Els eurodiputats del PP, PSOE, C’s, UDC i IU no han respost a la carta d’Amical Wikimedia i encara no s’han posicionat públicament sobre la llibertat de panorama.

Dona i ocell, de Joan Miró, no es podran veure més a la Viquipèdia si s’aprova l’informe del Parlament Europeu

Encara que la seva tasca hagi estat reconeguda recentment amb el premi Princesa d’Astúries, el moviment viquipedista no viu actualment moments de calma. Una votació del Parlament Europeu del proper 9 de juliol pot posar punt final a la llibertat de panorama i provocaria la desaparició de milers i milers d’imatges d’obres en l’espai públic de la Viquipèdia.

La campanya, engegada la setmana passada per les seccions viquipedistes europees, ha rebut el suport de diverses entitats de signe diferent, ja que l’abolició de la llibertat de panorama tindria una afectació en molts sectors de la societat. El Patronat de Turisme Costa Brava Girona ha expressat la seva “preocupació” per aquesta esmena que aturaria la difusió d’imatges, vídeos o dibuixos d’una obra en l’espai públic. També s’ha expressat en aquest sentit el Col·legi Oficial d’Enginyeria Informàtica de Catalunya o el Centre de Recerques del Pla d’Urgell “Mascançà”, que s’ha adreçat als eurodiputats a través d’una carta on afirma: “ens perjudica enormement en tant que entitat sense ànim de lucre que, tanmateix, realitza activitats com l’edició de la revista Mascançà, on investigadors d’arreu presenten els resultats de la seva recerca vinculada a la comarca, sovint il·lustrats amb fotografies fetes per ells mateixos del patrimoni local, emparant-se en la llibertat de panorama per publicar-les”.

La setmana passada van fer públic el seu suport el Capítol Català de la Internet Society i el Sindicat de la Imatge UPIFC, que a través d’un comunicat afirma que “es tracta d’una més de les mesures europees restrictives i absurdes que tindria un impacte negatiu molt important en nombroses vessants de la fotografia, els mitjans de comunicació, els llibres de text, etc. i, més en general, en la cultura i el coneixement”. També dóna suport a la campanya per la llibertat de panorama IGOPnet.cc, l’àrea d’Internet, Política i commons/innovació social de l’Institut de Govern i Polítiques Públiques (IGOP) de la UAB, “perquè afavorir l’accés al coneixement és central pel desenvolupament d’un nou model productiu. Una nova política també vol dir nova economia i cultura”.

Mapillary, una aplicació per compartir imatges geolocalitzades de la via pública, i OpenGov.cat, un web de dades obertes, també s’han sumat a la campanya per pressionar els eurodiputats perquè salvin la llibertat de panorama. A tots aquests s’han sumat comunitats digitals com Mozilla.cat, Raspberry.cat, Caliu.cat, Llefi@Net Xarxa Ciutadana, la Konfraria de la Palma de Cervelló i Ubuntu.cat. “Pensem que l’art i la cultura que representen els monuments i l’art públics han de gaudir de la màxima difusió i s’ha de facilitar el seu coneixement per a tots sense traves econòmiques de cap tipus”, afirma la comunitat catalana d’Ubuntu.

Mentrestant, al Parlament Europeu…

Les seccions viquipedistes europees i les diverses entitats que donen suport respectivament a cada país estan treballant per salvar la llibertat de panorama d’Europa. En el cas dels territoris de parla catalana, s’han posicionat en contra de l’esmena que restringeix la llibertat de panorama CDC (ALDE) i del grup dels Verds/ALE, que inclou ERC, ICV i Compromís. Fins al moment, Amical Wikimedia no ha rebut resposta del PP, PSOE, C’s, UDC ni IU. Interpel·la el teu eurodiputat aquí.

Per Jordi Monteagudo

Acabo de descobrir la Viquipèdia. Bé, no: ja fa temps que la conec i la consulto. Vull dir que he descobert el món de l’edició de la Viquipèdia i que estic albirant-ne les possibilitats pedagògiques.

Tot va començar fa uns mesos. Impartia Literatura universal a un grup reduït que es mostraven relativament participatius en els exercicis pràctics, però una mica apàtics durant les classes de teoria.

Esperava poder motivar-los una mica amb el projecte que, des de fa anys, els proposo durant el tercer trimestre. Normalment, començo per preguntar-los quins autors són més llegits avui dia, J.K. Rowling o Joanot Martorell, Stephenie Meyer o Boccaccio, Suzanne Collins o Jean-Jacques Rousseau. Les respostes són clares i directes i, tot seguit, els explico que aquells autors que, segons ells, són més llegits, se solen classificar dins de la literatura de masses, de consum o de quiosc.

Després d’un petit debat on fem la llista dels subgèneres de consum, acabo proposant-los, de cara al tercer trimestre, que investiguin algun d’aquells subgèneres. Cadascú ha de triar el que més li agrada i fer-ne un estudi teòric i pràctic seguint unes pautes senzilles, però bastant tradicionals. Però, cada any, els treballs queden oblidats en un calaix o, pitjor, van al reciclatge: no és una llàstima que setmanes d’investigació i de treball, amb un nivell d’interès bastant elevat per part dels alumnes, tinguin un final tan trist? Que no s’hi puguin aprofitar una mica més?

Per sort, enguany, abans de fer-los la proposta tradicional, vaig descobrir el Portal Educació i els Viquiprojectes docents: una sèrie d’alternatives al treball «de tota la vida» que, sense perdre cap dels seus avantatges, n’ofereix uns quants més. Després d’investigar-hi una mica, vaig proposar al grup que triessin entre dues possibilitats: d’una banda, el treball tradicional en paper amb exposició oral final; de l’altra, un projecte en equip amb la finalitat de crear un nou article a la Viquipèdia, Literatura de consum (que encara no existia).

I, sí, la idea els va agradar i van acceptar la proposta.

Seguint les pautes que vaig trobar al Portal Educació, vaig crear un projecte concret que ens va seguir de guia… fins que els alumnes van començar a treballar amb tanta autonomia que va es va fer innecessari.

Així, un grup de nois i noies que, tret de les classes de comentari de text, mostrava un cert grau de desinterès, es va posar a treballar activament, molt activament per:

• localitzar informació pertinent en una biblioteca tradicional (habilitat que, gràcies a Google i, en part, a Viquipèdia, no està gaire desenvolupada);
• millorar les habilitats de síntesi;
• citar correctament les fonts (això ho hem de treballar més i millor);
• distingir entre llicències lliures i llicències restrictives, i distingir quins elements es poden reutilitzar a la Viquipèdia i quins no;
• usar el Titanpad per a la redacció col·laborativa dels esborranys (em van agradar més que els Etherpad de Wikimedia);
• editar un article a la Viquipèdia (fins i tot amb l’editor visual és un tema complex, poca broma); adaptar-se a les normes d’etiqueta i bones pràctiques a la Viquipèdia.

Un cop superades les primers sessions, una mena d’introducció al món viquipedista, i en arribar a la fase pràctica del projecte, el grup es va mobilitzar. Amb les dificultats raonables per a una tasca nova i diferent, van començar a cercar informació, a classificar-la, a discutir i organitzar un índex que anava canviant dia a dia. Realitzàvem un parell de sessions setmanals a la biblioteca del centre, de manera que tenien a l’abast tot el nostre fons bibliogràfic més mitja dotzena d’ordinadors amb connexió a Internet: disposàvem, doncs, de la infraestructura adequada.

En acabar de confeccionar l’article, els vaig demanar una petita reflexió, lliure, sobre el treball que havien realitzat. Per a sorpresa meva, entre els uns i els altres, van saber identificar i verbalitzar gairebé totes les destresses que havien anat adquirint, el que representa un alt grau d’autoconsciència de l’aprenentatge realitzat (un dels objectius de tota programació didàctica). L’objectiu que no van detectar va ser el coneixement de les normes d’etiqueta de la Viquipèdia: hauré d’insistir-hi una mica més.

A més a més, tot el grup va valorar molt positivament l’activat, tots van dir que els havia agradat molt i que els agradaria repetir-la.

Per la meva banda, vaig quedar molt satisfet amb els resultats, ja que els objectius «del temari» estaven superats gairebé al 100%. Pel que fa a la motivació, que ha estat molt alta, no crec que el factor «noves tecnologies» hagi tingut gaire a veure: ells rai que fan servir Internet i la Viquipèdia cada dia! De fet, la citen contínuament a classe o fins i tot en converses informals: és el lloc habitual on esbrinar o confirmar una dada, forma part del dia a dia, per a ells.

La novetat, l’atractiva novetat, més que no pas en les noves tecnologies (que ells han conegut de sempre), crec que ha consistit en el fet de deixar de ser espectadors i convertir-se en protagonistes. Sí, Viquipèdia ha estat el recurs que els ha permès canviar d’usuari a creador; però, el que ells han valorat i gaudit ha estat el canvi, no pas les noves tecnologies. Perquè, en el fons, un usuari habitual de la Viquipèdia és un lector normal i corrent; ells han passat a l’altre costat de la pantalla, per dir-ho així, i s’ho han passat molt bé elaborant-ne un article.

Davant del resultat, tinc clar que tornaré a emprar aquest recurs a classe, i amb grups més grans: ells s’ho han passat molt bé, han après molt i jo m’hi he divertit força. Sí, ja estic fent plans per al curs vinent…

No voldria acabar, però, aquest discurs llarguíssim sense manifestar el meu agraïment a les persones que m’han ajudat en aquesta aventura: al Papapep, amic i viquipedista que feia anys que tramava embolicar-me en l’enciclopèdia lliure; a la Usuària Barcelona, que es va oferir a tutoritzar-me en aquest projecte i que m’hi ha acompanyat des del primer dia; a tots els membres i col·laboradors de l’Amical Wikimedia, i a tots els editors de la Viquipèdia, per la tasca tan increïble que fan per mantenir l’edició catalana entre les més actives del món i de millor qualitat, i, finalment, a tot el col·lectiu wikipedista internacional (començant per Jimmy Wales) per haver engegat i per mantenir un projecte tan altruista i que, contra qualsevol previsió, funciona. Moltes gràcies a tots.

Amical Wikimedia segueix la campanya engegada conjuntament amb altres capítols viquipedistes europeus a favor de la llibertat de panorama davant l’amenaça que el Parlament Europeu aprovi el 9 de juliol un informe que inclou una esmena que posaria punt final a la llibertat de panorama, és a dir, la possibilitat de fer una foto d’una obra en l’espai públic i difondre-la.

• Suports. El Sindicat de la Imatge UPIFC, que defensa els interessos dels fotògrafs catalans, ha fet arribar el seu “suport total” a la campanya en defensa de la llibertat de panorama i la seva “més radical oposició a qualsevol restricció en aquest sentit”. Afirmen: “Es tracta d’una més de les mesures europees restrictives i absurdes que tindria un impacte negatiu molt important en nombroses vessants de la fotografia, els mitjans de comunicació, els llibres de text, etc. i, més en general, en la cultura i el coneixement”. També s’ha posicionat el Capítol Català de la Internet Society (ISOC-CAT),
  “amb l’objectiu que la normativa europea no retalli el dret a fotografiar l’espai públic”. Des d’Amical Wikimedia agraïm el suport d’aquestes entitats i hem interpel·lat altres comunitats digitals i organitzacions que es podrien veure afectades per l’abolició de la llibertat de panorama exhortant-les a posicionar-se públicament.
• Eurodiputats. El passat dimarts vam enviar una carta als eurodiputats dels territoris de parla catalana. Seguint la nostra voluntat de transparència, fem públiques les respostes a favor de la llibertat de panorama de CDC (ALDE) i del grup dels Verds/ALE, que inclou ERC, ICV i Compromís. Fins al moment, no hem rebut resposta oficial d’UDC, PP, PSOE, C’s ni IU.
• Primeres accions a la Viquipèdia. A nivell europeu, la Viquipèdia incorporarà a partir d’aquest vespre un bàner alertant que milers d’imatges podrien desaparèixer de la Viquipèdia si s’aboleix la llibertat de panorama. La pàgina d’aterratge del bàner serà aquesta, que inclou la forma de contactar amb els eurodiputats i una galeria d’imatges ennegrides que es veurien afectades.

Foto guanyadora de Wiki Loves Earth 2014. L’estany del Cortalet. Aiguamolls de l’Empordà.

Us convidem a l’acte de lliurament dels premis Wiki Loves Earth 2015, que tindrà lloc el 15 de juliol de 2015, a les 19.00 hores, al Museu Blau de Barcelona (Pl. De Leonardo da Vinci, Parc del Fòrum).

Dimecres 15 de juliol a les set del vespre, coneixerem les fotografies premiades al concurs Wiki Loves Earth 2015. En el decurs de l’acte de lliurament gaudirem de les fotografies  finalistes i guanyadores, escollides entre les 2.194 instantànies de 297 espais protegits i elements del patrimoni natural català.

Tothom hi és convidat. Veniu a celebrar l’espectacularitat i bellesa dels nostres espais naturals! Només cal que comuniqueu la vostra assistència a: comunicacio@wikimedia.cat.

Aquest concurs de fotografia no és només una oportunitat per mostrar el patrimoni natural català i per donar a conèixer l’àmplia varietat de llocs naturals i  destacar elements i vistes desconegudes; és també una excusa perquè amb les fotografies i la col·laboració de tothom creem consciència pel que fa a aquests recursos naturals, els posem en valor i ajudem a conservar-los.

Els 500 milions de persones que consulten la Viquipèdia deixarien de poder veure obres d’art com “Dona i ocell” de Joan Miró o el mateix edifici del Parlament Europeu

Aquest matí el president d’Amical Wikimedia, Arnau Duran, s’ha adreçat als eurodiputats dels territoris de parla catalana a través de correu electrònic i postal exhortant-los a aturar la iniciativa del Parlament Europeu que inclou una esmena de gran transcendència: no es permetria l’ús comercial d’imatges d’obres en l’espai públic sense l’autorització expressa del titular dels drets d’autor.

La carta, que fem pública a continuació seguint la voluntat de transparència, està personalitzada i interpel·la als eurodiputats que tindran en les seves mans el proper 9 de juliol aprovar o rebutjar un informe de la Comissió d’Afers Jurídics que inclou aquesta esmena.

“L’abolició de la llibertat de panorama tindria un impacte greu”, afirma la carta, ja que afectaria també editorials, creadors de contingut educatiu i mitjans de comunicació. “En la immensa majoria de casos, la imatge d’un edifici o d’una escultura situada en un espai públic no aportaria cap benefici econòmic al titular dels drets. En canvi, limitar-ne la reproducció i difusió limitaria l’accés al coneixement per part de la ciutadania europea”.

La llibertat de panorama es considera una “peça fonamental de la societat del coneixement” i la seva abolició posaria “punt final” a la llarga tradició, acceptada en molts països, que el paisatge urbà i l’àmbit públic pertanyen a tothom. “L’aprovació de l’informe faria que l’espai públic deixés, en molts sentits, de ser públic”, afirma la carta.

Més informació: Tres setmanes per salvar la llibertat de panorama