Autor: Amador Àlvarez

La Marisa Lobato ha rebut un premi durant la segona jornada de la Viquitrobada 2015 en reconeixement de la seva tasca a la Viquipèdia i, en especial, al Viquiprojecte Unió Europea, on ha creat milers d’articles sobre els països europeus i les seves societats.

A la Marisa Lobato no paren de preguntar-li d’on treu les energies per editar la Viquipèdia. És una barcelonina nascuda a Berga que va començar a editar a finals de 2006. Des de llavors ha fet gairebé més de 100.000 contribucions, tant a la Viquipèdia en català com en castellà. Va participar activament en el viquiprojecte per fer que la Viquipèdia en català fos la que millor cobrís els 1000 articles bàsics que cada viquipèdia hauria de tenir.

Va fer de la Catedral de Toledo, un tema de qualitat de la Viquipèdia. A més, ha redactat més de cent articles de qualitat, principalment sobre història de l’art, amb articles que abracen des de la Sagrada Família, Andy Warhol, Van Gogh, El Greco, Necròpolis de Gizeh, Las Meninas, Palau de la Música Catalana o la catedral d’Amiens.

Com vas començar a editar la Viquipèdia?

Per curiositat. Hi vaig entrar amb molt de compte, corregint una coseta que vaig trobar que estava malament. Va ser a finals de 2006.

Et va ser complicat?

La veritat és que no. Anava copiant d’altres articles: veia com estaven fets, els editava, copiava, canviava alguna cosa i, a més a més, de seguida em vaig trobar que m’ajudava. El vessant col·laboratiu de la Viquipèdia és molt bo.

Sobre quins temes edites?

Al principi vaig millorar els articles d’art, que és el que més m’agradava: escultura, arquitectura, pintura. He estat molt temps reduint-me a aquest tema. Al final, vaig fent de tot. Calen rius, faig rius. Fa falta pobles, pobles. Et poses en un viquiprojecte i t’enganxes.

Últimament estàs enganxada al viquiprojecte Unió Europea.

Ara estic al Viquiprojecte Unió Europea i aquests mesos toca ampliar articles sobre Luxemburg. Crec que ja porto tres anys en aquest viquiprojecte, i va ser perquè en aquell moment per la meva situació personal vaig haver de deixar de poder anar a la biblioteca i agafar els llibres. A mi m’agradava crear articles fets per mi, i això ja no podia fer-ho perquè em costava. Llavors, vaig pensar que aquest viquiprojecte seria fàcil perquè traduiria d’altres idiomes. No hauré de moure’m molt. I m’he acabat dedicant a això! A més, és agradable de fer perquè aprens moltes coses.

Què representa per tu la Viquipèdia?

Una distracció, però també una ocupació. M’agrada molt que sigui col·laboratiu. Si t’equivoques en una cosa, i ja veus que va un altre i t’ho corregeix. A mi, m’agrada! Hi ha gent que de seguida s’esvera una miqueta. Jo dic: “Ah, mira, m’ho apunto i tracto de fer-ho millor després”. La Viquipèdia enganxa molt! Quan veus l’article acabat, és una satisfacció i ajuda a la gent a saber d’aquest tema. I, mira, també al final fas amics.

Si algú et digués que la Viquipèdia no és fiable, què li diries?

Jo li diria que al 100% potser no, però que és molt fiable i cada vegada més. Ara està canviant molt perquè fins i tot les institucions oficials ja li donen una garantia també. Crec que amb el temps, encara que al 100% potser no, sí que està molt per sobre del que estava fa cinc anys.

Des de que vas començar a editar la Viquipèdia, t’ha canviat la forma de treballar al teu dia a dia?

He après molt més, i també que la gent del meu voltant té molta paciència! Estic a l’ordinador gairebé tot el dia.

Què en pensen els teus coneguts?

Quan dius que edites a la Viquipèdia, encara et miren com una espècies estranya. Se sorprenen i em diuen: “cobres molt?” No s’acaben de creure que això és una cosa totalment gratuïta i que ho fem d’una forma voluntària.

Quins valors destacaries de la Viquipèdia?

El col·laboratiu. Per mi, que siguem capaços de col·laborar entre tanta gent i de bona manera, ho trobo un projecte molt maco.

Autor: Amador Àlvarez

La primera jornada de la Viquitrobada va servir per posar els temes sobre la taula. Avui toca discutir-los. Arnau Duran, president de l’Amical Wikimedia, ha inaugurat el dia a l’auditori gran de la nova Biblioteca Carles Rahola agraint l’assistència del centanar de viquipedistes venint d’arreu dels Països Catalans.

El matí ha començat amb una discussió oberta amb el títol “La Viquibola té vores”, sobre edició en pagament, conflicte d’interessos i admissibilitat. És lícit editar sobre entitats a la qual pertanys o gent que coneixes? Es pot cobrar per editar? Fins a quins límits? Com s’ha de combatre les empreses que fan els seus propis articles?

Avui hi hagut diferents blocs temàtics de discussió i presentacions i avaluacions de projectes per a la Viquipèdia. S’hi han presentat casos d’estudi molt variats, com el concurs fotogràfic Wiki Loves Earth; l’organització de la trobada internacional SMWCon Fall 2015, celebrada a Barcelona; la situació de la Viquipèdia al País Valencià; i projectes d’èxit com Viquimodernisme, Arqueopèdia i Wikiars. Els projectes germans també hi han tingut presència. S’hi ha explicat la col·laboració entre el Viccionari i TERMCAT, i l’activitat “Coneix els experts” ha permès conèixer els membres més actius de cada projecte.

Autor: Amador Àlvarez

Marisa Lobato, viquipedista premiada

Amical Wikimedia ha premiat la viquipedista Marisa Lobato en reconeixement de la seva tasca a la Viquipèdia i, en especial, al Viquiprojecte Unió Europea, on ha creat milers d’articles sobre els països europeus i les seves societats. És una barcelonina nascuda a Berga que va començar a editar a finals de 2006. Des de llavors ha fet gairebé més de 100.000 contribucions, tant a la Viquipèdia en català com en castellà. Va participar activament en el viquiprojecte per fer que la Viquipèdia en català fos la que millor cobrís els 1000 articles bàsics que cada viquipèdia hauria de tenir.

Va fer de la Catedral de Toledo, un tema de qualitat de la Viquipèdia. A més, ha redactat més de cent articles de qualitat, principalment sobre història de l’art, amb articles que abracen des de la Sagrada Família, Andy Warhol, Van Gogh, El Greco, Necròpolis de Gizeh, Las Meninas, Palau de la Música Catalana o la catedral d’Amiens.

Llegiu aquí l’entrevista a Marisa Lobato.

Autor: Amador Àlvarez

Autor: Amador Àlvarez

Frenètic primer dia de la Viquitrobada. Un centenar de viquipedistes i editors novells s’han acreditat aquest matí per la vuitena edició de la conferència anual de la comunitat viquipedista catalana organitzada a la nova Biblioteca Carles Rahola de la ciutat de Girona.

La vuitena edició de la Viquitrobada ha tingut lloc en un moment crucial de la Viquipèdia en català, a un pas d’assolir als 500.000 articles. Una fita que la comunitat s’havia autoimposat per abans d’acabar l’any. Tot i això, amb els 482.000 articles actuals, el repte es complica. La comunitat fa una crida a institucions i entitats per assolir aquesta meta i situar la Viquipèdia en català entre les edicions lingüístiques més grans del món. “És un repte col·lectiu per convertir la Viquipèdia amb la font de coneixement més basta en català”, afirma Arnau Duran, president d’Amical Wikimedia.

Una xerrada distesa sobre Wikidata de Carles Paredes, secretari de l’Amical Wikimedia, ha estrenat el dia. Wikidata és el nou projecte germà de la Wikimedia que consisteix en una base de daes que unifica la informació de totes les edicions de la Viquipèdia.

Autor: Amador Àlvarez

Miquel Duran: Viquipèdia i ciència

Autor: Amador Àlvarez

La Viquipèdia i el món científic “sembla que estiguin barallades”, ha afirmat el catedràtic de la UdG Miquel Duran. La Viquipèdia és una “eina del segle XXI” per una “institució del segle XVIII”. Això provoca un “xoc cultural”, segons Duran, que ha fet un comentari crític sobre la situació del sector educatiu.

Duran també ha volgut desmentir mites entre els científics sobre la Viquipèdia. Segons Duran, molts dels seus companys afirmen que fer entrades de caire científic a la Viquipèdia costa, però per als científics redactar amb precisió i sense equivocar-se no hauria de costar gens ni mica.

“La comunicació científica és una utopia?”, s’ha preguntat Duran. “Si la Viquipèdia i tot els seus projectes germans som capaços de transmetre la passió i una actitud determinada, serem capaços de transmetre la ciència”. “No n’hi ha prou en fer recerca, el que s’ha de fer és comunicar”, ha reblat.

Miquel Duran ha constatat que la Viquipèdia ha millorat la seva reputació a les universitats ens els últims dos i tres anys. El catedràtic ha comentat que la divulgació científica depèn en gran part de l’actitud dels científics, i ha recomanat fer servir llicències lliures, conèixer i fer servir projectes associats a la Viquipèdia, curar el contingut i crear entrades de nivell menys elevat.

Wikimedia: estat de la qüestió

Autor: Amador Àlvarez

Àlex Hinojo, cap de projectes de l’Amical Wikimedia, i la Usuària Barcelona han aportat un estat de la qüestió de la Fundació Wikimedia i del seu moviment. Els ponents ens han destacat el món darrere el moviment viquipedista. Destaquen dades com que l’any 2014 es crearen 4,5 milions d’articles i que el 70% contingut de les viquipèdies no és a la Viquipèdia en anglès. Els ponents han avaluat la tasca de la Fundació Wikimedia i els seus capítols locals, tot analitzant el seu paper actual i els seus reptes de futur.

Paral·lelament, han tingut lloc un taller d’edició bàsic de la Viquipèdia i la Viquimarató Girona per millorar els articles de l’enciclopèdia sobre la ciutat, com la Casa de la Punxa o Narcís Julià i Fontanéº.

Josep Matas: Drets d’autor i coneixement obert

Autor: Amador Àlvarez

A la tarda l’advocat Josep Matas ha fet una xerrada sobre drets d’autor i coneixement obert, hi ha hagut un taller de Xavier Barnada sobre Open Street Map, i Josep Nogué ha fet un curs per a formadors.

Matas ha començat la seva sessió de drets d’autor i coneixement obert aclarint que les obres que no queden emparats per la legislació de drets d’autors: disposicions legals, resolucions jurisdiccionals, actes d’organismes públics i dades. Per això, ha criticat la “copyrightitis” d’organismes públics per restringir la compartició d’un coneixement que hauria de ser de domini públic. “La mà del legislador estava guiada per les entitats de gestió de drets”, afirma Matas en relació a la legislació espanyola sobre aquest assumpte. Per exemple, la llei de propietat intel·lectual espanyola no incorpora la “incorporació accidental” (utilitzada en els casos dels collage), que sí que permetria la directiva europea.

Una jornada frenètica que tindrà continuació demà amb discussions obertes i presentacions de casos d’estudis.

Autor: Amador Àlvarez

Amador Àlvarez és un viquipedista versàtil. S’ha especialitzat en biografies (Xammar, Raspall, Shackleton), arquitectura modernista (Hospital de Sant Pau, casa Batlló, Pedrera), pintura gòtica flamenca (tríptic de Merode, retaule de Gant) i catalana (Pintures de la cel·la de Sant Miquel, Mare de Déu dels Consellers, retaule del Sant Esperit) i alguna cosa d’història, com l’Expedició Endurance. Molts d’aquests articles han obtingut el reconeixement d'”articles de qualitat”. A més, col·labora amb les seves fotografies a l’arxiu Wikimedia Commons.

Com i per què vas començar a editar la Viquipèdia?

Per mirar d’evitar que històries d’àmbit local tinguessin una major difusió que el típic diari o revista municipal. La petita història de molts municipis ha estat estudiada per algú, però la seva difusió és molt minoritària. En aquell moment jo no era usuari de la Viquipèdia i quan em vaig posar, immediatament vaig ampliar l’abast dels meus objectius i ja em vaig engrescar, i d’això ja fa nou anys.

Després de nou anys, què representa per tu la Viquipèdia?

Ho considero un model de cooperació desinteressada com el que molta gent fa dins el sector social, cultural o d’atenció a les persones, amb la diferència que els viquipedistes no veiem la cara dels receptors d’aquests serveis. Per tant, per a mi s’enquadra dins el moviment del voluntariat que cada cop s’estén més en una societat canviant. És, per tant, una activitat que faig amb la mateixa generositat que il·lusió, en el meu temps lliure i mirant d’ajudar en el format que em resulta més adient a les meves capacitats.

Quin paper creus que ha d’exercir Amical Wikimedia en el moviment viquipedista?

Si mirem l’evolució d’organitzacions basades en el voluntariat amb més trajectòria que Amical, els inicis se centren en l’explicació de la missió i el foment i promoció de la participació. Quan maduren, i ja tothom ha assumit les qüestions bàsiques, inevitablement adquireix un rol més gestor i administrador, dels recursos, de les iniciatives i de la comunicació. És cert que la Viquipèdia té vocació d’organització hiperdescentralitzada on cada col·laborador marca les seves pròpies prioritats i dedicació, però l’evolució sempre va aparellada a complexitat.

Què t’ha ensenyat el model de Viquipèdia pel teu dia a dia?

Una forma diferent de coordinar activitats individuals, sense comptar amb jerarquies, ni poder exigir fites ni dedicacions. També a ser extremadament respectuós amb les relacions amb la resta de companys i per la feina que fan, perquè descobreixes que no hi ha feina petita o poc important. Aquí tot suma. En aquesta línia, crec que la Viquipèdia és un model excel·lent de la meritocràcia que, sigui dit de pas, ara molts opinen que és la fórmula cap a on hem d’anar com a societat, però que requereix un entrenament, ja que la meritocràcia sense anar acompanyada d’humilitat, remarca les diferències i augmenta les tensions.

Què li diries a algú que desconfies de la fiabilitat de la Viquipèdia?

La resposta inclusiva seria “ajuda a millorar-la”. La resposta menys amable seria “doncs no la facis servir i segueix amb la de paper”. És indubtable que la fiabilitat de la Viquipèdia comparada amb la totalitat de la informació a la que avui en dia tenim accés, sempre serà inferior. Com ho eren les enciclopèdies de paper al seu dia respecte al conjunt de llibres i estudis que estaven a les biblioteques. La vocació de Diderot i D’Alambert quan van crear L’encyclopédie no ha canviat: concentrar en un punt l’accés al coneixement que, per definició, està dispers. Et posaré un exemple: vaig estar col·laborant a fer l’article de la “barrera hematoencefàlica” i no hi havia forma de recollir “la veritat absoluta”, ja que, en l’àmbit del funcionament dels mecanismes cerebrals es publiquen prop d’un centenar d’articles científics al mes. Està i estarà sempre desactualitzat.

Com decideixes quins articles crear o millorar?

Tinc una línia d’interessos culturals propis: Modernisme, pintura gòtica, biografies de grans personatges, … sobre els que miro de fer articles complets i amb el seu “ecosistema d’articles” prou complert, per a evitar enllaços vermells. Ara bé, sóc promiscu amb les propostes que sovint fan altres companys per a abordar projectes o reptes que ens ajuden a coordinar-nos com a equip. També miro de documentar els llocs als que viatjo, però al final acabo tenint més documentació que temps per a fer-ho.

Et demana molta dedicació fer un article de qualitat?

És difícil quantificar, perquè quan faig un AdQ acabo creant o ampliant una cinquantena d’articles més que hi tenen relació amb ell. Això fa que produir un AdQ oscil·li de 1 a 3 mesos, tot i que quan un tema està abastament documentat, puc estar produint simultàniament diversos articles de qualitat a mida que avanço en la documentació. Ara fa un parell d’anys vaig fer tota l’obra del pintor Jaume Huguet, tretze AdQs, en uns vuit mesos.

Tens algun personatge que t’hagi marcat?

Més que marcar, jo diria que m’ho he passat bé fent la seva biografia  perquè m’anava enamorant del personatge a mida que avançava. Si hagués de triar, diria Eugeni Xammar i Ernest Shackleton.

Les enciclopèdies tradicionals moriran?

Penso que sí. No és tant sols una qüestió del suport, perquè Microsoft ja va ser pioner en abandonar el paper quan va crear Encarta que només estava en suport digital. El taló d’Aquiles ha quedat clar que és l’actualització.

I la Viquipèdia?

La Viquipèdia també perquè tot muta o es degrada. Però no sé la data.

L’any que ve la Viquipèdia fa 15 anys, quin creus que serà el seu futur?

Quan veus la trajectòria de la versió anglesa, t’adones que just estem començant i que no ens acabarem tots els conceptes sobre els que es pot escriure, però vivim en un món fugaç i que la gent resisteix poc fent la mateixa cosa. Grans productes han estat substituïts per ginys tecnològics i aquests han estat apartats per uns altres més ràpids i més barats. Amb tot, la Viquipèdia no és un producte que un fabricant posa al servei del consumidor fins que la competència tregui un altre millor. La Viquipèdia és un espai cooperatiu en què els propis consumidors són els interessats en millorar-ho. No esperen que “el proveïdor” ho faci competitiu, nosaltres mateixos som el proveïdor.

Quins creus que són els actuals reptes de la Viquipèdia en català?

Des de que sóc a la Viquipèdia els reptes han anat canviant, però el creixement en el nombre d’editors s’ha mantingut. Penso que la garantia de que sigui àmplia, moderna, dinàmica i cada dia millor passa per l’obertura a noves visions de gent disposada a treballar aprofitant l’experiència dels més sèniors. Deixar-la en mans d’experts gurus als que es pugui criticar d’apropiar-se del producte, seria la seva fi.

Amical Wikimedia organitza a Girona la Viquitrobada anual de la comunitat viquipedista catalana en un moment clau per arribar als 500.000 articles

Girona serà aquest cap de setmana del 14 i 15 de novembre la capital de la Viquipèdia, l’enciclopèdia lliure, i dels seus projectes germans. Amical Wikimedia organitza la Viquitrobada 2015 a la nova Biblioteca Carles Rahola, on hi assistiran més de cinquanta viquipedistes d’arreu dels territoris de parla catalana, així com catalanoparlants de França i Alemanya. La Viquitrobada és el punt de reunió per excel·lència de la comunitat viquipedista catalana i permet discutir presencialment i avaluar diversos projectes i polítiques de la Viquipèdia.

La vuitena edició de la Viquitrobada tindrà lloc en un moment crucial de la Viquipèdia en català, a un pas d’assolir als 500.000 articles. Una fita que la comunitat s’havia autoimposat per abans d’acabar l’any. Tot i això, amb els 482.000 articles actuals, el repte es complica. La comunitat fa una crida a institucions i entitats per assolir aquesta meta i situar la Viquipèdia en català entre les edicions lingüístiques més grans del món. “És un repte col·lectiu per convertir la Viquipèdia amb la font de coneixement més basta en català”, afirma Arnau Duran, president d’Amical Wikimedia.

Enguany, aquest punt de trobada i treball de la comunitat viquipedista catalana es completarà amb un programa ple d’actiitats durant dues jornades. Per una banda, el dissabte 14 hi haurà diverses activitats obertes per a viquipedistes i no viquipedistes, com una xerrada sobre la Viquipèdia i la ciència pel catedràtic de la UdG Miquel Duran; una ponència sobre els drets d’autor i el coneixement obert per l’advocat especialista Josep Matas; la viquimarató Girona, o diversos tallers i formacions internes. Per altra banda, el diumenge 15 tindrà lloc la tradicional trobada anual, amb diferents blocs temàtics de discussió i presentacions i avaluacions de projectes per a la Viquipèdia. S’hi presentaran casos d’estudi molt variats, com el concurs fotogràfic Wiki Loves Earth; l’organització de la trobada internacional SMWCon Fall 2015, celebrada a Barcelona; la situació de la Viquipèdia al País Valencià; i projectes d’èxit com Viquimodernisme, Arqueopèdia i Wikiars.

Els projectes germans també hi tindran presència. S’hi impartirà un taller de Wikidata, s’explicarà la col·laboració entre el Viccionari i TERMCAT, i l’activitat “Coneix els experts” permetrà conèixer els membres més actius de cada projecte.

Read more