Memòria gràfica local i coneixement lliure

L’activitat de preservació i difusió de la memòria gràfica local (fotografies, pel·lícules, il·lustracions, documents, etc. sobre patrimoni, fets, paisatge, entorn, etc.) ha tingut sempre un caràcter de construcció del bé comú. S’ha fet, col·lectiva o individualment, per a la col·lectivitat.

D’aquesta tasca n’han resultat arxius personals molt valuosos i també arxius locals de caràcter associatiu o acollits per museus i institucions públiques. En alguns casos després de la tasca de registre hi ha hagut una tasca igualment important de documentació i preservació; de digitalització i també de divulgació.

A continuació explorarem algunes possibilitats de connexió entre les iniciatives de memòria gràfica local i el moviment de coneixement lliure, encaixant allò que tenen en comú i fent que el que s’ha preservat i documentat pugui ser més fàcilment accessible i alhora promoure que sigui re-utilitzat al màxim possible.

Trobar els arxius, preservar, digitalitzar

Els arxius locals han fet i segueixen fent una tasca important per preservar la documentació i, entre ella, la gràfica. Localitzant qui té fotografies i enregistraments audiovisuals, dibuixos, plànols, etc. i aplegant-los. I un cop aplegats datant-los, localitzant el lloc on s’han fet, identificant-hi els fets i les persones. Sovint aquesta tasca, encara que sigui feta des d’una institució, combina el treball dels professionals de la història amb la col·laboració de voluntaris i la participació ciutadana.

En alguns casos es localitzen arxius personals molt valuosos i cal trobar la manera de garantir que no desapareguin, que es puguin integrar en arxius públics o associatius, directament o les seves còpies, que si més no s’asseguri la continuïtat si la persona que l’ha creat no pogués mantenir-lo o en cas de mort d’aquesta persona.

Els arxius han de tenir les condicions per preservar els documents gràfics en bon estat. Per a plaques de vidre fotogràfiques, negatius, pel·lícules de cinema o vídeos el millor és buscar una institució, com ara la Filmoteca de Catalunya, que pugui preservar-ho en condicions i conservar-ne còpies a l’arxiu local.
Digitalitzar amb qualitat els gràfics és una forma indirecta de preservació en cas que el document físic pugui deteriorar-se o perdre’s, alhora que facilita que es pugui posar a l’abast i re-utilitzar.

Una tasca a fer des d’una perspectiva de memòria local comunitària és localitzar els arxius, tant personals, com associatius, com públics, i veure quins documents gràfics tenen, buscant la forma de posar-los en comú per veure com es complementen entre ells, com ajuden a construir històries i relacions.

Alliberar drets sobre els documents gràfics

El moviment de la cultura i el coneixement lliure aposta per protegir i divulgar les obres que estan al domini públic i no restringir més l’àmbit d’aquest, ans al contrari que els titulars de drets d’autor els alliberin voluntàriament perquè qualsevol en pugui fer ús, reproduir les obres, re-utilitzar-les i fer-ne de derivades amb el propòsit de crear un corpus cultural compartit on sigui possible l’ús lliure sense haver de demanar permisos cada vegada. Això té especialment sentit en l’àmbit de la memòria gràfica local on la recopilació, preservació i documentació s’ha fet i s’està fent amb l’afany que la memòria sigui un bé per la col·lectivitat.

Per als documents gràfics antics cal veure en termes legals si estan ja al domini públic. En la majoria de casos d’obres que es puguin considerar creatives o originals (quasi totes) això serà passats 80 anys de la mort del seu autor.
Per a obres que tinguin els drets d’autor vigents (la resta) cal que l’autor o titular de drets (els seus hereus o un editor a qui els hagi cedits, per exemple) els alliberi. Això es fa mitjançant unes “llicències” públiques estandaritzades que donen permisos d’ús. Les més conegudes i utilitzades són les Creative Commons. Entre elles hi ha la més permissiva que només reclama que s’atribueixi l’autor (CC-BY) i la lliure robusta que a més del reconeixement de l’autoria reclama que qualsevol ús mantingui la llicència lliure (CC-BY-SA). Qualsevol d’elles permet la reproducció i lliure re-utilització de l’obra per a qualsevol tipus d’ús.

Per a arxius personals on una sola persona ha creat les imatges (fotografies, pel·lícules, dibuixos) podem parlar amb el propi autor (o els seus hereus) i proposar-li d’alliberar els drets sobre les seves obres. Vegeu més endavant en aquest text el cas de l’arxiu de Xavier Badia on s’està fent això.

Problema Dificultat a superar

Però si l’arxiu (sigui personal, associatiu o públic) conté gràfics de diferents autors ens hem de preguntar: l’arxiu té cedits els drets d’autor sobre el material gràfic? Segurament no, és probable que ningú hi hagués pensat.
El creador d’una obra té els drets morals a ser reconegut i té drets d’autor sobre l’ús de l’obra, bàsicament la seva publicació i transformació, que pot cedir a canvi d’una compensació o gratuïtament si vol. L’autor et pot donar o vendre l’obra en un suport físic o electrònic (foto en paper o en digital, per exemple) sense cedir-te’n els drets (per això cal una cessió explícita, preferentment a través d’un document signat). Els drets d’autor són vigents fins 70 anys després de la mort de l’autor, llavors passen al domini públic i poden ser lliurement utilitzats. Si l’arxiu no té una cessió de drets no pot publicar les fotos i imatges. Tampoc pot alliberar-les amb una llicència lliure. Això només ho pot fer el titular dels drets.

Què es pot fer?

  • Primer revisar si hi va haver una cessió de drets; verbal o escrita, que es pugui defensar.
  • Si no, fer treball de camp. Buscar els autors i els seus hereus. Explicar-los què proposem. Tenir a punt un formulari per formalitzar la cessió de drets i l’autorització per alliberar les fotos. Aprofitar-ho per millorar la documentació: identificar persones, llocs, fets, dates.

Potser es poden implicar en aquesta tasca voluntaris de l’arxiu, estudiants d’un institut o universitat, grups d’esplai, … convertir l’aparent dificultat en un element per fer aprenentatge, adquirir experiència, recollir informació i crear lligams a nivell local.

Geolocalitzar i documentar

Un document gràfic perd part del seu sentit sense el context que ens permet interpretar-lo. Quan es va crear, què representa, on es va fer, qui hi surt, etc. A vegades tenim la sort d’haver preservat un gràfic i la desgràcia d’haver-ne perdut aquesta informació. Els contactes locals són importants per recuperar-la. Però també internet pot servir-nos, posant els gràfics a l’abast de tothom i utilitzant diversos canals per demanar ajuda a la gent per identificar el que hi ha a les imatges (vegeu el cas del Museu Joan Morera i el del projecte The Commons de Flickr).
En aquesta identificació són importants: la identificació del moment, la identificació dels fets, la identificació de les persones i, també, la identificació del lloc. Aquesta última es pot relacionar bé amb la localització geogràfica, les tecnologies que permeten fer-la i el seu potencial de re-utilització. Geolocalitzar bé els gràfics permet agregar-los pel lloc que retraten i així veure’n diferents punts de vista o la seva evolució al llarg del temps. Però també ens permet fer relacions de proximitat i té un potencial a explorar pel que fa a construir comunitat a partir d’aquestes relacions, tal com s’està fent fent al Km2 del Poblenou amb el projecte CitizenSqKm.

Posar a l’abast

Els documents de memòria gràfica local estan disponibles per qui vulgui consultar-los o fer-ne ús als arxius. L’accés a ells depèn dels mitjans que aquests arxius tinguin per facilitar-ho. La còpia i distribució a altres arxius és alhora una manera de preservar-los i de fer-los més accessibles. Però és la digitalització (en bona qualitat, que en permeti una reproducció utilitzable) la que multiplica tant la facilitat d’accés com les possibilitats de re-utilització.
És bo que l’arxiu tingui el seu propi espai de publicació a internet. Però el que té la digitalització és que la reproducció de l’obra es pot replicar a diferents llocs. Més llocs on estigui publicada vol dir més possibilitats d’accés i també vol dir preservació, en el sentit que si un dels espais de publicació deixa de tenir continuïtat el gràfic seguirà sent accessible en un altre. És per això que proposem que els arxius es plantegin publicar l’obra a més d’un lloc.

Perquè el que busquem amb la publicació a internet és:

  • preservar
  • fer accessible
  • donar a conèixer
  • fer re-utilitzable

Pensem que aquests haurien de ser els objectius a tenir en compte a l’hora d’escollir on publicar. D’altra banda caldria tenir en compte també alguns criteris com ara: qui hi ha al darrera, quins objectius i propòsits té, governança del servei (corporació o entitat sense afany de lucre, gestió vertical o comunitària, possibilitats de participació, mecanismes de presa de decisions), sostenibilitat a mig i llarg termini, localització legal i geogràfica de l’entitat prestadora del servei, possibilitats de replicar el servei lliurement (si el software és lliure, llicències dels continguts, facilitats tècniques de bolcat).

On publicar

Vegem a continuació algunes opcions a tenir en compte.

Repositori en servidor propi

  • Podem fer servir software lliure com Gallery (tot i que no es segueix desenvolupant) o com és MediaWiki
  • Guanyem autonomia tecnològica i comunitària
  • Calen recursos i manteniment; com assegurem la sostenibilitat a mitjà i llarg termini?

Àlbums corporatius

  • Flickr (Yahoo), Picassa (Google), Youtube (Google), Vimeo, o el que va ser Blip.tv.
  • Perdem el control cap a una corporació. Governança vertical.
  • No asseguren continuïtat a llarg termini, la corporació es reserva canviar els termes del “servei” i també pot deixar de promoure’l, mantenir-lo o restar-li prioritat.
  • Permeten fer els propis àlbums.
  • Bon posicionament web (accés).
  • Alguns permeten escollir llicència. No hi ha una revisió que garanteixi autoria i llicència.
  • Cedim drets per l’acceptació de condicions d’ús que cal estudiar. També acceptem registre i en alguns casos comercialització amb comportament i dades.
  • Alguns tenen projectes específics, com The Commons de Flickr, orientats a gràfics sense restriccions de drets.

Wikimedia Commons

  • Imatges, sons, vídeos, documents.
  • Bon posicionament web, multilingüe (accés)
  • Fa servir software lliure (MediaWiki)
  • Gestiona Fundació Wikimedia (sense afany de lucre) radicada a California (EUA). Existeix una xarxa d’associacions que actuen com a seccions locals estatals (com Wikimedia Espanya) i també temàtiques (com Amical Wikimedia, pels projectes en català).
  • Sostenible mitjà/llarg termini (preservació)
  • Facilita reutilització Viquipèdia i altres projectes. Permet geolocalitzar les imatges.
  • Model comunitari de gestió i comunitat de creadors gràfics. Fitxers en domini públic o amb llicències lliures.
  • Revisió col·lectiva de les condicions de drets i autoria.

Archive.org

  • Vídeos, documents, sons.
  • Fundació sense afany de lucre (Internet Archive).
  • Generació automàtica diferents formats (accés, reutilització). Eines per replicar a Wikimedia Commons.
  • Sostenible mitjà/llarg termini, rèplica Califòrnia/Egipte (preservació).

Projecte de CitizenSqKm (Km2Poblenou)

  • Accessible des de dispositiu mòbil (App Store Google Play) o plataforma web
  • Text, marca temporal, imatges, sons, vídeos enllaçats, enllaç a url.
  • Facilita compartir i col.laborar en l’àmbit local, en la comunitat propera a l’arxiu (accés, reutilització).
  • Geolocalitza les imatges i les presenta en un mapa facilitant trobar relacions.
  • És col.laboratiu. Pot generar aportacions d’altres imatges, efecte crida.
  • L’aplicació és propietària.

Europeana

  • Metacatàleg dels arxius europeus.
  • Imatges, sons, vídeos, documents.
  • Facilita la cerca estructurada de continguts dels arxius associats; també la informació sobre llicències o situació de drets.
  • Tasca de gestió, documentació i emmagatzematge dels arxius digitals descentralitzada per cada arxiu.
  • Finançada per la Comissió Europea, gestiona la Fundació Europeana radicada a Holanda.
  • Europeana promou la re-utilització dels continguts i la creació d’aplicacions tecnològiques que els utilitzin a través de Europeana Creative, el finançament de projectes de desenvolupament i altres accions.

OSM. Open Street Map

  • Base de dades geogràfiques presentades en forma de mapa.
  • S’hi pot incorporar la localització i representació geomètrica de quasi qualsevol element geolocalitzable en forma de node, via, relació o etiqueta. També s’hi poden afegir notes.
  • Llicències lliures de la base de dades i dels mapes.
  • Gestionada per la Fundació OpenStreetMap (OSMF) radicada a Regne Unit que recolza i proveeix recursos a la comunitat d’editors i usuaris. Hi ha una xarxa de grups locals per tot el món.
  • La informació geogràfica combina les dades obtingudes directament pels editors amb dades cartogràfiques alliberades. Es potencia el coneixement local per polir-les, completar-les i verificar-les.

Compartir i re-utilitzar glocalment

Els continguts de memòria local geolocalitzats, documentats i disponibles a internet poden ser fàcilment re-utilitzats i combinats amb altres continguts.

Alguns dels repositoris de gràfics que hem mencionat (com Wikimedia Commons, Europeana o Flickr) tenen APIs que permeten fer-hi consultes i/o extreure’n continguts des d’altres aplicacions per utilitzar-los. Això facilita als ciutadans de fer-los servir d’una manera significativa i vinculats al lloc on viuen, on treballen, on fan activitats.

Viquipèdia, l’enciclopèdia lliure que busca la compilació del coneixement humà, utilitza els gràfics publicats a Wikimedia Commons per il·lustrar i explicar millor els continguts. El sistema de dades estructurades wikiData permet afinar recerques relacionades amb aquests gràfics i, en alguns casos, omplir automàticament continguts visuals i escrits a la Wikipedia en qualsevol llengua.

Hi ha noves iniciatives, com CitizenSqKm, que permet tant publicar com localitzar informació i gràfics vinculats al lloc on som des d’un ordinador o un dispositiu mòbil.

Combinar l’accés global i la localització geogràfica obre un potencial “glocal” per la re-utilització de continguts, i creiem que seguint metodologies adequades, pot ajudar estimular les relacions ciutadanes en àmbits propers.

Experiències inspiradores

A continuació es comenten breument algunes experiències de les quals es poden extreure idees per reproduir a altres llocs. Les propostes finals d’aquest text integren diversos aspectes d’algunes d’aquestes experiències.

Fons Baldomer Gili i Roig del Museu Morera

Des de l’any 2006, l’obra de Baldomer Gili i Roig està al domini públic. D’acord amb aquesta realitat, el Museu d’Art Jaume Morera, durant la residència de la viquipedista Esther Soler, va digitalitzar i carregat a la plataforma Flickr la col·lecció fotogràfica del pintor, per tal que tothom pogués servir-se’n lliurement i col·laborar en el procés de documentació de les fotografies:

  • Aprofitament del coneixement col·lectiu: tothom és convidat a navegar i gaudir de les fotografies de Baldomer Gili i Roig carregades a Flickr i, en el cas que reconegui algun indret o persona, només ha d’afegir un comentari a la imatge amb la informació que vulgui aportar.
  • Invitació a la participació activa: de la mateixa manera que en el cas anterior, si tot navegant per les fotografies de Gili i Roig a Flickr hom reconeix un indret, se l’anima a fer una fotografia al lloc i carregar-la al grup de Flickr creat per l’ocasió. Així es poden acarar les imatges per veure com ha variat el paisatge al llarg del temps.
  • Enriquiment d’articles de la Viquipèdia: un cop finalitzada la documentació de la col·lecció fotogràfica de Gili i Roig gràcies al crowdsourcing, les imatges de Flickr (i les dades afegides) seran importades a Wikimedia Commons i utilitzades per il·lustrar nombrosos articles ara per ara mancats d’imatges.

Flickr The Commons

Flickr, el servei de publicació i administració de fotos i vídeos de Yahoo, té un projecte anomenat “The Commons” on les institucions arxivístiques poden participar (veure condicions). Les fotos publicades han de ser “sense restriccions conegudes de drets d’autor”; bàsicament imatges que ja estan al domini públic o de les quals la institució és titular i les pot alliberar (més informació). La publicació d’aquestes imatges a Flickr les fa més accessibles i en facilita la re-utilització. Però alhora serveix per fer una crida global a que la gent revisi les imatges i que:

  • ajudi a classificar-les i fer-les localitzables afegint-hi etiquetes
  • utilitzi el sistema de comentaris si creu que pot aportar informació sobre els continguts

Més de 100 institucions de tot el món hi participen.

Marató d’escaneig a Llefià

El 4 de juliol de 2015 es va fer a la plaça Trafalgar de Badalona una marató popular d’escaneig de fotografies antigues del barri de Llefià, per a l’incorporació a l’Arxiu Històric de Llefià. S’havia fet una crida als veïns perquè duguessin fotografies antigues a la plaça i allà aprenien com escanejar-les e incorporar-les al web arxiu.llefia.org.  En el transcurs de l’activitat, es van recopilar prop d’una quinzena de fotografies inèdites, aportades pels veïns i veïnes i que no estaven al fons de l’arxiu en cap format. Els propis veïns aprendre a escanejar-les i van aportar informació per tal de documentar-les posteriorment. La marató també va servir per a captar l’interès de veïns i veïnes d’altres barris de la ciutat de Badalona, com Bufalà i Sant Crist, que van passar-se per stand de l’Arxiu Històric de Llefià al marc del XV Fòrum TIC Social Llefià- Badalona, per tal de conèixer iniciativa i conformar un futur embrió de xarxa d’arxius històrics dels barris de la ciutat de Badalona amb l’ajuda de les TIC compartint experiències, activitats i plataformes.

El Poblenou del 1898 geolocalitzat i documentat

CitizenSqKm és una iniciativa educativa, periodística i de recerca que vol contribuir a empoderar les comunitats compromeses dissenyant i assajant l’ús de metodologies i tecnologies que utilitzin la geolocalització d’informació per generar un major compromís cívic en xarxa. Explora si el fet de crear, compartir i consumir dades pot fer que el ciutadà estigui més implicat socialment i en la seva comunitat. El pilot de CitizenSqKm al barri del Poblenou (2014-15) es va dur a terme en el marc del projecte europeu CONFINE i es va desenvolupar des de l’IGOP de la UAB, i Itinerarium.

En el marc d’aquesta iniciativa s’han iniciat diverses experiències relacionades amb el patrimoni històric i la memòria local. Una d’elles ha estat la del Taller d’Història de l’Institut Salvador Espriu en la qual cinquanta estudiants de 3er i 4art d’ESO, a partir de la documentaicó de Xavier Badia, han elaborat i publicat diversos itineraris que ens porten pels vestigis del que era el barri de Poblenou. De manera sectorial podem accedir al Poblenou industrial, cooperatiu o de comerços i tallers. I de manera integrada podem recórrer el Poblenou de 1898 en una tasca que inclou la creació d’un escenari en la plataforma CitizenSqKm on s’han geolocalitzat els llocs clau de l’itinerari identificant si es tracta d’edificis de fàbriques o comerços i de quin tipus.

Arxiu gràfic Xavier Badia

En Xavier Badia i Castellà va ser conserge a l’Institut Salvador Espriu des del curs 1996-1997 fins al curs 2004-2005, any en què es jubilà. Ja fa temps va començar a documentar gràficament, amb el dibuix i la fotografia, els edificis del Poblenou i el districte de Sant Martí de Provençals: fàbriques, botigues i altres edificis. I va investigar documentant-ne l’origen i els usos que han tingut. Fruit d’aquest treball és un fons gràfic de més de mil imatges documentades que l’institut va donar a conèixer a través de la web “una mirada diferent de Poblenou” i a partir del qual estudiants del Taller d’Història coordinats per la professora Montserrat Alay van definir els itineraris mencionats pel Poblenou antic. L’any 2015 en col·laboració CitizenSqKm i Amical Wikimedia en Xavier Badia va acceptar alliberar els drets de les seves imatges i publicar-les a Wikimedia Commons de manera que siguin accessibles i puguin ser utilitzades a Viquipèdia i altres projectes wiki de coneixement lliure. A resultes d’això es va posar en marxa el viquiprojecte Fons gràfic Xavier Badia i es va fer una experiència pilot en que estudiants de l’institut van traduir a l’anglès la descripció de les imatges.

Gimcana fotogràfica a Gelida

Les activitats Wiki Takes… són un dels formats habituals de les organitzacions locals del moviment Wikimedia amb que el viquipedisme pren una població o barri per mobilitzar la gent i aconseguir fotografies útils a Viquipèdia. Com a resultat del projecte de col·laboració amb les Biblioteques de Catalunya (Bibliowikis) algunes biblioteques locals també s’han convertit en organitzadores d’aquest tipus d’activitats. El dissabte 19 de setembre de 2015 es va fer una gimcana fotogràfica organitzada per la Biblioteca de Gelida amb la col·laboració de l’associació fotogràfica Flash Gelida, l’associació de gestió i divulgació del patrimoni Amics del Castell de Gelida i Amical Wikimedia. Més de quaranta persones van reunir-s’hi al matí i van recollir el llistat d’element a fotografiar (principalment edificis de patrimoni històric). Es van formar 4 grups que van recórrer la població i van prendre unes 1700 fotografies. De retorn a la biblioteca voluntaris locals van ajudar a descriure i documentar les fotos abans de carregar-les a Wikimedia Commons on s’organitzen per categories. Els edificis protegits com a monument històric hi estan agrupats en una categoria específica que agrupa sub-categories per cadascun d’ells, on es poden publicar fotos de diversos punts de vista i on consta el codi de catalogació i la localització geogràfica. De fet les fotografies es poden pujar clicant un botó a una llista de monuments i així ja s’hi incorporen automàticament aquestes dades.

Propostes

Tant des dels arxius locals, com des dels centres educatius, com de les entitats culturals o veïnals es poden fer actuacions que combinin la recuperació de la memòria amb el coneixement lliure. A continuació mencionem algunes propostes que es podrien desenvolupar:

  • Treball de camp: per alliberar drets i millorar la documentació de les imatges antigues. Buscar els autors originals de les imatge, els seus hereus o titulars de drets; també la gent que va viure els fets o en té informació. Argumentar perquè pot ser útil al bé comú alliberar les imatges, tenir un formulari per fer-ho, aprofitar per recollir informació i documentar millor, identificar llocs, fets i persones.
  • Treball de camp: per prendre o enregistrar noves imatges d’elements que estan apunt de desaparèixer o per mostrar l’estat actual d’escenaris dels quals tenim documentació gràfica antiga. Es poden fer expedicions fotogràfiques en grup, també es poden fer crides o concursos perquè cadascú vagi a fotografiar-ho pel seu compte, es poden fer sortides per anar a mesurar i aixecar plànols, especialment d’edificis que es vagin a enderrocar.
  • Digitalització de qualitat d’imatges analògiques. Es poden fer maratons de digitalització convocant gent per col·laborar-hi i explicant-los com fer-ho. Es poden també fer plans de digitalització de més llarga durada amb personal dels arxius i voluntaris.
  • Publicació i documentació d’imatges: es poden fer actuacions per publicar les imatges a Wikimedia Commons o altres repositoris fent una descripció en vàries llengües i categoritzant bé les imatges. Això es pot fer com a activitat educativa en centres docents. També es poden fer maratons o plans de treball.
  • Itineraris per conèixer la història més propera: amb la documentació que ja està en xarxa i geolocalitzada i aprofitant els dispositius mòbils es poden fer itineraris on podem veure in-situ imatges i testimonis històrics sobre un lloc. Hi hauria la possibilitat de combinar l’itinerari per conèixer amb actuacions per completar la informació, recollint imatges o testimonis al lloc.

Recursos i propostes concretes

 

 

Una variant d’aquest text s’ha publicat també al blog del projecte citizenSqKm.

One thought on “Memòria gràfica local i coneixement lliure

  1. Pingback: Baròmetre de l’ús del català a Internet – octubre 2015 | WICCAC

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.