribuït a la Viquipèdia amb moltes fotografies

L’Amador Álvarez és un viquipedista que fins ara s’havia especialitzat en crear i ampliar articles de diverses temàtiques: des d’història, passant per l’arquitectura modernista fins a la pintura gòtica. Des de fa uns mesos ha dedicat part del seu voluntariat en millorar i posar a l’avantguarda una peça clau de la Viquipèdia: les infotaules. Álvarez s’ha hagut de barallar amb milers de línies de codi per convertir les infotaules en completes taules d’informació actualitzada, contextualitzada i il·lustrada amb fotos i mapes dinàmics.

Pels que no coneguin les interioritats de la Viquipèdia, com explicaries les infotaules?

Les infotaules són aquelles peces amb una síntesi de la informació de l’article que tant ens agrada veure i tant ens costa d’omplir.

Ara la Viquipèdia en català està implementant un nou format d’infotaules. En què consisteix?

La novetat es basa en dos principis: concentrar moltes infotaules que estaven molt especialitzades en unes poques que cobreixen una especialitat determinada sense perdre cap de les funcionalitats de les quals han substituït, i obtenir bona part de la informació des de Wikidata. El principal motiu ha estat facilitar la feina dels editors i reduir la feixuga tasca de mantenir els seus continguts.

En què beneficia als lectors?

Les infotaules havien d’evolucionar, de modernitzar-se -per exemple, amb millors mapes-, però aquesta tasca representava un esforç molt gran donada la diversitat i dispersió existent, un factor dissuasiu pels editors, que es traduïa en una asimetria en la visió que tenien els lectors entre aquelles que havien evolucionat perquè algú se n’ocupava i les que no. Amb la concentració de plantilles, el manteniment és molt més simple, la visió que tenen els lectors més uniforma i amb continguts més actualitzats.

Amb Wikidata tot el coneixement està compartit entre totes les edicions de la Viquipèdia.

Què suposa la integració amb Wikidata pels editors?

Abans feia esment a la dificultat d’actualitzar les infotaules per a modernitzar-les, però encara tenia més impacte per als lectors la manca de manteniment dels continguts que mostra la infotaula. Pensem per exemple en els premis rebuts per un artista o el nom del governant d’un país o ciutat. Parlem d’una informació força volàtil que cal mantenir constantment. És cert que els articles que parlen del nostre entorn cultural o de les nostres ciutats comptant amb editors que els monitoritzen i tenen cura d’ells, però no passa el mateix amb àmbits més remots per nosaltres. Doncs bé, aquests entorns “remots”, no ho són pels editors -de qualsevol viquipèdia-  que hi viu allà o hi té alguna relació. Ara, gràcies a Wikidata tot aquest coneixement està compartit entre totes les edicions de la Viquipèdia i li estem traient un bon profit mitjançant la incorporació automàtica d’aquestes dades sense que ningú ho hagi de fer, cas a cas, cada vegada que alguna cosa canvia.

Quin paper hi juga OpenStreetMaps?

Quan vam començar la informació cartogràfica de què disposaven les infotaules era extensa. Vull dir que tots els mapes de la segmentació del territori: països, regions, etc. s’havien anat creant al llarg dels anys. Ara bé, les seves funcionalitats estaven lluny del que tots estem acostumats a tenir accessible als nostres mòbils i a Internet. Quan vam abordar la representació en el territori d’elements arquitectònics (edificis, museus, biblioteques, etc.) i d’indrets naturals com coves, jaciments o muntanyes, la precisió de la grafia disponible era insuficient. Llavors vam començar a explorar altres opcions. A Wikivoyages, un projecte germà del què no hi ha versió en català, tenien un sistema cartogràfic molt sofisticat a causa dels requeriments d’una plataforma de viatges. No ens encaixava massa com estava resolt ni era adient per una viquipèdia pel seu alt consum de recursos, però si ens satisfeia que fes servir OpenStreetMap com a motor de la cartografia. A partir d’aquí -i després d’unes primeres versions, correctes, però que no satisfeien als lectors- vam optar per fer una adaptació de les eines que permeten utilitzar les diferents funcions cartogràfiques i que donen els resultats que avui podeu veure a molts articles.

En cap viquipèdia s’ha renovat la forma d’abordar el concepte de “infotaula” amb les possibilitats actuals de la plataforma.

S’havia desenvolupat a altres viquipèdies?

A l’edició castellana hi ha alguna infotaula que recupera dades de Wikidata. Especialment la que representa persones és força completa. També a la versió anglesa algunes infotaules científiques, com la Infobox gene, es construeixen exclusivament basades amb Wikidata. Però en cap dels dos casos s’ha tractat com una activitat sistemàtica de renovació de la forma d’abordar el concepte de infotaula amb les possibilitats actuals de la plataforma. Recentment des de l’edició en euskera ens han contactat per a seguir el nostre model i ja han començat a fer les primeres proves.

Quina arriba a ser la complexitat per desenvolupar les noves infotaules?

Són més complexes que les seves predecessores, perquè fan moltes accions de forma automàtica. Abans una infotaula era com un formulari electrònic. La feina de construir-la se centrava principalment en donar-li el format en què es mostrarien les dades. Però els continguts, no eren cosa de la infotaula, sinó dels editors dels articles que la feien servir. Ara, a la construcció s’ha de tenir cura del format, però també s’han de construir els accessos a Wikidata que s’han d’harmonitzar amb els paràmetres manuals “de tota la vida” que permeten modificar qualsevol contingut si no ens convenç el que hi ha a Wikidata. Destaco aquesta característica, perquè no està previst a les versions abans esmentades d’altres viquipèdia. Aquí es compleix la màxima que “com més fàcil sigui per l’usuari final, més complex és per al desenvolupador”.

El projecte per les noves infotaules s’està fent progressivament. Què s’ha fet fins ara i quina feina queda per fer en el futur?

La prioritat ha estat la concentració en “plantilles base”, tot i que al llarg dels més de dos anys que fa que vam començar, s’han abordat casos singulars de plantilles que eren noves i pagava la pena fer-les bé d’entrada en comptes d’haver de repescar-les posteriorment. Tenim plantilles base per a Persones (actualment en procés d’ampliació), Organitzacions (empreses, entitats i activitats), Indrets (qualsevol accident de geografia física i alguns altres com rutes o jaciments), Edificis (en un sentit ampli del terme: patrimoni, estadis, esglésies, etc.), Esdeveniment (fets singulars, accidents, atemptats, però també organitzacions, festes, etc.), Obres artístiques d’arts plàstiques i també dramàtiques, en total una vintena que abasta un 60-70% dels continguts. La propera feina, ja en marxa, és abordar la infotaula de geografia política, un dels projectes més delicat perquè són moltes – unes 130-140 plantilles- que afecten uns 100.000 articles. També hem començat a estudiar el bloc dedicat al món dels esports. Aquí hi ha una barreja entre elements ja resolts o que haurien d’incloure’s a les ja construïdes: clubs via Organitzacions, esportistes via Persones, etc. però altres temes no han estat encara abordats com els campionats, concursos, etc.

#1lib1ref

La Viquipèdia sempre ha estat en el punt de mira per una cosa: la manca de fiabilitat. Cada vegada que em fan una entrevista, sempre em pregunten el mateix: La Viquipèdia…és fiable? Jo, tirant de les meves plantilles de resposta, sempre contesto: Res és fiable per sí mateix. És la gent que se’n refia de les coses i dels altres. Jo no em refio del meu peixater i en canvi sí del meu fruiter. Que una cosa estigui publicada en paper o en digital no significa que sigui certa. Tots tenim la nostra veritat. La Viquipèdia només evidencia aquest fet i -en el seu avís general, informa clarament que no dóna cap garantia de validesa. En el fons, no fa res més que seguir el mètode científic. No dóna res per cert ni per definitiu. Ho qüestiona tot, fins i tot els seus propis articles i els seus col·laboradors. Els articles de la Viquipèdia no diuen “això és cert” sinó que diuen “això és el que els voluntaris en aquesta llengua han sigut capaços de compilar fins ara”. I sempre basant-se en fonts alienes. En publicacions. En revistes especialitzades. En premsa. És el que els viquipedistes anomenem referències.

Els viquipedistes no som creadors de coneixement, sinó gestors del coneixement. Recollim informació publicada, la sintetitzem, la contrastem, la posem a disposició del públic i demanem que ens la critiquin, la millorin, l’arreglin, l’actualitzin. Anem amb l’acceptació de l’error per davant, i demanem ajuda.

En un escenari on els termes de moda són “post-veritat“, o “fake news“, on pescar clics sembla més important que validar el contingut que es publica, el model de la Viquipèdia esdevé de referència: Citar la font. Els periodistes no estan obligats a citar les seves fonts. Els viquipedistes sí. No es tracta tant de validar la informació, sinó de verificar la traçabilitat de la mateixa. No et dic pas que sigui cert. Et dic d’on ho he tret. I et demano que m’ajudis a millorar-ho. Com més fonts i més diverses, millor serà un article. Ets tu amb el teu esperit crític qui hauràs de decidir si et creus o no tota o part de la informació llegida.

La feina però, no s’acaba mai. Hi ha milers d’articles a la Viquipèdia en català que necessiten fonts bibliogràfiques. Històricament, els bibliotecaris han facilitat l’accés a la informació a la ciutadania. És per això que, coincidint amb l’aniversari de la popular enciclopèdia en línia, demanem que ens regalin una referència. Imagineu un món on cada bibliotecari afegís una referència bibliogràfica a Viquipèdia? Benvinguts a #1lib1ref.

Nota: Text publicat originalment aquí.

Permís per a PESCAR: millorem la història de la humanitat a la Viquipèdia

PESCAR Logo

Us presentem un nou projecte pel 2017:  El Viquiprojecte PESCAR és un concurs en línia amb la intenció de millorar el coneixement sobre la història de la humanitat a la Viquipèdia. Durant tot el 2017, s’intentarà millorar la quantitat i la qualitat dels articles de temes relacionats aquesta temàtica a la Viquipèdia en català d’una manera lúdica. Es tracta de millorar una selecció d’articles bàsics des del segle XXXV abans de Crist fins a finals del segle XX.

Què significa PESCAR?

Pescar és un acrònim:

acronim PESCAR

Amb els diferents temes de l’acrònim s’assegura una cobertura històrica equilibrada. Així, no es tenen en compte només els grans fets com batalles o similars (tot i que apareixen), sinó que es consideren també aspectes de la vida quotidiana i de diferents aspectes culturals. La majoria d’àrees d’una societat concreta tenen una relació directa amb una de les lletres de l’acrònim PESCAR. Un motiu no menys important és que d’aquesta manera permet la participació d’usuaris amb interessos variats, fet imprescindible en un concurs de llarga durada. Cada viquipedista pot continuar contribuint sobre aquells temes que acostuma a editar però des d’un vessant històric, participant en el concurs global. Pot decidir per tant si centrar-se en un eix, en una època o anar ampliant articles de tota mena. Els diferents perfils viquipedistes poden així concursar sense abandonar la seva pràctica habitual.

Quin abast temporal té el projecte?

Els articles han de respondre a un dels eixos esmentats i a una època diferent. S’ha dividit l’any en quatre edats segons la historiografia tradicional i cada edat en tres èpoques diferents, per incloure tots els segles de manera equilibrada. A cada taula d’articles apareixen entrades de subcategories variades. Tot i l’inevitable enfocament etnocèntric, s’han incorporat propostes i suggeriments de continguts dels cinc continents al llarg de l’any. També s’han considerat les diferents cultures i comunitats en la selecció prèvia. S’han alternat els articles de context bàsic amb entrades específiques que poden animar a crear altres articles relacionats en el futur. No s’inclouen biografies al concurs per ser categories més treballades habitualment.

Per què ho fem?

Aquí s’exposen els objectius del concurs i es responen possibles preguntes sobre els motius d’aquesta organització:

  • Concurs de llarga durada: Viquipèdies en altres llengües celebren periòdicament concursos de llarga durada, com les Wikicup o els 10k Challenges. A la Viquipèdia en català som coneguts per organitzar diversos concursos tot sovint, però és la primera vegada que es munta un concurs que abasta tot un any i que pot servir per comprovar si aquesta modalitat funciona entre la nostra comunitat, de cara a futures iniciatives més ambicioses. Sostenir l’atenció dels usuaris durant mesos és un repte, però serveix per incidir de manera decisiva en la temàtica triada.
  • Millorar la qualitat del projecte: Omplint els enllaços vermells relacionats amb un tema s’amplia la informació disponible. Com que el concurs considera l’extensió de cada article i es bonifiquen de manera addicional els articles de qualitat, es premia una feina de llarg termini. D’aquesta manera s’equilibra la part quantitativa del concurs (completar les entrades de la taula) amb la qualitativa. S’animarà a crear de forma voluntària els enllaços que sorgeixin dels articles creats, per tal d’incrementar encara més la cobertura de cada tema. Les entrades seleccionades són articles conceptuals o obres concretes, no biografies, per tal de dotar de context als diferents moments històrics.
  • Incrementar la diversitat: La selecció dels articles té en compte la diversitat des de molts de punts de vista alhora (vegeu preguntes freqüents). El fet que s’estructuri per èpoques fa que es creïn articles de tots els períodes, i no solament dels més coneguts o dels més propers en el temps. Apart de la varietat temporal, s’introdueix la varietat temàtica a partir dels sis eixos, per corregir possibles biaixos. Les diferents formes de puntuar fan que cadascú pugui trobar una línia on competir.
  • Fomentar la col·laboració: Cadascú pot ampliar articles aliens per sumar més punts, de forma que es poden establir equips o premiar diferents tipus d’usuari. Igualment, el fet de permetre concursos parcials relacionats ajuda a recollir els interessos de diferents usuaris, que poden liderar projectes en paral·lel al concurs principal.

 

PREGUNTES MÉS FREQÜENTS

  • Per què es pot competir en èpoques anteriors?
    • Internet tendeix a donar més pes al present o a les èpoques més properes al present. Per això per corregir aquest biaix cal privilegiar les èpoques antigues. Com que quan s’obre un mes, es pot continuar introduint-hi contingut fins al final d’any. D’aquesta manera, es poden ampliar els articles sobre èpoques primerenques durant més temps. A més a més, per fomentar la qualitat cal permetre un període extens per elaborar articles llargs i treballats, fet impossible si tots els usuaris salten d’època cada mes. Alguns viquipedistes poden preferir omplir buits dels nous articles o tenir preferència per un període concret, d’altres poden dedicar-se al treball més de fons durant mesos. Per últim, permet que nous usuaris s’enganxin al concurs quan ho desitgin, competint també per les edats ja obertes o per un eix que vegin més abandonat.
  • Per què hi ha articles de diferent bonificació?
    • Dins dels articles seleccionats, no tots revesteixen la mateixa dificultat. Els articles extres solen contenir entrades més genèriques o potencialment més complexes i llargues. Alguns d’ells no disposen d’equivalent exacte en altres llengües. Els articles ordinaris són més concrets o tracten temes de menor complexitat.
  • Es poden incloure més articles?
    • No es poden incloure articles addicionals a la llista però sí es poden muntar concursos que tinguin a veure amb el període que s’estigui treballant en aquell moment. Si el concurs és aprovat per l’organització, com a col·laborador de PESCAR, tots els seus articles comptaran per als premis globals corresponents. S’anima igualment a omplir de contingut els diferents vermells que sorgeixin dels articles seleccionats i a escriure sobre temes relacionats amb aquestes taules. No cal oblidar que el concurs és una eina però l’objectiu és millorar la qualitat del projecte i corregir els biaixos que pot contenir. Per tant es fomentarà que els usuaris creïn o ampliïn entrades dels diferents períodes fora de concurs.

Així hem millorat la presència de les dones del Raval a la Viquipèdia

Article d’Helena Vilardell, bibliotecària de la Biblioteca Sant Pau-Santa Creu

Autor: Xavier Dengra (CC-BY-SA)

Autor: Xavier Dengra (CC-BY-SA)

A principis de novembre vam organitzar una Viquimarató a la biblioteca i us volem explicar aquesta experiència. Una Viquimarató és una activitat en què un grup de viquipedistes es troben físicament en un lloc (sovint una biblioteca) per ampliar el màxim possible un article i/o una temàtica. Els bibliotecaris proporcionen bibliografia de qualitat, i els viquipedistes només necessiten connexió a Internet, bibliografia, una taula i una cadira. És una bona manera de fer créixer un article o una temàtica ràpidament i fer conèixer com funciona la Viquipèdia a persones que la consulten però no l’han editat mai.

La idea va sorgir en el marc del Festival de Cultura del Raval, Raval(s) 2016, celebrat el passat novembre. La biblioteca hi va participar proposant una acció d’acord amb la iniciativa comuna de donar-li al Festival una mirada de gènere, igualitària i antimasclista. A més, juntament amb altres entitats, es van dur a terme activitats sota el títol comú de  “Raval, dones i diversitat de gènere”.

La jornada viquipedista El Raval de les Dones és l’activitat organitzada des de la biblioteca amb la col·laboració d’Amical Wikimedia. Aquesta jornada tenia com a objectius actualitzar, ampliar i crear articles a la Viquipèdia sobre el barri del Raval de Barcelona, i específicament de les dones que n’han format part al llarg de la història. L’activitat era dirigida a tothom, entitats i particulars, i no calien tenir coneixements previs sobre la Viquipèdia, ja que comptàvem amb una formació.

La jornada va començar a les 17h amb un Taller Introductori a l’Edició a Viquipèdia, a càrrec de Xavier Dengra d’Amical Wikimedia. Després, com a experta en temes de gènere, va haver-hi la col·laboració de l’Elisa Covelo, que va fer la seva xerrada “Què vol dir tenir en compte la perspectiva de gènere?”.

A les 18h, tots els assistents es van repartir entre l’Espai Multimèdia de la biblioteca i l’Espai amb Wifi. Allà van ser-hi fins a les 20h. Aquells que mai no havien editat es van donar d’alta a la Viquipèdia i, amb l’ajuda dels voluntaris més experts, van començar a introduir dades. Prèviament, des de la biblioteca, s’havia fet una selecció d’articles que parlen sobre les dones del Raval, articles que es van organitzar en la pàgina de l’activitat. Algunes entitats i particulars ja portaven treballats els temes; per exemple, des del col·lectiu de periodistes SomAtents havien preparat l’article de la “Presó de dones Reina Amàlia”, mentre que Els joves del TEB havien redactat l’article de La Monyos, la cèlebre dona del barri. Les àvies del Casal, al seu torn, van aportar l’ampliació de l’article sobre Teresa Claramunt.

Arran d’aquesta experiència la biblioteca té la intenció de seguir treballant en la viquipèdia, donant a conèixer el barri des de d’una perspectiva de gènere conjuntament amb Viquidones.

Aquestes són les dades de resum de la Viquimarató:

  • Articles que es van ampliar (7): Teresa Claramunt, Conxa Pérez Collado, Enriqueta Gallinat, Agnès (Beguines), Mercat de la Boqueria, El Raval, Sociedad Autónoma de Mujeres de Barcelona.
  • Articles creats durant la Viquimarató (3): “La Monyos”, “Presó de dones de Reina Amàlia”, ACESOP
  • Persones que van participar-hi: 40
  • Persones que van editar: 16 (una remotament)
  • Persones que es van donar d’alta a la Viquipèdia: 14
  • Entitats que van col·laborar: Associació de joves TEB, SomAtents, Interfícies, Casal Josep Tarradellas, Casal Josep Trueta, La Boqueria Taller