El Museu Víctor Balaguer rep en els últims mesos més de 350.000 visualitzacions a la xarxa a través de la Viquipèdia

“Defensa del parc d’artilleria de Monteleón” de Joaquín Sorolla

Ja fa un temps que la Biblioteca Museu Víctor Balaguer col·labora amb l’Amical Wikimedia per a fer les seves col·leccions més accessibles a tothom, aprofitant els recursos que ofereix la Viquipèdia. Aquesta tasca s’ha intensificat els últims mesos gràcies a l’esforç de tres viquipedistes residents, que treballen per incorporar gradualment les col·leccions artístiques i etnogràfiques que pertanyen als fons de la institució a la xarxa. La feina ja ha començat a donar els seus fruits i de moment, pràcticament totes les obres pictòriques exposades a la col·lecció permanent del museu són ja accessibles des de qualsevol indret.

És interessant remarcar la repercussió d’aquesta tasca que ja s’aprecia a la xarxa. En l’últim trimestre hi han hagut de mitja  més de 175.000 visualitzacions mensuals d’imatges de peces de la col·lecció, i d’aquestes la més sol·licitada ha estat Defensa del parc d’artilleria de Monteleón de Joaquín Sorolla, que al mes de desembre va tenir un total de 78.000 visualitzacions. A més de les consultes, els propis viquipedistes han usat imatges del museu en uns 480 articles diferents i en diversos idiomes.

Viquiprojecte Biblioteca Museu Víctor Balaguer. Col·leccions en línia: un lema i un objectiu

El passat novembre la Biblioteca Museu Víctor Balaguer va engegar un viquiprojecte amb l’objectiu general de donar obertura l’extens i complex contingut d’aquesta antiga institució així com fer accessible les seves valuoses col·leccions a través de la Viquipèdia. Per poder materialitzar aquesta implementació de dades el Museu compta amb tres viquipedistes residents: Elisenda Almirall, graduada en Humanitats (UAB) i Màster en Estudis Comparatius d’Art, Literatura i Pensament (UPF), Montse Medina, graduada en Història (URV), actualment cursant el Màster en Gestió del Patrimoni Cultural (UB) i Marina Padilla, que cursa el quart del Grau de Història de l’art (UB).

“Aquest tipus de projectes ens enriqueixen a tots: als viquipedistes, que construïm la informació i als lectors que reben aquesta, i en aquest cas als museus, que poden oferir tota la seva riquesa fent només un clic”, diu Montse Medina. Com a col·leccions públiques del país consideren que han d’estar a l’abast de tothom. Una eina com la Viquipèdia, gran enciclopèdia digital, els permet fer-ho en un entorn en expansió constant. Des del món local s’obre finestres a la xarxa global.

El premi d’il·lustració científica organitzat per l’Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC) inclou en el formulari de participació la opció d’escollir que la obra presentada es pugui alliberar amb una llicència copyleft i publicar a Wikimedia Commons perquè pugui ser utilitzada a Viquipèdia i en altres projectes de coneixement lliure.

Enguany l’ACCC convoca la segona edició del Premi Internacional d’Il·lustració Científica Il·lustraciència que premia els millors treballs d’il·lustració de temàtica científica i divulgativa i que té com a objectiu donar visibilitat a aquesta disciplina i ser un punt de referència tant per als il·lustradors com per als editors. Hi haurà un premi del jurat, un escollit per participació del públic i hi haurà també premis per als estudiants participants amb els propòsit d’ajudar-los a aprofundir en la seva formació. A més les 40 obres seleccionades participaran en una exposició i se’n farà un catàleg. Fins al 14 d’abril hi ha temps per presentar-s’hi (vegeu bases i calendari) i a partir del dia 30 del mateix mes se sabrà quines són les obres seleccionades.

Una de les novetats d’aquesta segona edició és que els participants, en el moment d’inscriure’s, poden marcar una casella on escullen que la obra amb la que participen pugui ser alliberada amb una llicència Creative Commons Reconeixement Compartir Igual 3.0 que permetrà que qualsevol persona o entitat en faci ús per reproduir-la o per a crear-ne obres derivades. I alhora escull que es pugui publicar a Wikimedia Commons, el repositori de fitxers multimèdia lliures (més de 20 milions de gràfics, sons i vídeos actualment) que fan servir les wikipedies en qualsevol llengua. D’aquesta manera l’ACCC promou que l’expressió visual del coneixement científic sigui posada a l’abast de la societat per fer-ne ús.

La col·laboració de l’ACCC amb el moviment Wikimedia ja es va iniciar la tardor passada amb la co-organització conjuntament amb Amical Wikimedia, l’Escola Superior d’Art i Disseny La Llotja i el Museu de Ciències Naturals de Barcelona d’una Viquimarató per millorar continguts sobre Il·lustració Científica a la Viquipèdia en el marc de la iniciativa wikiArS. El paper de l’ACCC va ser especialment important per reunir un grup de professionals en una sessió prèvia de wikidiagnòstic on es va avaluar què hi havia i què faltava a l’enciclopèdia lliure sobre el tema.

Ara cal la resposta dels il·lustradors, la seva generositat per respondre positivament a la invitació i contribuir amb el seu treball a que el coneixement humà estigui més a l’abast de tothom i sigui més comprensible, fent que la seva obra arribi a l’audiència massiva d’usuaris de la Viquipèdia.

El Grup de Recerca en Història de l’Art i del Disseny Contemporanis (GRACMON) inicia de nou una col·laboració amb Amical Wikimedia en un viquiprojecte per crear i millorar articles de temàtica relacionada amb la història de l’art i del disseny contemporanis. D’aquesta manera, els alumnes de l’assignatura Grans Corrents del Teatre Contemporani treballaran biografies de dramaturgs, tant catalans com estrangers i els de Mètodes i Fonaments del Treball Historicoartístic, articles com Plini el Vell, Denis Diderot, Vitruvi i obres d’Andrea Palladio i Ghiberti.

Saló principal de la Casa Batlló (Autor: Amadalvarez, CC-BY-SA)

Per Irene Gras, doctora en Història de l’Art i professora associada de la UB, aquest projecte suposa “tot un canvi en els processos didàctics habituals”, ja que comporta un seguit de novetats en la docència com la “formació pràctica en divulgació del coneixement i ús de tècniques de treball col·laboratiu”. Gras afirma que una de les motivacions del viquiprojecte és “fomentar un projecte de divulgació complet i integrador” sobre aquest camp del coneixement. També destaca que el GRACMON s’ha caracteritzat per ser un dels grups de recerca pioners en l’e-research a Catalunya, amb especial interès en la transferència de coneixement mitjançant l’ús avançat de les TIC.

Gràcies a aquest projecte, es podrà posar en valor i fer accessible a la xarxa el coneixement generat al grup de recerca GRACMON i millorar la presència de l’art contemporani i del disseny a la Viquipèdia, seguint els criteris de qualitat que aquesta marca.

Viquimodernisme: l’antecedent

Un centenar d’alumnes del GRACMON ja van col·laborar amb la Viquipèdia durant el passat curs 2012-2013 per crear i ampliar articles clau sobre modernisme català, els seus pintors, obres i publicacions. “Aquest canvi de paradigma va suposar un replantejament, certament sobtat, en la manera d’afrontar —els alumnes— i corregir —el professorat— una tasca de naturalesa oberta, un work in progress permanent”, explica Esther Solé, viquipedista, historiadora de l’art i coordinadora del Viquiprojecte Viquimodernisme.

Aquest projecte va permetre analitzar com des del món universitari es pot millorar sensiblement la informació existent a Viquipèdia, analitzant i millorant la presència del modernisme a l’enciclopèdia, mitjançant la participació de viquipedistes, professors universitaris i estudiants.