Francesc Guillem: “La societat i les institucions valencianes encara no han descobert el potencial que té la Viquipèdia”

A la Viquitrobada 2014

A Francesc Guillem, a més de pedalar amb la seva bicicleta, una de les seves aficions més recurrents és la Viquipèdia. Aquest usuari de Massalfassar ha fet gairebé 5000 edicions de la Viquipèdia i ha fet alguna incursió a Viquidites. L’entrevistem perquè ens conti la seva experiència viquipedista i l’estat del coneixement lliure al País Valencià.

Quan vas començar a editar a la Viquipèdia i per quin motiu?

Vaig començar a editar anònimament al desembre de 2007 creant l’article del porquet de Sant Antoni, perquè no vaig trobar enlloc una definició en valencià curta i clara del que era i vaig veure que a la Viquipèdia en castellà hi era i em vaig tirar de cap a fer la traducció, i supose que en part per poder usar la versió valenciana de la bestiola, que encara perdura com a títol de l’article..!

Et va ser difícil al principi?

Sí, la veritat és que sí, a més el fet de començar amb un ésser viu i voler fer bé la feina, va ser tot un repte. A més, als 14 minuts de crear-lo, l’imprescindible Pau Cabot va afegir-me la plantilla de {{Manca taula taxonòmica}} i el meu ego va voler estar a l’alçada d’aquella plantilla i vaig haver de posar-me les piles per anar entenent el trellat de tot aquell món de codi estrany, de manques de notabilitat i referències de fonts externes i fiables, i d’un llarg etcètera que encara hui de vegades no acabe d’entendre del tot.

Sobretot he creat articles nous i això ha fet que el repte fora important cada vegada que m’hi posava, amb les plantilles, referències, infotaules, interwikis… a més que, amb l’editor de codi, per a mi tot era més difícil i em costava bastant. Ara, amb l’editor visual l’edició és molt més agradable i fàcil.…

Sobre quins temes acostumes a editar?

Articles n’he fet de tota mena. Al principi, mentre preparava oposicions d’Educació Física vaig anar convertint en articles part del temari que estudiava, després sobre el meu entorn més proper: la comarca de l’Horta: patrimoni, persones, entitats; també una mica de bicicleta i vies verdes, també d’alpinistes valencians, geolocalitzar articles també m’agrada, i de quan en quan afegir alguna foto a Commons. Últimament, sensibilitzat per la problemàtica del gender gap he decidir que si havia de fer un article d’una persona, el faria abans d’una dona que d’un home, o si en feia d’un home havia de compensar fent-ne alguns de dones. A rel de la Viquitrobada 2014 vaig descobrir Viquidites per dedicar-m’hi uns mesos a les dites populars. En general m’agrada traduir articles, i amb la nova ferramenta de traducció la millora és espectacular. En poc de temps tot el món de l’edició ha millorat molt.

Què representa per a tu la Viquipèdia?

Forma part del meu temps d’oci, si tinc un moment, edite! Hi estic enganxat, no puc ser imparcial parlant d’ella, m’agrada molt i la veig tan necessària que no entenc com la gent normal no edita. Sovint he de deixar-la estar una mica de costat per que he d’atendre altres obligacions (familiars, estudis, feina), però si baixe la guàrdia, caic de nou. I veient les estadístiques de la majoria, jo no sóc més que un aficionat amb sols 4500 edicions, i em fa una mica de vergonya que m’entrevistes.…

Quin valor de la Viquipèdia destacaries?

La Viquipèdia té un model de treball molt interessant per com d’horitzontal és. El treball col·laboratiu i la unió de diferents punts de vista sobre un mateix concepte fan que aquest s’enriquisca i millore, mai empitjora. Al meu entendre, és tant important el model de treball que caldria ensenyar a editar a les escoles, hauria d’haver l’assignatura de Viquipèdia on els estudiants aprengueren a editar, a treballar en equip, a respectar el que altre ha fet, a no copiar i sí a reelaborar, i a referenciar. Hui en dia just és ben bé al contrari, els estudiants tarden 5 minuts en fer els treballs afusellant el contingut de la Viquipèdia, i a les escoles es valora com a bon treball. Però el professorat encara desconeix molt el funcionament de la Viquipèdia i les seues possibilitats.

Quina és la situació del País Valencià a la Viquipèdia? Calen més esforços?

No tinc mètriques que avalen les meues percepcions, però trobe que queda molt per fer. La societat valenciana i les institucions valencianes encara no han descobert el potencial que té la Viquipèdia per posar en valor la nostra cultura i la nostra realitat, i en general encara s’ho miren de reüll. A les biblioteques, els museus, les oficines d’informació turística, els Ajuntaments, les Diputacions, la Generalitat, els centres d’estudis, les associacions i els col·legis professionals els falta veure la visibilitat que el seu camp de coneixement pot tindre millorant la presència a la Viquipèdia i essent referència que avale la seua legitimitat. La política de discriminació lingüística ha relegat el valencià a la mínima expressió, i ha fet que existisca un cert auto-odi que dificulta la creació de contingut en valencià. En molts casos si la informació es troba en castellà, no la reclamen en català, ni troben necessari que hi siga. Cal fer un esforç extra per superar els darrers 20 anys d’invisibilitat. D’altra banda les institucions han d’obrir les portes del coneixement, les llicències han de permetre reutilitzar el seu continguts. Les imatges, els textos, els hem pagat amb els nostres impostos, i el copyright no pot ser la llicència per defecte, com ara passa. Cal canviar el paradigma, i per fer-ho caldrà formació i molta pedagogia, a tots els nivells, a nivell tècnic, polític i social, i que l’apertura de coneixement s’estenga com una taca d’oli.…

Quines activitats viquipedistes s’han dut a terme al País Valencià?

S’està fent formació i treball de difusió i descoberta de la Viquipèdia. Al llarg de 2015 hem fet prou reunions de treball, viquimaratons, viquitallers i participat en jornades per explicar el model de la Viquipèdia. Per exemple, la viquimarató dia de la dona a València, la Jornada Coneixement Obert a Alaquàs, la Viquimarató Ramon Muntaner a XirivellaViquimarató Ovidi Montllor a Alcoi, la Jornada Xarxa Patrimoni a Torrent o la IV edició Jornades #dospuntzero – Filosofies Online a València. A més s’han fet reunions amb institucions com ara diverses Conselleries de la Generalitat Valenciana, Universitat de València, Universitat Politècnica de València, Universitat Jaume I de Castelló, ajuntaments (Castelló, Xirivella, Quart de Poblet), Museus (etnològic de Torrent, Història de València, de Ceràmica de Manises i Paterna, MuVIM), la Diputació de València, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, el Col·lectiu Lambda, ACV Tirant lo Blanc a València, etc. Estem plantant la llavor de la Viquipèdia i estem segurs que en breu començarà a brotar. Malgrat les diverses iniciatives, som pocs els viquipedistes valencians treballant coordinadament, i  hauríem de trobar-nos, creuar sinergies, fer pinya i organitzar-nos.

Quin paper creus que ha d’exercir Amical Wikimedia en el moviment viquipedista?

Personalment, crec que l’actual línia de treball d’Amical és molt bona. El rol de dinamitzadora i aglutinadora del moviment viquipedista en català és molt productiu i necessari. Som molts, i amb perfils molt diversos, i que hi haja una entitat que puga donar suport a les diferents iniciatives arreu dels territoris de parla catalana, és de gran ajut. La presència i projecció en les esferes internacional, i la visualització d’allò que es fa, és impressionant.La des-virtualització gràcies a les Viquitrobades motiven molt i et fa sentir menys friqui i part d’una comunitat àmplia i diversa, amb alt nivell cultural i intel·lectual.

Per què a Sadako col·laborem a la Viquipèdia?

Per Xavier Breil (@xavierbreil)

A l’Escola Sadako de Barcelona, ja fa uns quants anys que plantegem com activitat de classe de Llengua que els alumnes de 4t d’ESO escriguin un article a la Viquipèdia. Certament és un procés llarg i de vegades no senzill de pensar i realitzar per als alumnes. Però ens sembla molt profitós a diversos nivells. Aquestes en són algunes raons:

1) Per la filosofia que hi ha al darrere: l’intercanvi col·laboratiu d’informació. Si jo sé una cosa i tu saps una altra cosa i ens ho expliquem, els dos acabem sabent-ne més. Aquest procés, multiplicat per milers i milers d’usuaris crea grans xarxes d’informació i coneixement i ens ensenya una meravellosa manera d’utilitzar Internet.

2) Tots, tant alumnes com docents, hem resolt i seguim resolent mil dubtes gràcies a la Viquipèdia, així que podríem dir que és de justícia o de ser agraït el fet de col·laborar a fer millor una eina que tots fem servir cada setmana, que ens ha ajudat davant de tants dubtes. És molt interessant fer-los conscients de l’existència d’aquests milers de col·laboradors desinteressats amb una finalitat col·lectiva i altruista que hi ha al darrere, així com també dels possibles inconvenients que se’n poden derivar.

3) Perquè els alumnes aprenen a ser emissors de qualitat a Internet. Aprenen que a banda de ser receptors d’informació a la Xarxa, també poden emetre, no només missatges de xats o fòrums més o menys privats o mes o menys anònims, sinó crear informació de qualitat i útil als altres. Un cop fets els articles i quan veuen amb eines estadístiques com els usuaris llegeixen el seu article, n’estan molt orgullosos.

4) Perquè és una feina rica i completa que genera coneixement en cada alumne. Escriure un bon article implica processos de recerca, estructuració, síntesi, redacció i correcció. I tot això en la construcció d’un text real, d’utilitat i difusió real, la qual cosa fa que donin més valor als processos i s’hi esforcin més (per exemple, s’esforcen més en la correcció lingüística perquè els fa vergonya que la gent vegi les seves faltes). A més, per als docents és fàcil seguir el procés d’elaboració gràcies a l’historial de l’article, fins i tot si algú altre modifica la feina del nostre alumne.

La Viquipèdia en català, líder en els 1.000 articles més importants abans del 15è aniversari

La versió en català de la Viquipèdia ha tornat en l’actualització del mes de gener al primer lloc en la classificació de viquipèdies per mostra d’articles, una taula que ordena les diferents versions lingüístiques de l’enciclopèdia més gran del món segons la cobertura que tenen dels 1.000 articles considerats més importants per la comunitat. Inclou conceptes clau com ara «Cristòfor Colom», «Big Bang», «Formatge», «Mamífer» o «Taj Mahal».

A principis del 2010, la Viquipèdia en català va esdevenir la primera edició no anglesa a ocupar el primer lloc en aquesta classificació, tot un èxit tenint en compte la gran diferència en el nombre d’usuaris i parlants. Tres anys després, es va convertir en la primera versió a assolir una puntuació «perfecta» del 100% juntament amb la versió russa, una fita que cap altra viquipèdia ha aconseguit igualar.

La Viquipèdia no es fa sola: la construeixen els seus usuaris. Per posar-hi el vostre granet de sorra, registreu-vos al projecte o poseu-vos en contacte amb l’Amical Wikimedia per organitzar un viquitaller a la vostra organització.

Quinze anys d’una versió líder en qualitat

Aquesta fita arriba tres mesos abans que la Viquipèdia en català celebri el seu quinzè aniversari. El 2016 serà un any de doble celebració per a la font més gran de coneixement en català: celebrarà 15 anys i arribarà als 500.000 articles. Serà un any d’aniversari amb diversos actes i projectes destacats que s’aniran coneixent en les properes setmanes.

La Viquipèdia en català va ser la segona versió idiomàtica a tenir algun article, després de l’anglesa, i la tercera a ser creada. El primer article de la Viquipèdia en català, i el primer en una versió no anglesa, va ser «Àbac», creat el 17 de març del 2001 a les 01.41 UTC per Daniel José Queralto editant com usuari anònim amb un interval d’IP a Andorra. Després d’ell van venir milers de viquipedistes més que, ja sigui arreglant algun error ortogràfic o creant centenars d’articles, han fet de la Viquipèdia un gran projecte lliure i col·laboratiu en català.

La Viquipèdia fa dissabte amb la Quinzena de Qualitat

La Viquipèdia en català podria arribar als 500.000 articles al seu quinzè aniversari

Per onzè any consecutiu, la comunitat viquipedista catalana aparca durant dues setmanes la seva activitat frenètica de creació d’articles per centrar-se a millorar-los a través de la Gran Quinzena Anual de la Qualitat. Des d’avui i fins a l’11 de gener, de manera voluntària i optativa, els viquipedistes se centren en una tasca important per a l’enciclopèdia, ja que les crítiques més ferotges a la Viquipèdia solen anar dirigides als articles de poca qualitat i que presenten errades.

Una part dels articles necessiten millores, assenyalades amb etiquetes segons la tasca a desenvolupar: tant en el seu contingut en el cas d’articles incomplets, obsolets, inacabats, no neutrals, o que necessiten un expert, o elements més tècnics, com millores de format, la introducció, traducció, o referències. La llista de tasques és extensa i els viquipedistes poden apadrinar el grup d’articles que prefereixin treballar.

Aquesta tradició viquipedista pels volts de Nadal és una bona eina. “La gran quantitat de coses per fer provoca que hom sempre trobi estimulant la participació, i que cadascú es proposi objectius a mesura de les seves possibilitats, i els resultats es veuen reflectits en un marcador”, destaca David Serrano, un dels seus impulsors.

15è aniversari de la Viquipèdia

Aquesta campanya per a la qualitat arriba després d’un any intens on els projectes de la comunitat viquipedista catalana s’han centrat en la creació d’articles per arribar a la xifra màgica de 500.000, un repte que encara no s’ha assolit, mancant a dia d’avui poc més de 9.000 articles. Els viquipedistes agafen aire amb la Gran Quinzena Anual de la Qualitat per prémer de nou l’accelerador i arribar als 500.000 article en el nou any.

El 2016 serà un any de doble celebració per a la font més gran de coneixement en català: celebrarà 15 anys i arribarà als 500.000 articles. Serà un any d’aniversari amb diversos actes i projectes destacats que s’aniran coneixent en les properes setmanes. Una cosa que té clara la comunitat és que, un cop arribats als 500.000 articles, caldrà reforçar la seva qualitat.

Vicenç Riullop: “El Viccionari és un bon camp per fer enginyeria lingüística”

En Vicenç Riullop és una de les veus més respectades de la comunitat viquipedista catalana. Va començar a participar en la Viquipèdia quan només hi havia 14.000 articles. Ara la Viquipèdia està fregant els 500.000 i celebrarà els 15 anys. Tot i defugir de qualsevol protagonisme, també és l’ànima del Viccionari i un dels organitzadors dels concursos fotogràfics Wiki Loves Monuments i Wiki Loves Earth a Catalunya. Per la seva implicació, els seus companys organitzadors de diferents Wiki Loves li van regalar per part d’Amical Wikimedia una tassa amb el seu nom d’usuari.

Com i per què vas començar a editar la Viquipèdia?

Tenia una informació sobre Gauguin i les illes dels Mars del Sud dels primers exploradors que anava recopilant en un web, quan era difícil trobar res a Internet. Quan vaig descobrir la Viquipèdia, ara fa deu anys, vaig veure clar que era la millor forma per difondre informació i vaig abandonar el meu web.

Què representa per tu la Viquipèdia?

Per mi és aprenentatge, no només com a lector, com a editor s’aprèn a ser rigorós. El treball en col·laboració no deixa de sorprendre’m, et fa replantejar les coses, s’aprèn de les millores que fan els altres, t’obliga a debatre i entendre punts de vista. A més, la Viquipèdia en català és un gran aparador internacional de cultura sense filtres estatals. Fa uns anys, un italià em va corregir les meves etiquetes babel, les de coneixement de llengua. No entenia que hi posés català natiu i espanyol quasi com un natiu. Ara, la realitat lingüística del català és més coneguda. Ningú s’estranya de la presència destacada del català i dels viquipedistes catalans. De fet, la Viquipèdia és l’únic lloc on funcionen realment els Països Catalans.

Com creus que ha canviat la Viquipèdia des que vas començar fins ara?
Fa deu anys érem pocs i amb una sola pàgina de discussió en teníem prou. No érem conscients de l’envergadura que això prendria, però teníem la il·lusió d’estar fent una cosa nova i sabíem que tot això és acumulatiu, que almenys serviria de base. El gran salt va ser introduint la rigorositat de les referències. Amb això es van anar esvaint els dubtes sobre la fiabilitat. A mesura que el nombre d’editors ha anat augmentant s’han complicat el processos de control i de discussió. A vegades no és fàcil posar-se d’acord, però això és una qüestió cultural que es va aprenent.

Creus que la Viquipèdia en català comença a seguir la tendència de les viquipèdies més grans: estancament d’editors?

No tinc dades a mà, però no és la impressió que em dóna. La versió en català ha fet un salt de prestigi en la societat i això es nota. A més, la llengua catalana té un plus de motivació. Els que hi participen principalment en català són gent molt motivada i activa. De totes formes, el punt de saturació acabarà arribant, és inevitable, no es pot créixer indefinidament i cal una renovació d’editors.

Quin paper creus que ha d’exercir Amical Wikimedia en el moviment viquipedista?

El que ja fa, d’intermediari entre la societat i els editors, i de suport a les necessitats dels editors.

Què t’ha ensenyat el model de Viquipèdia pel teu dia a dia?
A ser crític. Sovint quan llegeixo o escolto a algú tinc ganes d’agafar el llapis i omplir d’etiquetes: cal citació, fora de context, no neutral. A més de coses explicades a la lleugera, l’esperit crític per verificar les coses fa que trobi moltes errades. Mira, n’he trobat al diccionari de l’IEC, al de la Reial Acadèmia Espanyola, a la Gran Enciclopèdia, en un museu australià, en fotos de la Nasa i d’altres que no me’n recordo. Algunes porten anys sense corregir. A la Viquipèdia les hauria corregit immediatament.
Les enciclopedia tradicionals moriran?
Espero que no, fan falta per la Viquipèdia. El format en paper potser sí. Mira, a casa en tinc quatre. No sé què fer-ne i ningú les vol, ni biblioteques ni llibreters. Però continuen fent falta obres d’especialistes. Suposo que trobaran nous formats.
I la Viquipèdia?
No hi ha res etern, en algun moment quedarà superada per altres coses, tot i que de moment no es veuen.
Com veus la Viquipèdia d’aquí 1, 10 i 100 anys?
D’aquí un any, no ho sé, suposo que igual amb la mateixa dinàmica. D’aquí deu anys estarà saturada, amb poques pàgines noves a crear i difícilment s’hi podran fer grans canvis. Serà prioritari el manteniment. D’aquí 100 anys espero que estigui superada per noves formes d’informació. Me l’imagino en un museu per al seu estudi de com va servir de base per noves formes de creació col·laborativa.
De quina manera participes més als projectes Wikimedia?
Hi he fet de tot, suposo que seguint un procés evolutiu normal: primer editor, després manteniment, creació de pàgines d’ajuda, polítiques, organització de projectes, configuració de la interfície, plantilles… M’han acabat posant l’etiqueta d’especialista de coses que no en tenia ni idea. Últimament m’he dedicat a l’organització de Wiki Loves Monuments i Wiki Loves Earth. Ara mateix em dedico més a qüestions tècniques i ajuda en general. He passat de la Viquipèdia a Wikimedia Commons i després al Viccionari, sense deixar del tot els altres.
Quines són les claus del Viccionari?
El Viccionari és un projecte molt estructurat i un bon camp per fer enginyeria lingüística. Té moltes possibilitats tècniques i això m’encanta. A banda de les eines tècniques, la clau és pensar que no es tracta d’un diccionari normatiu. Va molt més enllà amb terminologia, localismes, traduccions, flexions. Són coses que sovint no trobes en un diccionari. No hi ha cap diccionari tahitià-català ni cap que tingui com entrada un datiu plural alemany. Al Viccionari sí. Però està encara en una fase prèvia, com la Viquipèdia de fa uns anys quan moltes coses bàsiques no es trobaven. Quan el Viccionari en català superi un cert llindar de volum espero que exploti com va fer la Viquipèdia.
El Viccionari pot competir amb els altres diccionaris?
En català tenim una gran fixació per la normalització, amb formes correctes o incorrectes. En aquest sentit la referència sempre és el diccionari normatiu. La competència no va per aquí, però pot complementar els altres diccionaris integrant-ho tot en un.
Els projectes germans, com el Viccionari, haurien de merèixer més atenció?
La Viquipèdia és l’estrella, conceptualment dóna més joc i és més popular. No és fàcil saltar de la Viquipèdia a altres projectes menys flexibles i de conceptes més definits. En principi, els editors dedicats a altres projectes sempre seran menys que a la Viquipèdia. En global els que ens dediquem a projectes en català no som molts i es veu com una diversificació de recursos. Mereixen atenció per la feina pionera que s’hi fa, però també cal deixar-ho a la pròpia dinàmica.