Amical, a la trobada tècnica internacional

Per Joan Creus i Toni Hermoso

Fotografia de grup

Fotografia de grup

Del 22 al 25 de maig de 2015 va tenir lloc a Lió una nova edició de la Wikimedia Hackathon, un esdeveniment de periodicitat anual que agrupa desenvolupadors i interessats en els aspectes més tècnics del món viquimedista. Hi van assistir més de dos cents voluntaris i treballadors de la Fundació Wikimedia d’arreu del món; dos membres d’Amical vam tenir l’oportunitat d’assistir a aquest esdeveniment amb el suport d’Amical Wikimedia.

Com tot hackathon, el component principal fou treballar en una varietat de projectes — cadascun tenia assignada una taula des d’on es feia feina. En paral·lel tenien reunions i explicacions de projectes concrets, així com conferències d’àmbit més global o simplement converses prenent cafè. El primer dia vam poder aprendre sobre una nova manera de fer gràfics molt prometedora (que ja s’està començant a implementar) i es va mirar d’importar dades de monuments cap a Wikidata (la base de dades estructurada que és ideal per aquest tipus de dades), entre moltes altres sessions.

Del segon dia, va destacar la sessió de Q&A amb Lila Tretikov, la nova directora executiva de la fundació Wikimedia; també vam assistir a sessions sobre MediaWiki fora dels projectes de Wikimedia i a una sessió sobre llistes de seguiment múltiples. Aquestes, que ja funcionen a la Viquipèdia en anglès des de la versió mòbil, permeten fer llistes de seguiment públiques que poden seguir diversos usuaris a la vegada. El darrer dia, a part dels actes de comiat on els participants van fer demostració del què havien fet, ens vam interessar per un interessant projecte des de Wikimedia Research per fer servir machine learning per tal de detectar vandalisme. Encara hi ha feina per fer, però és sens dubte prometedor, i fins i tot ara aconsegueix prou bons resultats.

Resumint, doncs, fou un esdeveniment molt útil — va permetre conèixer en persona voluntaris d’arreu del món, treballar directament en projectes que ni tan sols sabíem que existien i intercanviar idees d’una manera impossible per mitjà d’IRC.

El gabinet Salvador, protagonista d’una viquimarató

Per Vàngelis Villar, membre d’Amical Wikimedia

El passat dissabte 13 de juny es va celebrar una viquimarató a l’Institut Botànic de Barcelona en el marc de l’exposició “Salvadoriana” engegat pel Museu de Ciències Naturals de Barcelona i l’IBB. L’acte, organitzat tant pel Museu de Ciències Naturals de Barcelona com per Amical Wikimedia i l’IBB, pretenia millorar els articles relacionats amb la recerca botànica duta a terme a Catalunya ens els darrers segles, i molt especialment la realitzada per la nissaga dels Salvador, una família d’apotecaris barcelonins que des del segle XVII van anar recollint, emmagatzemant, classificant i estudiant centenars d’exemplars relacionats amb les ciències naturals fins crear una col·lecció de reconegut prestigi internacional.

La nissaga Salvador, principal motiu de l’actual exposició temporal del recinte, també va presidir d’una forma molt especial l’acte, ja que aquest es va dur a terme a la “Sala Salvador”, habitació que presenta mobles, peces, llibres i imatges de la col·lecció original.

Sala Salvador de l'Institut Botànic de Barcelona

 

L’acte va tenir una assistència notable, amb un total de 18 persones vinculades al coneixement de la botànica ja sigui des l’òptica de la recerca o la divulgació. Entre aquests assistents podríem destacar la presència de Josep Maria Camarassa, historiador de la ciència i autor d’un exhaustiu treball d’història de la botànica catalana, que va cedir la seva tasca de recerca sobre els Salvador com a material de documentació i bibliogràfic per la viquimarató. Igualment, cal destacar la presència de tècnics del museu encarregats de la restauració i adequació de la col·lecció, i de Neus Ibàñez, cocomissària de l’exposició “Salvadoriana”, que va guiar la visita a l’entorn de l’exposició i els materials visitables del recinte.

Visita a l'exposició Salvadoriana

 

Quant als fruits de la trobada, doncs creiem que caldrà esperar. L’ampli debat dut a terme a l’entorn dels diferents aspectes que Viquipèdia pot oferir a centres de recerca i institucions de ciències naturals, així com els col·lectius que hi estan vinculats, va comportar una minsa edició o millora d’articles. Sí que cal destacar l’exercici de crear un article col·lectivament sobre les “pomones”, amb una interessant discussió sobre quina podia ser la millor descripció. Una simpàtica experiència sobre el debat, la posada en comú, la síntesi i la divulgació, en directe.

Ara per ara, els objectius a assolir després d’aquesta trobada són la conformació d’un grup d’editors interessats en les ciències naturals vinculats al Museu de Ciències Naturals de Barcelona, que ja va oferir les seves instal·lacions per a futures trobades puntuals, així com les seves fonts, bibliografia i l’alliberament de continguts i imatges.

A nivell general, des d’Amical Wikimedia la valoració és molt positiva. Tot i tenir una quantitat d’edició més aviat modesta (amb la millora d’articles relatius a la família Salvador així com la creació i ampliació de l’aricle relatiu a les pomones) , sí que es pot dir que la Viquimarató del passat dissabte va permetre, en primer lloc, reunir un col·lectiu interessat en l’edició d’articles poc tractats a Viquipèdia com són les ciències naturals. En segon lloc, per l’interès demostrat tant pels assistents com per la institució que va acollir la trobada, interessada en cedir un espai per a futures trobades, conformant un grup d’edició vinculat al museu. I, finalment, per la repercussió de la trobada, ja que cal destacar la ressenya d’Antonio Madridejos al Periódico publicat diumenge 14 de juny així com altres referències al Club 3C, Sapiens, etcètera.

Amical a Olatu Talka

Editant la Viquipèdia a Olatu Talka

Editant la Viquipèdia a Olatu Talka

El darrer cap de setmana de maig, la gent va prendre els carrers de Donosti per participar de l’Olatu Talka, un festival de tres dies durant el qual tots els barris de la ciutat s’omplen amb activitats de tota mena, en una iniciativa plenament participativa i transversal. Aprofitant l’esdeveniment, un grup de viquipedistes bascos, amb el suport de l’ajuntament, va tenir el seu espai als jardins de Mentxu Gal, al barri d’Amara, i va dur a terme els primers passos del projecte Amarapedia, una iniciativa que té per objectiu incrementar la presència de coneixement i materials sobre el barri a la Viquipèdia i els seus projectes germans, dedicant també molts esforços a realitzar traduccions d’articles sobre Amara inicialment només disponibles en euskera.

Amical Wikimedia va rebre la invitació dels organitzadors de l’esdeveniment per tal de conèixer de prop la realitat viquipedista basca i, sobretot, presentar l’experiència catalana dins l’univers viquimedista en general i Amical Wikimedia com un model organitzatiu en particular. La trobada va aplegar una dotzena de persones, especialment interessades en conèixer com, en el cas de la Viquipèdia en català, s’havia passat de ser un col·lectiu d’editors on cadascú participava del projecte de manera independent a ser una organització temàtica dins la Fundació Wikimedia, amb una potència de treball i una capacitat estratègica i organitzativa molt remarcables.

L’intercanvi va ser molt profitós, i la satisfacció fou generalitzada. La comunitat d’editors de la Viquipèdia en euskera és molt petita, però sembla que el contacte directe (molts es van conèixer en persona aquell mateix dia) i la presentació de l’experiència catalana els van esperonar a intentar formalitzar una certa estructura organitzativa per tal d’anar incrementant la seva massa muscular com a col·lectiu i poder endegar projectes semblants als que es van mencionar com a exemple durant la trobada. Entre les prioritats que es van assenyalar destacaven la necessitat de fer-se visibles entre la població i aprofitar les sinergies amb altres entitats que es dediquen a la promoció de la llengua i la cultura basca.

El Dia de la Música 2015 esdevé el primer viquifestival

El proper diumenge 21 de juny de 2015 tindrà lloc per primer cop a L’Auditori de Barcelona un viquifestival durant tot el dia per celebrar Dia de la Música. Voluntaris d’arreu es trobaran per millorar articles de la Viquipèdia i els seus projectes germans que estiguin relacionats amb la música, amb l’objectiu de difondre en obert el coneixement. S’han organitzat diversos reptes temàtics (instruments, grups musicals, efemèrides…) amb l’objectiu que tothom pugui col·laborar allà on tingui més interès. L’acte és coorganitzat per l’Amical Wikimedia, el Museu de la Música de Barcelona, L’Auditori, l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC), amb la col·laboració de TERMCAT, i és obert a totes aquelles persones i organitzacions que s’hi vulguin sumar.


Una iniciativa pionera

Serà molt més que una viquimarató, serà un viquifestival en la línia de les grans trobades musicals. Així farem realitat el principi col·laboratiu que rau a la base de tot el que fem, perquè pensem que sumant l’esforç col·lectiu, afegint peces úniques per petites que siguin, es millora el resultat final. És la primera vegada que tots els projectes Wikimedia que tenen una versió catalana treballaran al mateix temps per un objectiu comú, fent més real el terme germans que els defineix i superant així els viquireptes i concursos o projectes individuals. Durant tot un dia tots escriurem, fotografiarem i teclejarem sobre temes relacionats amb la música, en una iniciativa ambiciosa i pionera.

Nou reptes per tothom

La proposta del dia és intentar assolir diversos petits reptes que apropin més als participants al món de la música. Els assistents podran apuntar-se a un o més reptes i anar canviant de grup durant el dia si així ho volen. L’acte, que tindrà lloc de les 10 del matí a les 6 de la tarda, estarà dividit en sis reptes temàtics:

  1. Els 10 instruments populars catalans que tothom hauria de conèixer. Millorar al màxim possible els articles relacionats amb instruments catalans tradicionals
  2. 50 anys de pop català. El repte consisteix en millorar una trentena d’articles relacionats amb l’exposició Popcèntric de l’Arts Santa Mònica.
  3. Tot sobre Granados. Volem aconseguir documentar la producció d’Enric Granados a Wikidata. El 2016 se celebrarà el centenari de la seva mort.
  4. Programa de L’Auditori i de l’OBC. Crear articles sobre els principals artistes de la temporada 2014-2015 i dels confirmats de la temporada 2015-2016.
  5. Any Morera. Ampliar al màxim la qualitat de l’article en català i traduir l’epígraf al màxim número d’idiomes possibles.
  6. 100 dites sobre música catalana. Compilar dites sobre música catalana a Viquidites.
  7. 10 partitures de música catalana en domini públic. Transcriure 10 partitures bàsiques de la música catalana que estiguin en domini públic a Viquitexts.
  8. Il·lustrar el lèxic multilingüe d’instruments del TERMCAT. Es vol documentar gràficament un lèxic multilingüe d’instruments musicals.
  9. “He vingut a parlar del meu llibre”. Teniu un repte personal de fa temps i cerqueu col·laboradors? Sou un incomprès que voleu difondre la figura d’un compositor oblidat? Aquest és el vostre espai!

Amical Wikimedia s’adhereix a la Declaració de Reus

Amical Wikimedia és una organització independent sense ànim de lucre que treballa perquè la suma de tot el coneixement humà estigui disponible lliurement. Per aquest motiu, Amical Wikimedia s’adhereix a la Declaració de Reus a favor del lliure accés dels fons fílmics de NO-DO, de Laya Films i altres de la mateixa naturalesa i característiques històriques en benefici de la societat. Amical Wikimedia considera que aquests materials, produïts per organismes públics, haurien de ser de domini públic per explicar de manera lliure i crítica la història d’Espanya.

Declaració de Reus: Alliberem la nostra memòria fílmica

Aquesta declaració sorgeix del diàleg entre membres de la societat civil, d’organitzacions, d’empreses i professionals vinculats al món audiovisual. La voluntat és aconseguir l’accés lliure i gratuït als fons fílmics de NO-DO, de Laya Films i altres de la mateixa naturalesa i característiques històriques en benefici de la societat.

El fons fílmic NO-DO va ser creat per la dictadura de F. Franco l’any 1942. Era un servei de noticiaris cinematogràfics de caràcter monopolític d’obligada exhibició en les sales de cinema d’Espanya i les seves colònies fins al 1975. Es considerava un element primordial de propaganda. És un fons amb documents fílmics, registres sonors i documents textuals imprescindible per conèixer, i explicar críticament un període de la història d’Espanya.

L’entitat Noticiarios y Documentales Cinematográficos, productora del NO-DO, era un òrgan del Ministerio de Educación Nacional, amb règim autònom de funcionament. El patrimoni de l’entitat, tant immobles com pel·lícules, es considerava propietat de l’Estat.

La Filmoteca Española, organisme públic dependent de l’Instituto de la Cinematografía y de las Artes Audiovisuales, és propietària d’aquest fons i té la finalitat de ser l’arxiu històric que custodia el patrimoni fílmic espanyol, i n’ha de vetllar la conservació i la seva difusió amb finalitats d’interès general.

Laya Films va ser una empresa productora i distribuïdora de la Generalitat de Catalunya durant la II República. Laya Films va dedicar una bona part de la seva activitat al reportatge de guerra. Molt material va ser destruït o manipulat i, al final del conflicte, el fons va ser requisat i dipositat a Filmoteca Española. L’any 2001 es va signar un acord de propietat compartida entre l’Estat espanyol i la Generalitat de Catalunya.

Totes dues productores cinematogràfiques eren oficials i ja no existeixen.

Els sotasignats creiem que: 

1.- La finalitat dels arxius nacionals, com a intermediaris de la informació, és la de custodiar el patrimoni històric i cultural d’una nació; d’adquirir, preservar i fer accessibles els documents que custodia, indistintament del suport en què hagin estat creats. Els arxius són una peça cabdal en la recuperació de la memòria històrica d’una societat.

2.- L’objectiu de la preservació d’aquests documents és fer-los accessibles a la població, sigui quina sigui la raó que motiva la consulta, i assegurar-ne l’accés del públic en general per a la seva difusió. L’accés a la informació i al coneixement de tota la societat millora la formació i capacitat de les persones que la formen.

3.- Per assegurar l’accés i la difusió dels materials fílmics i audiovisuals s’haurien de potenciar les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) i facilitar la inclusió d’aquests materials en produccions audiovisuals, i evitar que les taxes esdevinguin un obstacle per aquest ús, en detriment de l’interès comú i públic.

En conseqüència reivindiquem:

El caràcter públic i l’accés i reproducció gratuïts de les imatges gravades per les productores oficials NO-DO i Laya Films i d’altres fons públics de la mateixa naturalesa i característiques històriques.

Per això, demanem:

1.- Que s’asseguri l’accés universal i gratuït als documents fílmics de NO-DO i Laya Films, editats o no, utilitzant els mètodes que la tecnologia digital ofereix actualment per poder incrementar i accelerar la prestació de serveis, visionar en línia i descarregar-los gratuïtament des de la seva pàgina web.

2.- Que aquestes mesures s’apliquin a d’altres fons públics de la mateixa naturalesa i característiques històriques.

3.- Que s’apliquin mesures que afavoreixin la reutilització, inclusió i difusió dels materials fílmics del fons com ara:

– Que no s’apliquin taxes en concepte de drets ni llicències d’ús, seguint el model d’arxius nacionals internacionals com el dels National Archives Records Administration (EUA), considerant que els documents fílmics produïts per NO-DO i Laya Films han estat generats per uns organismes públics ja extingits i són documents imprescindibles per explicar en imatges un període de la història del país.

– Taxes raonables per a despeses tècniques de reproducció quan es sol·licitin còpies dels materials del fons NO-DO i Laya Films.

– Que les imatges procedents d’aquests fons s’ofereixin netes de qualsevol marca identificativa donat que la procedència del material sempre queda reconeguda en els crèdits de la producció, com a reconeixement de la tasca realitzada de preservació, digitalització i catalogació.

I perquè així consti presentem aquest manifest en el marc del Festival Memorimage de Reus, i convidem els sectors interessats i a la societat en general a donar-li suport amb l’objectiu de fer-lo arribar als organismes competents.

Reus, a 8 de novembre 2014

Aquí pots signar per adherir-te a la declaració