Tres setmanes per salvar la llibertat de panorama

Les quatre barres de la senyera catalana, per Ricard Bofill, no es podran veure més a la Viquipèdia si s'aprova la reforma dels drets d'autor de la UE

Les quatre barres de la senyera catalana, per Ricard Bofill, no es podran veure més a la Viquipèdia si s’aprova la reforma dels drets d’autor de la UE

D’aquí a tres setmanes la llibertat de panorama es veurà amenaçada. La llibertat de fotografiar l’espai públic i donar a la foto l’ús que desitgis, està en perill en el marc de l’actual reforma dels drets d’autor que està afrontant el Parlament Europeu. En la sessió plenària del Parlament Europeu del dijous 9 de juliol, els eurodiputats votaran un informe de la Comissió d’Afers Jurídics que inclou una esmena perillosa: no es permetria l’ús comercial d’aquest tipus d’imatges sense l’autorització expressa del titular dels drets d’autor.

Això tindria diverses conseqüències negatives. Per exemple, els 500 milions de persones que consulten la Viquipèdia ja no podran veure imatges d’obres d’art com Dona i ocell de Joan Miró o el mateix edifici del Parlament Europeu. No es podrien penjar fotografies en webs turístiques ni il·lustrar notícies als mitjans de comunicació. No es podrien reutilitzar per a llibres de text o materials educatius. No es podrien exposar i vendre quadres pintats al natural. Centenars d’iniciatives es veurien afectades per aquestes restriccions. L’espai públic ja no seria més de domini públic.

L’abolició de la llibertat de panorama tindria un impacte greu sobre les editorials, els creadors de contingut educatiu i els mitjans de comunicació, que facturen milers de milions d’euros a l’any als territoris de parla catalana. En la immensa majoria de casos, els drets d’imatge sobre un edifici o escultura pública tenen un valor gairebé nul per al propietari, que no en pot treure rèdit econòmic, però tenen una gran capacitat de generar activitat econòmica en mans d’editorials o mitjans de comunicació.

Actualització: Amical Wikimedia envia una carta als eurodiputats per salvar la llibertat de panorama

Caldria autorització prèvia

No es podran prendre i publicar fotografies d’edificis, monuments o obres d’art situats a llocs públics (com es fa en la campanya anual de Wiki Loves Monuments i en moltíssims llibres en què l’autor inclou les seves fotografies), sinó que caldran autoritzacions totals, permisos, pagaments de drets d’autor i/o l’ús d’imatges autoritzades per a qualsevol vídeo, fotografia, pintura o dibuix que tingui un potencial ús comercial. La Viquipèdia, en aquest cas, només accepta les imatges que es puguin reutilitzar amb qualsevol finalitat.

Dona i ocell, de Joan Miró, no es podran veure més a la Viquipèdia si s'aprova l'informe del Parlament Europeu

Dona i ocell, de Joan Miró, no es podrà veure més a la Viquipèdia si s’aprova la reforma dels drets d’autor de la UE

Aquests fets posarien punt final a la llarga tradició de molts països que considera que el paisatge urbà i l’àmbit públic pertanyen a tothom. A Espanya, la llibertat de panorama està garantida en l’article 35 de la Llei de propietat intel·lectual que estableix: “2. Les obres situades permanentment en parcs, carrers, places o altres vies públiques poden ser reproduïdes, distribuïdes i comunicades lliurement per mitjà de pintures, dibuixos, fotografies i procediments audiovisuals”. Molts altres països europeus tenen disposicions similars, algunes de les quals es remunten a fa més de cent anys. Aquest informe pretén una harmonització retallant llibertats segons els paràmetres més restrictius existents només a França i Bèlgica. En el cas d’aprovar-se l’informe esmentat, l’espai públic ho seria molt menys.

Els llibres ja publicats sense aquests permisos quedarien en un limbe jurídic. Es perdria la majoria d’imatges de la Viquipèdia que mostren art públic, alhora que esdevindria molt més car i difícil publicar nous llibres que il·lustressin l’arquitectura i l’art públic (o, fins i tot, els llibres d’esbossos d’artistes).

Ho podem evitar

Tot i que la llibertat de panorama va ser fortament rebutjada en la Comissió d’Afers Jurídics, la majoria dels països de la UE permet efectivament l’ús complet de fotos preses en llocs públics; per altra banda, els diputats de la Comissió de Mercat Interior, amb una funció d’assessorament a la d’Afers Jurídics en l’assumpte, havien recomanat anteriorment que aquest tipus de fotografies s’haurien de permetre a tota la UE.

Per tant, és possible que el text sigui revocat en la votació total del Parlament el 9 de juliol si prou diputats són persuadits a anar en contra de l’esmena actual del Comissió d’Afers Jurídics; pel que en les pròximes tres setmanes, cada carta o comunicació amb un eurodiputat comptarà. Amical Wikimedia ha començat a contactar amb els eurodiputats dels territoris de parla catalana i anima a tothom a interpel·lar els eurodiputats fent veure la importància de l’assumpte pel dia a dia de la majoria de la ciutadania i la necessitat de suprimir aquesta esmena. A més, des d’Amical Wikimedia estem participant en el debat a escala europea per considerar les mesures adients que calgui prendre durant aquestes tres setmanes.

Context europeu

Abast actual de la llibertat de panorama a Europa. Verd fosc (OK, incloent obres d'art), Verd clar (OK, només per edificis), Groc (OK, només per ús no comercial), Vermell (prohibit)

Abast actual de la llibertat de panorama a Europa. Verd fosc (OK, incloent-hi obres d’art), Verd clar (OK, només per edificis), Groc (OK, només per ús no comercial), Vermell (prohibit). Amb la reforma dels drets d’autor, la UE quedaria de color groc o vermell, amb menys llibertat de panorama que Rússia.

La nova Comissió Europea, nomenada el 2014, va anunciar que una de les seves prioritats seria millorar el “mercat únic digital”, incloent-hi una actualització de les lleis de drets d’autor a Europa, i en particular la Directiva europea sobre drets d’autor (també anomenat de vegades “directiva InfoSoc”), que inclou un menú d’excepcions de drets d’autor que permet que els Estats membres triïn les seves pròpies característiques i deixa la legislació europea de drets d’autor com un mosaic inconsistent.

El Parlament Europeu va anunciar que produiria el seu propi informe sobre aquesta legislació vigent, amb recomanacions. Aquest és l’informe que la Comissió d’Afers Jurídics va acabar de redactar en la votació del passat 16 de juny. Julia Reda, l’única eurodiputada del Partit Pirata, va agafar amb les dues mans l’oportunitat de redactar aquest informe. Reda proposa essencialment que tot el que és remotament possible de liberalitzar hauria de ser liberalitzat, incloent-hi una reducció del termini dels drets d’autor de vida + 70 anys a + 50 anys. Reda ha demostrat ser una gran comunicadora, com es veu en el seu lloc web sobre l’informe; però la notícia del seu nomenament i les seves propostes inicials van desencadenar una reacció intensa, sobretot pels diputats francesos i el govern francès, que semblaven prendre-s’ho gairebé com un atac personal.

Reda va ser capaç d’aconseguir compromisos negociats amb la resta de la comissió sobre la majoria de les clàusules del seu informe, cosa que representa un punt d’inflexió en el debat dels drets d’autor. L’informe havia suggerit inicialment harmonitzar la disparitat actual en les lleis sobre la llibertat de panorama a tot Europa (vegeu el mapa) mitjançant un estàndard unificat que permetés prendre imatges d’obres situades permanentment en llocs públics. Tanmateix, el passat 16 de juny la Comissió d’Afers Jurídics del Parlament Europeu va aprovar aquesta esmena de l’eurodiputat francès Jean-Marie Cavada a l’informe sobre la reforma dels drets d’autor redactat per Reda (negreta afegida):

16. Es considera que l’ús comercial de fotografies, seqüències de vídeo o altres imatges d’obres situades permanentment en llocs públics físics sempre han d’estar subjectes a l’autorització prèvia dels autors o de qualsevol representant que actuï per a ells;

L’informe serà votat per tot el Parlament Europeu en la sessió plenària del 9 de juliol i moltes veus el consideren un compromís bàsic per la proposta legislativa que es publicarà abans que finalitzi l’any.

Amical, a la trobada tècnica internacional

Per Joan Creus i Toni Hermoso

Fotografia de grup

Fotografia de grup

Del 22 al 25 de maig de 2015 va tenir lloc a Lió una nova edició de la Wikimedia Hackathon, un esdeveniment de periodicitat anual que agrupa desenvolupadors i interessats en els aspectes més tècnics del món viquimedista. Hi van assistir més de dos cents voluntaris i treballadors de la Fundació Wikimedia d’arreu del món; dos membres d’Amical vam tenir l’oportunitat d’assistir a aquest esdeveniment amb el suport d’Amical Wikimedia.

Com tot hackathon, el component principal fou treballar en una varietat de projectes — cadascun tenia assignada una taula des d’on es feia feina. En paral·lel tenien reunions i explicacions de projectes concrets, així com conferències d’àmbit més global o simplement converses prenent cafè. El primer dia vam poder aprendre sobre una nova manera de fer gràfics molt prometedora (que ja s’està començant a implementar) i es va mirar d’importar dades de monuments cap a Wikidata (la base de dades estructurada que és ideal per aquest tipus de dades), entre moltes altres sessions.

Del segon dia, va destacar la sessió de Q&A amb Lila Tretikov, la nova directora executiva de la fundació Wikimedia; també vam assistir a sessions sobre MediaWiki fora dels projectes de Wikimedia i a una sessió sobre llistes de seguiment múltiples. Aquestes, que ja funcionen a la Viquipèdia en anglès des de la versió mòbil, permeten fer llistes de seguiment públiques que poden seguir diversos usuaris a la vegada. El darrer dia, a part dels actes de comiat on els participants van fer demostració del què havien fet, ens vam interessar per un interessant projecte des de Wikimedia Research per fer servir machine learning per tal de detectar vandalisme. Encara hi ha feina per fer, però és sens dubte prometedor, i fins i tot ara aconsegueix prou bons resultats.

Resumint, doncs, fou un esdeveniment molt útil — va permetre conèixer en persona voluntaris d’arreu del món, treballar directament en projectes que ni tan sols sabíem que existien i intercanviar idees d’una manera impossible per mitjà d’IRC.

El gabinet Salvador, protagonista d’una viquimarató

Per Vàngelis Villar, membre d’Amical Wikimedia

El passat dissabte 13 de juny es va celebrar una viquimarató a l’Institut Botànic de Barcelona en el marc de l’exposició “Salvadoriana” engegat pel Museu de Ciències Naturals de Barcelona i l’IBB. L’acte, organitzat tant pel Museu de Ciències Naturals de Barcelona com per Amical Wikimedia i l’IBB, pretenia millorar els articles relacionats amb la recerca botànica duta a terme a Catalunya ens els darrers segles, i molt especialment la realitzada per la nissaga dels Salvador, una família d’apotecaris barcelonins que des del segle XVII van anar recollint, emmagatzemant, classificant i estudiant centenars d’exemplars relacionats amb les ciències naturals fins crear una col·lecció de reconegut prestigi internacional.

La nissaga Salvador, principal motiu de l’actual exposició temporal del recinte, també va presidir d’una forma molt especial l’acte, ja que aquest es va dur a terme a la “Sala Salvador”, habitació que presenta mobles, peces, llibres i imatges de la col·lecció original.

Sala Salvador de l'Institut Botànic de Barcelona

 

L’acte va tenir una assistència notable, amb un total de 18 persones vinculades al coneixement de la botànica ja sigui des l’òptica de la recerca o la divulgació. Entre aquests assistents podríem destacar la presència de Josep Maria Camarassa, historiador de la ciència i autor d’un exhaustiu treball d’història de la botànica catalana, que va cedir la seva tasca de recerca sobre els Salvador com a material de documentació i bibliogràfic per la viquimarató. Igualment, cal destacar la presència de tècnics del museu encarregats de la restauració i adequació de la col·lecció, i de Neus Ibàñez, cocomissària de l’exposició “Salvadoriana”, que va guiar la visita a l’entorn de l’exposició i els materials visitables del recinte.

Visita a l'exposició Salvadoriana

 

Quant als fruits de la trobada, doncs creiem que caldrà esperar. L’ampli debat dut a terme a l’entorn dels diferents aspectes que Viquipèdia pot oferir a centres de recerca i institucions de ciències naturals, així com els col·lectius que hi estan vinculats, va comportar una minsa edició o millora d’articles. Sí que cal destacar l’exercici de crear un article col·lectivament sobre les “pomones”, amb una interessant discussió sobre quina podia ser la millor descripció. Una simpàtica experiència sobre el debat, la posada en comú, la síntesi i la divulgació, en directe.

Ara per ara, els objectius a assolir després d’aquesta trobada són la conformació d’un grup d’editors interessats en les ciències naturals vinculats al Museu de Ciències Naturals de Barcelona, que ja va oferir les seves instal·lacions per a futures trobades puntuals, així com les seves fonts, bibliografia i l’alliberament de continguts i imatges.

A nivell general, des d’Amical Wikimedia la valoració és molt positiva. Tot i tenir una quantitat d’edició més aviat modesta (amb la millora d’articles relatius a la família Salvador així com la creació i ampliació de l’aricle relatiu a les pomones) , sí que es pot dir que la Viquimarató del passat dissabte va permetre, en primer lloc, reunir un col·lectiu interessat en l’edició d’articles poc tractats a Viquipèdia com són les ciències naturals. En segon lloc, per l’interès demostrat tant pels assistents com per la institució que va acollir la trobada, interessada en cedir un espai per a futures trobades, conformant un grup d’edició vinculat al museu. I, finalment, per la repercussió de la trobada, ja que cal destacar la ressenya d’Antonio Madridejos al Periódico publicat diumenge 14 de juny així com altres referències al Club 3C, Sapiens, etcètera.

Amical a Olatu Talka

Editant la Viquipèdia a Olatu Talka

Editant la Viquipèdia a Olatu Talka

El darrer cap de setmana de maig, la gent va prendre els carrers de Donosti per participar de l’Olatu Talka, un festival de tres dies durant el qual tots els barris de la ciutat s’omplen amb activitats de tota mena, en una iniciativa plenament participativa i transversal. Aprofitant l’esdeveniment, un grup de viquipedistes bascos, amb el suport de l’ajuntament, va tenir el seu espai als jardins de Mentxu Gal, al barri d’Amara, i va dur a terme els primers passos del projecte Amarapedia, una iniciativa que té per objectiu incrementar la presència de coneixement i materials sobre el barri a la Viquipèdia i els seus projectes germans, dedicant també molts esforços a realitzar traduccions d’articles sobre Amara inicialment només disponibles en euskera.

Amical Wikimedia va rebre la invitació dels organitzadors de l’esdeveniment per tal de conèixer de prop la realitat viquipedista basca i, sobretot, presentar l’experiència catalana dins l’univers viquimedista en general i Amical Wikimedia com un model organitzatiu en particular. La trobada va aplegar una dotzena de persones, especialment interessades en conèixer com, en el cas de la Viquipèdia en català, s’havia passat de ser un col·lectiu d’editors on cadascú participava del projecte de manera independent a ser una organització temàtica dins la Fundació Wikimedia, amb una potència de treball i una capacitat estratègica i organitzativa molt remarcables.

L’intercanvi va ser molt profitós, i la satisfacció fou generalitzada. La comunitat d’editors de la Viquipèdia en euskera és molt petita, però sembla que el contacte directe (molts es van conèixer en persona aquell mateix dia) i la presentació de l’experiència catalana els van esperonar a intentar formalitzar una certa estructura organitzativa per tal d’anar incrementant la seva massa muscular com a col·lectiu i poder endegar projectes semblants als que es van mencionar com a exemple durant la trobada. Entre les prioritats que es van assenyalar destacaven la necessitat de fer-se visibles entre la població i aprofitar les sinergies amb altres entitats que es dediquen a la promoció de la llengua i la cultura basca.

El Dia de la Música 2015 esdevé el primer viquifestival

El proper diumenge 21 de juny de 2015 tindrà lloc per primer cop a L’Auditori de Barcelona un viquifestival durant tot el dia per celebrar Dia de la Música. Voluntaris d’arreu es trobaran per millorar articles de la Viquipèdia i els seus projectes germans que estiguin relacionats amb la música, amb l’objectiu de difondre en obert el coneixement. S’han organitzat diversos reptes temàtics (instruments, grups musicals, efemèrides…) amb l’objectiu que tothom pugui col·laborar allà on tingui més interès. L’acte és coorganitzat per l’Amical Wikimedia, el Museu de la Música de Barcelona, L’Auditori, l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC), amb la col·laboració de TERMCAT, i és obert a totes aquelles persones i organitzacions que s’hi vulguin sumar.


Una iniciativa pionera

Serà molt més que una viquimarató, serà un viquifestival en la línia de les grans trobades musicals. Així farem realitat el principi col·laboratiu que rau a la base de tot el que fem, perquè pensem que sumant l’esforç col·lectiu, afegint peces úniques per petites que siguin, es millora el resultat final. És la primera vegada que tots els projectes Wikimedia que tenen una versió catalana treballaran al mateix temps per un objectiu comú, fent més real el terme germans que els defineix i superant així els viquireptes i concursos o projectes individuals. Durant tot un dia tots escriurem, fotografiarem i teclejarem sobre temes relacionats amb la música, en una iniciativa ambiciosa i pionera.

Nou reptes per tothom

La proposta del dia és intentar assolir diversos petits reptes que apropin més als participants al món de la música. Els assistents podran apuntar-se a un o més reptes i anar canviant de grup durant el dia si així ho volen. L’acte, que tindrà lloc de les 10 del matí a les 6 de la tarda, estarà dividit en sis reptes temàtics:

  1. Els 10 instruments populars catalans que tothom hauria de conèixer. Millorar al màxim possible els articles relacionats amb instruments catalans tradicionals
  2. 50 anys de pop català. El repte consisteix en millorar una trentena d’articles relacionats amb l’exposició Popcèntric de l’Arts Santa Mònica.
  3. Tot sobre Granados. Volem aconseguir documentar la producció d’Enric Granados a Wikidata. El 2016 se celebrarà el centenari de la seva mort.
  4. Programa de L’Auditori i de l’OBC. Crear articles sobre els principals artistes de la temporada 2014-2015 i dels confirmats de la temporada 2015-2016.
  5. Any Morera. Ampliar al màxim la qualitat de l’article en català i traduir l’epígraf al màxim número d’idiomes possibles.
  6. 100 dites sobre música catalana. Compilar dites sobre música catalana a Viquidites.
  7. 10 partitures de música catalana en domini públic. Transcriure 10 partitures bàsiques de la música catalana que estiguin en domini públic a Viquitexts.
  8. Il·lustrar el lèxic multilingüe d’instruments del TERMCAT. Es vol documentar gràficament un lèxic multilingüe d’instruments musicals.
  9. “He vingut a parlar del meu llibre”. Teniu un repte personal de fa temps i cerqueu col·laboradors? Sou un incomprès que voleu difondre la figura d’un compositor oblidat? Aquest és el vostre espai!