Per entendre millor un projecte com Viquillibres, dedicat als manuals i llibres de text en llengua catalana, aquí us deixem les 9 claus que el defineixen. Esperem que us serveixin per a que us feu una idea més aproximada de com utilitzar-lo, i perquè no, editar-lo si us animeu!

1. Gratuït i sense molèsties.

Navegar per les pàgines del projecte és totalment gratuït i sense patir cap mena d’assetjament publicitari, de la mateixa manera que succeeix a la Viquipèdia i la resta de projectes de la Fundació Wikimedia.

2. Participatiu.

Viquillibres està obert a qualsevol persona que vulgui participar-hi i editar-hi. Ho pot fer sense registrar-se (com a anònim), tot i que inscriure’s com a usuari registrat – condició totalment gratuïta – aporta certs avantatges com disposar de personalitzacions, preferències i una pàgina de contacte per a rebre missatges d’altres usuaris i usuàries.

3. Sotmès al consens de la comunitat.

La comunitat gestiona el propi projecte: el conjunt d’usuaris i usuàries en decideixen les normes i les bases a través del consens, i els debats determinen l’horitzó a seguir d’aquest repositori de guies lliures.

4. Universalitat de temàtiques i contingut.

Viquillibres acull qualsevol temàtica i matèria que requereixi una explicació des d’un punt de vista instructiu o acadèmic. Aquest ventall inclou des de les matemàtiques, física o química més pures, fins a receptes, jocs de taula o anàlisi de comportaments i pensaments diversos. Totes les que hi ha en l’actualitat són fàcilment accessibles a través de diferents portals i categories.

5. Llibertat multimèdia; els nous llibres interactius.

La possibilitat d’escollir com treballar – mitjançant Editor Visual (a l’estil d’un processador de texts) o modificant el propi codi wiki –, unit a les plantilles de treball i el repositori multimèdia Commons (amb més de 27 milions de fotos, àudios i vídeos sobre tot tipus de temes), posen a l’abast dels usuaris tot un univers de possibilitats per escriure llibres interactius que d’altra manera serien impensables.

6. Viquijúnior i el Llibre de Cuina, les dues prestatgeries amb nom propi.

D’entre els més de 150 llibres de què disposa el projecte, dues entitats tenen un pes molt específic. El Llibre de Cuina, un compendi amb més de 600 pàgines de receptes i assessorament gastronòmic, i Viquijúnior, la facció de volums dedicats a l’ensenyament infantil.

7. La verificabilitat com a bandera.

Les referències i una bibliografia adequada són el pilar bàsic per a construir aquesta biblioteca. Qualsevol informació que puguin aportar els manuals i guies de Viquillibres ha d’estar recolzada sota fonts fiables prèviament publicades. Aquest fet és el que sens dubte marca que un lector pugui estar efectuant una lectura de confiança i qualitat.

8. Un desenvolupament continu.

Com a projecte col·laboratiu i amb l’horitzó d’esdevenir una biblioteca universal i lliure, els continguts de Viquillibres mai es donen per finalitzats totalment. Qualsevol llibre és susceptible de ser ampliat, millorat o corregit amb el pas del temps, per la qual cosa aquest continu esdevenir permet actualitzar continguts quan és necessari.

9. L’esperit Wikimedia.

Com a part del món dels projectes Wikimedia, tots els continguts estan sotmesos a la llicència Creative Commons, que permet la reproducció lliure (fins i tot comercial) sempre i quan se n’atribueixi l’autoria. La reputació a nivell mundial de la Viquipèdia avalen l’esperit de posar a disposició de tothom, tot el coneixement possible en la llengua d’un territori.

10. Tu.

Viquillibres només pot existir gràcies a la col·laboració de gent com tu. Crea un compte i comença a contribuir-hi!

En Roc a la Viquitrobada 2014

En Roc Humet és una exemple de viquipedista, entre tants, que exemplifica a meritocràcia de la Viquipèdia. Els rols de cada persona es determinen en funció de la feina feta i l’opinió aliena no es basa en qui és cadascú sinó en el que aporta. Així, no importen tant les etiquetes o prejudicis que poden afectar a una relació cara a cara, ja que sovint el primer contacte és a través d’un malnom o nom d’usuari que queda associat a unes contribucions. En Roc va començar a editar la Viquipèdia quan encara era més jove del que és ara. Li agrada llegir, però per sobre de tot, la seva passió és la música clàssica: toca l’orgue i el piano.

Com i per què vas començar a editar la Viquipèdia?

Fa uns dos anys un amic que ja era viquipedista em va animar a crear-me un compte. Al principi no en vaig fer cas, però després d’anar-me informant sobre el projecte vaig pensar que podia ser una experiència interessant. Així doncs, vaig crear el compte “Unapersona” i vaig fer la meva primera edició a l’article Piotr Ilitx Txaikovski, on vaig afegir una mica de contingut traduït de la Viquipèdia en castellà. Però va ser gràcies a l’ajuda del mentor a qui vaig demanar ajuda que vaig llançar-m’hi definitivament.

Què et va moure a fer aquest pas per contribuir-hi?

El temps és or i no és fàcil compartir-lo, però el fet de saber que algú traurà profit del temps que gasto editant la Viquipèdia compensa en escreix. L’objectiu de la Viquipèdia, recollir tot el coneixement humà i posar-lo a l’abast de totes les persones, és també molt motivador.

Sobre quina temàtica escrius?

Bàsicament sobre música, especialment música clàssica, perquè és una de les meves activitats preferides. Però últimament he vist que editar sobre coses que no conec és tant o més interessant que editar sobre coses que ja conec. I per això he fet algun article relacionat amb temes dels quals sóc un total ignorant. D’aquesta manera faig un servei als que vulguin informació sobre aquest tema, però també a mi mateix perquè aprenc coses noves.

Com creus que estan els articles de la Viquipèdia sobre música?

El desequilibri entre música clàssica i música moderna augmenta a passos de gegant. Només cal fer una ullada ràpida a la llista d’articles de qualitat sobre música per veure que la immensa majoria són de música moderna. Per altra banda, molts articles sobre compositors famosos com Ludwig van Beethoven o Johann Sebastian Bach tenen poques o cap referència. Aquest fet pot produir una falta de confiança dels lectors cap a la Viquipèdia.

Has fet alguns articles de qualitat. Com ha sigut el procés per arribar a tenir articles de qualitat?

El meu primer article de qualitat va ser el de la vuitena simfonia de Mahler. Com la majoria d’articles que faig és una traducció d’una altra versió de la Viquipèdia. Tot i així, vaig trigar uns cinc mesos a tenir-lo acabat i gràcies a la contribució d’altres usuaris. Un cop vaig considerar que no podia millorar-lo més, vaig presentar-lo a la pàgina d’avaluacions. Aquí es va veure un altre cop la manca general d’interès cap a la música clàssica. Mentre la majoria d’articles rebien comentaris d’altres usuaris, el meu no va rebre cap tipus d’avaluació fins que ho vaig demanar expressament a un parell d’usuaris. Un cop va haver passat l’avaluació (i després de fer els canvis que em van dir) vaig presentar-lo a la pàgina de votacions i li van donar la distinció de qualitat. Els altres dos articles de qualitat que tinc, Simfonia coral i Clau (notació musical) van seguir un procés semblant, amb la diferència que Clau (notació musical) no va ser una creació meva sinó només una ampliació.

Com valores que joves com tu s’impliquin a la Viquipèdia?

Si els joves no es posen a editar la Viquipèdia, arribarà un moment en que no quedaran editors. A més, els joves acostumen a ser els que tenen idees per innovar o donar una empenta a un projecte inactiu. Per tant crec que és fonamental animar i ensenyar al jovent a editar.

La comunitat viquipedista està oberta a acollir qualsevol usuari sense importar la seva edat?

Sí, clarament. Em considero un usuari molt jove a la Viquipèdia (i més quan vaig començar a editar) però en cap moment se m’ha subestimat ni discriminat per la meva edat. La meva veu té el mateix valor que la dels usuaris més veterans, i això dóna molta confiança en el projecte.

També participes en els projectes germans de la Viquipèdia, estan infravalorats?

Sens dubte, però en diferents nivells. El projecte més infravalorat és Viquinotícies i potser és també el més difícil de desenvolupar sense una comunitat gran. Viquitexts és un projecte molt interessant i el que es promociona més per part d’Amical Wikimedia i, en conseqüència, és el projecte germà més actiu. Entre aquests dos projectes queden el Viccionari, Viquidites i Viquillibres. D’aquests projectes només estic actiu a Viquidites i Viquillibres. Viquidites, quan vaig començar a editar, era un projecte que feia molt poc que s’havia reactivat. Ara, en canvi, mentre estem celebrant el Viquirepte de l’onzè aniversari, l’activitat ha augmentat molt. Pel que fa a Viquillibres, quan vaig començar a editar era gairebé l’únic usuari. Ara torna a ser un projecte tan actiu com al principi.

Com animaries a algú a editar Viquidites o Viquillibres?

Per començar, dient-los que el que fan farà un servei a altres persones. El projecte on això es veu més clar és Viquillibres, el recull de manuals i llibres de text. Però també es vàlid per Viquidites, el recull de citacions i dites populars i la resta de projectes germans. La gent pot pensar que els projectes germans no valen tant la pena com la Viquipèdia, perquè la gent no els visita o no els coneix tant. I en part tenen raó, però la Viquipèdia mateixa també tenia pocs lectors quan va començar ara fa quinze anys, i des de llavors ha arribat a ser la quinzena web més visitada.

L’any que ve la Viquipèdia fa 15 anys, quin creus que serà el seu futur?

Això ningú ho sap, però sóc optimista. La comunitat creix, i el nombre d’articles també. Però com he dit abans, es necessita més gent jove que després de fer un curs d’edició no marxi sinó que continuï editant. També espero que augmenti la credibilitat que té entre els adults, que actualment és bastant baixa.

Quins creus que són els actuals reptes dels projectes germans de la Viquipèdia?

Aconseguir més usuaris permanents. Durant els dies en els quals s’organitzen concursos, el projecte s’omple de nous usuaris. Però un cop s’acaba el concurs o viquirepte, la majoria dels usuaris desapareixen. Necessitem augmentar la retenció dels usuaris nous, que és molt més difícil que atreure’n.

Article de Laia Benito Pericas i David Parreño Mont a la revista Valors del mes de setembre de 2015 (núm. 129)

Fa cinc anys, Eugeni d’Ors no tenia cap fotografia a la seva biografia de la Viquipèdia. El filòsof va morir als anys 50 i és complicat trobar imatges seves lliures de drets d’autor. Molt sovint, però, aquestes imatges estan guardades en calaixos plens de pols. És el cas que vam viure quan desenvolupàvem un projecte de col·laboració amb el MNAC. El seu gabinet de dibuixos i gravats conserva una col·lecció de Ramon Casas de prohoms catalans de principis del segle XX, on es troba un retrat d’Eugeni d’Ors. Des dels anys 90, dibuixos com el d’Ors no havien vist mai més la llum. Ara, però, reben milers de visites i són utilitzades per desenes de publicacions després que el museu els hagi alliberat a la Viquipèdia. S’iniciava així un procés de democratització del coneixement en el si de l’enciclopèdia que el proper any celebrarà quinze anys.

L’objectiu final de qualsevol acció de la Viquipèdia es basa en l’extensió del coneixement lliure en català. El model, però, va més enllà, ja que la democratització és bidireccional. No es tracta solament de fer difusió en obert d’allò publicat per altres, sinó permetre la construcció col·lectiva del coneixement. La democràcia implica participació activa i considerar que tothom és igual a l’hora de prendre decisions que afecten a la comunitat. Aquests principis, que són la base de l’actual sistema polític on tots els adults poden votar lliurement, sense que comptin més uns vots que uns altres, es traslladen amb la Viquipèdia a l’àmbit del coneixement. Si els governs, almenys en un pla ideal, són el resultat de la suma de les veus de la gent, els articles de l’enciclopèdia són el resultat de la col·laboració de qualsevol persona que vulgui escriure al projecte.

Tothom pot llegir de manera gratuïta la informació que conté la Viquipèdia, un projecte que vol posar a l’abast de tothom, sense barreres econòmiques o socials, tota la suma del coneixement humà. Aquest accés universal és el primer pas per a la democratització del coneixement: poder tenir les dades bàsiques sobre qualsevol tema és el principi per poder després aprofundir en la seva recerca o estudi. No creiem per tant en models tancats, on el copyright o el lucre de l’equip editor s’usi com a barrera per a impedir que determinades persones puguin llegir el que apareix a les obres de referència. Els drets d’autor i l’afany de benefici d’una empresa cultural són ambdós legítims i cal respectar-los, però no poden ser mai un obstacle per a aquest accés democràtic.

Avui dia no s’entén el coneixement com quelcom immutable i reservat a les elits, com passava fa segles, quan un grup d’intel·lectuals transmetia i copiava reverencialment les obres dels antics, que confegien un bagatge clàssic comú als pocs homes instruïts de cada època. Ara no solament el coneixement canvia i s’amplia a cada instant amb les noves descobertes científiques, sinó que s’admeten interpretacions noves sobre els problemes de sempre i a més a més s’exigeix justament que s’incorporin aquestes veus al debat global del saber. Volem que el coneixement estigui a l’abast de tothom, com a garantia i fonament d’una societat democràtica.

Justament aquesta democratització del coneixement és l’objectiu fonamental de la Viquipèdia, l’enciclopèdia en línia que s’erigeix com a mirall dels nous temps, un lloc en que recull tant les darreres novetats com els fonaments de cada disciplina, que inclou les diferents versions de cada tema perquè els lectors puguin formar-se la seva opinió, que aporta les referències que sustenten les afirmacions més importants per recolzar-se en les obres dels més savis de tots els temps però dialogar amb el món actual.

Per això la Viquipèdia es defineix com “l’enciclopèdia de contingut lliure que tothom pot millorar”, ja que pensem que la democratització ha d’estar present en els dos sentits: que qualsevol persona pugui accedir al coneixement disponible i, si vol, també contribuir a crear-lo. L’ideal doblement democràtic, o bidireccional, pot semblar utòpic, tanmateix el projecte demostra dia a dia que és possible crear contingut de qualitat de manera oberta i col·lectiva. En aquesta línia, la comunitat viquipedista continua treballant en la creença que aquests principis són vàlids no només per treballar als projectes en línia sinó que són útils per al món real, on la confiança en els altres, la llibertat i els valors compartits poden ajudar a difondre millor el saber generat entre tots i fer de la cultura quelcom més accessible.

Cada entrada presenta la denominació en català, la imatge que la identifica i els equivalents en castellà, anglès i francès. En alguns casos, també s’inclou l’alemany i l’italià.

La selecció dels termes prové de diferents reculls terminològics previs del TERMCAT, i representa la fase inicial d’un projecte més ampli en curs d’elaboració sobre els instruments musicals.

L’obra forma part del projecte Viccionari, impulsat per l’associació Amical Wikimedia, gràcies a la col·laboració de la qual el dia 21 de juny de 2015 (Dia de la Música) voluntaris d’arreu van documentar gràficament peces instrumentals procedents del Museu de la Música de Barcelona, la base de dades de Wikimedia Commons i la base de dades d’imatges de música tradicional catalana de l’ESMUC.

La col·lecció Diccionaris en Línia també inclou una altra obra recent relacionada amb l’àmbit musical, la Terminologia dels estils musicals, a banda de més de noranta repertoris terminològics especialitzats.

Per segon any consecutiu des del Consell Comarcal del Baix Empordà estem explorant les potencialitats de la viquipèdia per tal de difondre i preservar el nostre patrimoni gastronòmic amb l’objectiu de potenciar l’ocupació dels sectors gastronòmic i agroalimentari. Per tal de realitzar aquest projecte rebem l’assessorament tècnic de l’associació Amical Wikimedia, organització independent sense ànim de lucre que promou la Viquipèdia, els seus projectes germans i el coneixement lliure a dins i fora de la xarxa. I la col·laboració de voluntaris viquipedistes.

Un de les vies principals per potenciar la gastronomia de l’Empordà és millorar la seva presència a internet. Creiem que és important la utilització dels canals de comunicació de les institucions púbiques (webs, blogs, butlletins i xarxes socials) i alhora millorar la presència a la Viquipèdia. Actualment aquest portal és la principal font de consulta de la ciutadania, per exemple la versió en català té una mitjana de 4 milions de visites mensuals. La seva importància augmenta si tenim present que el principal cercador d’internet (Google) en la majoria d’ocasions situa les entrades enciclopèdiques i les fotografies de la Viquipèdia a les primeres posicions.

La base de qualsevol article enciclopèdic de la Viquipèdia són les referencies a fonts fiables que puguin ajudar el lector a verificar la veracitat de l’article i a trobar més informació. Aquestes característiques ens permeten a les administracions liderar la consolidació i ampliació del coneixement de les peculiaritats cultura locals. Sobretot si tenim en compte que els continguts i coneixements que generem les administracions som considerats fonts fiables per a la comunitat de la viquipèdia. A l’hora es segueix la Llei 37/2007, de 16 de novembre, sobre la reutilització de la informació del sector públic, que transposa la Directiva 2003/98/CE del Parlament Europeu.

Exemples d’accions i el seu impacte

Els escassos 23 articles enciclopèdics que parlen exclusivament sobre la gastronomia de l’Empordà reben 1300 visites mensuals. Amb la millora dels articles o la seva creació s’ha aconseguit un impacte molt més alt que moltes accions a les xarxes socials. El segon exemple és l’edició del fulletó turístic sobre la gastronomia de l’Empordà sota llicència Creative Commons que permet la utilització dels textos sempre i quan es citi el Consell Comarcal.

En l’entorn de la Viquipèdia ha servit per 3 coses:

• Ser base teòrica per l’article de la gastronomia de l’Empordà (així fomenten la qualitat i veracitat de l’entrada enciclopèdica)
• Ser una de les imatges de 4 articles permetent que es pugui consultar i utilitzar fàcilment. Per exemple l’article en castellà sobre l’Empordà es visitat una mitjana 900 vegades al mes.
• Ser una referència bibliogràfica que permet als lectors que volen ampliar la informació visitar la nostra web i/o publicacions.

Accions realitzades

A més de la Viquipèdia, s’han implicat diversos projectes germans, com Wikimedia Commons o Viquillibres:

1. Ampliació de continguts enciclopèdics a la viquipèdia: per exemple s’han creat i/o modificat 17 articles, com ara la varietat d’escarola de cabell d’àngel típica de l’Empordà.
2. Donació de fotografies de qualitat a Wikimedia Commons, com ara l’oli de l’Empordà (ja utilitzada també a la versió anglesa). Per veure totes les fotografies i tríptics, cal anar a la categoria del consell comarcal.
3. Cessió i/o creació de receptes amb productes de l’Empordà al viquillibre de receptes.

A més, la Viquipèdia permet controlar l’impacte de les accions mitjançant eines estadístiques facilitant el seguiment i avaluació posterior de les accions.

Com hem treballat

La pauta de treball que hem seguit per dinamitzar les accions és la següent :

1. Adaptar les creacions del Consell Comarcal del Baix Empordà a la llicència creative commons per exemple La piràmide d’aliments de l’Empordà amb els texts i fotografies com el Fulletó de Gastronomia del Baix Empordà.
2. Promocionar la creació de contingut, per exemple totes les receptes i fotografies del concurs de la cuina.
3. Promocionar voluntaris  per tal que ampliïn contingut. Com ara viquimaratons. Vam organitzar una viquimarató del vi però no es va realitzar per la falta de quòrum.