Laura Manzanero, a la Viquitrobada 2014

La Laura Manzanero és una infermera i viquipedista amb empenta. Un dia es va proposar crear un compte d’usuari, i a partir d’aquí ja no va parar. La Viquipèdia és un projecte que la fa sentir molt bé amb ella mateixa, i a més defensa que pot tenir moltes utilitats en el camp de la salut.

Quins potencials pot tenir la Viquipèdia en el món de la salut?

Actualment, la tecnologia ha permès que la gent accedeixi fàcilment a informació sanitària. Molta gent quan surt del metge el primer que fa és buscar informació sobre aquella patologia que té o aquell tractament que ha de fer. Sovint, la primera entrada que apareix és la de la Viquipèdia. Personalment, des del punt de vista d’infermera però també de la meva pròpia persona, penso que s’ha d’establir un enllaç més estret entre Salut i Viquipèdia. Cal mantenir informació rellevant, actual i referenciada per permetre una difusió del coneixement en salut a la població. Actualment, hi ha el Viquiprojecte: medicina, en la Viquipèdia en català però necessita més voluntaris.

Com s’haurien d’estrènyer els seus llaços entre la salut i la Viquipèdia?
Primerament, com a professional d’infermeria puc dir que se’n aprèn molt d’ella. Per crear un article, que no serà teu sinó de la comunitat, cal fer una prèvia recerca bibliogràfica i sintetitzar la informació i escriure-la amb les teves paraules. Això, t’obliga, en el meu cas, a buscar i agafar agilitat a bases de dades de salut, tota la informació necessària per fer un bon article.

Això, no només ajuda a la Viquipèdia sinó que incrementa els meus coneixements i els puc aplicar a la meva vida personal però també laboral. És una manera d’aprendre. En resum, cal establir una relació estreta i lineal entre la Viquipèdia i la Salut. Cal assegurar que la població tingui informació vàlida i més d’un tema tan rellevant com és la seva salut. Tot i així, cal sensibilitzar a la població en què la Viquipèdia és un primer contacte amb la informació que vols buscar i que et pot servir per arribar a fonts en les quals en pugui treure més informació i més extensa. La gent ha de saber sintetitzar la informació de la Viquipèdia i saber, mitjançant els articles i les seves referències, els llocs on aconseguir informació sobre la temàtica interessada.

Però a vegades desconfien de la fiabilitat de la Viquipèdia.
Evidentment, quan parles sobre la Viquipèdia, sempre surt aquella persona que et comenta el tema de la fiabilitat. “La Viquipèdia no és una font fiable”, diuen. Està clar que és un projecte que avança gràcies a voluntaris que no esperen res a canvi, només la seva satisfacció i altres aportacions personals. Quan la gent pregunta sobre aquest tema els hi responc que totes les coses tenen les seves coses bones i dolentes. La Viquipèdia no és l’excepció. Hi ha molta gent darrera que procura que hi hagi referències als articles, bones referències. Aquesta és la clau.

Un article sempre ha de tenir les referències per poder accedir a la font primària d’informació. Personalment, des de dins del projecte penso que la Viquipèdia és molt fiable en unes àrees i cal millorar la fiabilitat i referències en altres. Tot i així, molta gent sap criticar la Viquipèdia però tampoc pensa en què podria fer per ajudar aquest gran projecte i fer dels seus articles més fiables. Per mi, la Viquipèdia és una font de coneixement i una comunitat que cada dia m’ensenya i m’aporta coses noves. A més a més, també m’ha permès conèixer molta gent i crear llaços d’amistat amb alguns d’ells.

Com i per què vas començar a editar la Viquipèdia?

Des que vaig descobrir la Viquipèdia sempre la consultava i n’extreia fonts primàries per buscar més informació. Tot i així, no sabia la gran comunitat que hi havia darrere i tota la gent, d’edats diverses que hi col·laborava. Un dia, la meva parella, va començar a parlar-me de la Viquipèdia. Ell hi estava molt posat i, en certa manera, em va despertar la curiositat. En aquell moment jo estava d’Erasmus a Turquia i, vaig decidir fer-me un usuari. A poc a poc vaig començar a descobrir el seu funcionament i a fer les primeres edicions.

De seguida vaig notar que era un projecte que feia sentir-me molt bé amb mi mateixa. El fet d’aportar informació i al mateix temps aprendre dels altres va enganxar-me encara més al projecte. Vaig sentir com una simbiosi es formava entre la Viquipèdia i jo. Des de bon principi vaig decidir escriure sobre temes relacionats amb la salut, ja que, vaig observar una manca d’aquests. Sóc del gremi de la salut i m’interessa que la gent pugui accedir a informació sanitària completa i de qualitat amb les seves referències primàries associades.

Què representa per tu la Viquipèdia?

Avui en dia, la Viquipèdia forma part de la meva vida. Hi ha mesos que edito menys i altres més, però sempre és allà. M’aporta satisfacció amb mi mateixa i em permet transmetre a la gent l’essència d’aquesta mitjançant tallers i activitats vàries.  Veure com la gent s’interessa per la Viquipèdia i com cada dia creix més i més m’aporta una gran satisfacció i orgull.  Tot el coneixement hauria de ser lliure, el coneixement fa créixer el món i si es comparteix és més enriquidor.

He de reconèixer que la Viquipèdia és el meu hobby. Hi dedico tot el temps que puc i intento aportar el millor de mi. Quan fa dies que no edito o no aporto res, per petita que sigui l’aportació, ja hi penso i m’hi poso de seguida.  M’agrada veure com la gent treballa de forma conjunta amb voluntat i motivació. Això, fa emergir sentiments d’alegria en mi i més ganes de participar. Les Viquitrobades són el moment en el qual pots conèixer i contactar amb molts dels usuaris als quals no els poses cara però hi has interactuat mitjançant la Viquipèdia. Això, és una de les coses que m’agrada més.

Quin paper creus que ha d’exercir Amical Wikimedia en el moviment viquipedista?
Amical Wikimedia és el fonament per seguir endavant amb aquest projecte i amb tota la feina que ha d’arribar. L’organització d’actes i tallers per donar a conèixer el projecte, per cridar l’atenció i aconseguir gent encuriosida per col·laborar també penso que és essencial. Cridar l’atenció de gent de diferents franges d’edat és important. Això, permet fer difusió a diferents parts de la població. La varietat d’edats és molt gran i així ha de seguir. Des de nens, adults, jubilats, famílies senceres…això és el que enriqueix la Viquipèdia en català.

Sempre poso el mateix exemple. Per construir una casa, cal tenir uns bons fonaments i a poc a poc va creixent amb la col·laboració de diferents persones. Amical Wikimedia és el fonament de la Viquipèdia en català i cada dia es reflecteixen més els resultats positius que aconsegueix l’associació i tota la gent que hi ha darrere.

Com a dona, què hauria de canviar de la Viquipèdia perquè més dones s’hi apuntessin?

Actualment, el percentatge de dones que participa i edita a la Viquipèdia és molt inferior als homes. Des del meu punt de vista, és un objectiu complicat però que es pot aconseguir a llarg termini. Des dels seus inicis la Viquipèdia ha tingut més col·laboradors del sexe masculí i no serà fàcil de canviar. Cal sensibilitzar a la població femenina sobre la Viquipèdia i el rol que hi poden desenvolupar. Les poques dones que col·laborem amb el projecte ens hauríem de mobilitzar més, fer més publicitat i transmetre tot allò que ens aporta. Hi ha certs temes que les dones en poden aportar més, per la relació laboral que hi tenen o pel seu contacte amb el dia a dia. Per exemple, en el món de la infermeria hi ha més dones. Això, suposa més coneixement.

L’any que ve la Viquipèdia fa 15 anys, quin creus que serà el seu futur?

La Viquipèdia és un projecte en el qual molts no pensaven en el seu desenvolupament i creixement. És una enciclopèdia creada i elaborada per voluntaris i la capacitat de gestió de la comunitat és increïble. Personalment, penso que la Viquipèdia incrementarà els seus números de forma positiva i cada dia hi haurà més gent que hi creurà i que la utilitzarà tant en temes personals com en temes laborals. Per exemplificar, quan jo estudiava a la Universitat no es podia dir que havies buscat informació a la Viquipèdia. No era ben vist, fins i tot algun professor et prohibia buscar en aquesta base de coneixement. Tot i així, sempre hi feia un primer anàlisi i síntesi del que hi trobava.

A poc a poc això ha anat canviat. Anys després les Universitats cada dia accepten més la Viquipèdia i fins i tot hi col·laboren amb ganes i iniciativa. El mateix passa amb les Biblioteques. Els bibliotecaris representen un col·lectiu molt important per la Viquipèdia. Ells són els que poden difondre millor aquest projecte i ensenyar a la gent a utilitzar-lo bé juntament amb els seus avantatges i, també, desavantatges.  Clarament, hi ha hagut una positiva i creixent evolució de la Viquipèdia. Només cal mirar els números i els exemples.

Quins creus que són els actuals reptes de la Viquipèdia en català?

Els reptes poden ser a curt, mig o llarg termini. A curt termini seria aconseguir arribar al mig milió d’articles amb el repte 500Mil. Una xifra que significaria molt per tots nosaltres. Pel que fa a reptes a mig-llarg termini, difondre encara més la Viquipèdia, donar a conèixer les seves bases i aconseguir més col·laboració i participació. Aconseguir més activitats i tallers amb Universitats i Biblioteques que ajudarien molt a donar a conèixer la Viquipèdia. Formar a gent per transmetre aquest projecte, les seves idees i objectius. L’increment de dones a la Viquipèdia també és un repte general però també personal per mi. L’increment de les dones a la Viquipèdia podria ampliar moltes àrees de coneixement.

Per entendre millor un projecte com Viquillibres, dedicat als manuals i llibres de text en llengua catalana, aquí us deixem les 9 claus que el defineixen. Esperem que us serveixin per a que us feu una idea més aproximada de com utilitzar-lo, i perquè no, editar-lo si us animeu!

1. Gratuït i sense molèsties.

Navegar per les pàgines del projecte és totalment gratuït i sense patir cap mena d’assetjament publicitari, de la mateixa manera que succeeix a la Viquipèdia i la resta de projectes de la Fundació Wikimedia.

2. Participatiu.

Viquillibres està obert a qualsevol persona que vulgui participar-hi i editar-hi. Ho pot fer sense registrar-se (com a anònim), tot i que inscriure’s com a usuari registrat – condició totalment gratuïta – aporta certs avantatges com disposar de personalitzacions, preferències i una pàgina de contacte per a rebre missatges d’altres usuaris i usuàries.

3. Sotmès al consens de la comunitat.

La comunitat gestiona el propi projecte: el conjunt d’usuaris i usuàries en decideixen les normes i les bases a través del consens, i els debats determinen l’horitzó a seguir d’aquest repositori de guies lliures.

4. Universalitat de temàtiques i contingut.

Viquillibres acull qualsevol temàtica i matèria que requereixi una explicació des d’un punt de vista instructiu o acadèmic. Aquest ventall inclou des de les matemàtiques, física o química més pures, fins a receptes, jocs de taula o anàlisi de comportaments i pensaments diversos. Totes les que hi ha en l’actualitat són fàcilment accessibles a través de diferents portals i categories.

5. Llibertat multimèdia; els nous llibres interactius.

La possibilitat d’escollir com treballar – mitjançant Editor Visual (a l’estil d’un processador de texts) o modificant el propi codi wiki –, unit a les plantilles de treball i el repositori multimèdia Commons (amb més de 27 milions de fotos, àudios i vídeos sobre tot tipus de temes), posen a l’abast dels usuaris tot un univers de possibilitats per escriure llibres interactius que d’altra manera serien impensables.

6. Viquijúnior i el Llibre de Cuina, les dues prestatgeries amb nom propi.

D’entre els més de 150 llibres de què disposa el projecte, dues entitats tenen un pes molt específic. El Llibre de Cuina, un compendi amb més de 600 pàgines de receptes i assessorament gastronòmic, i Viquijúnior, la facció de volums dedicats a l’ensenyament infantil.

7. La verificabilitat com a bandera.

Les referències i una bibliografia adequada són el pilar bàsic per a construir aquesta biblioteca. Qualsevol informació que puguin aportar els manuals i guies de Viquillibres ha d’estar recolzada sota fonts fiables prèviament publicades. Aquest fet és el que sens dubte marca que un lector pugui estar efectuant una lectura de confiança i qualitat.

8. Un desenvolupament continu.

Com a projecte col·laboratiu i amb l’horitzó d’esdevenir una biblioteca universal i lliure, els continguts de Viquillibres mai es donen per finalitzats totalment. Qualsevol llibre és susceptible de ser ampliat, millorat o corregit amb el pas del temps, per la qual cosa aquest continu esdevenir permet actualitzar continguts quan és necessari.

9. L’esperit Wikimedia.

Com a part del món dels projectes Wikimedia, tots els continguts estan sotmesos a la llicència Creative Commons, que permet la reproducció lliure (fins i tot comercial) sempre i quan se n’atribueixi l’autoria. La reputació a nivell mundial de la Viquipèdia avalen l’esperit de posar a disposició de tothom, tot el coneixement possible en la llengua d’un territori.

10. Tu.

Viquillibres només pot existir gràcies a la col·laboració de gent com tu. Crea un compte i comença a contribuir-hi!

En Roc a la Viquitrobada 2014

En Roc Humet és una exemple de viquipedista, entre tants, que exemplifica a meritocràcia de la Viquipèdia. Els rols de cada persona es determinen en funció de la feina feta i l’opinió aliena no es basa en qui és cadascú sinó en el que aporta. Així, no importen tant les etiquetes o prejudicis que poden afectar a una relació cara a cara, ja que sovint el primer contacte és a través d’un malnom o nom d’usuari que queda associat a unes contribucions. En Roc va començar a editar la Viquipèdia quan encara era més jove del que és ara. Li agrada llegir, però per sobre de tot, la seva passió és la música clàssica: toca l’orgue i el piano.

Com i per què vas començar a editar la Viquipèdia?

Fa uns dos anys un amic que ja era viquipedista em va animar a crear-me un compte. Al principi no en vaig fer cas, però després d’anar-me informant sobre el projecte vaig pensar que podia ser una experiència interessant. Així doncs, vaig crear el compte “Unapersona” i vaig fer la meva primera edició a l’article Piotr Ilitx Txaikovski, on vaig afegir una mica de contingut traduït de la Viquipèdia en castellà. Però va ser gràcies a l’ajuda del mentor a qui vaig demanar ajuda que vaig llançar-m’hi definitivament.

Què et va moure a fer aquest pas per contribuir-hi?

El temps és or i no és fàcil compartir-lo, però el fet de saber que algú traurà profit del temps que gasto editant la Viquipèdia compensa en escreix. L’objectiu de la Viquipèdia, recollir tot el coneixement humà i posar-lo a l’abast de totes les persones, és també molt motivador.

Sobre quina temàtica escrius?

Bàsicament sobre música, especialment música clàssica, perquè és una de les meves activitats preferides. Però últimament he vist que editar sobre coses que no conec és tant o més interessant que editar sobre coses que ja conec. I per això he fet algun article relacionat amb temes dels quals sóc un total ignorant. D’aquesta manera faig un servei als que vulguin informació sobre aquest tema, però també a mi mateix perquè aprenc coses noves.

Com creus que estan els articles de la Viquipèdia sobre música?

El desequilibri entre música clàssica i música moderna augmenta a passos de gegant. Només cal fer una ullada ràpida a la llista d’articles de qualitat sobre música per veure que la immensa majoria són de música moderna. Per altra banda, molts articles sobre compositors famosos com Ludwig van Beethoven o Johann Sebastian Bach tenen poques o cap referència. Aquest fet pot produir una falta de confiança dels lectors cap a la Viquipèdia.

Has fet alguns articles de qualitat. Com ha sigut el procés per arribar a tenir articles de qualitat?

El meu primer article de qualitat va ser el de la vuitena simfonia de Mahler. Com la majoria d’articles que faig és una traducció d’una altra versió de la Viquipèdia. Tot i així, vaig trigar uns cinc mesos a tenir-lo acabat i gràcies a la contribució d’altres usuaris. Un cop vaig considerar que no podia millorar-lo més, vaig presentar-lo a la pàgina d’avaluacions. Aquí es va veure un altre cop la manca general d’interès cap a la música clàssica. Mentre la majoria d’articles rebien comentaris d’altres usuaris, el meu no va rebre cap tipus d’avaluació fins que ho vaig demanar expressament a un parell d’usuaris. Un cop va haver passat l’avaluació (i després de fer els canvis que em van dir) vaig presentar-lo a la pàgina de votacions i li van donar la distinció de qualitat. Els altres dos articles de qualitat que tinc, Simfonia coral i Clau (notació musical) van seguir un procés semblant, amb la diferència que Clau (notació musical) no va ser una creació meva sinó només una ampliació.

Com valores que joves com tu s’impliquin a la Viquipèdia?

Si els joves no es posen a editar la Viquipèdia, arribarà un moment en que no quedaran editors. A més, els joves acostumen a ser els que tenen idees per innovar o donar una empenta a un projecte inactiu. Per tant crec que és fonamental animar i ensenyar al jovent a editar.

La comunitat viquipedista està oberta a acollir qualsevol usuari sense importar la seva edat?

Sí, clarament. Em considero un usuari molt jove a la Viquipèdia (i més quan vaig començar a editar) però en cap moment se m’ha subestimat ni discriminat per la meva edat. La meva veu té el mateix valor que la dels usuaris més veterans, i això dóna molta confiança en el projecte.

També participes en els projectes germans de la Viquipèdia, estan infravalorats?

Sens dubte, però en diferents nivells. El projecte més infravalorat és Viquinotícies i potser és també el més difícil de desenvolupar sense una comunitat gran. Viquitexts és un projecte molt interessant i el que es promociona més per part d’Amical Wikimedia i, en conseqüència, és el projecte germà més actiu. Entre aquests dos projectes queden el Viccionari, Viquidites i Viquillibres. D’aquests projectes només estic actiu a Viquidites i Viquillibres. Viquidites, quan vaig començar a editar, era un projecte que feia molt poc que s’havia reactivat. Ara, en canvi, mentre estem celebrant el Viquirepte de l’onzè aniversari, l’activitat ha augmentat molt. Pel que fa a Viquillibres, quan vaig començar a editar era gairebé l’únic usuari. Ara torna a ser un projecte tan actiu com al principi.

Com animaries a algú a editar Viquidites o Viquillibres?

Per començar, dient-los que el que fan farà un servei a altres persones. El projecte on això es veu més clar és Viquillibres, el recull de manuals i llibres de text. Però també es vàlid per Viquidites, el recull de citacions i dites populars i la resta de projectes germans. La gent pot pensar que els projectes germans no valen tant la pena com la Viquipèdia, perquè la gent no els visita o no els coneix tant. I en part tenen raó, però la Viquipèdia mateixa també tenia pocs lectors quan va començar ara fa quinze anys, i des de llavors ha arribat a ser la quinzena web més visitada.

L’any que ve la Viquipèdia fa 15 anys, quin creus que serà el seu futur?

Això ningú ho sap, però sóc optimista. La comunitat creix, i el nombre d’articles també. Però com he dit abans, es necessita més gent jove que després de fer un curs d’edició no marxi sinó que continuï editant. També espero que augmenti la credibilitat que té entre els adults, que actualment és bastant baixa.

Quins creus que són els actuals reptes dels projectes germans de la Viquipèdia?

Aconseguir més usuaris permanents. Durant els dies en els quals s’organitzen concursos, el projecte s’omple de nous usuaris. Però un cop s’acaba el concurs o viquirepte, la majoria dels usuaris desapareixen. Necessitem augmentar la retenció dels usuaris nous, que és molt més difícil que atreure’n.

Article de Laia Benito Pericas i David Parreño Mont a la revista Valors del mes de setembre de 2015 (núm. 129)

Fa cinc anys, Eugeni d’Ors no tenia cap fotografia a la seva biografia de la Viquipèdia. El filòsof va morir als anys 50 i és complicat trobar imatges seves lliures de drets d’autor. Molt sovint, però, aquestes imatges estan guardades en calaixos plens de pols. És el cas que vam viure quan desenvolupàvem un projecte de col·laboració amb el MNAC. El seu gabinet de dibuixos i gravats conserva una col·lecció de Ramon Casas de prohoms catalans de principis del segle XX, on es troba un retrat d’Eugeni d’Ors. Des dels anys 90, dibuixos com el d’Ors no havien vist mai més la llum. Ara, però, reben milers de visites i són utilitzades per desenes de publicacions després que el museu els hagi alliberat a la Viquipèdia. S’iniciava així un procés de democratització del coneixement en el si de l’enciclopèdia que el proper any celebrarà quinze anys.

L’objectiu final de qualsevol acció de la Viquipèdia es basa en l’extensió del coneixement lliure en català. El model, però, va més enllà, ja que la democratització és bidireccional. No es tracta solament de fer difusió en obert d’allò publicat per altres, sinó permetre la construcció col·lectiva del coneixement. La democràcia implica participació activa i considerar que tothom és igual a l’hora de prendre decisions que afecten a la comunitat. Aquests principis, que són la base de l’actual sistema polític on tots els adults poden votar lliurement, sense que comptin més uns vots que uns altres, es traslladen amb la Viquipèdia a l’àmbit del coneixement. Si els governs, almenys en un pla ideal, són el resultat de la suma de les veus de la gent, els articles de l’enciclopèdia són el resultat de la col·laboració de qualsevol persona que vulgui escriure al projecte.

Tothom pot llegir de manera gratuïta la informació que conté la Viquipèdia, un projecte que vol posar a l’abast de tothom, sense barreres econòmiques o socials, tota la suma del coneixement humà. Aquest accés universal és el primer pas per a la democratització del coneixement: poder tenir les dades bàsiques sobre qualsevol tema és el principi per poder després aprofundir en la seva recerca o estudi. No creiem per tant en models tancats, on el copyright o el lucre de l’equip editor s’usi com a barrera per a impedir que determinades persones puguin llegir el que apareix a les obres de referència. Els drets d’autor i l’afany de benefici d’una empresa cultural són ambdós legítims i cal respectar-los, però no poden ser mai un obstacle per a aquest accés democràtic.

Avui dia no s’entén el coneixement com quelcom immutable i reservat a les elits, com passava fa segles, quan un grup d’intel·lectuals transmetia i copiava reverencialment les obres dels antics, que confegien un bagatge clàssic comú als pocs homes instruïts de cada època. Ara no solament el coneixement canvia i s’amplia a cada instant amb les noves descobertes científiques, sinó que s’admeten interpretacions noves sobre els problemes de sempre i a més a més s’exigeix justament que s’incorporin aquestes veus al debat global del saber. Volem que el coneixement estigui a l’abast de tothom, com a garantia i fonament d’una societat democràtica.

Justament aquesta democratització del coneixement és l’objectiu fonamental de la Viquipèdia, l’enciclopèdia en línia que s’erigeix com a mirall dels nous temps, un lloc en que recull tant les darreres novetats com els fonaments de cada disciplina, que inclou les diferents versions de cada tema perquè els lectors puguin formar-se la seva opinió, que aporta les referències que sustenten les afirmacions més importants per recolzar-se en les obres dels més savis de tots els temps però dialogar amb el món actual.

Per això la Viquipèdia es defineix com “l’enciclopèdia de contingut lliure que tothom pot millorar”, ja que pensem que la democratització ha d’estar present en els dos sentits: que qualsevol persona pugui accedir al coneixement disponible i, si vol, també contribuir a crear-lo. L’ideal doblement democràtic, o bidireccional, pot semblar utòpic, tanmateix el projecte demostra dia a dia que és possible crear contingut de qualitat de manera oberta i col·lectiva. En aquesta línia, la comunitat viquipedista continua treballant en la creença que aquests principis són vàlids no només per treballar als projectes en línia sinó que són útils per al món real, on la confiança en els altres, la llibertat i els valors compartits poden ajudar a difondre millor el saber generat entre tots i fer de la cultura quelcom més accessible.

Cada entrada presenta la denominació en català, la imatge que la identifica i els equivalents en castellà, anglès i francès. En alguns casos, també s’inclou l’alemany i l’italià.

La selecció dels termes prové de diferents reculls terminològics previs del TERMCAT, i representa la fase inicial d’un projecte més ampli en curs d’elaboració sobre els instruments musicals.

L’obra forma part del projecte Viccionari, impulsat per l’associació Amical Wikimedia, gràcies a la col·laboració de la qual el dia 21 de juny de 2015 (Dia de la Música) voluntaris d’arreu van documentar gràficament peces instrumentals procedents del Museu de la Música de Barcelona, la base de dades de Wikimedia Commons i la base de dades d’imatges de música tradicional catalana de l’ESMUC.

La col·lecció Diccionaris en Línia també inclou una altra obra recent relacionada amb l’àmbit musical, la Terminologia dels estils musicals, a banda de més de noranta repertoris terminològics especialitzats.