Teresa Casals és reconeguda amb el Premi Especial del Jurat

La tasca d’Amical Wikimedia ha estat reconeguda com a finalista del Premi Martí Gasull i Roig a l’exemplaritat en defensa de la llengua, juntament amb Gaming.cat. El guardó, escollit per votació popular, ha premiat La Llibreria Catalana de Perpinyà.

El jurat, que va escollir aquestes tres propostes entre les diferents candidatures, ha estat compost per set persones reconegudes en àmbits molt diversos: Eva Bertrana, Jaume Cabré, Òscar Escuder, Carme Forcadell, Anna Moner, Isona Passola, Joan Maria Pou, Pilar Roig, Fanny Tur i Xevi Xirgo.

Amical Wikimedia també havia estat finalista del Premi Martí Gasull 2014. Llavors, el jurat ja va considerar que “l’èxit de Viquipèdia és l’èxit col·lectiu i voluntari fruit de la dinàmica pròpia d’una societat que vol posar la llengua catalana al màxim nivell internacional”, tot destacant que, des de que va néixer el 2001, “no ha parat de créixer, en articles, qualitat dels articles, viquipedistes (persones que col·laboren i creen articles) i usuaris”.

El Premi Martí Gasull i Roig, atorgat per la Plataforma per la Llengua, té per objectiu fer que l’exemple de la tasca de Martí Gasull i Roig serveixi per inspirar, i també reconèixer, a totes aquelles persones i entitats que treballen a favor de la llengua catalana.

Biblioteques, arxius i viquipedistes arriben al miler de referències noves a la Viquipèdia, duplicant el rècord de 2019

Per segon any consecutiu, la campanya internacional One Librarian, One Reference (un bibliotecari, una referència), popularment coneguda amb l’acrònim #1lib1ref, ha tingut una acollida rècord a la Viquipèdia en català. Una vuitantena de voluntaris han inserit 1013 referències bibliogràfiques a 628 articles diferents de l’enciclopèdia en línia, lliure i col·laborativa. Les dades d’enguany han duplicat de llarg el llindar del rècord que es va assolir a l’edició de 2019, quan 47 participants van inserir 417 referències a poc més de 300 articles diferents.

Des de l’any 2016, aquesta iniciativa encoratja a bibliotecaris d’arreu del món a transferir la seva expertesa a la Viquipèdia tot afegint-hi referències bibliogràfiques de qualitat. Les dades demostren que aquesta campanya, que se celebra cada any entre el 15 de gener i el 5 de febrer, està plenament consolidada a tot el territori catalanoparlant gràcies al programa #Bibliowikis. Aquest projecte va començar l’any 2012 de la mà d’Amical Wikimedia i les Biblioteques Públiques de Catalunya amb la intenció d’apropar la Viquipèdia i els seus projectes germans tant als usuaris com als professionals de les bibloteques, i és a dia d’avui un model de referència internacional pel moviment Wikimedia que fou fins i tot presentat i avalat per la UNESCO a París. 

Cal atribuir a aquesta relació de llarga durada l’interès i el compromís mostrat per personal de biblioteques d’arreu: des de la Biblioteca Nacional d’Andorra a diverses biblioteques públiques del País Valencià (com les de Potries o Gata de Gorgos) i de Catalunya (com ara Sant Pol de Mar i Lloret de Mar), passant també per biblioteques temàtiques com la del Col·legi d’Arquitectes Tècnics i Aparelladors de Barcelona, la del Museu de la Música de Barcelona o la biblioteca episcopal del Seminari de Barcelona, així com biblioteques d’institucions d’ensenyament superior com ara el CRAI de la Universitat de Barcelona, biblioteques de la Universitat Autònoma de Barcelona i la biblioteca de la Universitat de Perpinyà Via Domícia, entre d’altres. Les seves aportacions, sumades a les de desenes de voluntaris entusiasmats per aquesta proposta, han aconseguit que l’edició d’enguany d’aquesta campanya hagi superat totes les expectatives.

Des d’un punt de vista més ampli, la campanya d’enguany també ha estat tot un èxit: més de 700 participants han inserit més de 14.500 referències a prop de 8.000 articles de la Viquipèdia en gairebé 60 idiomes diferents. Les edicions de la Viquipèdia en hebreu i en serbi han estat les que han aplegat major nombre de referències (al voltant de 4.000 cadascuna); mentre que la Viquipèdia en català ha ocupat la cinquena posició d’aquesta classificació internacional, només superada per edicions idiomàtiques de la Viquipèdia amb xifres de parlants i editors notablement superiors, com ho són la Viquipèdia en anglès i francès.

D’altra banda, una visió general d’aquests cinc anys de campanya a la Viquipèdia en català presenta unes xifres que confirmen tant la consolidació del projecte com la presència de la comunitat catalanoparlant en posicions destacades a cadascuna de les edicions. Així doncs la Viquipèdia en català fou el segon projecte més actiu a les campanyes #1lib1ref dels anys 2016 i 2017 (només superada per la Viquipèdia en anglès); mentre que els darrers tres anys s’ha mantingut estable com el cinquè projecte més actiu en una iniciativa on les xifres han crescut sense aturador, especialment les de de participants provinents de les comunitats lingüístiques més nombroses, però també d’aquelles especialment sensibles amb la seva condició de llengües amb un número discret de parlants, com seria el cas del serbi o l’hebreu, que de bell antuvi també han freqüentat la part alta de les classificacions des de la primera edició de la campanya

Taula 1: Recompte de participants, referències inserides i articles millorats a la Viquipèdia en català al llarg de totes les edicions de la campanya #1lib1ref

Taula 2: Recompte de participants, referències inserides, articles millorats, comunitats participants, classificació de la Viquipèdia en català i podi de totes les edicions de la campanya #1lib1ref

Per bé que l’edició d’enguany d’aquesta iniciativa es dona per finalitzada, des d’Amical Wikimedia se segueix animant als participants a persistir en el seu propòsit d’inserció de referències bibliogràfiques de qualitat per tal que els continguts que ofereix la Viquipèdia cada cop siguin de major qualitat i més fàcilment verificables.

#1lib1ref ens ha servit per a consolidar la nostra participació al programa #Bibliowikis. Ha estat una gran oportunitat per a incrementar el nombre de referències sobre contingut de temàtica andorrana a la Viquipèdia, tot dedicant especial atenció a la bibliografia publicada al Principat. La disposició de la biblioteca de referència del país per continuar participant activament d’aquesta i d’altres campanyes és total, i entomem amb optimisme el repte d’encoratjar a companys de professió a sumar-s’hi i perseverar en una iniciativa de transferència de coneixement en entorns digitals.

—Júlia Fernández, cap de la Biblioteca Nacional d’Andorra

Enllaços externs

• #1lib1ref a la Viquipèdia
• Resultats de la campanya a la Viquipèdia en català
• Resultats generals de la campanya

Avui, 6 de febrer, l’Associació Amical Wikimedia ha donat el tret de sortida al nou concurs d’edició anual de la Viquipèdia i dels seus projectes germans Wikimedia en català: La Càpsula del Temps.

En un context d’apogeu de les notícies falses i de la manca de credibilitat de molts fets que ocorren al món, membres voluntaris d’Amical Wikimedia han plantejat enguany aquest viquiprojecte innovador, establert en forma de concurs gamificat, que té com a objectiu principal la millora en la verificabilitat de les efemèrides dels projectes en llengua catalana.

La càpsula del temps. Imatge: Xavier Dengra, CC BY-SA

Els participants del concurs, que és obert a qualsevol persona, se submergeixen en la trama d’una càpsula del temps –els projectes Wikimedia– parcialment espatllada i que requereix la col·laboració de la societat perquè l’arregli amb l’addició de nous esdeveniments, naixements i defuncions d’arreu del món en articles de la cronologia de la història –sempre sota la premissa de fer-ho amb bibliografia fiable. Organitzat en diversos modes i fases temporals, qualsevol persona pot acumular-hi punts editant-hi a la Viquipèdia, però també als projectes Viquidites afegint-hi refranys, frases fetes i citacions; a Viquitexts transcrivint obres literàries que han passat al domini públic i a Wikidata amb minijocs per omplir-hi la seva base de dades lliure.

Amical Wikimedia ha apostat enguany per un concurs plenament innovador, disruptiu i alhora menys laboriós pels participants que no pas els dels anys anteriors, tot aturant la creació o ampliació significativa d’entrades per impulsar una espai clau i molt consultat, el de les efemèrides. Històricament, els articles sobre els dies de l’any, les dècades i els segles de la història han estat molt descuidats i sobretot mancats de citacions bibliogràfiques. Així doncs, els diversos modes i fases del concurs permetran parar especial atenció a temàtiques infrarepresentades tant a nivell geogràfic, temporal com d’abast sociocultural i etnològic. A més a més, permetrà als concursants poder entrar en disputa amb d’altres amb diverses finestres d’oportunitat i rangs de premis en qualsevol moment de l’any, facilitant-ne així la participació sostinguda i una competició més saludable per a la comunitat voluntària de viquipedistes.

Si bé aquest concurs és un projecte clau de l’any per tal d’assolir un balanç òptim a l’eix de Contingut i de Comunitat del Pla Estratègic 2019-2024 de l’Associació, aquest no serà pas l’únic concurs de llarga durada i enfocat a la qualitat dels projectes de coneixement lliure que organitzarà l’entitat de promoció del coneixement lliure en català.

Ahir, 20 de gener de 2020, l’Associació Amical Wikimedia va conèixer la detenció de Lluís Madurell —membre actiu i exsecretari de la nostra entitat— per part dels Mossos d’Esquadra. Segons les últimes informacions, ha passat la nit a la comissaria de Tarragona i avui passarà a disposició judicial.

Des d’Amical Wikimedia defensem la seva presumpció d’innocència i reivindiquem el seu compromís amb el coneixement lliure en català, la seva estima a la Viquipèdia i la seva defensa dels drets i llibertats digitals. Com a entitat expressem el nostre suport al detingut i ens comprometem a seguir amb atenció el procés judicial.

Organitzacions viquimedistes de voluntaris actives a Espanya participen en la consulta pública del Ministeri de Cultura i Esports prèvia a l’adaptació de la Directiva a la legislació espanyola

Wikimedia España i Amical Wikimedia han expressat les seves reserves i comentaris a l’articulat de les Directives europees 2019/789 i 2019/790, sobre els drets d’autor i drets afins al mercat únic digital europeu. Ambdues entitats han signat un document en resposta a la consulta pública convocada pel Ministeri de Cultura i Esports per redactar un esborrany d’avantprojecte de llei que inclogui l’estipulat en aquestes Directives.

Les Directives europees sobre copyright es van aprovar a la seu del Parlament Europeu d’Estrasburg el 17 d’abril de 2019. Imatge: David Iliff, CC BY-SA 3.0, via Wikimedia Commons

En aquesta consulta, finalitzada el passat 16 de desembre, les organitzacions signants reivindiquen el seu paper com a entitats que treballen a favor del coneixement lliure i representants de persones que no exerceixen un paper passiu davant del contingut que ofereix Internet, sinó que es tracta de subjectes actius en la creació, compartició i difusió d’informació, continguts i cultura, sense els quals Internet no tindria cap sentit. En la seva posició, Wikimedia reclama que també s’escolti, a més de la indústria creativa i les grans plataformes, la veu d’aquells que creen aquest ecosistema digital tan preuat: les persones que són usuàries i creadores de continguts a la Xarxa. A més, ambdues organitzacions han subratllat els principals riscos que planen sobre l’accés a la informació i la llibertat d’expressió que presenten alguns punts de la Directiva, així com les oportunitats per augmentar la protecció del patrimoni cultural en línia que el Ministeri hauria de tenir en compte a l’hora de realitzar la transposició a la legislació espanyola.

Entre aquests destaca especialment l’Article 17, popularment conegut com l’article dels “filtres automàtics de contingut”, car una implementació poc curosa obriria la porta a situacions de bloqueig preventiu de contingut legítim generat pels usuaris. Un altre article controvertit és el 15, on el dret d’accés a la informació i la verificació de fonts en entorns digital es poden veure afectats per un excés de zel en la definició formal i tipològica dels enllaços -la unitat bàsica de compartició de continguts i informació a Internet- que faci el legislador. A més, una transposició negligent de l’Article 5 pot resultar contraproduent per l’àmbit educatiu, ja que la voluntat inicial de traçar un panorama igualitari sobre les exempcions de drets d’autor en entorns educatius per a tots els Estats membres es pot veure dinamitada amb el sorgiment d’un entramat molt poc clar de llicències i excepcions.

Altres articles sobre els quals s’ha mostrat inquietud són els 3, 4 i 7, on s’alerta del risc que les mesures tecnològiques de protecció de continguts i informació esdevinguin una barrera difícilment salvable per part dels usuaris, que poden veure impedit el seu accés legítim al contingut objecte de protecció, coartant d’aquesta manera usos legítims de continguts digitals que van més enllà del mer consum d’informació, com poden ser la recerca o la mineria de dades i text.

Finalment, cal mencionar diversos articles relacionats amb el patrimoni cultural i els seus usos en línia (articles 6, 8-11 i 14). El moviment Wikimedia encoratja al Ministeri de Cultura i Esports a aprofitar l’oportunitat que alguns preceptes de la nova Directiva europea suposen per la preservació del patrimoni cultural. Per exemple, s’insta a clarificar el concepte de còpia digital de conservació o preservació que protegeix l’Article 6; a fomentar la posada en valor i la visibilització de les obres fora de comerç que proposen els articles 8-11 i a garantir la salvaguarda del domini públic amb tanta claredat com sigui possible a la transposició de l’Article 14. Les organitzacions signants manifesten el seu neguit davant d’una transposició que aporta poca claredat conceptual o que no proporciona la suficient seguretat jurídica a les persones usuàries i institucions culturals. En resum, demanen que es contempli adequadament l’amplitud del fenomen digital en relació amb el patrimoni cultural.

Després d’aquesta primera consulta pública, el Ministeri de Cultura i Esports redactarà un esborrany de transposició al que també s’hi faran comentaris i aportacions en fases posteriors. El termini d’adaptació a la legislació nacional dels Estats Membres, establert per les institucions europees, finalitza el mes de juny de 2021.

Versió en castellà