Com ens veuen els nostres partners?

Com a part d’un procés d’avaluació interna, a finals de 2016 vam realitzar una enquesta per correu a persones i entitats amb qui hem dut a terme algun projecte durant els darrers anys. Les respostes, provinents de sectors diversos com els museus, universitats, biblioteques i organismes públics, ens confirmen en algunes de les idees força del model Amical i ens marquen les prioritats de camí al futur.

En total van contestar una trentena de persones, tant tècnics com responsables, en una mostra representativa del tipus d’aliances que intentem teixir. Resumim en aquest text algunes de les frases més significatives.

 

AJUDA MÚTUA

Quan se’ls pregunta com pot ajudar la Viquipèdia a la seva institució, la majoria destaca que contribueix a la seva obertura i que els ajuda en la seva missió de posar a disposició ciutadana el coneixement generat pels seus experts: “dona visibilitat”, “obre mires de maneres de veure el món”, “tasca de difusió”, ”facilita el retorn social”. Alguns també afegeixen la seva visió d’usuaris: “font cada cop més útil”, “vital per als estudiants”. Diverses persones han fet èmfasi en el valor que té per a la llengua catalana.

Els nostres partners són conscients de tot el que poden fer per ajudar a la Viquipèdia: “difondre els seus contingus”, “aportar contingut validat”, “ajudar a millorar la seva imatge entre l’opinió pública”, “fer petites contribucions”.

 

MILLORA DE LA IMATGE

Dins del nostre pla estratègic tenim una pota que es basa en incidir en els lectors. La quantitat roman molt baixa, especialment per motius tècnics (navegadors configurats en castellà de manera massiva, per exemple).

Volem lluitar per incrementar les visites però sobretot ens interessa que millori la imatge del projecte i que la qualitat faci sumar lectors (i després editors): persones que, en veure com funciona, usin els nostres continguts i ens ajudin a completar-los. Per això vam preguntar com havia canviat la imatge de la Viquipèdia després de fer un projecte amb nosaltres i vam demanar-los consells.

Respecte a la imatge, alguns afirmen que ja tenien un bon concepte previ però la gran majoria constata que la percepció ha millorat molt des que vam iniciar una col·laboració conjunta. Els aspectes que destaquen són la qualitat de les entrades (“rigor dels continguts i flexibilitat per incorporar-hi millores”, “pensava que era un projecte més amateur”, “li dono més credibilitat”, “era una mena d’intrús a la meva feina i ara un aliat”), la coneixença de la comunitat que hi ha al darrere de les pàgines (“ha deixat de ser una cosa llunyana”, “gent amb moltes ganes de treballar”, “abans era una incògnita entendre com només amb voluntaris es podia haver crescut tant”) i el funcionament intern (“soc més conscient de la seva evolució”, “el respecte ha passat de gran a enorme”, “en conèixer la seva filosofia i funcionament desapareixen alguns tòpics”).

Pensen que els principals esculls per als lectors són el disseny obsolet o amb poc pes visual i les introduccions dels articles, que haurien de ser assequibles per a tothom i resumir la informació essencial. Consideren que encara hi ha molta feina a fer perquè l’eina guanyi en prestigi i per assolir-lo apunten a la necessitat d’incorporar més fonts i bibliografia (i que aquesta sigui consultable per part del lector), i incidir encara més en la revisió lingüística.

Valoren la presència de l’editor visual i de les viquimaratons com elements essencials per fer desaparèixer les barreres tècniques i poder sumar editors, que necessiten una introducció per entendre el projecte i un acompanyament posterior. El seguiment proper els ajuda a “sentir-se part d’un tot” i “tenir més motivació per participar-hi”. Com a aspectes no resolts a nivell d’edició apunten a la interacció amb altres usuaris i, sobretot, a les imatges, que encara veuen com processos massa complexos.

 

ASPECTES A MANTENIR, ASPECTES A CANVIAR

El darrer bloc es referia a l’avaluació procedimental: com valoraven la col·laboració amb nosaltres, quins aspectes havíem de mantenir i quins canviar.

Hem de dir que ens omple de satisfacció l’entusiasme de les respostes i la valoració positiva que ens fan, ja que totes les persones, sense excepció, han dit que ens recomanarien a altres institucions (i moltes ja ho fan en l’actualitat). De fet, més que canvis en el model, les demandes són d’incrementar la participació (“més minimaratons”, “més diàleg a les xarxes”, “més col·laboracions conjuntes”).

Entre les qualitats destaquen “la passió”, “la disponibilitat i rapidesa de resposta”, “una actitud trencadora en el món d’avui” i “l’esforç”. Sens dubte, treballarem per mantenir-nos a l’alçada d’aquestes expectatives!
 

En definitiva, de l’enquesta podem aprendre quins aspectes són els més valorats pels lectors i institucions afins per tal de seguir millorant en la nostra feina diària amb entitats perquè, com declarava un dels enquestats, “la difusió del coneixement és bàsica per millorar la societat”.

Text publicat per [[usuària:Barcelona]]

Cada dimarts celebrem el Dia de les Dones

Per Ester Bonet

Avui en el  Dia Internacional de les Dones, aprofitem per dir que no en tenim prou amb només un dia per recordar la importància del paper de les dones. I per això, a la nostra manera, cada dimarts treballem per fer visible aquesta importància a la Viquipèdia.

De fet l’experiència ens està demostrant que en lloc de tenir un dia  per fer accions  reivindicatives i aprofitar per editar la Viquipèdia  sobre l’àmbit de la dona, obtenim millors resultats si convoquem per temàtiques específiques i piquem la porta de l’expertesa per establir col·laboracions, com per exemple el passat Dia Internacional de les Dones i les Nenes en la Ciència que vam col·laborar amb el Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona en una viquimarató.  D’aquesta forma si focalitzem i ens  adrecem a col·lectius concrets, podem encerclar i delimitar  millor les mancances. Treballar amb persones que entenen del tema, permet aprofundir més en la lectura de les entrades a la Viquipèdia i per tant millor detectar els errors, la qual cosa  dóna com a resultat, un article millor.

Trobar-nos cada dimarts en un espai d’edició per augmentar la presència de les dones a la Viquipèdia és un fet que requereix un esforç i sobretot una constància que demostra la voluntat reivindicativa per millorar la Viquipèdia.

Els motius per crear aquest espai són molts, però potser el que més remarcaríem és el de superar les pors a editar i ensenyar ‘les regles de joc’ que hi ha darrere d’aquesta eina col·laborativa. Perquè és veritat que tothom hi pot col·laborar, és veritat que si veus un error el pots canviar, però el problema és com es fa correctament, sobretot quan es tracta d’un canvi substancial? Les polítiques i normes de la Viquipèdia no són tan fàcils entendre, més d’una persona ha llençat la tovallola en aquest intent, i ha desertat.

Per exemple, si les referències són un  puntal imprescindible per poder fer una entrada, quines són admissibles? Què passa quan no les trobo a Internet? On he d’anar? Quan sé que una persona compleix amb els requisits d’admissibilitat? Puc fer servir el traductor quan hi ha una entrada que no és prou bona en català i en canvi es troba de qualitat en una altra llengua?

Preguntes i més preguntes que es plantegen i s’ensenyen a resoldre-les, sempre buscant camins i solucions amb la implicació dels editors i editores que hi assisteixen, sovint de procedències tan dispars com del Perú, de Mèxic o Rússia, però amb una causa comuna que els empeny a venir: reduir la bretxa de gènere a la Viquipèdia.

Per això ens atrevim a dir que cada dimarts és una celebració. Que cada dimarts celebrem el Dia Internacional de les Dones.

La verificabilitat qüestionada. Projecte sobre #FakeNews amb Faber

En un món​ ​“infoxicat”, qui estableix les jerarquies? Com determinem què és cert i què són “​fets ​ alternatius”? És cert que tothom té accés a la informació? A tota? Com podem garantir els drets universals d’accessibilitat a la informació i els drets de representativitat de tothom en temps d’Internet? Què és, com es genera i com es gestiona el coneixement actualment? Dades massives (big data), postveritat i ​fake news són cares d’una mateixa nova realitat? Quins són els punts de contacte? Com podem mantenir, fomentar o difondre l’esperit crític en aquest nou escenari?

La gestió de la informació mai és neutral. Decidir quines dades es registren, quines no i qui hi té accés és una decisió política.

És per això que estem co-organitzant una estada a la Residència Faber  on volem convidar els residents a treballar sobre el concepte de fake news. Volem acotar, descriure i explicar el concepte, investigar el per què de la seva vigència, fer-ne un estat de la qüestió i veure com afecta globalment i a casa nostra. És per això que fem una crida als candidats interessats que vulguin desenvolupar el seu projecte a Olot, de l’1 al 15 de maig de 2017.

Qui pot venir?
Faber és una residència interdisciplinària. Qualsevol professional, investigador, activista o periodista que tingui un projecte relacionat amb la gestió de la informació i que cregui que pot participar en activitats. Aquestes activitats (conferències, taules rodones, seminaris, grups de treball) s’adrecen especialistes, però també al públic en general o a alumnes d’instituts i escoles.

La valoració dels projectes tindrà en compte el currículum del candidat, el projecte de treball, la qualitat de les activitats de retorn proposades i la flexibilitat per adaptar-se a públics diversos.

Termini: 15 d’abril de 2017
Comunicació de resultats: 22 d’abril 2017 o abans

Presenteu la vostra candidatura aquí

Catalan Culture Challenge: que el món conegui els científics catalans

Jordi Sabater Pi fotografiant un goril·la a la Guinea Espanyola (Osabater, CC-BY-SA)

Comença una nova edició de l’exitós projecte Catalan Culture Challenge d’Amical Wikimedia. L’entitat viquipedista aposta aquest any per traduir i ampliar al màxim nombre de llengües biografies destacades de científics dels territoris de parla catalana. Amb motiu del 16è aniversari de la versió catalana de la popular enciclopèdia en línia, el concurs tindrà lloc entre l’1 i el 15 de març.

El concurs és simple en estructura per tal de facilitar al màxim les traduccions: és basat en un sistema de punts on els participants obtenen punts per cada millora i/o traducció que facin en un dels 12 articles llistats. S’hi troben, per exemple, la geòloga Carmina Virgili, l’enginyer Narcís Monturiol, el primatòleg Jordi Sabater Pi, la farmacèutica Creu Casas o la biòloga Maria Àngels Cardona. Guanyen els tres usuaris amb més punts.

A través d’aquest projecte, Amical Wikimedia potencia el seu segon gran objectiu fundacional: que tot el coneixement sobre la cultura catalana estigui disponible en qualsevol llengua, que segueix la fita de voler que la suma de tot el coneixement humà estigui disponible lliurement en català. D’aquesta manera, l’associació segueix l’etapa d’expansió multilingüe on vol fer arribar tot el coneixement sobre cultura catalana arreu del món, d’una manera oberta i gratuïta.

La Viquipèdia en català va ser la primera edició no-anglesa en tenir article. Va néixer un 16 de març de 2001. Avui en dia té 535.000 articles, 1775 viquipedistes actius i és la 17a versió amb més nombre d’articles.

Amical Wikimedia presenta a la UNESCO la col·laboració amb les biblioteques

Amical Wikimedia presenta la col·laboració amb les biblioteques a la seu central de la UNESCO, a París. El director d’Amical Wikimedia, Àlex Hinojo, ha assistit a la segona trobada de coordinadors de les organitzacions Wikimedia que ha tingut lloc els passats 16 i 17 de febrer. La reunió a porta tancada, coorganitzada per Europeana i Wikimedia França, va permetre compartir experiències, èxits i fracassos després de l’evolució de les col·laboracions GLAM-WIKI arreu d’Europa.
Hinojo hi ha presentat la col·laboració amb més de 200 biblioteques dels territoris catalanoparlants i el projecte #1lib1ref, que convidava als bibliotecaris d’arreu del món a afegir fonts bibliogràfiques a la Viquipèdia. “Entre totes les presentacions, destaquem la flamant política d’accés obert de l’Agència Espacial Europea o la proposta per fer servir referències bibliogràfiques de manera estructurada a la Viquipèdia”, assegura el director d’Amical Wikimedia, Àlex Hinojo. Amical també va ser convidada a la primera trobada de 2015. Des de llavors, s’ha doblat el nombre de participants.
El fenomen GLAM-WIKI va arribar a Europa el 2010, amb la col·laboració pionera entre la Viquipèdia i el Museu Britànic, seguida immediatament de col·laboracions a Catalunya amb institucions com el Museu Picasso, el MACBA, la Fundació Joan Miró o fins i tot el Museu Nacional.
Àlex Hinojo ha estat nomenat director d’Amical Wikimedia aquest mes. El fins ara director de projectes de l’associació ha assumit el càrrec de director, de nova creació. Es tracta d’un canvi emmarcat en el creixement que ha viscut l’organització en els últims anys. Aquest nomenament és un reconeixement a la feina d’Hinojo i facilita la presència de l’associació en certes taules de decisió internacional dins del moviment Wikimedia.