Gravat amb l’antiga Universitat de Perpinyà

El 16 de març de 2016 es va organitzar una jornada de presentació de Viquipèdia a la Universitat de Perpinyà (UPVD), en el context del projecte francòfon “Mois de la contribution“. La jornada coincidia amb els 15è aniversari de la Viquipèdia en català i des de la UPVD ens van convidar a explicar la història del projecte i el nostre model.

La Universitat UPVD de Perpinyà té més de 10.000 estudiants. L’acte va ser coordinat pel departament d’innovació anomenat Platinium, des d’on es promou la transformació digital de la institució, molt similar al Diversity de la Universitat de Vic. Bertrand Mocquet, n’és un dels seus impulsors.  Mocquet va començar la jornada dient: ”

aquests dies preparant la jornada he descobert que Viquipèdia és una aventura humana, més que no pas una aventura tècnica, i això ho ha de saber més gent

La presentació inicial va anar a càrrec de Lionel Barbe, de Wikimedia França, qui va començar la seva intervenció fent una reflexió sobre com el projecte Viquipèdia va néixer “marcat”, quan els intel·lectuals van dir que no podria funcionar, i que tot i demostrar sobradament que funciona, porta anys lluitant contra aquesta crítica.

Destacà que la Viquipèdia “està sola”, és un cas únic, ja que és la única de les 100 pàgines visitades del món que no té interès comercial. Segons Barbe, la Viquipèdia és més un procés que un estat. En teoria pot ser modificada per tothom, tot i que a nivell pràctic un nombre relativament petit de gent ho fa. És llavors viquipèdia una innovació tecnològica real? Barbe va argumentar que no es pot considerar Viquipèdia com una enciclopèdia, sinó com un lloc de la producció i la transmissió de contingut enciclopèdic. Tot seguit va començar a enumerar algunes de les paradoxes que acompanyen al projecte:

Una de les paradoxes del projecte és que tothom la critica però tothom la fa servir.  Una altra paradoxa és que no és fàcil editar-la: cal tenir una gran dosi de rigor formal, combinada amb una forta modèstia, i no és fàcil trobar aquest perfil. La tercera paradoxa és que, segons Dominique Cardon, és “L’enciclopèdia dels ignorants”, que no es basa en els coneixements dels seus editors sinó en les capacitats d’aquests d’organitzar fonts externes d’aquests, convertint-se en un catalitzador de coneixement més que no pas en una enciclopèdia clàssica. La darrera paradoxa que Barbe va presentar és que el “consens” cercat a la Viquipèdia és un objectiu impossible, on en una discussió els agents més actius podrien arribar a imposar el seu punt de vista sobre el conjunt del grup.

Pel que fa als punts febles, Barbe destacà que la Viquipèdia funciona sobre el principi d’un equilibri inestable com un pèndol que oscil·la amb l’objectiu de “quedar-se al centre”, però en constant moviment. Un altre punt feble és que els vàndals, amb les seves edicions en un tema en concret, afavoreixen que la resta d’editors se centrin en aquest tema per millorar-ho, arribant a un punt que el vandalisme, paradoxalment, afavoreix la cooperació del grup, per neutralitzar l’abús. Aquest equilibri funciona mentre hi hagi un nombre superior d’editors de bona fe que de trolls, tot i que també va reconèixer que darrerament els robots ajuden bastant a mantenir aquest equilibri. Un altre punt feble són els lobbis: els lobbis són actius a la Viquipèdia, de manera més o menys organitzada, o fins i tot els interessos privats. Barbe va acabar la seva presentació dient que Viquipèdia és un caos en procés d’organització, i que el projecte corre el risc que, a causa de la creixent complexitat per col·laborar-hi, només els experts en entorns wiki puguin arribar a fer-ho.

Projecte Pirineus Orientals

Viquimarató a Perpinyà

La jornada va seguir amb una presentació de Fabricio Cárdenas, al seu torn, qui va parlar de la història i salut de la Viquipèdia en francès i del Viquiprojecte Pirineus Orientals, que impulsa juntament amb un parell de viquipedistes més. Va fer una defensa activa del multinlingüisme, recordant que en desenes de llengües, la Viquipèdia és la primera enciclopèdia mai escrita. Va mencionar també que el nucli dur de voluntaris en francès és de 800 editors (Vuit vegades més que en català), i que es fan uns 10.000 articles nous cada mes (3 vegades més que en català). Posteriorment va demostrar les potencialitats dels projectes temàtics per unir a membres de la comunitat amb interessos similars.

El cas català

La jornada va continuar amb la meva introducció del cas català, que coincidia amb el nostre 15è aniversari. Vaig recordar algunes xifres del projecte i algunes de les fites més destacades, però l’audiència va desviar la conversa cap al perquè ho feu i cap al com ho feu. Els hi interessava especialment com aconseguim un alt nivell d’activisme lingüístic i quin model fem servir per a relacionar-nos amb les institucions culturals i educatives. Vaig complimentar la jornada explicant tots els projectes que fem amb universitats i recordant al professorat que són una organització pública i que tenen l’obligació moral i professional de transmetre el coneixement, de divulgar el coneixement generat a la universitat al conjunt de la societat, i de que Viquipèdia és un gran lloc per fer-ho.

Viquimarató en català i francès.

A la tarda vam continuar la jornada amb una doble Viquimarató en català i francès a la Biblioteca de la UPVD, on una vintena llarga de persones van aprendre a editar la Viquipèdia i van ampliar articles sobre la història de la Universitat.

Per Ester Bonet (Usuària Tiputini)

Una carambola i de les bones, doncs la veritat és que sí, perquè tot va ser fruit de la casualitat. Tot va començar quan el dijous al vespre vaig sentir per la ràdio que parlaven d’una obra de teatre sobre la pintora noruega Oda Krohg i com que em va semblar una dona amb una vida fascinant i amb moltes contradiccions vaig voler saber-ne més, i com no, ho vaig anar a consultar la Viquipèdia.

I oh, a la Viquipèdia en català no hi era! Així que em va tocar llegir-ho a la versió en castellà, i com que em va semblar que era un personatge rellevant i que a més s’estava fent una obra d’ella a Barcelona, valia la pena que tingués una entrada a la Viquipèdia en català, així que ja no m’ho vaig pensar més, vaig agafar l’eina de traducció i endavant. La traducció va ser ràpida, però em calien repassar les referències i ja s’havia fet tard. Així que vaig plegar.

L’endemà em vaig aixecar d’hora, pateixo un maleït insomni que no em deixa viure, i em vaig posar a polir la traducció sense presses, mirant la versió anglesa, la francesa, fins i tot la noruega, encara que no en tinc ni idea de noruec… anava navegant de pàgina en pàgina, quan de sobte m’arriba un tuit que diu: 5 articles i hi arribem!!! #repte500mil Vinga! 

Mare meva, només en faltaven cinc! I jo amb un article acabat a les mans! Me’n vaig a la pàgina del Repte per veure com anava el comptador, i ara només en faltaven 3, 2…  Ràpid he de decidir-me! Clico damunt de ‘publica la traducció’, tot pensant t’imagines que fos el meu, l’article  500.000, seria genial perquè seria una editora, que n’hi ha poques i parlant d’una dona que també n’hi ha poques. Realment hauria fet carambola! I així va ser.

Bé ara ja em toca explicar com vaig arribar ser editora de la Viquipèdia. De fet encara sóc força novella perquè em vaig ‘viciar’ participant a la Viquimarató del Tricentenari, l’octubre del 2014. L’experiència em va agradar, de fet sóc lingüista i he fet un llarg camí treballant per enciclopèdies i diccionaris i per tant tot el que fa referència a com ha de ser un article enciclopèdic, els llibres d’estil, la bibliografia, etc. tot em sona molt familiar, és el món en què treballo des de fa anys, i per aquest motiu sé de primera mà que quan envies a impremta un volum, aquest ja és obsolet abans de sortir a la llum, i que necessàriament les enciclopèdies en paper tenen els dies comptats. Per tant, aquesta possibilitat de treballar amb una eina oberta i col·laborativa que et permet modificar contínuament és el que més em va atraure, com també em va atraure el fet de poder posicionar la llengua catalana al món d’una manera tant senzilla.

I ja aprofitant que tinc la paraula i que l’article 500.000 ha estat dedicat a una dona i fet per una dona, m’agradaria que aquest fos un punt d’inflexió, una clau de volta per iniciar una etapa en què es treballés per aconseguir una Viquipèdia diversa i igualitària en què les dones no hi siguin en minoria tant pel que fa el contingut com en el nombre d’editores, perquè  diferents perfils d’individus tenen diferents interessos i estan més a prop d’aconseguir aquest ideal de compartir tot el coneixement humà.

Amical Wikimedia porta anys lluitant perquè els catalanoparlants puguin tenir una versió de qualitat de la Viquipèdia i també per tal que la cultura catalana es mostri al món en altres idiomes. Per això sempre hem estat donant suport de manera decidida al multilingüisme, enfront un inevitable però no desitjable anglocentrisme.

Amb motiu del dia de la llengua materna, Amical Wikimedia ha organitzat una nova edició del concurs internacional per traduir i ampliar al màxim número de llengües 11 biografies destacades de la cultura catalana. Enguany ens hem centrat en personalitats del període medieval amb motiu de la celebració de l’Any Llull.

Funcionament

Per tal de facilitar al màxim les traduccions, el concurs és simple en estructura: és basat en un sistema de punts on els participants obtenen punts per cada millora i/o traducció que facin en un dels articles llistats. Guanyen els 10 usuaris amb més punts. Tothom podia ajudar en qualsevol idioma. Per participar només calia registrar-se a la secció Participants. En total, s’ha aconseguit crear o ampliar 126 articles en 23 viquipèdies gràcies a la tasca d’una vintena de voluntaris d’arreu del món.

Les viquipèdies en qüestió són: anglès, azerbaidjanès, basc, bielorús, búlgar, castellà, català, croat, esperanto, finès, francès, gal·lès, grec, italià, japonès, llatí, occità, portuguès, serbi, serbocroat, suec, turc i txetxè.

Gràcies a tothom!