Per Jordi Monteagudo

Acabo de descobrir la Viquipèdia. Bé, no: ja fa temps que la conec i la consulto. Vull dir que he descobert el món de l’edició de la Viquipèdia i que estic albirant-ne les possibilitats pedagògiques.

Tot va començar fa uns mesos. Impartia Literatura universal a un grup reduït que es mostraven relativament participatius en els exercicis pràctics, però una mica apàtics durant les classes de teoria.

Esperava poder motivar-los una mica amb el projecte que, des de fa anys, els proposo durant el tercer trimestre. Normalment, començo per preguntar-los quins autors són més llegits avui dia, J.K. Rowling o Joanot Martorell, Stephenie Meyer o Boccaccio, Suzanne Collins o Jean-Jacques Rousseau. Les respostes són clares i directes i, tot seguit, els explico que aquells autors que, segons ells, són més llegits, se solen classificar dins de la literatura de masses, de consum o de quiosc.

Després d’un petit debat on fem la llista dels subgèneres de consum, acabo proposant-los, de cara al tercer trimestre, que investiguin algun d’aquells subgèneres. Cadascú ha de triar el que més li agrada i fer-ne un estudi teòric i pràctic seguint unes pautes senzilles, però bastant tradicionals. Però, cada any, els treballs queden oblidats en un calaix o, pitjor, van al reciclatge: no és una llàstima que setmanes d’investigació i de treball, amb un nivell d’interès bastant elevat per part dels alumnes, tinguin un final tan trist? Que no s’hi puguin aprofitar una mica més?

Per sort, enguany, abans de fer-los la proposta tradicional, vaig descobrir el Portal Educació i els Viquiprojectes docents: una sèrie d’alternatives al treball «de tota la vida» que, sense perdre cap dels seus avantatges, n’ofereix uns quants més. Després d’investigar-hi una mica, vaig proposar al grup que triessin entre dues possibilitats: d’una banda, el treball tradicional en paper amb exposició oral final; de l’altra, un projecte en equip amb la finalitat de crear un nou article a la Viquipèdia, Literatura de consum (que encara no existia).

I, sí, la idea els va agradar i van acceptar la proposta.

Seguint les pautes que vaig trobar al Portal Educació, vaig crear un projecte concret que ens va seguir de guia… fins que els alumnes van començar a treballar amb tanta autonomia que va es va fer innecessari.

Així, un grup de nois i noies que, tret de les classes de comentari de text, mostrava un cert grau de desinterès, es va posar a treballar activament, molt activament per:

• localitzar informació pertinent en una biblioteca tradicional (habilitat que, gràcies a Google i, en part, a Viquipèdia, no està gaire desenvolupada);
• millorar les habilitats de síntesi;
• citar correctament les fonts (això ho hem de treballar més i millor);
• distingir entre llicències lliures i llicències restrictives, i distingir quins elements es poden reutilitzar a la Viquipèdia i quins no;
• usar el Titanpad per a la redacció col·laborativa dels esborranys (em van agradar més que els Etherpad de Wikimedia);
• editar un article a la Viquipèdia (fins i tot amb l’editor visual és un tema complex, poca broma); adaptar-se a les normes d’etiqueta i bones pràctiques a la Viquipèdia.

Un cop superades les primers sessions, una mena d’introducció al món viquipedista, i en arribar a la fase pràctica del projecte, el grup es va mobilitzar. Amb les dificultats raonables per a una tasca nova i diferent, van començar a cercar informació, a classificar-la, a discutir i organitzar un índex que anava canviant dia a dia. Realitzàvem un parell de sessions setmanals a la biblioteca del centre, de manera que tenien a l’abast tot el nostre fons bibliogràfic més mitja dotzena d’ordinadors amb connexió a Internet: disposàvem, doncs, de la infraestructura adequada.

En acabar de confeccionar l’article, els vaig demanar una petita reflexió, lliure, sobre el treball que havien realitzat. Per a sorpresa meva, entre els uns i els altres, van saber identificar i verbalitzar gairebé totes les destresses que havien anat adquirint, el que representa un alt grau d’autoconsciència de l’aprenentatge realitzat (un dels objectius de tota programació didàctica). L’objectiu que no van detectar va ser el coneixement de les normes d’etiqueta de la Viquipèdia: hauré d’insistir-hi una mica més.

A més a més, tot el grup va valorar molt positivament l’activat, tots van dir que els havia agradat molt i que els agradaria repetir-la.

Per la meva banda, vaig quedar molt satisfet amb els resultats, ja que els objectius «del temari» estaven superats gairebé al 100%. Pel que fa a la motivació, que ha estat molt alta, no crec que el factor «noves tecnologies» hagi tingut gaire a veure: ells rai que fan servir Internet i la Viquipèdia cada dia! De fet, la citen contínuament a classe o fins i tot en converses informals: és el lloc habitual on esbrinar o confirmar una dada, forma part del dia a dia, per a ells.

La novetat, l’atractiva novetat, més que no pas en les noves tecnologies (que ells han conegut de sempre), crec que ha consistit en el fet de deixar de ser espectadors i convertir-se en protagonistes. Sí, Viquipèdia ha estat el recurs que els ha permès canviar d’usuari a creador; però, el que ells han valorat i gaudit ha estat el canvi, no pas les noves tecnologies. Perquè, en el fons, un usuari habitual de la Viquipèdia és un lector normal i corrent; ells han passat a l’altre costat de la pantalla, per dir-ho així, i s’ho han passat molt bé elaborant-ne un article.

Davant del resultat, tinc clar que tornaré a emprar aquest recurs a classe, i amb grups més grans: ells s’ho han passat molt bé, han après molt i jo m’hi he divertit força. Sí, ja estic fent plans per al curs vinent…

No voldria acabar, però, aquest discurs llarguíssim sense manifestar el meu agraïment a les persones que m’han ajudat en aquesta aventura: al Papapep, amic i viquipedista que feia anys que tramava embolicar-me en l’enciclopèdia lliure; a la Usuària Barcelona, que es va oferir a tutoritzar-me en aquest projecte i que m’hi ha acompanyat des del primer dia; a tots els membres i col·laboradors de l’Amical Wikimedia, i a tots els editors de la Viquipèdia, per la tasca tan increïble que fan per mantenir l’edició catalana entre les més actives del món i de millor qualitat, i, finalment, a tot el col·lectiu wikipedista internacional (començant per Jimmy Wales) per haver engegat i per mantenir un projecte tan altruista i que, contra qualsevol previsió, funciona. Moltes gràcies a tots.

Amical Wikimedia segueix la campanya engegada conjuntament amb altres capítols viquipedistes europeus a favor de la llibertat de panorama davant l’amenaça que el Parlament Europeu aprovi el 9 de juliol un informe que inclou una esmena que posaria punt final a la llibertat de panorama, és a dir, la possibilitat de fer una foto d’una obra en l’espai públic i difondre-la.

• Suports. El Sindicat de la Imatge UPIFC, que defensa els interessos dels fotògrafs catalans, ha fet arribar el seu “suport total” a la campanya en defensa de la llibertat de panorama i la seva “més radical oposició a qualsevol restricció en aquest sentit”. Afirmen: “Es tracta d’una més de les mesures europees restrictives i absurdes que tindria un impacte negatiu molt important en nombroses vessants de la fotografia, els mitjans de comunicació, els llibres de text, etc. i, més en general, en la cultura i el coneixement”. També s’ha posicionat el Capítol Català de la Internet Society (ISOC-CAT),
  “amb l’objectiu que la normativa europea no retalli el dret a fotografiar l’espai públic”. Des d’Amical Wikimedia agraïm el suport d’aquestes entitats i hem interpel·lat altres comunitats digitals i organitzacions que es podrien veure afectades per l’abolició de la llibertat de panorama exhortant-les a posicionar-se públicament.
• Eurodiputats. El passat dimarts vam enviar una carta als eurodiputats dels territoris de parla catalana. Seguint la nostra voluntat de transparència, fem públiques les respostes a favor de la llibertat de panorama de CDC (ALDE) i del grup dels Verds/ALE, que inclou ERC, ICV i Compromís. Fins al moment, no hem rebut resposta oficial d’UDC, PP, PSOE, C’s ni IU.
• Primeres accions a la Viquipèdia. A nivell europeu, la Viquipèdia incorporarà a partir d’aquest vespre un bàner alertant que milers d’imatges podrien desaparèixer de la Viquipèdia si s’aboleix la llibertat de panorama. La pàgina d’aterratge del bàner serà aquesta, que inclou la forma de contactar amb els eurodiputats i una galeria d’imatges ennegrides que es veurien afectades.

Foto guanyadora de Wiki Loves Earth 2014. L’estany del Cortalet. Aiguamolls de l’Empordà.

Us convidem a l’acte de lliurament dels premis Wiki Loves Earth 2015, que tindrà lloc el 15 de juliol de 2015, a les 19.00 hores, al Museu Blau de Barcelona (Pl. De Leonardo da Vinci, Parc del Fòrum).

Dimecres 15 de juliol a les set del vespre, coneixerem les fotografies premiades al concurs Wiki Loves Earth 2015. En el decurs de l’acte de lliurament gaudirem de les fotografies  finalistes i guanyadores, escollides entre les 2.194 instantànies de 297 espais protegits i elements del patrimoni natural català.

Tothom hi és convidat. Veniu a celebrar l’espectacularitat i bellesa dels nostres espais naturals! Només cal que comuniqueu la vostra assistència a: comunicacio@wikimedia.cat.

Aquest concurs de fotografia no és només una oportunitat per mostrar el patrimoni natural català i per donar a conèixer l’àmplia varietat de llocs naturals i  destacar elements i vistes desconegudes; és també una excusa perquè amb les fotografies i la col·laboració de tothom creem consciència pel que fa a aquests recursos naturals, els posem en valor i ajudem a conservar-los.

Els 500 milions de persones que consulten la Viquipèdia deixarien de poder veure obres d’art com “Dona i ocell” de Joan Miró o el mateix edifici del Parlament Europeu

Aquest matí el president d’Amical Wikimedia, Arnau Duran, s’ha adreçat als eurodiputats dels territoris de parla catalana a través de correu electrònic i postal exhortant-los a aturar la iniciativa del Parlament Europeu que inclou una esmena de gran transcendència: no es permetria l’ús comercial d’imatges d’obres en l’espai públic sense l’autorització expressa del titular dels drets d’autor.

La carta, que fem pública a continuació seguint la voluntat de transparència, està personalitzada i interpel·la als eurodiputats que tindran en les seves mans el proper 9 de juliol aprovar o rebutjar un informe de la Comissió d’Afers Jurídics que inclou aquesta esmena.

“L’abolició de la llibertat de panorama tindria un impacte greu”, afirma la carta, ja que afectaria també editorials, creadors de contingut educatiu i mitjans de comunicació. “En la immensa majoria de casos, la imatge d’un edifici o d’una escultura situada en un espai públic no aportaria cap benefici econòmic al titular dels drets. En canvi, limitar-ne la reproducció i difusió limitaria l’accés al coneixement per part de la ciutadania europea”.

La llibertat de panorama es considera una “peça fonamental de la societat del coneixement” i la seva abolició posaria “punt final” a la llarga tradició, acceptada en molts països, que el paisatge urbà i l’àmbit públic pertanyen a tothom. “L’aprovació de l’informe faria que l’espai públic deixés, en molts sentits, de ser públic”, afirma la carta.

Més informació: Tres setmanes per salvar la llibertat de panorama

Les quatre barres de la senyera catalana, per Ricard Bofill, no es podran veure més a la Viquipèdia si s’aprova la reforma dels drets d’autor de la UE

D’aquí a tres setmanes la llibertat de panorama es veurà amenaçada. La llibertat de fotografiar l’espai públic i donar a la foto l’ús que desitgis, està en perill en el marc de l’actual reforma dels drets d’autor que està afrontant el Parlament Europeu. En la sessió plenària del Parlament Europeu del dijous 9 de juliol, els eurodiputats votaran un informe de la Comissió d’Afers Jurídics que inclou una esmena perillosa: no es permetria l’ús comercial d’aquest tipus d’imatges sense l’autorització expressa del titular dels drets d’autor.

Això tindria diverses conseqüències negatives. Per exemple, els 500 milions de persones que consulten la Viquipèdia ja no podran veure imatges d’obres d’art com Dona i ocell de Joan Miró o el mateix edifici del Parlament Europeu. No es podrien penjar fotografies en webs turístiques ni il·lustrar notícies als mitjans de comunicació. No es podrien reutilitzar per a llibres de text o materials educatius. No es podrien exposar i vendre quadres pintats al natural. Centenars d’iniciatives es veurien afectades per aquestes restriccions. L’espai públic ja no seria més de domini públic.

L’abolició de la llibertat de panorama tindria un impacte greu sobre les editorials, els creadors de contingut educatiu i els mitjans de comunicació, que facturen milers de milions d’euros a l’any als territoris de parla catalana. En la immensa majoria de casos, els drets d’imatge sobre un edifici o escultura pública tenen un valor gairebé nul per al propietari, que no en pot treure rèdit econòmic, però tenen una gran capacitat de generar activitat econòmica en mans d’editorials o mitjans de comunicació.

Actualització: Amical Wikimedia envia una carta als eurodiputats per salvar la llibertat de panorama

Caldria autorització prèvia

No es podran prendre i publicar fotografies d’edificis, monuments o obres d’art situats a llocs públics (com es fa en la campanya anual de Wiki Loves Monuments i en moltíssims llibres en què l’autor inclou les seves fotografies), sinó que caldran autoritzacions totals, permisos, pagaments de drets d’autor i/o l’ús d’imatges autoritzades per a qualsevol vídeo, fotografia, pintura o dibuix que tingui un potencial ús comercial. La Viquipèdia, en aquest cas, només accepta les imatges que es puguin reutilitzar amb qualsevol finalitat.

Dona i ocell, de Joan Miró, no es podrà veure més a la Viquipèdia si s’aprova la reforma dels drets d’autor de la UE

Aquests fets posarien punt final a la llarga tradició de molts països que considera que el paisatge urbà i l’àmbit públic pertanyen a tothom. A Espanya, la llibertat de panorama està garantida en l’article 35 de la Llei de propietat intel·lectual que estableix: “2. Les obres situades permanentment en parcs, carrers, places o altres vies públiques poden ser reproduïdes, distribuïdes i comunicades lliurement per mitjà de pintures, dibuixos, fotografies i procediments audiovisuals”. Molts altres països europeus tenen disposicions similars, algunes de les quals es remunten a fa més de cent anys. Aquest informe pretén una harmonització retallant llibertats segons els paràmetres més restrictius existents només a França i Bèlgica. En el cas d’aprovar-se l’informe esmentat, l’espai públic ho seria molt menys.

Els llibres ja publicats sense aquests permisos quedarien en un limbe jurídic. Es perdria la majoria d’imatges de la Viquipèdia que mostren art públic, alhora que esdevindria molt més car i difícil publicar nous llibres que il·lustressin l’arquitectura i l’art públic (o, fins i tot, els llibres d’esbossos d’artistes).

Ho podem evitar

Tot i que la llibertat de panorama va ser fortament rebutjada en la Comissió d’Afers Jurídics, la majoria dels països de la UE permet efectivament l’ús complet de fotos preses en llocs públics; per altra banda, els diputats de la Comissió de Mercat Interior, amb una funció d’assessorament a la d’Afers Jurídics en l’assumpte, havien recomanat anteriorment que aquest tipus de fotografies s’haurien de permetre a tota la UE.

Per tant, és possible que el text sigui revocat en la votació total del Parlament el 9 de juliol si prou diputats són persuadits a anar en contra de l’esmena actual del Comissió d’Afers Jurídics; pel que en les pròximes tres setmanes, cada carta o comunicació amb un eurodiputat comptarà. Amical Wikimedia ha començat a contactar amb els eurodiputats dels territoris de parla catalana i anima a tothom a interpel·lar els eurodiputats fent veure la importància de l’assumpte pel dia a dia de la majoria de la ciutadania i la necessitat de suprimir aquesta esmena. A més, des d’Amical Wikimedia estem participant en el debat a escala europea per considerar les mesures adients que calgui prendre durant aquestes tres setmanes.

Context europeu

Abast actual de la llibertat de panorama a Europa. Verd fosc (OK, incloent-hi obres d’art), Verd clar (OK, només per edificis), Groc (OK, només per ús no comercial), Vermell (prohibit). Amb la reforma dels drets d’autor, la UE quedaria de color groc o vermell, amb menys llibertat de panorama que Rússia.

La nova Comissió Europea, nomenada el 2014, va anunciar que una de les seves prioritats seria millorar el “mercat únic digital”, incloent-hi una actualització de les lleis de drets d’autor a Europa, i en particular la Directiva europea sobre drets d’autor (també anomenat de vegades “directiva InfoSoc”), que inclou un menú d’excepcions de drets d’autor que permet que els Estats membres triïn les seves pròpies característiques i deixa la legislació europea de drets d’autor com un mosaic inconsistent.

El Parlament Europeu va anunciar que produiria el seu propi informe sobre aquesta legislació vigent, amb recomanacions. Aquest és l’informe que la Comissió d’Afers Jurídics va acabar de redactar en la votació del passat 16 de juny. Julia Reda, l’única eurodiputada del Partit Pirata, va agafar amb les dues mans l’oportunitat de redactar aquest informe. Reda proposa essencialment que tot el que és remotament possible de liberalitzar hauria de ser liberalitzat, incloent-hi una reducció del termini dels drets d’autor de vida + 70 anys a + 50 anys. Reda ha demostrat ser una gran comunicadora, com es veu en el seu lloc web sobre l’informe; però la notícia del seu nomenament i les seves propostes inicials van desencadenar una reacció intensa, sobretot pels diputats francesos i el govern francès, que semblaven prendre-s’ho gairebé com un atac personal.

Reda va ser capaç d’aconseguir compromisos negociats amb la resta de la comissió sobre la majoria de les clàusules del seu informe, cosa que representa un punt d’inflexió en el debat dels drets d’autor. L’informe havia suggerit inicialment harmonitzar la disparitat actual en les lleis sobre la llibertat de panorama a tot Europa (vegeu el mapa) mitjançant un estàndard unificat que permetés prendre imatges d’obres situades permanentment en llocs públics. Tanmateix, el passat 16 de juny la Comissió d’Afers Jurídics del Parlament Europeu va aprovar aquesta esmena de l’eurodiputat francès Jean-Marie Cavada a l’informe sobre la reforma dels drets d’autor redactat per Reda (negreta afegida):

16. Es considera que l’ús comercial de fotografies, seqüències de vídeo o altres imatges d’obres situades permanentment en llocs públics físics sempre han d’estar subjectes a l’autorització prèvia dels autors o de qualsevol representant que actuï per a ells;

L’informe serà votat per tot el Parlament Europeu en la sessió plenària del 9 de juliol i moltes veus el consideren un compromís bàsic per la proposta legislativa que es publicarà abans que finalitzi l’any.