Amical Wikimedia aprofita Sant Jordi per difondre internacionalment la llengua catalana

Sant Jordi al Palau de la Generalitat de Catalunya / Enfo

L’associació Amical Wikimedia posa en marxa una iniciativa singular per internacionalitzar el català: aquest Sant Jordi comença un “viquiprojecte” per difondre a escala internacional algunes de les obres més destacades de la llengua catalana. L’objectiu és ampliar i traduir al màxim número de llengües els llibres inclosos en la col·lecció de les millors obres de la literatura catalana (MOLC).

Els objectius fundacionals d’Amical Wikimedia són que la suma de tot el coneixement humà estigui disponible lliurement en català, i que tot el coneixement sobre la cultura catalana estigui disponible per tothom en qualsevol llengua. Sant Jordi és la festa dels llibres i les roses a Catalunya… i a gran part del món! És una tradició que s’ha fet internacional, com la Viquipèdia. Per això enguany Amical Wikimedia vol sumar-se a l’esperit literari del 23 d’abril organitzant un concurs on traduirem i ampliarem articles sobre millors obres de la literatura catalana.

Solitud de Víctor Català, Incerta glòria de Joan Sales o Tirant lo Blanc de Joanot Martorell són només tres de les 125 obres incloses a la col·lecció. Entre els autors, destaquen Víctor Català, Ramon Llull, Jaume Roig, Mercè Rodoreda, Bernat Metge, Carme Riera, Àngel Guimerà o Montserrat Roig.
El projecte durarà fins 30 d’abril. Els tres guanyadors rebran un lot de llibres de 5, 3 i 2 llibres respectivament. Pensem que és una manera engrescadora de conèixer i difondre els autors editant llurs articles a la Viquipèdia i després gaudir de llurs llibres.

La Institució Alfons el Magnànim – Centre Valencià d’Estudis i Investigació i l’Amical Wikimedia posen en marxa el primer viquiconcurs d’estudis valencians

El viquiconcurs és un projecte col·laboratiu on cadascú, com en una marató, pot aportar el seu granet de sorra per a ampliar diferents articles relacionats amb les novetats que la Intitució Cultural presenta per a la Fira del Llibre de València.

I precisament la Fira del Llibre serà l’escenari de la Viquimarató Magnànim. La viquimarató serà un taller d’edició en Viquipèdia, on viquipedistes veterans ensenyaran a editar a tots aquells qui vulguen aprendre. Es durà a terme el diumenge dia 30 d’abril a partir de les 11 h. al Museu de Ciències Naturals, al Jardí dels Vivers de València.  L’activitat és gratuïta i sols cal dur un portàtil, tablet o fins i tot editar des del vostre telèfon mòbil amb l’APP Wikipedia.

El Viquiconcurs Magnànim es durà a terme entre el 20 d’abril i el 15 de maig, realitzant-se el taller d’edició just a la meitat de la convocatòria. Per gentilesa de la Institució, els guanyadors del concurs rebran tres lots de llibres amb les últimes novetats del Magnànim.

La primera Viquimarató sobre la UE concentra disset participants a l’Aula Europa

Des d’aquesta setmana la Viquipèdia compta amb vuit articles nous sobre la Unió Europea. Aquest és el resultat de la primera Viquimarató UE que va reunir disset viquipedistes el dilluns 3 d’abril a l’Aula Europa de la seu de les Institucions Europees a Barcelona.

L’activitat, organitzada conjuntament per l’Amical Wikimedia, Horitzó Europa i la Representació de al Comissió Europea a Barcelona, forma part del viquiprojecte Unió Europea  que té l’objectiu de millorar la cobertura sobre la Unió Europea i els seus estats membres a la Viquipedia.
L’activitat va reunir disset participants de perfils molt diferents, membres d’associacions europeistes, un grup d’alumnes que van assistir a la viquimarató amb el seu professor i escriptors habituals de la viquipèdia.
Durant dues hores els viquipedistes, dotze dels quals eren debutants, van escriure vuit articles en català i altres edicions lingüístiques relacionats amb al UE com ara el moviment Pulse of Europe, l’ Oficina Europea de Suport a l’Asil, el projecte Scientix, la Política ambiental de la Unió Europea o sobre l’excomissari Karel de Gucht. Aquests articles se sumen als més de 5.600 que s’han escrit en el marc del viquiprojecte UE

Wikimedia Conference 2017, o com decidir l’estratègia a llarg termini a l’estil wiki

Jason Krüger for Wikimedia Deutschland e.V. CC-BY-SA 4.0

La tradicional foto de grup. Jason Krüger for Wikimedia Deutschland e.V. CC-BY-SA 4.0

La Wikimedia Conference 2017, que va tenir lloc entre el 30 de març i el 2 d’abril a Berlín, és la reunió anual de representants de totes les organitzacions que formem part del moviment Wikimedia (capítols, organitzacions temàtiques, grups d’usuaris i la mateixa Fundació Wikimedia) per discutir el futur del moviment en termes de col·laboració, estructures i governança interna. Aquesta conferència està organitzada per Wikimedia Deutschland (WMDE) en cooperació amb la Fundació Wikimedia (WMF). És una conferència bàsica per a conèixer com respira el moviment a nivell global, descobrir projectes interessants i entrar en contacte amb altres apassionants pel coneixement lliure. Si Wikimania és la trobada anual de Viquipedistes, aquesta és la trobada d’organitzacions que promouen la Viquipèdia, els seus projectes germans i el coneixement lliure en general. Durant tres dies parlem sobre el moviment, compartim experiències i fem contactes per poder continuar treballant col·laborativament durant la resta de l’any. L’edició d’enguany era especialment interessant, perquè hi té lloc en mig d’un procés participatiu per a definir l’estratègia a llarg termini del moviment. És per això que gairebé s’ha doblat el nombre d’assistents, amb 350 persones provinents de més de 90 països i 60 organitzacions del moviment.

Millora de la diversitat i la inclusió

L’univers Wikimedia està fent un esforç per incrementar la seva diversitat, geogràfica, cultural, política i participativa. En aquesta edició hi han participat col·lectius d’arreu del món, amb interessos molt diversos. Tot i l’esforç, encara queda molt camí a recórrer per equilibrar la sobre-representació de la comunitat Europea i Nord-Americana, i principalment d’homes.

També s’han creat espais específics per incloure a les lower voices, persones molt vinculades al moviment però amb poca voluntat de projecció pública, o que no se senten còmodes alçat la mà o agafant un micro i parlant en públic. Aquests processos d’inclusió es basen en la defensa de l’anonimat, la privacitat, i la creació d’entorns segurs i de confiança, on aquestes veus baixes troben un lloc segur des d’on col·laborar i/o opinar sobre el futur del moviment.

Estratègia a llarg termini, en mode wiki

Recentment, la Fundació Wikimedia ha iniciat un debat global amb l’objectiu de decidir conjuntament què és el que volem construir o aconseguir com a moviment
en els propers 15 anys. Durant 16 anys, els viquipedistes hem treballat junts per crear el recurs de coneixement lliure més gran de la història de la humanitat. Durant aquest temps, hem evolucionat des d’un petit grup d’editors a una xarxa diversa d’editors, desenvolupadors, afiliats, lectors i socis. Avui, som més que un conjunt de llocs web. Ens hem convertit en un moviment social? Quins són els valors que compartim? Ens uneix una la visió d’un món on cada ésser humà pugui accedir lliurement a la suma del coneixement, de manera lliure, gratuïta, i en el seu idioma.

Aquest 2017 s’ha encetat un procés per decidir cap a on anem a partir d’ara. Quin paper volem jugar en el món el 2030? Les comunitats han començat a discutir-ho en línia, i a Berlín es va dedicar un dels tracks de la conferència a parlar del tema. Vam fer diverses sessions participatives amb l’objectiu d’aconseguir una sèrie de declaracions (statements) sobre els quals les comunitats en línia puguin treballar i discutir en línia.

 

 

How do our partners see us?

As part of a process of internal evaluation at the end of 2016 we conducted a survey by mail to people and organizations with whom we have carried out a project in recent years. The responses from various sectors such as museums, universities, libraries and government agencies, confirm some of the core ideas of Amical model and they suggest what should be the priorities for the future.

Altogether thirty people answered the survey, including technical people and managers. This is a representative sample of the type of partnerships we are trying to build. This article summarizes some of the most significant answers.
Helping both ways

When asked how can Wikipedia help your institution, most answers point out that Wikipedia contributes to its openness and helps them in their mission to make knowledge generated by its experts available to public: “gives visibility”, “open minded ways of seeing the world”, “dissemination work”, “facilitates social return”. Some also add their views as users: “increasingly useful source”, “essential for the students.” Several people have emphasized the value for the Catalan language.

Our partners are aware of what they can do to help Wikipedia: “spread its content”, “contribute with reliable content”, “help improve its image among the public”, “make small contributions”.

 

Mental picture improvement

In our strategic plan we have a branch devoted to readers. The number of visitors remains very low, especially for social and technical reasons. For example, most of the browsers of Catalan readers are configured by default in Spanish language.

We want to increase visitors but mostly we want to improve the perception of the project. Quality can help increasing readers (later editors). Seeing how it works, people can better use our content and they can help us to expand it. Therefore, we asked whether the perception of Wikipedia had changed after doing a project with us and we also asked them advice in this regard.

About the mental picture, some claim that they had a prior good concept but the majority found that the perception has improved a lot since we started a joint collaboration. Aspects that stand out are the quality of articles (“rigor of content and flexibility to incorporate improvements”, “I thought it was just an amateur project”, “now for me it is more credible”, “it was a sort of intruder in my job and now it is an ally”), the knowledge of the community (“it is no longer something distant”, “people are eager to work”, “formerly it was a hidden motive to understand how it could have grown so much only with volunteers”) and internal operations (“I am more aware of its evolution”, “my respect has gone from big to huge”, “some clichés disappear knowing their philosophy and operating”).

They think that main obstacles for readers are obsolete or not visual design and lead section of articles which should be affordable for everyone and summarize the essential information. They believe that there is still much work to do to make the site gains in prestige and to achieve it they point to the need to include more references (accessible by readers) and further improve linguistic review.

They value the Visual Editor and edit-a-thons as essential elements to remove technical barriers and to increase users who need an introduction to understand and subsequent guidance. Close monitoring helps them “feel part of a whole” and “have more motivation to participate”. As unresolved issues in terms of editing they point to the interaction with others and, above all, uploading images still seen as too complex processes.
Aspects to keep, aspects to change

Last block is referred to the procedural evaluation: how do you assess the cooperation with us, which aspects we should keep or change.

We must say that we are delighted by the enthusiasm and positive responses because everyone, without exception, say they would recommend us to other institutions (and many actually do). In fact, rather than changes in the model, demands are increasing participation (“more edit-a-thons”, “more network dialogue”, “further joint collaborations”).

Among qualities they include “passion”, “availability and speed of response”, “a groundbreaking approach in today’s world” and “effort”. Undoubtedly, we will work to keep us live up to those expectations!

In short, we can learn from the survey which aspects are most valued by readers and related institutions to continue to improve our daily work with organizations because, as one respondent stated, “the dissemination of knowledge is essential to improve society”.

Original text in Catalan by User:Barcelona // Translated to English by User: Vriullop